Sota, cavall i as i set poemes més

16 Octubre, 2019 07:43
Publicat per jjroca, Poemes

Sota, cavall i as


Amb més terra que somiar,

la tarda avança tranquil·la,

poca gent per a una vila

qui demana ser important.

Després de dinar, cafè

i unes cartes per guanyar,

la partida sol passar

entre crides i renecs.

Sota, cavall i as,

una empresa encisadora

per la taula va avançant.

Són la gent més important

la que guanya a tothora

la que riu i fa plorar.


Ser tanoca


A la terra, hi havia

mil meravelles,

llum per passar el dia,

cel amb estrelles.

Un regne on sojornar,

vestit de paradís,

les ganes de somiar,

un viure ple d’encís.

I un dimoni esquifit,

sortint-se’n de l’infern,

la desfeta provoca

i l’home, ser tanoca,

ens porta a un hivern

que viatja a l’infinit.


Aplegar a cavaller


Si la lluita esdevé,

voldria ser mentider.

Caminar enmig del bosc,

cercar el llum de les bruixes,

estimar sense retorn

al país de belles nimfes.

Aplegar a cavaller,

amb cavall i armadura,

guerrejar, guanyar l’altura

d’un heroi ben rialler.

Festejador els dissabtes,

els diumenges, lliurar el cor,

la mossa de les més belles,

vestida de cent colors.


Va per la vall


La moixaina

de la nit

com acosta

l’esperit.

Una daina,

enmig del bosc,

cerca pausa,

llum i flors.

I després,

la meravella

per la vall

caminant,

hauré de seguir somiant

tot pensant amb la tenebra.


Escarràs de natura


Mentiria si digués

que, cansat, m’agrado més.

Em llevo, de bon matí,

a les voltes de migdia,

és quan crida la família

i comença el meu glatir.

Menjo sopes amb dos alls,

les flaires de botifarra,

el veí és un bandarra

i no val ni d’encenall.

És la vida d’aventura

la qui em porta a la sort,

diria: Estic mig mort,

sóc escarràs de natura!


Apropeu-me a les fosques


Apropeu-me a les fosques

i doneu-me un tros de pa,

sóc amic de quatre mosques,

d’una gata i un mardà.

Com feinejo, sense ganes,

amb la dèria de fugir,

gairebé, enmig de les flames,

passo l’hivern allà on visc.

Mentider sense esperança,

menys savi que saberut

i bastit en poques hores.

Si es fa tard,em trobo a soles,

cerco un vent suau i eixut

que em transporti fins a casa.


Festejà una setmana


Cada dia, al dematí,

vull emprendre cent empreses,

després, apleguen les presses

i em torno ben mesquí.

Festejà una setmana

amb la pubilla més dolça,

volia omplir la gran bossa

i casar-me a l’albada.

Però un sogre, ben dolent,

em proposava la feina

de guardar ample ramat.

L’he deixat ben trasbalsat,

no he de ser home d’empenta

car sofreixo quan fa vent.


I si aplega a cavaller


Somiaria, de gairell,

almenys mitja setmana,

la tarda la tinc emprada

per a lliurar-me al donzell.

La mare em diu, cofoia:

Com n’ets d’entremaliada!,

car el festejar prou m’agrada,

el pensar duu aquesta joia.

I si aplega a cavaller,

amb cavall i armadura,

amb seda l’hauré d’adornar.

Li posaré, per posar,

una flor rosa i eixuta

que, de gust, li compraré.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: