Epitafis (XXXVII)
20 Octubre, 2019 14:51
Publicat per jjroca,
Epitafis
Millor, m'escrius!
Passo dels polítics!
He dormit malament.
Qui diu que estic sord?
Estimo el temps de pausa.
La nit ha estat prou freda.
He pensat en canviar de lloc.
Encara estic pendent de ressuscitar.
Vull cobrar l'atur, ja fa més d'un mes que he mort.
Es prega: respirar fluixet.
No sé ben bé com he entrat.
Ara, ja puc fumar?
Estic a punt de perdre la il·lusió.
Torna demà i estaré per tu.
No hauries de tardar massa.
Gairebé no em parlo amb ningú.
Avui, estic mandrós.
No cal ni que ho demanis.
T'agrada el menjar fred?
De fet, surto poc.
Lo millor és l'horari.
Fem un règim rigorós.
He venut la bàscula.
Em noto com absent.
Estic a la cua més llarga.
M'ha tocat un viatge.
Dubto que escrigui més.
Era: morir o fer-me ric.
Ni penso en encendre el llum.
Quan tornis, porta la papereta.
Necessito panteó per anar a estiuejar.
Vull provar d'estar mort una setmana.
Porteu-me el llibre de reclamacions.
No he aconseguit ser vidu.
On diu que el silenci és salut?
Vull un pastís d'aniversari!
Ho sento, però no estic per la feina.
Necessito un dit per a llegir en Braille.
Procureu no fer massa soroll.
Ni sé quan em vindrà a buscar.
He decidit no contestar a ningú.
Per fi, tinc una feina que m'agrada!
Heu d'entendre que vaig a poc a poc.
He contractat una assegurança per al taüt.
Ben mirat, no és tan dolent!
Millor m'ho escrius.
Acabo de saber que no hi era al llistat.
Si torno, vull un càrrec.
Ara, si que estic sord.
Posa't en en meu lloc!
No et voldria amoïnar.
Qui diu que no hi sóc?
M'han pres les claus.
Us perdono a quasi tots.
Qui demana per mi?
És millor que parli amb la senyora.
Fins ahir, estava enfadat.
No he pogut recomanar-te.
Pensaments festius (XXXVII)
20 Octubre, 2019 14:49
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
És més senzill canviar el món que millorar-lo.
Al pobre no li dol perdre el temps.
La mort arriba quan ni se n’havia anat.
Fins la fosca es cansa i se'n va.
Fins el sol té por d'entrar al bosc.
Adam va ser un problema perquè no era homosexual.
El millor de pecar és si et deixen repetir.
El cel tanca les portes de tard a tard.
Si anar al cel fos difícil el dimoni és queixaria.
Déu va ser sever, però ja ha canviat.
Déu és mou poc perquè no enveja ningú.
Déu somriu si el renec és ocurrent.
Si Déu no tingués sentit de l'humor ja no hi seríem.
Si Déu és el Pare de tots necessita que el compadim.
Déu té una manera molt estranya de castigar.
Si Déu no m'escolta és que em comprèn.
Déu va posar capellans per saturació de línies telefòniques.
Tinc l'única missió de fer-me nosa a mi mateix.
El millor del cinema és que sempre te'n surts.
Conec un polític que em saluda cada quatre anys.
Fins que mori no sabré la resta.
Casar-se només és qüestió de no anar-se'n.
Per molt que esculli, una dona se sol equivocar.
El pitjor de tenir néts és que et diuen: Avi!
Si el sol fos una estrella sortiria per la nit.
El pitjor de ser taula és el poc que menges.
Viure sense diners és un somni massa car.
Suporto els ciutadans quan estan a casa seva.
El confessionari, si parlés, seria la millor revista de cor.
Si és per ganes, no em moriré mai.
Sense veïns, ni vestir-me sabria.
Les plantes em donen l'aire i jo me les menjo.
Com més pecats tinguem més vida se'ns donarà.
Tingueu els déus de cara però no els miréssiu.
Vull fer ric a l'amo per a què exploti.
Dieu-me ruc i mengeu-vos la palla.
Per a què llençols bonics, si quan dormo no els veig.
Em du al ball, ballo i torno a casa.
El fregall és l'agutzil de la casa.
Amb anys de casat, ja faig nosa a totes les cambres.
El modista fa el contrari del que jo voldria fer.
El millor que pot ser un home és poca-vergonya.
El pitjor de la dona és triar del poc que queda.
El dia de la dona, el sol surt ben pentinat.
Poemes curts (XXXVII)
20 Octubre, 2019 14:46
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Anant per la plana,
darrere del mul,
sento la galvana,
em sento gandul,
som a mitja tarda.
Al camí del cementiri,
fent la corrua de muts,
passen i rauen feixucs,
ben prenyats d'aquell mal vici:
Sempre és l'hora del vermut!
Si manés, et portaria,
vana il·lusió,
un pastís de bon mató,
una mica d'alegria,
de ganes, tot el sarró.
Quan aplega el fred
a la golfa vella,
esdevé l'estrella
d'un futur incert,
mig Betlem li prega.
El bon Jesuset
dorm a l'establia,
li parla en Josep,
l'honora i el mira,
és Fill de Betlem.
El Nen Jesús,
a l'establia,
demana ajut
a na Maria,
vol aixopluc.
A les voltes
de Nadal,
hi ha revoltes
al corral,
poca-soltes.
Per tal de menjar,
fins treballaria,
almenys per un dia,
més bé cap al tard,
trobant la follia.
Com em plau saber
que l'amor convida
a trobar la via
d'ésser venturer,
almenys mitja vida.
Preciso sant
per demanar,
vull saber quant
em pot costar,
potser no tant.
Al camí,
que puja al cim,
tots tenim
dret a glatir,
grassos i prims.
Al meu cor demano,
vana il·lusió,
ben parc el sermó,
desig mentre planyo
l'anada pel món.
Tantes hores
de camí
i les joies
eren allí,
enmig les golfes.
Per enamorar
no cal més negoci
que trobar un bon soci
ben fet al pecar,
semblant a un dimoni.
Com em plauria
anar perdent,
del tot conscient,
la gosadia
de ser innocent.
Per segar
i trobar pols,
cal anar
allí on van tots,
enmig del blat.
Com em menjaria
un pastís o dos,
com demanaria
fugir-ne del tros,
viure lluny la vila.
És quan plou
que sento dir:
Pel matí,
ningú es mou!,
massa llit.
Camí de la ment
es perdrà en el bosc,
no en sóc conscient
quan ploro per tot
i moro de seny.
Camí de la mar,
la barca pregava,
massa nuvolada
per anar a pescar
ni el peix escoltava.
Epigrames (XXXVII)
20 Octubre, 2019 14:41
Publicat per jjroca,
Epigrames
Tornaven les presses
portant el coixí:
Com volem dormir,
però tu no ens deixes!
A la banda
de ponent,
manca força,
sobra gent!
Cavaller
sense aventura,
estimat
sense malura.
No demano més
que llum als teus ulls,
que mar sense esculls
i amor quan et veig.
Entre melangies,
primavera esclata,
la flor li demana
que escalfi els dies.
No tinc regne
on anar
ni vull setge
on restar.
Dolça estimada,
si n'estàs per mi,
la lluna demana,
et diré que sí.
Trenta bruixes
al castell,
totes criden
llur flagell.
A la bona casa,
no trobo els records,
se'ls emportà l'ama
cap a altres llocs.
El diumenge,
quan m'hi poso,
faig d'heretge,
com m'hi trobo!
Una rosa sola
no farà per mi,
ella sempre plora,
mai dirà que sí.
Quan m'estimaves
i era un tresor,
com em cantaves
dolces cançons.
Al dimoni li diré
que no t'estimo
ni endevino
quan ho faré.
En un maig joiós,
quan el rec cantava,
vaig seure al redós
per si enamorava.
Com cada vespre,
abans de la nit,
demano pel mestre,
per si vol venir.
Una noia jove
no n'està per mi,
no tinc seny ni cove
ni, d'amor, desig.
Quan aplego
al cap del mes,
ja no menjo
ni haig diners.
El llum de la llar
avui voldria.
de l'estimar
en demanaria.
Som així
els vilatans:
mengem vi,
bevem pa.
Al banc de la plaça,
no deixo diners
per si el vent, quan passa,
porta interès.
Per haver
tan poca sort,
vaig voler
vestir-me amb or.
La senyora diu,
quan aplego d'hora,
que refaci el niu
amb plomalls i sorra.
I quan voli el vent
cercant la tenebra
porteu-me a la festa
del penediment.
Massa roses
del jardí,
totes parlen
mal de mi.
Sota, cavall i as i set poemes més
16 Octubre, 2019 07:43
Publicat per jjroca,
Poemes
Sota, cavall i as
Amb més terra que somiar,
la tarda avança tranquil·la,
poca gent per a una vila
qui demana ser important.
Després de dinar, cafè
i unes cartes per guanyar,
la partida sol passar
entre crides i renecs.
Sota, cavall i as,
una empresa encisadora
per la taula va avançant.
Són la gent més important
la que guanya a tothora
la que riu i fa plorar.
Ser tanoca
A la terra, hi havia
mil meravelles,
llum per passar el dia,
cel amb estrelles.
Un regne on sojornar,
vestit de paradís,
les ganes de somiar,
un viure ple d’encís.
I un dimoni esquifit,
sortint-se’n de l’infern,
la desfeta provoca
i l’home, ser tanoca,
ens porta a un hivern
que viatja a l’infinit.
Aplegar a cavaller
Si la lluita esdevé,
voldria ser mentider.
Caminar enmig del bosc,
cercar el llum de les bruixes,
estimar sense retorn
al país de belles nimfes.
Aplegar a cavaller,
amb cavall i armadura,
guerrejar, guanyar l’altura
d’un heroi ben rialler.
Festejador els dissabtes,
els diumenges, lliurar el cor,
la mossa de les més belles,
vestida de cent colors.
Va per la vall
La moixaina
de la nit
com acosta
l’esperit.
Una daina,
enmig del bosc,
cerca pausa,
llum i flors.
I després,
la meravella
per la vall
caminant,
hauré de seguir somiant
tot pensant amb la tenebra.
Escarràs de natura
Mentiria si digués
que, cansat, m’agrado més.
Em llevo, de bon matí,
a les voltes de migdia,
és quan crida la família
i comença el meu glatir.
Menjo sopes amb dos alls,
les flaires de botifarra,
el veí és un bandarra
i no val ni d’encenall.
És la vida d’aventura
la qui em porta a la sort,
diria: Estic mig mort,
sóc escarràs de natura!
Apropeu-me a les fosques
Apropeu-me a les fosques
i doneu-me un tros de pa,
sóc amic de quatre mosques,
d’una gata i un mardà.
Com feinejo, sense ganes,
amb la dèria de fugir,
gairebé, enmig de les flames,
passo l’hivern allà on visc.
Mentider sense esperança,
menys savi que saberut
i bastit en poques hores.
Si es fa tard,em trobo a soles,
cerco un vent suau i eixut
que em transporti fins a casa.
Festejà una setmana
Cada dia, al dematí,
vull emprendre cent empreses,
després, apleguen les presses
i em torno ben mesquí.
Festejà una setmana
amb la pubilla més dolça,
volia omplir la gran bossa
i casar-me a l’albada.
Però un sogre, ben dolent,
em proposava la feina
de guardar ample ramat.
L’he deixat ben trasbalsat,
no he de ser home d’empenta
car sofreixo quan fa vent.
I si aplega a cavaller
Somiaria, de gairell,
almenys mitja setmana,
la tarda la tinc emprada
per a lliurar-me al donzell.
La mare em diu, cofoia:
Com n’ets d’entremaliada!,
car el festejar prou m’agrada,
el pensar duu aquesta joia.
I si aplega a cavaller,
amb cavall i armadura,
amb seda l’hauré d’adornar.
Li posaré, per posar,
una flor rosa i eixuta
que, de gust, li compraré.
Pensaments divins (XXXVI)
14 Octubre, 2019 06:39
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Judes ha pujat el preu a trenta-set euros.
Jesús farà miracles si no entra al top-ten.
La Verge farà un casting de futures nores.
Noè ha demanat a Déu una arca més acollidora.
Josep ha renovat el consultori d'interpretació de somnis.
Samsó només vol força a l'arrel dels cabells.
Necessito tres padrins i un traïdor per optar a caldera.
Satanàs accepta problemàtiques de consciència.
Jesús no vol ser rei, ara, serà cortesà.
La glòria ha perdut un deu per cent.
He fet pecats, però no me'n recordo.
Tres sants de segona, presidiran la taula de quaresma.
Ni sé a quin sant he votat.
A les misses de la tarda ni cal passar el plat.
Haig un dimoni mut, es passa el dia plorant.
He cercat un àngel per donar-li l'adreça.
He anat a l'infern, però no me'n surto.
Va arribar a santa, tenia cinc fills i home jugador.
Déu està temptat de vendre l'univers.
Satanàs mai menja carn fora de la quaresma.
Judes contractarà una assegurança per si ha de tornar.
Jesús canvia un curs d'oratòria per un de programador.
Déu privarà d'instint a les plantes comestibles.
Satanàs no veu clara la moda de turments virtuals.
Déu sap crear, però no repartir.
Necessito un dimoni que no tingui antecedents.
Aniré a l'infern si para l'autobús.
Déu escriu poc per si es crema els dits.
Sant Pere ha demanat un club de fans.
Jesús ha optat per una nova crucifixió virtual.
Satanàs mai endevina el número de la loteria.
Ahir, em van oferir quinze dies al paradís.
Llucifer diu que puc treballar sense cansar-me.
Els pobres hem d'anar a cercar llenya per a la caldera.
Vull anar al cel si em puc estalviar les aventures.
Déu discuteix, amb les abelles, el preu de la cera.
Judes està fent un curset de suïcidis plaents.
Davant de l'onada de nous sants, Déu posarà més acomodadors.
Déu em va proposar: sant o savi.
Déu no entén que la primavera aplegui a mig hivern.
Satanàs està estudiant fer-se de dretes.
Jesús diu que posarà música a les paràboles.
Déu reduirà el transport celestial a dos cops per setmana.
Vull anar al cel, però amb condicions pactades.
Satanàs, a l'estiu, vol les banyes més curtes.
El més dolent de l'infern és el sistema de ventilació.
Tres dimonis han demanat: períodes de reflexió.
Déu ampliarà les sales d'spa.
Queden prohibides les processons de més de vuit hores.
Somiava que era al cel i caigué del llit.
Satanàs ha introduït: l'ús del porró a les menjades.
El meu darrer àngel de la guarda diu que s'avorreix.
Necessito saber quan aniré al cel, he d'enllestir.
La núvia m'ha dit: Puja al cel i espera'm!
Déu diu que hi ha sants que li fan ombra.
La Verge ha demanat anar a les rebaixes.
Satanàs crearà una carta de temptacions.
Déu vol un nou món sense mamífers.
Pensaments educatius (XXXVI)
14 Octubre, 2019 06:35
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Quan vaig a enlairar-me, s'aturen per a contemplar-ho.
La innocència es guarda en una capsa sense tapa.
Cada nit, en allitar-me, prego pel canvi.
De fet, aprendre a ser pobre és barat.
Mai sé quan són a punt per a escoltar.
Sempre cal trobar a l'alumne agraït.
És agradable perdre's de tard a tard.
De moment, xerro per a què no agafin son.
El primer problema és la distància.
És millor que escriguin sense vici.
Sembla mentida, però l'oïda els funciona.
Dubteu si no us deixen perdre la batalla.
La patrona del mestre ha de ser l'au Fènix.
Hi ha pocs mestres sense creu.
Xisclen tan fort que hauran d'aturar.
No oblideu que els pares els sofreixen millor.
Mai he dubtat que se'n sortiran.
La classe és un estat petit i dependent.
Procureu-los aire suficient.
Els he posat feina, però pot sublimar.
Procureu que tota la classe sigui un racó de pensar.
Feu-los entendre que un llapis sol ja escriu.
Mai heu d'interpretar el que ignoren.
Els he fet saber la meva capacitat de xisclar.
Heu de procurar ésser un escull immòbil.
Posats a plorar que comencin ells.
Estava tan enfadat que van obrir les finestres.
No proveu d'encerclar més de tres línies.
Procureu recollir sense que se n'adonin.
Dubtar és bo, però no ho encomaneu.
Possiblement un mestre mai farà prou miracles.
Acordeu, amb els pares, un repartiment d'ensurts.
El millor dels alumnes és que dubten de la vostra raó.
Llenceu les idees pel damunt dels seus caps.
Mostreu-los la feina a una certa distància.
Tremolo, dos m'han fet la gara-gara.
Necessiten un sol que no enlluerni
Procureu que perdin la por d'aprendre.
Voldria saber on són i on sóc.
Porto segons sense barallar-me amb ningú.
He decidit entrar a classe sense tremolar.
No sé ben bé quan passar pàgina.
Per ara, tinc sort, no em coneixen.
Quan em pensava que ho sabien, ho van oblidar.
Porto anys escoltant-me.
Només he aconseguit que respiren.
Cadascun d'ells sembla ignorar que hi sóc.
Aquest any, he fet tres cursets d'interpretació.
Un dia us llevareu i ja ho sabran.
M'agrada el fet d'anar a escola.
En són tants, que algú ho deu saber.
Abans de començar a llegir, cal donar corda.
He provat de sobreviure amb prou èxit.
Els alumnes han de rendir o rendir-se.
No sé perquè tots els llibres estan en pendent.
Abans d'aprendre, igual eren feliços.
Dubto que cap cap es desenvolupi adequadament.
M'agrada ser mestre i raure inadvertit.
Han posat massa feina per a un cap sol.
Epitafis (XXXVI)
11 Octubre, 2019 12:20
Publicat per jjroca,
Epitafis
Passa demà i et contesto.
De viudes, no en tenim gaires.
Hem llogat un autobús per anar a la platja.
El dia de difunts farem processó.
Tinc problemes de mobilitat.
Hem decidit no anar a ballar.
Estic estudiant un pla d'inversions.
Necessito un mòbil.
Avui, suggereixo roses blanques.
No sé ben bé perquè hi sóc.
Parleu en sentir la campana.
Es ven cap en bon ús.
Passo dies sense veure ningú.
He aconseguit deixar de fumar.
Ahir, ja li vaig dir que no era jo.
Vulgues que no, faig pena.
Sempre, he estat poc treballador.
Va ser: morir i deixar de pensar.
He sortit a llençar coets.
On puc presentar la dimissió?
He anat a formular una queixa.
Camino, però menys.
Aquí, no ens ve d'una hora.
Ja has aprés la lliçó?
Un moment que crido a la senyora.
Suposo que hauré tancat.
Ho sento, però em feu riure.
El metge m'ha recomanat vida normal.
Algú sap cordar-me les sabates?
Ara, estic content.
No entenc bé el què vols.
Demà, torna més d'hora!
Dessota, és un no parar!
Mort a l'atur, es presentarà a ressuscitat.
No hi sóc, he anat a renovar.
Cerco núvia que tingui paciència.
De fet, no sé en què pensar.
Diem no a les presses.
Ahir, vaig tenir un disgust.
Voteu-me per a mort del mes.
M'he imposat un vot de silenci.
No us penso dir on sóc.
No sé ben bé a què he vingut.
Contestaré en minuts.
Provo de parlar i no me'n surto.
Segueixo pensant que caldrà fer alguna cosa.
Abans de morir, busqueu un substitut.
No és bo morir-se sense pensar.
Estic buscant el plan B.
Mort, sense experiència, s'ofereix de salvador.
El judici va ser breu, la resolució eterna.
Avui, m'han amenaçat de mort.
Si hagués més dents, me'n riuria.
Estic decebut!
Seieu i us contaré un conte.
No recordo què m'havies demanat
Ara, resulta que em podia salvar.
Haig problemes amb la llengua.
Pensaments festius (XXXVI)
11 Octubre, 2019 12:18
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El problema del ric és que només ocupa un espai.
La dona sap que el cotxe és difícil de seduir.
El que molesta de l'estiu és que el sol no se'n vol anar.
Suar és treure el malfeiners de casa.
Escriure és aprendre a dibuixar amb paraules.
Només penso si no hi ha res més important que fer.
Crec que les dones, amb menys peus, toquen més a terra.
Ara que tinc casa, reconec que em faig vell.
Suposo que els diners ocupen més espai que l' aire.
Fer-se vell és reduir l'espai vital.
El millor de ser ric és la perfecció que agafes.
Déu viu al cel perquè aquí fa nosa.
La perfecció és l'engany inapreciable.
El millor d'anar a peu és que saps qui et porta.
Qui em porta flors vol que me'n vagi.
La veritat és la llum amargant.
No cal dir qui sóc, ja ho esbrinareu.
Si veniu de bona fe, no cal que us aturéssiu.
El millor de viure al poble és que les pedres et coneixen.
El trist d'estar viu és que et pots morir sense pressa.
La terra es mou perquè no vol quedar-se enlloc.
Inclús el vaixell vol estar vora terra.
Llegir és viatjar sense fer servir els peus.
L'escalfor no vol terra on posar els peus.
Sempre m'estic fent companyia.
Només volo si no tinc gana.
L'únic bo de ser pobre és que qualsevol casa et sembla gran.
El millor de ser pobre són els convidats.
Suposo que estar viu és deure.
No escric perquè em plau, sinó perquè m'allunyo.
L'amor parpelleja quan em despullo.
Arribar a ser savis és només tenir un problema, els altres.
Si us diuen que sou intel·lectuals, tremoleu.
Necessito tant els altres que els suporto.
El millor del cargol és que res l'obliga a tornar.
La pluja és la bruixa que fa treballar els cargols.
A l'espai dels cafès, la densitat de dones baixa.
La fama torna visibles els cossos.
L'únic bo de l' avió és el que costa d'empaitar.
La mort mai sol ser puntual.
Si em critiques és que volo.
Ser amo de molt és perdre-ho de vista.
La felicitat és mantenir les pors controlades.
La veritat no dóna la raó a ningú.
La dona té més corbes per suportar millor la vida.
Poemes curts (XXXVI)
11 Octubre, 2019 12:16
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Quan la lluna plena
aplega al meu cau
sento com li escau
que l'estimi a ella,
sóc del tot babau.
En el dia de Nadal
no vull tempesta
ni aquella profana festa
de menjar més del cal,
il·lusió desfeta.
En el portal de Betlem,
quatre pastors
han trobat un Nou Senyor,
gelat de fred,
pobre com tots.
Trigaran els temps
de la melangia
si trobo el meu bé
i ensarrono el dia
parlant de secrets.
És la reina
del meu cor
la qui regna
quan no hi sóc,
poc que em deixa.
Si la nit demana
que vagi a dormir,
ben cert li he de dir
que, el cap de setmana,
el vull per a mi.
Al pessebre, els pastors,
amb carona esblaimada,
han demanat, al Senyor,
el guarir en nit tan clara,
somrient els mira a tots.
Per les festes
de Nadal,
com em plauen
les converses
prop la llar.
Maria parlava,
joiosa, al seu Nin,
Josep la mirava,
delia per dir,
però s'ho empassava.
Quan apleguin
els tres Reis,
vull que em portin:
carn o peix
i se'n tornin.
La casa demana
en ser al Nadal:
somriures de cara,
menges com abans
i el llum de la flama.
El Nin al portal
no haurà joguines
ni dolços ni espines,
s'han de demanar,
tardaran un dies.
Quan la nit
demana el dia,
com li diu:
Sóc amanida
per anar a trobar marit!
Dalt del portal,
l'estrella amanida,
no la vull de mida
ni grassa ni gran,
la taula és petita.
A l'hivern,
el sol no vol
prendre'm el fred,
li fa por
que mengi verd.
Aplegar al portal
a l'hora primera,
hi ha cua sencera
que va a demanar,
porto massa pressa.
Accepto saber,
dolça melangia,
que la pau m'obliga
a viure al desert,
almenys, mitja vida.
El meu turment
m'espera sempre,
vol el seu regne
per anar fent,
és tot un mestre.
Les comandes
del mercat:
fer el cor agre,
comprar barat,
sembrar nafres.
Per Nadal dormia
aquell bon pastor
prop de l'establia,
poc que ho sabia:
Veure aquell Minyó!