Poemes curts (XXXVII)

20 Octubre, 2019 14:46
Publicat per jjroca, Poemes curts

Anant per la plana,

darrere del mul,

sento la galvana,

em sento gandul,

som a mitja tarda.


Al camí del cementiri,

fent la corrua de muts,

passen i rauen feixucs,

ben prenyats d'aquell mal vici:

Sempre és l'hora del vermut!


Si manés, et portaria,

vana il·lusió,

un pastís de bon mató,

una mica d'alegria,

de ganes, tot el sarró.


Quan aplega el fred

a la golfa vella,

esdevé l'estrella

d'un futur incert,

mig Betlem li prega.


El bon Jesuset

dorm a l'establia,

li parla en Josep,

l'honora i el mira,

és Fill de Betlem.


El Nen Jesús,

a l'establia,

demana ajut

a na Maria,

vol aixopluc.


A les voltes

de Nadal,

hi ha revoltes

al corral,

poca-soltes.


Per tal de menjar,

fins treballaria,

almenys per un dia,

més bé cap al tard,

trobant la follia.


Com em plau saber

que l'amor convida

a trobar la via

d'ésser venturer,

almenys mitja vida.


Preciso sant

per demanar,

vull saber quant

em pot costar,

potser no tant.


Al camí,

que puja al cim,

tots tenim

dret a glatir,

grassos i prims.


Al meu cor demano,

vana il·lusió,

ben parc el sermó,

desig mentre planyo

l'anada pel món.


Tantes hores

de camí

i les joies

eren allí,

enmig les golfes.


Per enamorar

no cal més negoci

que trobar un bon soci

ben fet al pecar,

semblant a un dimoni.


Com em plauria

anar perdent,

del tot conscient,

la gosadia

de ser innocent.


Per segar

i trobar pols,

cal anar

allí on van tots,

enmig del blat.


Com em menjaria

un pastís o dos,

com demanaria

fugir-ne del tros,

viure lluny la vila.


És quan plou

que sento dir:

Pel matí,

ningú es mou!,

massa llit.


Camí de la ment

es perdrà en el bosc,

no en sóc conscient

quan ploro per tot

i moro de seny.


Camí de la mar,

la barca pregava,

massa nuvolada

per anar a pescar

ni el peix escoltava.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: