Poemes curts (XLI)
12 Desembre, 2019 08:08
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Una mossa sola
no va a processó
ni a menjar la mona
ni a fer somicó,
al vespre, una estona.
Amb cent cabres,
el cabrer,
com demana:
un paller
i casar-se.
Com no he de venir,
al vespre, al festeig,
si, en el safareig,
van parlant d'un crit:
gasiu, tou i lleig.
I en ser
al carnaval,
vull un temps,
amb vent de dalt,
prou decebut, massa fred.
A la cambra
del gegant,
massa nans
senten com passa
tot plorant.
Al racó de l'era,
un polsim de gra
sento com espera,
no se'n vol anar,
el desig resseca.
Per a ser bon savi,
sense ets ni uts,
cal menjar-se el llavi,
pertànyer als vells muts
qui planyen a diari.
Les paraules porten
al si de l'oblit
on raurà l'amic
a les hores fortes,
fins a mitjanit.
Maria volia
anar a festejar,
la mare la crida,
no la deixa anar,
quan serà amanida?
A la casa del costat,
mengen peix i botifarres,
dormen tots, damunt les llanes,
ben vestits o despullats,
com menteixen de vegades.
Per entrar en el pou,
a la fosca nit,
cal haver esperit
i fugir del jou
qui ens porta a l'oblit.
Una noia rossa,
amb els cabells llargs,
es pentina sola
mentre va somiant
en trobar sa joia.
Per haver diners
em llevo a l'albada,
diu l'enamorada
que el fer de pagès
no porta a cap banda.
Mireu, si he de morir,
vull un nínxol petitet,
ben bufó, cap a ponent
per veure el sol glatir
quan s'allunya sense més.
A l'escola, els minyons,
entre riures, fan bondat,
somien que han guanyat
el no aprendre de debò,
demà ja faran salat.
Cansat de somiar
en terra estrangera,
demano la pensa
per anar demà
a jaure a la cleda.
Benvolguts amics,
fruits de ma temença,
em plau la fermesa
quan surto del llit:
cansat, sense pensa.
A la cova dormen
les dolces raons,
sento com fan bons
la meitat dels homes,
els altres no hi són.
Esperant el llum
que dóna saviesa
sento com em deixa
el més dolç perfum
ben farcit d'enveja.
Aplego a l'infern
a l'hora primera,
allí, és on espera
aquell traginer
d'ànimes amb pena.