Poemes curts (XLI)

12 Desembre, 2019 08:08
Publicat per jjroca, Poemes curts

Una mossa sola

no va a processó

ni a menjar la mona

ni a fer somicó,

al vespre, una estona.


Amb cent cabres,

el cabrer,

com demana:

un paller

i casar-se.


Com no he de venir,

al vespre, al festeig,

si, en el safareig,

van parlant d'un crit:

gasiu, tou i lleig.


I en ser

al carnaval,

vull un temps,

amb vent de dalt,

prou decebut, massa fred.


A la cambra

del gegant,

massa nans

senten com passa

tot plorant.


Al racó de l'era,

un polsim de gra

sento com espera,

no se'n vol anar,

el desig resseca.


Per a ser bon savi,

sense ets ni uts,

cal menjar-se el llavi,

pertànyer als vells muts

qui planyen a diari.


Les paraules porten

al si de l'oblit

on raurà l'amic

a les hores fortes,

fins a mitjanit.


Maria volia

anar a festejar,

la mare la crida,

no la deixa anar,

quan serà amanida?


A la casa del costat,

mengen peix i botifarres,

dormen tots, damunt les llanes,

ben vestits o despullats,

com menteixen de vegades.


Per entrar en el pou,

a la fosca nit,

cal haver esperit

i fugir del jou

qui ens porta a l'oblit.


Una noia rossa,

amb els cabells llargs,

es pentina sola

mentre va somiant

en trobar sa joia.


Per haver diners

em llevo a l'albada,

diu l'enamorada

que el fer de pagès

no porta a cap banda.


Mireu, si he de morir,

vull un nínxol petitet,

ben bufó, cap a ponent

per veure el sol glatir

quan s'allunya sense més.


A l'escola, els minyons,

entre riures, fan bondat,

somien que han guanyat

el no aprendre de debò,

demà ja faran salat.


Cansat de somiar

en terra estrangera,

demano la pensa

per anar demà

a jaure a la cleda.


Benvolguts amics,

fruits de ma temença,

em plau la fermesa

quan surto del llit:

cansat, sense pensa.


A la cova dormen

les dolces raons,

sento com fan bons

la meitat dels homes,

els altres no hi són.


Esperant el llum

que dóna saviesa

sento com em deixa

el més dolç perfum

ben farcit d'enveja.


Aplego a l'infern

a l'hora primera,

allí, és on espera

aquell traginer

d'ànimes amb pena.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: