Pensaments educatius (XLI)
12 Desembre, 2019 08:18
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
La lliçó no era per a nens, però era tímida.
Procureu que les classes d'una hora esdevinguin tardanes.
Sembla mentida el bé que es perden.
Dubto que un de cada quatre no sàpiga escoltar.
Mentre anem llegint, es van esvaint les idees.
Només donaré una ordre: No sortiu per les finestres!
Ensenyo poc i encara els sobra.
Confonen un martell amb una enclusa.
Necessito semblar més amatent.
He cridat els pares i tampoc em fan cas.
He passat dues hores sense parlar i no se n'han adonat.
Primer posaré les notes, després farem el control adient.
Tenen mòbil, però no es mouen suficient.
Els he fet escriure tres respostes per si puc adaptar les preguntes.
Sabent tant que quelcom podré aprendre.
El més mentider m'ha dit que no ha estudiat.
He de posar les notes més altes, manllevaré una escala.
Hauré d'encaparrar-me en la seva saviesa.
Ara, aprenen més, després però.
S'acosta Sant Jordi, igual se'l mengen.
Massa alumnes no són per a un maldecap.
Va ser sortir de classe i agafar-me el son.
Cada dia em costa més ensarronar-los.
Quan sigui prou vell, no vull tornar a l'escola.
De vegades, m'enfado a sovint.
Cada dia lliurem la batalla de l'avorriment.
Els faria pensar, però no goso.
No necessito més que lluites espaiades.
Els parlava del desert quan m'han mullat.
Haig els meus dubtes, però no els aconsegueixo vendre.
Sé que m'estimen, però són massa a la vora.
És un suposar que l'encertaran.
L'avaluació contínua segueix amb certa dificultat.
No he trobat cap alumne que pensi en el mes vinent.
El control va ser lleuger de corregir.
No sóc el seu enemic, però m'hi assemblo.
Els deixaré escollir les respostes.
De segur, que em vénen a veure.
Corregiré les errades a l'engròs.
Es superen, són a la segona línia i portem quinze errades.
Fa un minut que no parla, ja pot triar el premi.
Si em passo a les ovelles, aprendran més?
El nombre d'enganys ha pujat un tres per cent.
De fet, necessito algun llop.
He parlat amb el psicopedagog de la possibilitat de treballar.
No encerto quan em vindran a sobre.
És una joia haver-los lluny.
Porteu-me alumnes, ja m'amagaré.
Sembla impossible, però podria anar pitjor.
Avui, eren tots, no sé com haurà passat.
Ha vingut un alumne nou, a veure com el desaré.
Els he fet vuit preguntes que no calia contestar.
Cada alumne porta un tresor, el problema és quan el trobaré.
Li he comentat a l'inspector que podria eixir cap al tard.
Haig un alumne díscol i un altre CD.
Heu d'estimar els nois a una distància precisa.
Tot i no escoltant, respiren prou bé.
He donat una classe, de segur que no la té ningú?
Proveu de parlar sense dir res, igual ho entenen.