12 Desembre, 2019 08:02
Publicat per jjroca,
Epigrames
Vull ser cavaller
per a anar a la serra,
guanyar la gran guerra,
cobrar un xic més.
Al carrer antic,
com no hi ha mirades,
hauran de fer tractes:
companys i enemics.
Parlaria amb el vent
de temps de tendresa,
però porta pressa
i diu que no ho sent.
Al racó de l'hort,
ploren les tomates,
diuen que, a les tardes,
apleguen les pors.
No he de sentir
la mel dels teus llavis,
comenten els savis
com te'n rius de mi.
A la plaça, melangies
assegudes en un banc
comenten que van deixant
les recances amanides.
Un capvespre de maig,
quan sento orenetes,
voldria que les festes
anessin per on vaig.
I, si ve la nit,
pareu-li la taula,
doneu-li estimada,
parleu-li de mi.
No he trobat les flors
amb braços oberts,
com m'han fet saber:
Vivim entre plors!
Si pogués manar
una part del dia,
el sol viatjaria
content, com abans.
Dolça reina
del meu cor,
dóna'm feina
a preu d'amor.
Tot un dia per volar,
ensinistrat, damunt núvols,
després que vinguin els rúfols
i prendran la seva part.
A la lluna plena,
en sortir del llit,
li he dit que glatir
mai porta a ser reina.
Quan la nit
em ve a buscar,
l'esperit
no vol anar.
He perdut el regne,
aquell tros de cel
on confonen mel
amb bocins de fetge.
Per les voltes
del palau,
els tanoques
semblen babaus.
La reina volia
un nou paradís,
alegre, concís,
ple de melangia.
A la portes
de la mort,
fins les mosques
fan el sord.
Al racó del mas,
on no hi ha ni ruc,
menjo el que puc,
dormo el que cal.
La noia volia
amb mi festejar,
de nit o de dia,
és força pesat.
Per anar a ballar,
tinc les espardenyes,
per a treballar,
demano les seves.
No haig pressa
per dormir
quan la festa
puja al cim.
Com demano
per menjar,
el meu amo
no vindrà.
A la platja vella
com dormen les ones,
no criden ni ploren
ni demanen brega.
Afegeix un comentari
