Poemes curts (XXXVII)
20 Octubre, 2019 14:46
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Anant per la plana,
darrere del mul,
sento la galvana,
em sento gandul,
som a mitja tarda.
Al camí del cementiri,
fent la corrua de muts,
passen i rauen feixucs,
ben prenyats d'aquell mal vici:
Sempre és l'hora del vermut!
Si manés, et portaria,
vana il·lusió,
un pastís de bon mató,
una mica d'alegria,
de ganes, tot el sarró.
Quan aplega el fred
a la golfa vella,
esdevé l'estrella
d'un futur incert,
mig Betlem li prega.
El bon Jesuset
dorm a l'establia,
li parla en Josep,
l'honora i el mira,
és Fill de Betlem.
El Nen Jesús,
a l'establia,
demana ajut
a na Maria,
vol aixopluc.
A les voltes
de Nadal,
hi ha revoltes
al corral,
poca-soltes.
Per tal de menjar,
fins treballaria,
almenys per un dia,
més bé cap al tard,
trobant la follia.
Com em plau saber
que l'amor convida
a trobar la via
d'ésser venturer,
almenys mitja vida.
Preciso sant
per demanar,
vull saber quant
em pot costar,
potser no tant.
Al camí,
que puja al cim,
tots tenim
dret a glatir,
grassos i prims.
Al meu cor demano,
vana il·lusió,
ben parc el sermó,
desig mentre planyo
l'anada pel món.
Tantes hores
de camí
i les joies
eren allí,
enmig les golfes.
Per enamorar
no cal més negoci
que trobar un bon soci
ben fet al pecar,
semblant a un dimoni.
Com em plauria
anar perdent,
del tot conscient,
la gosadia
de ser innocent.
Per segar
i trobar pols,
cal anar
allí on van tots,
enmig del blat.
Com em menjaria
un pastís o dos,
com demanaria
fugir-ne del tros,
viure lluny la vila.
És quan plou
que sento dir:
Pel matí,
ningú es mou!,
massa llit.
Camí de la ment
es perdrà en el bosc,
no en sóc conscient
quan ploro per tot
i moro de seny.
Camí de la mar,
la barca pregava,
massa nuvolada
per anar a pescar
ni el peix escoltava.