Epigrames (XLI)
12 Desembre, 2019 08:02
Publicat per jjroca,
Epigrames
Vull ser cavaller
per a anar a la serra,
guanyar la gran guerra,
cobrar un xic més.
Al carrer antic,
com no hi ha mirades,
hauran de fer tractes:
companys i enemics.
Parlaria amb el vent
de temps de tendresa,
però porta pressa
i diu que no ho sent.
Al racó de l'hort,
ploren les tomates,
diuen que, a les tardes,
apleguen les pors.
No he de sentir
la mel dels teus llavis,
comenten els savis
com te'n rius de mi.
A la plaça, melangies
assegudes en un banc
comenten que van deixant
les recances amanides.
Un capvespre de maig,
quan sento orenetes,
voldria que les festes
anessin per on vaig.
I, si ve la nit,
pareu-li la taula,
doneu-li estimada,
parleu-li de mi.
No he trobat les flors
amb braços oberts,
com m'han fet saber:
Vivim entre plors!
Si pogués manar
una part del dia,
el sol viatjaria
content, com abans.
Dolça reina
del meu cor,
dóna'm feina
a preu d'amor.
Tot un dia per volar,
ensinistrat, damunt núvols,
després que vinguin els rúfols
i prendran la seva part.
A la lluna plena,
en sortir del llit,
li he dit que glatir
mai porta a ser reina.
Quan la nit
em ve a buscar,
l'esperit
no vol anar.
He perdut el regne,
aquell tros de cel
on confonen mel
amb bocins de fetge.
Per les voltes
del palau,
els tanoques
semblen babaus.
La reina volia
un nou paradís,
alegre, concís,
ple de melangia.
A la portes
de la mort,
fins les mosques
fan el sord.
Al racó del mas,
on no hi ha ni ruc,
menjo el que puc,
dormo el que cal.
La noia volia
amb mi festejar,
de nit o de dia,
és força pesat.
Per anar a ballar,
tinc les espardenyes,
per a treballar,
demano les seves.
No haig pressa
per dormir
quan la festa
puja al cim.
Com demano
per menjar,
el meu amo
no vindrà.
A la platja vella
com dormen les ones,
no criden ni ploren
ni demanen brega.
Pensaments divins (XL)
01 Desembre, 2019 09:03
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
La Verge té una crisi de personalitat.
He de salvar una ànima, puc tardar anys.
Déu ha muntat una delegació a la lluna per si de cas.
Satanàs intenta retrobat l'home perdut.
S'obre la nova temporada de turments de l'esperit.
El meu àngel diu que, cada any, li posen menys intel·ligents.
Vull saber l'horari del lleure.
L'altre cop, vull un cos més àgil.
Falten cuiners per al menjador del primer cel.
No aniré al cel si he de compartir llit.
Ara, Judes sembla més tou.
Estic una mica tip de la primavera celestial.
Canvio pecats per estades curtes al cel.
Dimoni, sense destí, temptarà els altres.
Per a ser sant, on cal deixar el «currículum vitae»?
Es fa saber als profetes que cal esbrinar quan reparteixen la gràcia.
N'estic tip d'aconsellar dimonis.
Déu sol fer un vol cada mil·lenni.
Pendents de judici, consulteu les pàgines verdes.
Ara, resulta que havia de ser ateu.
Judes no hi és, ha marxat a comprar cordes.
Vull ser sant sense privar-me de res.
Satanàs vol fer un salt al buit.
Adam està disposat a pagar la poma.
Tinc dos profetes amics, però no se n'assabenten massa.
Satanàs vol suprimir les calderes V.I.P.
Aniré a l'infern si fan descomptes.
I Déu, decebut, s'endugué el temps.
Els sants nouvinguts s'hauran de reciclar.
Pecador, sense experiència, ha demanat una treva.
Satanàs no vol augmentar el pressupost de psiquiatria.
Jesús no acceptarà més recomanats.
Déu ampliarà l'horari de recolliment.
Judes ha demanat un curs d'orientació laboral.
Es prega als joves que no utilitzen les escales mecàniques.
Es castigarà als dimonis malfeiners.
Es fa saber que Déu és un, o dos, o tres.
Déu ha demanat que no li posin més sants aquest any.
Satanàs vol una setmana amb més dies de descans.
Per arribar a sant, s'ha augmentat el nombre de miracles.
Satanàs necessita més calderes amb aigua gelada.
Si no peco en un mes, perdré un altre esglaó.
Tomàs dubta que la llenya de l'infern escalfi prou.
Vull anar al cel si puc sortir els caps de setmana.
Satanàs ha demanat una reducció en l'horari infantil.
Déu ha tornat a endarrerir el Judici Final.
La Verge voldria reduir les invocacions.
Jesús tornarà a ser pastor si li canvien les ovelles.
No sé perquè Llucifer s'enfada tant a sovint.
Es prega als dimonis nous que assoleixen el paper de dolent.
Un dia d'aquests igual amago una caldera.
Tres apòstols demanen altres mitjans de transport.
Sant Pere necessita llistats amb lletra més gran.
Va ser: entrar al cel i començar a plorar.
Pobre necessitat ven el seu dimoni.
He fet tres pecats més per a obtenir el tercer punt.
A la sala dels pobres, per encendre la caldera cal portar llenya.
Jesús m'ha contestat: M'he tornat sord!
Cerco jove de bona família per compartir la redempció.
Pensaments educatius (XL)
01 Desembre, 2019 09:01
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He suprimit comptar fins a deu per a ignorar.
És motivador restar al regne del dubte.
Faré un control del descontrol.
Haig massa llops al ramat.
Entre tots, han de saber prou.
Porto sis batalles sense rendir-me.
Els estic ensenyant a agafar gana.
Mai he demanat acabar després de l'hora.
He obert la porta i ha entrat el llop.
Quan passi un temps, vull sublimar-me.
Estaven pensant i provà d'aturar el sol.
Em va semblar, per un instant, que manava.
Podeu recollir el butlletí per a completar-lo.
He trobat tres anarquistes al primer recompte.
El veig treballar i decandeixo.
Els he premiat amb tres minuts d'absència.
Ell són la sal, caldrà fer règim.
No han mort, però n'hi ha sis que badallen.
Vaig fer una classe magistral i l'he posat a la caixa.
Cinc minuts de pausa i tornem a la batalla.
És un alumne bo, fins diria massa dolç
Mai dubto que mai l'encertaré prou.
En un racó de l'infern, ha d'haver una escola.
Els he suggerit que poden asseure's.
Estic cercant les segones intencions.
Proveu de suportar-los de dos en dos.
Cada cop em costa més amagar el misteri.
No sé fins quan deixaran de no escoltar.
Tot seria més senzill si no ho compliquessin.
Quan entro a la classe, comença l'incert avenir.
Els he dit que una classe és un cluc del temps.
He demanat l'encert en una tempesta propera.
Com en són més, algú ho deu saber.
Com serà que mai trobo la solució conjunta.
Hi ha alumnes que s'hi troben prou bé.
Cada dos per quatre en surten vint.
He demanat vacances del pensament.
He de deixar de ser mestre cada deu minuts.
Poseu-los asseguts i a veure si bull l'olla.
Sempre m'amenacen amb tornar.
He de començar quan no se n'assabentin.
Vull entendre que se'n recorden de quelcom.
Passen els anys i segueixo cercant-los.
Un cop per setmana, em deixen xisclar.
Necessito un bon alumne, a poder ser, inapetent.
Els vull convèncer de tornar-se cartoixans.
Per cada hora de silenci, pujo un quart de punt.
Un dictat de tres línies amb vint faltes, van millorant.
Mai sé quin de tots és el pot de la confitura.
Les classes les comencem quan a Déu li plau.
Han descobert que els llapis tenen punta.
He comprat una goma d'esborrar sense ofendre.
Estic content, m'han deixat plorar cada hora.
He sospirat fort, em dec tornar agressiu.
Ja fa tres dies que no em deixen somiar.
Ara, puntuaré les ganes de recolzar-se a la cadira.
M'agrada somiar que estan pensant.
Faré una sopa de lletres, necessito sal.
Mai goso preguntar abans de l'esbarjo.
El futur incert i set poemes més
01 Desembre, 2019 08:58
Publicat per jjroca,
Poemes
El futur incert
S’acosten els dies
del futur incert,
és el fons etern
de somnis i vides.
Tardor com avança
en el si del bosc,
pesat ja s’adorm,
recobra la calma.
El poble es recull,
el fum com singlota
i demana sol.
Em sento com vol
de l’au qui no hi toca
i pensa quan fuig.
A la vida, feinejava
I quan sigui enmig la pena
i traspassi, sense ensurt,
vull haver dies de festa
per gaudir-la tan com puc.
A la vida, feinejava
per carrers estrets i vells
i la vergonya que emprava
quan em veig entre la gent.
Dels quatre que se’n burlaven,
ara, en queden només tres
puix l’altre va traspassar.
No em cerqueu a un cel llunyà
ni a les portes de l’avern,
ara, estic entre les ànimes.
Cal tocar fins a l’endemà
Campanes del campanar
no paren de donar tombs,
deu fantasmes, en el pont,
estan a punt per a entrar.
Les joves posen castanyes
a la voreta del foc,
paren taula a poc a poc
mentre tremolen plegades.
Les campanes van al vol,
els fantasmes que les senten
i no es volen allunyar.
Cal tocar fins a l’endemà
i, quan els fantasmes pleguen,
ha de ser que apunta el sol.
Massa fred, l’amor
Sento, amb la pluja,
el batec del cor,
massa fred, l’amor
ni un mal jou dibuixa.
En perdudes sales,
cerco l’aixopluc,
no us diré si puc
prendre noves ales.
Dissortada mossa
que ni es vol casar
ni viure debades.
Li han fugit les fades
per a no tornar,
de segur que plora.
A la voreta del foc
Al capvespre, ve la joia
a la voreta del foc,
encenalls amb xerinola
es dibuixen amb colors.
La mare pregunta, ofesa:
Qui ha deixat la porta oberta?,
una jove porta pena,
ha de ser: pena d’amor.
La muntanya com somriu
i la fulla s’acoquina
amb un sol que es va apropant.
Com em sento mig bergant
tot pensant amb la boirina
qui conversa amb el riu.
Viatger sense riquesa
Amb el pas adelerat,
campanetes de la sort,
com aprenen, a poc a poc,
mentre penso i vaig somiant.
La saleta em regala
el millor del seu somrís,
home de buit compromís
qui trascola per la plana.
Viatger sense riquesa
amb més neguit que fermesa
com avança pel camí.
M’agrada trobar-lo allí
on diuen que el goig no pesa
ni comenta el seu sofrir.
He provat de somiar
He provat de somiar
sense fantasmes,
com diré que m’agraden
quan em deixen trescar.
Els camins seran amples,
ple de buits i desconcert,
travessant un desert,
sense cares amables.
És la vida constant
qui m’acull i s’enfada
mentre avança impacient.
Com hom creu que, anar fent,
ni avorreix ni ens enganya
ni vol raure endavant.
Pobrissons els herois
Pobrissons els herois
que, sovint, s’entrebanquen,
ben perduts quan demanen,
ben lluents i cofois.
En un terra planer,
van cercant l’aventura,
ben mancats de cordura,
ben tossuts per no ser.
Pobrissons els herois,
sense massa malures
per volar endavant.
Com els somnis diran
que, guanyar les altures,
és finir en el gran goig.
Epitafis (XL)
01 Desembre, 2019 08:55
Publicat per jjroca,
Epitafis
Tinc dies de tota mena.
Abans d'anar-me'n, he d'enllestir.
Hauré de tornar a parlar amb el jutge.
Ofereixo consell als nouvinguts.
Sembla mentida, però m'he constipat.
He de comentar que no estic malalt.
Necessito, urgentment, tres queixals.
Assoleixo que no sóc gran cosa.
Ni sé per on tornar a començar.
No ho sembla, però estic content.
Podeu tornar d'aquí un quart.
Estic entre sóc o no sóc.
Sembla mentida, però m'enyoro.
Ni aquí es pot dormir!
Ho sento, he perdut un dinar.
Segueixo sent avorrit.
Necessito taüt amb calefacció.
No cal que diguem res.
Recordo què era un neguit.
He pagat el lloguer fins al febrer.
Estic, fa o no fa, com ahir.
Descriu-me un mal de ronyons.
Porta'm un bocí de carn.
No discutiré el preu de les sabates.
Records a la senyora!
Ahir, vaig demanar per tu.
Peca, ara, si et deixen.
No sé si me'n sortiré.
Fins a la propera!
Sóc aquí per negocis!
El següent serà...
Un moment que miro el llistat.
De segur que et conec.
Ho sento, hauràs d'endarrerir la visita.
Estic cercant la carta de G.A.E.S.
Tampoc cal que ens posem així.
El número premiat és el…
He perdut una mica de memòria.
No sé on tinc les ulleres.
Necessito un dit per a l'auto-stop.
Ahir, em van posar negre.
Va ser: morir-me i anar malament.
Estic esperant el mossèn qui em portarà al cel.
Et dono deu minuts de pròrroga.
Abans d'entrar, tampoc era massa parlador.
Estic canviant el testament.
Doncs mira que tu...
Mai m'ha sortit tan lleuger.
També has vingut per l'anunci?
Ho sento, no us podem convidar.
Doneu-li la meva adreça al carter.
Cada dia, m'allito d'hora.
M'ha sortit feina en una agència de viatges.
Tenim nínxols a preu rebaixat.
Demà, em mudo a les afores.
Si no fas tres trucs, no surto.
Porteu-me sabates per si he de sortir.
La mestressa m'ha dit que passi la baieta.
Pensaments festius (XL)
01 Desembre, 2019 08:53
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La pau és la manca de desig.
Si pensar fos necessari, tindríem el cap més avall.
Els ulls de les dones poden girar 360ºC.
El pitjor de festejar és la cara que et queda.
Una dona contenta és un signe gran de preocupació.
No et sap mal que et peguin sinó que t'ho retreguin.
No tenir pressa és la primera condició per viure més.
Em sento sol quan no tinc ganes d'acompanyar-me.
Quan el sol surt ens va posant al nostre lloc.
A l'estiu és quan necessito més espai per viure.
Com ha de ploure a l'estiu, si amaguem l'aigua a la panxa.
Estimo l'arbre perquè mai s'allunya.
El pitjor de ser porta és que no pots deixar la casa.
El cap endrapa diners però l'estómac no els sap pair.
La simpatia ha d'omplir els buits de la bellesa.
Sempre podràs aprimar-te si et posen el menjar pels ulls.
La dona fa casa i l'home procura conservar-la.
No em preocupen les fadrines sinó les que es volen casar.
L'església és una casa gran sense dormitoris.
El millor de ser parella és que en coneixes la meitat.
No plora el pobre per gana, plora per fam.
Abans de tenir cotxe aparcava en un banc.
El bonic de ser ric és que no cal portar els diners a sobre.
Si per morir fessin pagar, pobres enterramorts.
És important anar perdent i no desanimar-se.
Despertar-se d'hora és començar malament el dia.
No ploro perquè no et veig, ploro perquè me'n recordo.
El vell vol ser jove i el jove també.
No menjo per viure, ho faig perquè tinc gana.
Estic casat, cansat i feliç.
El millor d'anar és que encara vius.
Aprendre és el fracàs del paradís.
No sé si treballo, però els altres s'ho han de creure.
L'avi mira, jo la veig i ella passa.
Tinc un amic i ell no en té cap.
Darrera d'un davantal hi ha una panxa que té gana.
L'únic bo de ser cuc és que guanyes la guerra.
Les busques del rellotge donen tombs però no se'n van.
Sense números no passarien els anys.
Quan parlo m'escolto, perquè no sóc campana.
Si Déu només fos home no hauria posat tants colors.
El demà i l'ahir són infinits equidistants.
Anar a missa és créixer un pam.
Les velles arriben a missa, els vells només al cafè.
Poemes curts (XL)
01 Desembre, 2019 08:50
Publicat per jjroca,
Poemes curts
He de perdre,
dolça sort,
tot el rebre
de la por,
faig de mestre.
Paraules donades
no troben remei,
van per les teulades
fins a trobar el rei
de les bretolades.
La pluja voldria
el trobar-se amb mi,
sap que li he de dir
que cerco follia
i planyo com mil.
Manta hores
m'han de dir
que són totes
per venir,
hauré les bones?
Portaré demà
el goig i la resta,
l'amor com m'espera
per anar a ballar,
portarà l'orquestra?
A la cambra
de les golfes,
tenen mandra
fins les mosques,
poca gana.
El vent de llevant
quan salta la serra
com es va fent gran
i arriba a la terra:
rabiüt, enfadat.
Com demanaré,
si ho permet la ciència,
dies de paciència
fins acabar el mes,
ho voldrà la fera?
Quan sigui ric
i mengi gra,
vull haver amic:
sincer, taujà,
pa de pessic.
Les campanes
del cloquer
són emprades
per a ser
ben estimades.
Al primer coet,
encetem la festa,
ballades, revetlla
i un joc matusser,
és tota la gresca.
Les granotes,
a l'estiu,
viuen, rauquen,
fan l'ull viu,
no hi són totes.
Al capvespre,
prop la font,
les poncelles
fan cançons:
curtes, tendres.
No he de conquerir
els ulls de la mossa,
penso que faig nosa
quan em troba aquí,
seré poca cosa?
Quan arriba
el carnaval,
la fatiga
és dels queixals,
mai fan via.
Amb quaranta mossos,
un polsim de carn,
endrapar és prou car
si han de trobar ossos
els quatre queixals.
Si ha de ser
la mel dels llavis,
vull haver
consell de savis:
ample, planer.
Al racó del mas,
diu la masovera:
L'amor, com espera,
prompte arribarà!
És prou mentidera.
Massa nits
per no dormir
ni sentir
quan ve el dimoni
amb semblant trist.
Per a festes,
li he de dir:
Les promeses
són així,
estrafetes!
Epigrames (XL
01 Desembre, 2019 08:43
Publicat per jjroca,
Epigrames
Massa nits
sense lluernes,
massa dèries
en el llit.
Com em plauria,
si l'amor volgués,
viure en un desert
per saber qui crida.
He signat tornar
des del cementiri,
no he perdut el vici
de beure i xerrar.
Per a no volar,
he trencat el somni,
com plora el dimoni,
no se'n sap estar.
En passar la nit
i retornar el dia,
el sol com em crida,
diu que sóc l'amic.
La rosa demana:
anar a festejar,
no l'escolto encara
ni la puc portar.
Com demanaré:
vi amb un porró,
un menjar més bo
i perdre la fe.
En el cel
dels innocents,
no hi ha hivern
ni els pren el fred.
La pluja davalla
i, en el davallar,
somia l'anar
a trobar el paraigua.
Minsa part
per a un minyó,
s'ha quedat
sense sermó.
Primavera plora
quan veu el desert
de la terra nostra
on la joia es perd.
Com no vull sentir
el tren quan em crida,
m'amago a la vila
enmig dels veïns.
Porteu-me a la cova
on dormen els vents,
on criden els nens
cercant la marona.
Tantes pedres
al camí,
tantes herbes,
cap veí.
He cercat tresors
enmig de tempestes,
en cases desfetes
pel vici i l'enyor.
Si la rosa parla
i se'n riu de mi,
dieu-li que em cansa
i li he fet l'oblit.
No vull albirar
el darrer dels somnis
ni cerco dimonis
per anar a lluitar.
Quan la jove mossa
em convida al ball,
sento com l'estrall
aplega i em prova.
Són les flors
de les mirades
qui fan cases
amb lluïssor.
Setanta cavalls
anant a la guerra,
van al capdavall
quan l'amor aplega.
Massa filles
de pagès
prenen mides
per no res.
Al racó del far,
dormen els fantasmes,
somien amb les flames,
ni saben estar.
Pel teu amor
gronxen els arbres,
són tan amables,
tan perdedors.
Sense pressa
i amb coixí,
el dormir
és una feta.
Pensaments divins (XXXIX)
10 Novembre, 2019 16:12
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Tomàs dubta que Jesús vulgui tornar.
Protesta d'àngels per la pèrdua de qualitat humana.
Llucifer presidirà un fòrum de temptacions a distància.
Jesús s'ha fet un embolic amb el nou testament.
Sant Pere es nega a fer ploure els caps de setmana.
Moisès vol tornar al desert sense acompanyants.
Es prega als nous dimonis que no temptin a les pedres.
No vull anar a l'infern si no m'acompanya l'advocat.
Vull un diable nou, aquest em fa riure.
He arribat al cel o encara somio.
Necessito comprar tres pecats a qualsevol preu.
Satanàs porta una setmana cremant-se la cua.
He sentit a dir que al cel no hi ha hipoteques.
Sóc prou avorrit, sempre repeteixo el mateix pecat.
Mai sé si he d'entrar a la caldera abans de la sal.
Fa temps que sóc al cel i no m'han convidat a la festa.
Era a punt de fer un miracle quan van avisar per a dinar.
Satanàs no vol temptar Jesús, té poc esperit.
El dimoni m'ha prohibit xipollejar a la caldera.
Satanàs diu que, si no em porto bé, em tornarà el cos.
Queda prohibit fer miracles fora de l'horari.
Déu diu que, els deu manaments, es poden negociar.
Vull anar al cel si em treuen anys.
M'ofereixo de dimoni els caps de setmana.
El meu dimoni fa mesos que no em parla.
Va ser arribar al cel i començar les preguntes.
Vull anar al cel amb horari vespertí.
Déu allargarà les vacances de Pasqua.
Satanàs ni investigarà els casos de corrupció.
Jesús aprendrà a caminar pel damunt del gel.
Estic convençut que Judes ajudarà a portar la creu.
La Verge vol la recepta del pa de panses.
Déu creu que l'home, a quatre grapes, era més estable.
Satanàs estudia calderes amb oli reciclat.
Sant Pere està tip de fer bona cara als nouvinguts.
Vull un altre apartament, ara, visc amb dos predicadors.
He comprat preferents per si em jutgen més prompte.
Venint de la terra, estalvieu-vos les promeses.
Si aplego a sant, podré canviar l'aigua en brandi?
Necessito un simulador automàtic a les hores del rosari.
Satanàs es fa tou, invertirà més en apòsits per a les cremades.
He demanat una minva en l'horari dels turments.
Necessito company de caldera que sigui optimista.
Agraeixo a Déu que em faci invisible.
Noves sales al departament de psiquiatria del cel.
Al jardí celestial, hi ha més marietes que pugons.
A l'infern dels vells, hi ha pecats de carn de corder.
Satanàs vol comprar paelles i oli de gira-sol.
A l'infern han inaugurat la fira de nous turments.
Estic penedit, però feu via.
Els jardins celestials es tancaran més d'hora.
Llucifer fa paelles, però se li solen agafar.
Si he d'haure vida eterna, porteu-me un altre cap.
Déu vol posar un altre sol per als hiverns.
Satanàs ha demanat un certificat de bona conducta.
Vull anar al cel, però m'hauré de quedar?
He provat amb els miracles dels cecs, de moment, els deixo bornis.
Llucifer ha prohibit l'ús de l'aigua del Carme.
Déu pensa, podem apagar el llum.
Pensaments educatius (XXXIX)
10 Novembre, 2019 16:09
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Estan aprenent més que jo.
Segurament, un de tots m'està cercant.
Avui, he decidit compartir les pors.
Vull conèixer com s'aconsegueix estar callat.
Estic prenent mesures de supervivència.
He de regirar els calaixos de la memòria.
Haig un alumne que fresa per no veure'm.
No he aconseguit arribar al centre de l'avorriment.
Les neurones folles van guanyant la batalla.
Mai he entès perquè no els conec.
Escric per si el cap se n'adona.
No he guanyat mai a cap dubte gran.
Vull encetar dies de tota mena.
Procureu deixar prou feina pel demà.
Estic ensenyant mètodes per a no guanyar.
Només em faltaria haver-ne un de savi.
No necessito centres de motivació negativa.
Suposo que ja endevinen on sóc.
Estic quasi convençut que no els mereixo.
Han endevinat que estic enfadat.
Estic desconcertat, el metge diu que no em capfiqui.
El futur serà l'estalvi, ara ja passem amb dos dígits.
Hem anat al zoo i després hem comparat.
Havem una pissarra per a guardar la pols.
Explicar és necessari, cal mesurar-ho amb cura.
M'agrada ser mestre de cinc a set del matí.
Porto les notes i les bosses de til·la.
Els veig entrar mentre preparo les eines.
Un de cada quatre sap que he arribat.
He demanat que desconnectin les presses.
Fa setmanes que espero alguna idea.
Va ser acabar-se les classes i començar a ploure.
Assoleixo que sóc inevitable.
El fet d'entrar a classe ja provoca desequilibri.
Sempre, solen escoltar quan no parlo.
Estic convençut que mai saben on vaig.
Amb setanta vegades set, ja notarem alguna diferència.
Quan ja els tenia asseguts, tocà el timbre.
Porten llibres, algun dia els diré per a què serveixen.
Mai sé a qui represento.
Els objectius terminals cal posar-los molt lluny.
Sempre, és millor que no us comparin.
Avui, he vingut a veure qui trobo.
Cada alumne, és un complet misteri.
Canvio els objectius mínims cada quart d'hora.
Sembla que, avui, no em coneixen.
Sempre, és bo defensar els principis.
La meitat són sords intermitents.
Necessito un cap de defensa personal.
En tinc tres que volen ser sants.
He demanat la baixa i m'han donat l'entresòl.
Tenen prou ganes de no veure'm.
Ja podeu encetar la caixa dels trons.
Podria dir que, en aquest moment, estan connectats.
Sempre, trobareu qui sembla penedit.
He aplegat d'hora per si me'ls volien prendre.
No hi ha dia que no pregui al cel.
No deuen ser tan dolents com manifesten.
La primera mesura és inspirar fort.