Poemes curts (XLII)
01 Gener, 2020 07:52
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Haig por de la por,
dels petits gegants
que, volent ser grans,
s'ho menjaran tot,
deixaran l'enciam.
Paraules portades
al si de la por,
no cerquen raó
ni empren missatges
de nobles senyors.
Manta diners,
a la butxaca,
veuen com passa
el petit pagès
sense gens de traça.
Em plau el viatge
a terres properes
on parlen banderes
de gran prometatge:
dels alls amb les cebes.
Mireu-la com va,
amb cara esblaimada,
de casa en casa
per si el pot trobar,
vella enamorada.
Amb les cartes
i el got ple,
passen tardes
per a fer
dolces comandes.
Si jo fóra cavaller
a les guerres aniria,
mil batalles guanyaria
amb feresa, escuder,
glòria i porfídia.
Quan les olives
omplen cabàs
vénen les nines
a omplir el sac,
mai se n'obliden.
Estimo les vinyes
plenes de raïm,
n'hi ha de totes mides:
greixudets i prims,
mossos els trepitgen.
I de dalt estant,
miro com fumeja,
el tren trontolleja
mentre va passant
per la vall planera.
Amb un vas de vi,
un polsim de carn,
espero l'amic
per si em ve a buscar
abans de la nit.
Trobo el meu déu
sense cap regne,
tocat del fetge,
anant a peu,
un xic heretge.
Un poema va
lliscant per la plana,
el cap el desgrana,
prompte el deixarà,
massa tost es cansa.
Em plau el saber,
dolça melangia,
que la pau m'oblida
quan ho trobo bé,
pensa malaltissa.
En el grat racó
de les hores dolces
es planyen les mosses
quan parlen del cor,
potser no hi són totes.
I, de tant en tant,
et faré un petó
per a saber com
m'estimes de grat,
sóc tan pobrissó.
La lluerna sap
que l'estiu la crida,
que caldrà menjar,
de nit i de dia,
abans d'infantar.
Sento la dolçor
de la tarda plana
quan l'hivern reclama
un xic de calor,
quan la té, s'enfada.
Estimo saber,
quan penses amb mi,
que és gran el coixí
per a dormir a pleret,
almenys, mitja nit.
Enllà de la font,
quan el bosc es perd,
cerco el color verd,
el trobo marró,
qui ho haurà permès?
Epigrames (XLII)
01 Gener, 2020 07:44
Publicat per jjroca,
Epigrames
Si va el cànter
a la font,
en tornar,
agafa son.
Com una joguina
prega per jugar,
quan sent qui la crida,
com se'n vol anar.
Caminoi amb fulles
anunciant tardor,
ens demana mudes,
va perdent color.
Una nit volia
aplegar al matí,
però un sol mesquí,
de nou, l'empenyia.
Massa son
i pocs diners,
donen poc,
demanen més.
Quan el ric
va al mercat,
el més dolç
es fa salat.
Per a vèncer
l'enemic,
cal aprendre
a beure vi.
El pare demana
anar a treballar,
li dic que el ballar
potser més m'agrada.
A la banda de ponent,
han posat un cementiri,
allí, callen, no hi ha vici,
no treballen quasi gens.
Amb un pom
de bones flors,
festejar
ni porta sots.
Si jo fóra ric,
digna gosadia,
poc treballaria
amb la son que tinc.
Maria volia
amb mi festejar,
de nit i de dia,
no sé com ha estat.
Quan el vent
aplega a casa,
al moment,
se n'entra i parla.
A l'escola vella,
prenen la lliçó,
menen la llibreta,
dibuixen coloms.
Com l'estimo,
de passada,
com gotimo
quan es cansa.
Estudiant,
sense fortuna,
amb trenta anys,
ni sap ni atura.
Al carrer
de melangies:
menjar bé
i passar dies.
Amb la rosa
i un desig,
és quan gosa
amb mi venir.
Amb un vas de vi,
el mirar perdut,
cercant aixopluc
on passar la nit.
Aprenent
de mentider,
menjo poc,
descanso bé.
A la plaça
de la font,
la més maca
beu quan vol.
Les passes perdudes
pel camí més vell,
cerquen les pastures
i un ramat sencer.
Paraules donades
enmig del carrer
mai les vull emprades
puix porten poc seny.
Al racó de l'era,
dormia el cavall,
no volia estrall
ni el batre amb pressa.
Pensaments divins (XLI)
12 Desembre, 2019 08:20
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Un cop a l'any ens permeten pecar.
Satanàs ha comprat una forca de disseny.
Sant Pere no vol tants dies d'horaris intensius.
He comprat un dimoni per a ser sant.
Al cel, no es podran superar els vint-i-cinc grams.
Satanàs vol augmentar l'import de la refrigeració.
Va ser arribar a la glòria i començar els disgustos.
Fa anys que busco la taula de l'àpat.
Sóc aquí pel miracle.
La Verge diu que els diumenges no s'obrirà la cuina.
Déu vol provar de canviar manaments.
El cel de les viudes és gairebé ple.
Vull anar al cel fent força escales.
Canvio plaça del cel per una mica d'aventura.
He portat l'enemic al cel per si se'l volen quedar.
Ni vull saber on he deixat els pecats.
Va ser: anar a l'infern i trobar el metge.
La darrera fornada de diables sortí dolça.
He hagut de fer miracles per a dinar amb dos euros.
Dimoni, sense escrúpols, temptarà heretges.
Necessito company de caldera que sàpiga conversar.
Quan Déu era petit, a quina escola devia anar?
Déu dubta que l'home entengui res.
Satanàs ha demanat més il·lusió en la feina.
Déu vol apagar el llum del planeta Terra.
Satanàs no està disposat a suprimir els diners.
Si vaig al cel, on puc deixar les dèries?
Vull deixar la gola sense privar-me de menjar.
He demanat que escurcen les novenes a setenes.
Satanàs proposa una setmana de quatre dies.
He demanat a Jesús un apartament de sant.
Satanàs estudia noves temptacions per a Jesús.
Jesús ha demanat una Setmana Santa cada set anys.
He canviat tres cops de dimoni i encara no peco.
He decidit canviar-me al cel dels joves.
Estic pendent de l'ascens al segon cel.
Mai sé quan em tocarà el miracle.
Va ser: aplegar al cel i acabar-se el pernil.
Vull parlar amb Déu, però no trobo el tema.
He decidit poder pensar en privat.
No sé quan a Llucifer se li fa el cor tendre.
Vull la vida eterna, però sense I.V.A.
Si he d'anar a l'infern, necessito un altre ull.
He demanat descompte a la penitència.
En aplegar al cel, procureu-vos un seient.
El primer que us heu de treure són les presses.
Porto setmanes aprenent el Parenostre.
Necessito saber l'horari de visites de Satanàs.
Tomàs vol crear un premi literari sobre el dubte.
Déu vol saber quan podrà fer festa.
Si l'univers s'amplia és perquè Déu creix.
Satanàs s'ha plantejat crear una loteria.
Al cel dels pobres, només posaran dos plats.
Déu prepara el Judici Final, començarà amb els muts.
Porto setmanes motivant el meu dimoni.
Vull fer una visita turística a l'infern per a fer-me a la idea.
Satanàs vol actualitzar el pla d'evacuació.
Tres àngels protesten per l'horari d'estiu.
Pensaments educatius (XLI)
12 Desembre, 2019 08:18
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
La lliçó no era per a nens, però era tímida.
Procureu que les classes d'una hora esdevinguin tardanes.
Sembla mentida el bé que es perden.
Dubto que un de cada quatre no sàpiga escoltar.
Mentre anem llegint, es van esvaint les idees.
Només donaré una ordre: No sortiu per les finestres!
Ensenyo poc i encara els sobra.
Confonen un martell amb una enclusa.
Necessito semblar més amatent.
He cridat els pares i tampoc em fan cas.
He passat dues hores sense parlar i no se n'han adonat.
Primer posaré les notes, després farem el control adient.
Tenen mòbil, però no es mouen suficient.
Els he fet escriure tres respostes per si puc adaptar les preguntes.
Sabent tant que quelcom podré aprendre.
El més mentider m'ha dit que no ha estudiat.
He de posar les notes més altes, manllevaré una escala.
Hauré d'encaparrar-me en la seva saviesa.
Ara, aprenen més, després però.
S'acosta Sant Jordi, igual se'l mengen.
Massa alumnes no són per a un maldecap.
Va ser sortir de classe i agafar-me el son.
Cada dia em costa més ensarronar-los.
Quan sigui prou vell, no vull tornar a l'escola.
De vegades, m'enfado a sovint.
Cada dia lliurem la batalla de l'avorriment.
Els faria pensar, però no goso.
No necessito més que lluites espaiades.
Els parlava del desert quan m'han mullat.
Haig els meus dubtes, però no els aconsegueixo vendre.
Sé que m'estimen, però són massa a la vora.
És un suposar que l'encertaran.
L'avaluació contínua segueix amb certa dificultat.
No he trobat cap alumne que pensi en el mes vinent.
El control va ser lleuger de corregir.
No sóc el seu enemic, però m'hi assemblo.
Els deixaré escollir les respostes.
De segur, que em vénen a veure.
Corregiré les errades a l'engròs.
Es superen, són a la segona línia i portem quinze errades.
Fa un minut que no parla, ja pot triar el premi.
Si em passo a les ovelles, aprendran més?
El nombre d'enganys ha pujat un tres per cent.
De fet, necessito algun llop.
He parlat amb el psicopedagog de la possibilitat de treballar.
No encerto quan em vindran a sobre.
És una joia haver-los lluny.
Porteu-me alumnes, ja m'amagaré.
Sembla impossible, però podria anar pitjor.
Avui, eren tots, no sé com haurà passat.
Ha vingut un alumne nou, a veure com el desaré.
Els he fet vuit preguntes que no calia contestar.
Cada alumne porta un tresor, el problema és quan el trobaré.
Li he comentat a l'inspector que podria eixir cap al tard.
Haig un alumne díscol i un altre CD.
Heu d'estimar els nois a una distància precisa.
Tot i no escoltant, respiren prou bé.
He donat una classe, de segur que no la té ningú?
Proveu de parlar sense dir res, igual ho entenen.
Una estrella i set poemes més
12 Desembre, 2019 08:15
Publicat per jjroca,
Poemes
Una estrella
A les portes del pessebre,
quatre pastors
asseguren que un Noi tendre
aplega al món.
Al de dalt, una estrella
el llum enceta
sense portes ni finestra,
la nit ni es queixa.
En el dubte, hauran de dir,
aquest jovent,
que fa fred sense mesura.
Hi ha revolt a gran altura
i, al dessota, en Betlem,
hi ha un somni sense crit.
I quan ve Nadal
I quan ve Nadal,
amb les hores baixes,
un vol ser gegant,
però van maldades.
Són temps de repòs,
de nits amb fred,
vull el foc encès
i aquell menjar dolç.
I quan ve Nadal,
cerquen les ovelles
palla al corral.
En el cel, estrelles
van fent de fanal
per treure tenebres.
Betlem a la vora
Sant Josep confia
en no fer salat,
com veu na Maria,
com s’acosta el part.
Betlem a la vora,
el neguit enmig,
trobarà la porta
i una cambra dins?
Una estrella nova,
al de dalt del cel,
Betlem il·lumina.
El fred, la fatiga
i un nou anhel
apleguen alhora.
Per trobar un Nin
A Betlem, demana
anar-se’n el cor,
podria ser flama
o pausa d’amor.
Per trobar un Nin
que ha de ser la guia,
voleu més porfídia
en un dia gris.
La por i l’esperança
viatjant per l’incert
per trobar el camí.
Un gegant petit
viu en desconcert
esperant la calma.
Desembre avança
Desembre avança
amb pas prou eixerit,
voldria trobar amic
enmig la festa grassa.
Les olives, al sac,
contant velles històries,
en un passat de glòries,
com han perdut sa part.
Desembre avança,
vol aplegar a Nadal
per trobar el seu Betlem.
Un jove impacient
demana lluny el mal,
que cerqui una altra casa.
Qui seria?
Endevina,
si la pluja és fina,
on podrem anar?
Estudia
si el tou del dia
no voldrà arribar.
Com sabria
si la dolçor nia
seguint un rampell.
Qui seria,
qui, amb nova remor,
el cel portaria,
ben ple d’alegria,
ben lliure i senyor?
Al cafè, ni vicis
Al carrer del vent,
les fulles són verdes,
les cases esquerpes,
els desitjos vers.
En un anar fent,
muntem mil negocis,
hi ha parents i socis,
barques sense rems.
Els vells mariners
no pensen plegats
ni fan sacrificis.
Al carrer, ni vicis,
ni massa entrellats
són prop de l’hivern.
Caminaran els pobres
Caminaran els pobres,
per insospitats deserts,
amb un seny ben despert,
capficats i mediocres.
El llum de melangies,
la porta del malson,
ni pauses ni cançons
proclamen alegries.
Caminaran els pobres
sense massa temences
ni males intencions.
Es llevaran els bous
i, entrant a les tenebres,
mai esdevindran grans nobles.
Epitafis (XLI)
12 Desembre, 2019 08:13
Publicat per jjroca,
Epitafis
Compartir cambra, em costa.
Si tens pressa, vine en dilluns.
Dubto que mengeu menys que jo.
Quines novetats em portes?
No recordo quan us devia.
Mai sé quan he de berenar.
Quants en queden de la quinta?
Estic pendent del rellotge.
Ja no sóc tot orelles.
Porto mesos sense cantar.
Estic esperant una oferta.
Va ser: arribar i perdre la clau.
Puc canviar de religió?
He perdut mig quilo més.
De jove, també era lleig.
No puc saber com he vingut.
Demà espero una visita.
Hauria de seure una estona.
És una sort ser malfeiner.
No he trobat el moment.
Estic prou decebut.
Vull demanar-te un favor.
Passo setmanes sense llegir.
No tinc més hores per donar.
He de pensar una altra cosa.
Necessito un altre llum.
Vull saber perquè hi sóc.
No voldria pensar malament.
Segurament romandré uns dies.
Cerco amistat sense compromís.
Heu de saber que us tinc presents.
No sé ben bé quant em queda.
Al principi, m'enyorava.
Em podeu donar una pròrroga?
No entenc què em passa.
No em féssiu parlar massa.
És una sort no guanyar pes.
Que no us facin creure que tornaré.
Estic per vós en mitja hora.
Heu de saber que estic corprès.
No sé on he deixat el nas.
Hauria de saber qui m'escolta.
Vull conèixer un altre lloc.
Us recordo que he plegat.
Ni l'amo em dóna feina.
Ha estat: morir-me i començar a dubtar.
Ni vull saber qui hauré de veí.
He de restar i fer bondat.
Estic pendent de la vostra arribada.
Encara no m'ho acabo.
Va ser: entrar i anar a dormir.
Només em falten seixanta lletres.
Abans d'entrar, demaneu un notari.
L'àvia diu que torni d'hora.
Necessito un vestit d'ovella.
Dieu-li a la núvia que no m'heu vist.
Estava pensant i caigué de l'arbre.
Necessito un número que acabi en set.
Pensaments festius (XLI)
12 Desembre, 2019 08:11
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
A missa solen parlar de Déu, al cafè no.
Al cafè es fan treballadors tots els malfeiners.
Portar el cotxe és amagar, almenys, un ruc.
El millor d'anar amb tractor és que la pots dur a l'hort.
La virtut du massa roba per a ser bonica.
El pobre ho pot compartir tot sense por.
Preferim que el batlle es quedi al poble amb les dones.
Al lloc on hi ha dones venen les flors.
Un cafè amb flors és com una església amb taules.
La mosca no parla, però es fa pesada.
A l'església, quan agranen, només troben pecats.
Les donen van més a l'església perquè sol estar Jesús.
A missa i al casament, no cal córrer de valent.
Si la dona de l' alcalde diu que no, ja pots patir.
Si l'alcalde mana a casa, qui mana a l' ajuntament?
A l'església, per la nit, ningú es queda a dormir.
Si al cotxe va la dona, surt d'hora.
Si l'ombra és mou, qui s'amaga.
No tinc por de morir-me, tinc por de no sortir-me'n.
Si és prou tard i passa gent, no visquis en aquest carrer.
Com els diners no m'estimen, quan els vull, s'amaguen.
Déu va fer el món i el dimoni els diners.
Com he detenir gos si no sé lladrar.
Per demostrar que sóc ric, he comprat cent claus.
Si la malaltia és prou gran, no fa falta metge.
El banquer et soluciona ara, el que després serà un problema.
No penso on aniré, sinó com fer-ho.
Si la dona pensa més de pressa, perquè es queda.
Si vull una vida regalada, primer l'he de pagar.
Els diners són éssers distants i porucs dels que veiem el rastre.
El paleta em fa la casa i el banquer me la ven.
Cal criticar la creació, si no plou el dia deu de cada mes.
El cervell no només pensa, també ha de viure.
Sempre he tingut casa, però visc afora.
La dona em diu que m'estima i jo ja m'estimo.
No trigaré gaire en saber que tinc gana.
Déu fa somiar el home i la dona el desperta.
El pitjor d'estar casat és que perds molt interès.
El pis del fadrí és el que està més buit.
Si el banquer et saluda, mira on poses els peus.
No volem ser vells, però ens cansem de fugir.
El millor de ser ruc és que vas al davant.
És bo cedir el pas als altres, sobretot als ponts.
M'engreixo perquè la menja no es mou.
Poemes curts (XLI)
12 Desembre, 2019 08:08
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Una mossa sola
no va a processó
ni a menjar la mona
ni a fer somicó,
al vespre, una estona.
Amb cent cabres,
el cabrer,
com demana:
un paller
i casar-se.
Com no he de venir,
al vespre, al festeig,
si, en el safareig,
van parlant d'un crit:
gasiu, tou i lleig.
I en ser
al carnaval,
vull un temps,
amb vent de dalt,
prou decebut, massa fred.
A la cambra
del gegant,
massa nans
senten com passa
tot plorant.
Al racó de l'era,
un polsim de gra
sento com espera,
no se'n vol anar,
el desig resseca.
Per a ser bon savi,
sense ets ni uts,
cal menjar-se el llavi,
pertànyer als vells muts
qui planyen a diari.
Les paraules porten
al si de l'oblit
on raurà l'amic
a les hores fortes,
fins a mitjanit.
Maria volia
anar a festejar,
la mare la crida,
no la deixa anar,
quan serà amanida?
A la casa del costat,
mengen peix i botifarres,
dormen tots, damunt les llanes,
ben vestits o despullats,
com menteixen de vegades.
Per entrar en el pou,
a la fosca nit,
cal haver esperit
i fugir del jou
qui ens porta a l'oblit.
Una noia rossa,
amb els cabells llargs,
es pentina sola
mentre va somiant
en trobar sa joia.
Per haver diners
em llevo a l'albada,
diu l'enamorada
que el fer de pagès
no porta a cap banda.
Mireu, si he de morir,
vull un nínxol petitet,
ben bufó, cap a ponent
per veure el sol glatir
quan s'allunya sense més.
A l'escola, els minyons,
entre riures, fan bondat,
somien que han guanyat
el no aprendre de debò,
demà ja faran salat.
Cansat de somiar
en terra estrangera,
demano la pensa
per anar demà
a jaure a la cleda.
Benvolguts amics,
fruits de ma temença,
em plau la fermesa
quan surto del llit:
cansat, sense pensa.
A la cova dormen
les dolces raons,
sento com fan bons
la meitat dels homes,
els altres no hi són.
Esperant el llum
que dóna saviesa
sento com em deixa
el més dolç perfum
ben farcit d'enveja.
Aplego a l'infern
a l'hora primera,
allí, és on espera
aquell traginer
d'ànimes amb pena.
Epigrames (XLI)
12 Desembre, 2019 08:02
Publicat per jjroca,
Epigrames
Vull ser cavaller
per a anar a la serra,
guanyar la gran guerra,
cobrar un xic més.
Al carrer antic,
com no hi ha mirades,
hauran de fer tractes:
companys i enemics.
Parlaria amb el vent
de temps de tendresa,
però porta pressa
i diu que no ho sent.
Al racó de l'hort,
ploren les tomates,
diuen que, a les tardes,
apleguen les pors.
No he de sentir
la mel dels teus llavis,
comenten els savis
com te'n rius de mi.
A la plaça, melangies
assegudes en un banc
comenten que van deixant
les recances amanides.
Un capvespre de maig,
quan sento orenetes,
voldria que les festes
anessin per on vaig.
I, si ve la nit,
pareu-li la taula,
doneu-li estimada,
parleu-li de mi.
No he trobat les flors
amb braços oberts,
com m'han fet saber:
Vivim entre plors!
Si pogués manar
una part del dia,
el sol viatjaria
content, com abans.
Dolça reina
del meu cor,
dóna'm feina
a preu d'amor.
Tot un dia per volar,
ensinistrat, damunt núvols,
després que vinguin els rúfols
i prendran la seva part.
A la lluna plena,
en sortir del llit,
li he dit que glatir
mai porta a ser reina.
Quan la nit
em ve a buscar,
l'esperit
no vol anar.
He perdut el regne,
aquell tros de cel
on confonen mel
amb bocins de fetge.
Per les voltes
del palau,
els tanoques
semblen babaus.
La reina volia
un nou paradís,
alegre, concís,
ple de melangia.
A la portes
de la mort,
fins les mosques
fan el sord.
Al racó del mas,
on no hi ha ni ruc,
menjo el que puc,
dormo el que cal.
La noia volia
amb mi festejar,
de nit o de dia,
és força pesat.
Per anar a ballar,
tinc les espardenyes,
per a treballar,
demano les seves.
No haig pressa
per dormir
quan la festa
puja al cim.
Com demano
per menjar,
el meu amo
no vindrà.
A la platja vella
com dormen les ones,
no criden ni ploren
ni demanen brega.
Pensaments divins (XL)
01 Desembre, 2019 09:03
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
La Verge té una crisi de personalitat.
He de salvar una ànima, puc tardar anys.
Déu ha muntat una delegació a la lluna per si de cas.
Satanàs intenta retrobat l'home perdut.
S'obre la nova temporada de turments de l'esperit.
El meu àngel diu que, cada any, li posen menys intel·ligents.
Vull saber l'horari del lleure.
L'altre cop, vull un cos més àgil.
Falten cuiners per al menjador del primer cel.
No aniré al cel si he de compartir llit.
Ara, Judes sembla més tou.
Estic una mica tip de la primavera celestial.
Canvio pecats per estades curtes al cel.
Dimoni, sense destí, temptarà els altres.
Per a ser sant, on cal deixar el «currículum vitae»?
Es fa saber als profetes que cal esbrinar quan reparteixen la gràcia.
N'estic tip d'aconsellar dimonis.
Déu sol fer un vol cada mil·lenni.
Pendents de judici, consulteu les pàgines verdes.
Ara, resulta que havia de ser ateu.
Judes no hi és, ha marxat a comprar cordes.
Vull ser sant sense privar-me de res.
Satanàs vol fer un salt al buit.
Adam està disposat a pagar la poma.
Tinc dos profetes amics, però no se n'assabenten massa.
Satanàs vol suprimir les calderes V.I.P.
Aniré a l'infern si fan descomptes.
I Déu, decebut, s'endugué el temps.
Els sants nouvinguts s'hauran de reciclar.
Pecador, sense experiència, ha demanat una treva.
Satanàs no vol augmentar el pressupost de psiquiatria.
Jesús no acceptarà més recomanats.
Déu ampliarà l'horari de recolliment.
Judes ha demanat un curs d'orientació laboral.
Es prega als joves que no utilitzen les escales mecàniques.
Es castigarà als dimonis malfeiners.
Es fa saber que Déu és un, o dos, o tres.
Déu ha demanat que no li posin més sants aquest any.
Satanàs vol una setmana amb més dies de descans.
Per arribar a sant, s'ha augmentat el nombre de miracles.
Satanàs necessita més calderes amb aigua gelada.
Si no peco en un mes, perdré un altre esglaó.
Tomàs dubta que la llenya de l'infern escalfi prou.
Vull anar al cel si puc sortir els caps de setmana.
Satanàs ha demanat una reducció en l'horari infantil.
Déu ha tornat a endarrerir el Judici Final.
La Verge voldria reduir les invocacions.
Jesús tornarà a ser pastor si li canvien les ovelles.
No sé perquè Llucifer s'enfada tant a sovint.
Es prega als dimonis nous que assoleixen el paper de dolent.
Un dia d'aquests igual amago una caldera.
Tres apòstols demanen altres mitjans de transport.
Sant Pere necessita llistats amb lletra més gran.
Va ser: entrar al cel i començar a plorar.
Pobre necessitat ven el seu dimoni.
He fet tres pecats més per a obtenir el tercer punt.
A la sala dels pobres, per encendre la caldera cal portar llenya.
Jesús m'ha contestat: M'he tornat sord!
Cerco jove de bona família per compartir la redempció.