Epitafis (XLVIII)
01 Abril, 2020 06:57
Publicat per jjroca,
Epitafis
Animeu-vos, els tres primers hauran premi.
Per a demanar, de sis a set del vespre.
He decidit no ajudar ningú més.
Mai havia tingut tanta fòbia al gossos.
Si veniu amb presses, no hi sóc!
Ara, em priva la beguda.
Vaig venir a cercar coneixements.
El que més em costa és fer-me les ungles.
Diria que m'he perdut.
Necessito algun moble.
Em reservo el dret d'admissió.
M'han denegat el permís d'obres.
Vull repintar el taüt.
No haig notícies teves.
Justament, ahir, em van donar feina.
Haig permís dos caps de setmana.
A les cinc del vespre, plego.
El dimoni m'ha dit que calli.
Haig la sospita que ningú escolta.
Si vull premi, haig de creure.
Començo a volar en quinze dies.
M'han deixat una ànima de prova.
No us paga la pena, ensarronar-me.
M'han declarat: Mort anònim!
D'aquesta banda, llueixo poc.
Estic desconnectat.
Vés per on, ni m'ho pensava!
M'aniria bé una manta.
He reduït molt les despeses.
No necessito més amics.
Ni ganes tinc de respirar.
Aquí, no es pot viure!
Sé que vaig aplegar al vespre.
Espero que no se'm faci llarg.
Apropeu-me un llum.
Quant he de pagar a la comunitat?
Encara no m'he penedit de res.
Tampoc estic per a massa enrenou.
He pensat en desllogar el nínxol.
M'he apuntat al gran germà.
Es prega silenci, estic en un recés.
No penso respondre ningú.
Encara m'estic organitzant.
Si vols, ens tutegem.
Ho porto com puc.
Necessito un bitllet per anar al cel.
És precís que em refaci una mica.
He signat un pacte temporal.
Ets el tercer que ve a cobrar.
Callo per prudència.
He vingut perquè feia nosa.
No sé que hi ha per dinar.
Hauria de sortir a comprar.
Acabo de perdre un altra ungla.
M'han convidat a la processó de les ànimes.
Foragitem els compromisos.
Gairebé ni em puc moure.
M'han convocat a un ple.
He de recollit els encàrrecs
Normalment, sóc aquí.
No estic per veure.
Pensaments festius (XLVIII)
01 Abril, 2020 06:51
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La llengua és la bugadera de la casa.
Estimar es estar, sumar i no fer nosa.
El perill de ser ric és que s'endolen les mans.
La tragèdia dels rics és que la mort és sorda.
El dolent de la vida són les mitges parts.
No confieu en mi, jo tampoc ho faig.
Un home feliç és un ocell sense niu ni gana.
Estimo tot el que no puc entendre.
La tardor recull el cor i engega els somnis.
En arribar a casa, deixo la guerra al carrer.
Sé que la guerra es perd, però costa deixar la lluita.
L'oblit és la pau dels pobres.
Aprendre a no ser, dura almenys, tota una vida.
Els sants han aprés a trepitjar la cua del dimoni.
L'únic bo de l'infern són les sorpreses que et trobes.
No voldria ser pesat, però la terra m' obliga.
El pobre veu els diners com un somni, el ric com una religió.
El preocupant és que els homes lladren més que els gossos.
La ràbia ocupa tant espai que fan nosa els altres.
Després d'un dia feixuc, ve una nit pesada.
La il·lusió dels mortals és no estar mai a casa quan ve la Parca.
M'agrada molt anar a comprar quan no he de pagar.
Sé que ella val més, però no li diré.
Si sabés parlar em preocuparia.
No parlo més per si m'escolten.
La veritat és la més dura de les espases.
No vull saber més que el que puc suportar.
No estic trist, estic conscient.
A la vora del foc, viuen les ombres de la por.
On dorm l'ahir que vaig conèixer?
En el camí de la vida, no hi ha lloc on aturar-se.
Si passa el temps és perquè anem a un lloc.
No em pertany ni el pensament.
Si sóc quelcom estic en deute.
Necessito els veïns per saber on sóc.
No tenint raó, encara camino.
El buit m'empaita i, per fi, em cruspeix.
El millor de ser dropo és que no compten amb tu.
Si el treball dignifica, on és l'infern?
El que pot fer un altre és millor que ho faci.
No em fa por res, em fa por equivocar-me.
La millor manera de morir-se és la més elaborada.
A l'estiu, és el sol qui treballa.
Seria més dropo si no hagués descobert els diners.
Poemes curts (XLVIII)
01 Abril, 2020 06:48
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Pobrissons els rics
que, enmig la tenebra,
volen la promesa
de saber-se amics,
tenen poca feina.
Porteu-me el goig
de la darrera estança
on no existeix recança
ni pensament boig,
només versemblança.
No he vingut, avui,
fugint del misteri,
del vell encanteri
de saber-me buit,
farcit d'improperi.
Una nit serena,
quan era dormint,
una lluna plena
preguntà per mi,
és prou mentidera.
Al corriol del mas,
diu la masovera
que ningú fa cas
puix van a la seva,
lluiten per guanyar.
Cavaller
compra l'espasa,
que el febrer
fereix quan passa,
i no diu res.
Si he de morir
abans del migdia,
vull que algú, a mida,
digui que he partit
sense massa vida.
És quan vénen
mals d'amor
quan les flors
ja ni entretenen,
tenen pors.
Estimar voldria
si fóra permès,
somnis de migdia,
feines de pagès
prop de l'establia.
Pararé un moment
el batec del cor
per si ve l'amor:
gràcil, estrafet,
cercant l'ocasió.
Des de bon matí,
aplegant migdia,
la gana com crida,
deu parlar de mi,
és tota enganyifa.
Massa hores per venir
em porten, sense aturar,
al lloc on no vull estar,
mai em plau sentir-me així:
amb un lliri a cada mà.
Des de la infantesa,
resseguint la sort,
hom pensa que pot,
és gran incertesa
davant de la mort.
Cada dia,
en sortir el sol,
veig el dol
de l'alegria,
no hi sóc tot.
Poseu-me més roses
en el meu jardí,
digueu-me que sí,
que les hauré totes,
sóc, per cert, mesquí.
La mare, assenyada,
dormia el minyó:
tendre, pobrissó,
rodonet de cara,
serà un bon senyor.
Les maragdes,
plata i or,
són comprades
per la dot,
massa cares.
En el camp, plorava
el pobre pagès,
algú li ha promès
més treball encara,
mai haurà recés.
La mossa més jove
de tot el carrer
vol l'amor primer
posat en un cove,
què farà després?
Massa son,
sense alegria,
porta al món
de la follia,
allí hi són molts.
Epigrames (XLVIII)
01 Abril, 2020 06:40
Publicat per jjroca,
Epigrames
Per ser vell
i haver gana,
cap atuell
ens serveix ara.
Al racó del mas,
on s'adorm el llop,
no cal matalàs
ni cap llit rodó.
He donat el temps
al punyent rellotge,
si demà el perd,
cercaré qui el trobe.
És bona finestra
per a festejar,
la vull sempre oberta
per si vol passar.
En el meu país,
no hi haurà dreceres
ni falses promeses
per poder reeixir.
Prop del caminoi
on l'estiu es perd,
he trobat un noi:
savi, desllibert.
A la casa
del mai més,
hom demana:
Menjar més!
Pujaré, al cel,
una primavera,
hi ha una sendera
on no es plany la mel.
És la lluna,
per la nit,
qui demana:
Un bon marit!
Sense lluita
per guanyar,
la fruita
fuig enllà.
Per tal de venir
a la casa teva,
porto una lluerna
per si aplega nit.
A les primeries,
tot és costa avall,
a les darreries:
crits i encenalls.
Per poca moneda
i minso diner,
la núvia no es queixa,
diu que no pot ser.
Com demanaria,
en aplegar a l'hort,
un xic d'amanida
i cobrar la dot.
Si la jove tendra
em ve a demanar,
li hauré de posar
la cara vermella.
No sóc maco
ni valent,
però ballo
més que cent.
Amb el son
ben endreçat,
pujo al llit
sense plorar.
Amb quaranta
sentinelles,
hi ha roselles
sense traça.
Per volar demano:
poder-me llevar,,
posar vent i entrar
a casa de l'amo.
Per mirar-se
el melic,
cal aprendre
a ser esquifit.
Massa regnes
de la por
tenen setges
on és fosc.
Si m'estimes,
de valent,
no em convides
a ser rei.
A la cambra,
tinc un llit,
mai demana:
anar a dormir.
Sis ovelles
per a un llop,
set esquelles,
manta por.
La noble oreneta i set poemes més
17 Març, 2020 08:19
Publicat per jjroca,
Poemes
La noble oreneta
La noble oreneta,
ara, tan llunyana,
recorda el passat:
una vall amb mosques,
mosquits i penyores
per anar endavant.
La noble oreneta
ja no té canalla
a qui governar,
com dorm, sense pressa,
lluny de la finestra
del carrer enyorat.
I tot s’esdevé:
més trist i planer.
Aprenent
Aprenent, per no saber,
passa la vida sencera,
vaig vestit com un tronera,
vaig perdent la poca fe.
En el si del desconcert,
he d’establir dolça llar,
menjaré fins afartar,
per emmudir ingrata ment.
I, si haig pausa propera,
les penses han d’enlairar-se
fins a la porta del cel.
El saber és dolça mel,
però agreja en allitar-se
i es foragita de pressa.
Pujaré a l’oblit
Pujaré a l’oblit
per parar la casa,
mirar-me el melic
i esborrar l’estança.
Pobre, fugisser,
ben esmaperdut,
vestit de poruc
com ixo al carrer.
Pujaré a l’oblit
després del migdia
per passar el vespre.
Necessito un regne
on governar el dia
i escurçar la nit.
Si el pare em deixa
Si el pare em deixa
i la mare vol,
cercaré el condol,
trobaré la queixa.
Puix sóc el manat,
el qui espera el dia
on trobar entrellat
i gaudir alegria.
Però ve la gana
i cerco el pa torrat
per matar-la a mossos.
Odio els jorns bojos
quan m’he de llevar
i prendre l’aixada.
L’arbre dormia
L’arbre dormia,
vana il·lusió,
cel de carbó,
la nova vida.
I tot, ensems,
era precís,
bell paradís
ple d’innocents.
L’arbre dormia
i el vell pagès
era a la vora.
Plantar-lo d’hora
no va ser més
que gosadia.
I res m’escau
I res m’escau
com un cel blau.
Anant pel món
de sentinella
per veure on
rau nostra estrella.
Som els humans,
de fet tan minsos,
que, amb pocs anissos,
anem claudicant.
I la natura
s’avergonyeix,
ni l’home creix
ni sap la cura.
La mossa demana
La mossa demana
un nou pretendent,
a l’aire, proclama:
Que sigui obedient!
Cerca un cavaller
per a anar a la brega,
que sigui el primer
en guanyar la guerra.
Però el mosso es coix,
tort i malgirbat,
amb un to gelós.
Haurà de ser espòs
si, a una certa edat,
el desig és moix.
A la lluna
A la lluna,
vull anar
perquè es bruna
i vol somiar.
Davallarem
per la nit
i cercarem
l’infinit.
A la lluna,
ja se sap,
viu la follia,
és un polsim d’alegria
qui avança, dintre el cap,
per saber-se oportuna.
Pensaments divins (XLVII)
14 Març, 2020 16:16
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Satanàs permetrà la venda de castanyes tot el mes de gener.
A partir d'ara, les calderes seran més altes.
Vaig haver un judici ràpid amb advocat d'ofici.
Déu diu que els dissabtes es prendrà festa.
Dos dels nous apòstols demanen assegurança de viatge.
Jesús vol continuar menjant a la casa dels rics.
Satanàs no entén els dimonis assenyats.
Les assemblees de sants es faran en taules rodones.
He demanat a Déu una pròrroga per a assistir als carnavals.
Déu promourà les acadèmies d'idiomes.
No sé si podré entrar a l'infern, Llucifer m'ha venut entrades falses.
Déu reduirà el pecat de gola posant més gent a la terra.
Judes vol perfeccionar mètodes d'engany.
Déu ampliarà el cel per si troba rics que siguin justos.
Vull anar a dormir al cel, he de portar coixí?
Déu és el meu Pare, aplegarà a la dependència?
He d'anar a veure a un sant, a quina finestreta m'adreço?
Els pollastres sencers tenen festes els divendres de quaresma.
Jesús anirà a cercar apòstols a les oficines de l'atur.
Per als nous miracles es demanarà tres certificats mèdics.
Satanàs acollirà a pecadors sense sostre.
Déu allargarà la vida al col·lectiu de vídues.
Tres homes justos han demanat rescindir el contracte.
He sentir a dir que els preus de la salvació han pujat.
No sé si vull anar a l'infern, hi ha poc jovent.
Posats a demanar, vull un dimoni ecologista.
He anat a l'infern i no és com ho conten.
Quan aplegui al cel, quins certificats necessito?
Sant Josep encara no mana.
Porto uns dies a l'infern i no he vist cap caldera.
Vull anar a l'infern, m'han dit que gairebé tots són homes.
Vull aprendre a fer miracles, ho he posat a les demandes.
Jesús és el Fill de Déu, però no crec que s'assembli al Pare.
He demanat, en entrar al cel, poder saltar-me alguna missa.
El que més m'agrada: Que em confessi Satanàs!
He anat a pecar i no m'han deixat.
Déu va crear l'home quan es trobava cansat.
Avui, Déu escoltarà els muts.
He pecat suficient per a no haver dubtes.
Satanàs, quan em veu, ja somriu.
Llucifer diu que, avui, vol la carn poc feta.
Ja m'ho pensava que Déu era ecologista.
La Verge ha demanat a Déu que posi més enciam a la terra.
Jesús hauria estat un home ric, però havia de viatjar.
Jesús va viure sempre entre fustes.
Sant Josep va anar a Egipte sense dir d'on era.
Moisès creu que, ara, amb tres plagues n'hi hauria prou.
Aaron hauria de ser el patró dels intèrprets.
Suposo que Herodes no volia perdre les eleccions.
Sant Joan Baptista només batejarà de març a octubre.
Satanàs li proposa a sant Josep canviar la somera per un camell.
Sé que aniré a l'infern, però no vull matinar.
Jesús, aquest cop, vol anar a un lloc on no faci fred.
Es fa saber que, en lloc de paràboles, Jesús farà servir còmics.
Satanàs està consultant preus de lloguer per a calderes.
Déu ha demanat cobrar un percentatge per la utilització d'energia solar.
A partir d'ara, els miracles no desgravaran pecats.
Déu està preocupat per l'índex d'ateus.
Al tercer pecat mortal, tindràs dret a una amonestació.
Pensaments educatius (XLVII)
14 Març, 2020 16:13
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Em pregunto què menja un virus de la informàtica.
No ha de ser bo que opinin sense xisclar.
Fa cinc minuts que sóc a classe i encara no m'han fet fora.
Suposo que mosseguen bé.
Els he manat deures: callar i dormir.
En un tres i no res, ja m'hauré amagat.
Saben llegir entre línies, el camí és més pla.
Han descobert que dos i dos són més que tres.
Aprofitaré l'ocasió per endreçar l'armari.
Va ser: aprendre i apagar-se el llum.
Saben prou per a no deixar de respirar.
No haig alumnes dolents, tots saben ignorar-me.
Avui, faré el tercer control del primer descontrol.
Estic pendent de les notes, però igual dormo.
Faré saber a les àvies, les virtuts dels seus nets.
He deixat de pensar per necessitat.
En tinc set de la ceba, però tendra,
Ara, ja no em disgusto, només flamejo.
Ha passat la veritat tres vegades i no l'ha vist ningú.
Els he donat: tres raons de pes i dues de força.
O malparlen de mi o hi ha un terratrèmol.
El millor de ser mestre és si han après a creure.
Penso que tenen dubtes, però fan de mal emportar.
No sé quants hauran d'aprovar, però seran més dels que esperava.
He fet un plantejament seriós i la meitat s'han adormit.
No puc parlar, m'ho ha prohibit el sentit comú.
Ja són a classe i, ara, què toca?
Mai els demano volar massa baix.
Acceptaré totes les respostes de més de cinc lletres.
He provat de treballar una oïda selectiva.
Mai sé si dubten quan toca.
He assolit dos conceptes i els hem endreçat.
Un dia d'aquests igual l'encerto.
La classe va ser magistral, però no hi havia ningú.
En un tres i no res, m'han deixat verd.
Fa una setmana em van escoltar, què més vull?
Si pensar fóra bo, ja estaria prohibit.
He trobat la saviesa amagada i tremolant.
He descobert un alumne amagat sota un full.
L'inspector es va acomiadar de pressa.
Mai he sabut quan tenen una porta oberta.
Fa tres dies que busquen la raó.
Avancen prou, aplegaran a la mar?
Van perduts, volen ser savis i rics.
Necessito pics i pales per a començar el curs.
Els faré parlar per a veure si els trobo.
Necessito alumnes amb més set.
Ahir em vam preguntar, ho he gravat en una plata.
Els he comprat aixades per si de cas.
Han de pujar al tren, trobaré per on passa?
Procuro despertar-los estalviant els sorolls.
Vull dubtes que facin de bon guardar.
Farem un seguiment dels dies malfeiners.
Tres alumnes no em parlen, sis no em veuen.
Han de saber que aprendre és un país ignot.
Coneixen dues llengües, però no les mosseguen.
Em pregunto: Què fan tantes orelles juntes?
Fa dues hores que pensen, ja poden trencar la closca de l'ou.
És bon alumne, mai treballa quan plou.
Necessito més finestres amb ampit.
Provaré de resistir deu minuts més.
Treballo la comprensió escrita, faig dictats de quatre paraules.
Mai endevino com repartiran els accents.
El missatge era clar: Fer enrabiar el mestre.
He desconnectat i no n'he perdut cap.
Suposo que ja en saben més que jo.
Per a aprendre i set poemes més
14 Març, 2020 16:09
Publicat per jjroca,
Poemes
Per a aprendre
Per a aprendre
cal saber:
comprar i vendre,
quedar bé.
El llevar-se
pel matí
i llençar-se
al gran glatir.
No sé com
hauré d’eixir
d’aquest tancat.
És gran trellat
per a qui
vol ser colom.
És llavors
En les vanes
il·lusions,
no hi ha cambres
ni salons.
És el terra
llaminer
on s’esguerra
el poder ser.
Manta riures
van al fons
del preat cor.
És llavors
quan els sermons
guanyen l’escriure.
A la llar, demano
Una flor malmesa
pel fred de l’hivern,
com plora i es bressa,
oblida qui és.
Un rajolí d’aigua
ha quedat gelat,
ni meno paraigua
ni pujo al terrat.
A la llar, demano:
haver bon seient
i una nit lleugera.
Amb la cuina encesa,
veig un foc content
qui enyora nostramo.
Car home sóc
Escric així:
a lloms de la ignorància,
amb res a dir
quan plany la gràcia.
He estat absolt
d’aquell gran compromís,
lluny de qui vol
trobar son paradís.
Car home sóc
posat en una terra
de perdedors,
volem amor,
dormir en la nit freda
i esbrinar un poc.
La dolcesa de les fulles
La dolcesa de les fulles
com se’n va rierol avall,
ha estat el darrer estrall
qui me les ha fet porugues.
Els arbres, sense recança,
han donat tot el seu fruit;
si ho posem a la balança,
hem de dir que el cor retruny.
Mal vestits, amb massa dèria,
avancem cap al no ser
amb una força poruga.
Algun cop, farem la muda
per lliurar-nos al plaer
de confessar nostra misèria.
Caminant sense camí
Caminant, sense camí,
com va cercant l’aventura,
algun déu com li procura
ésser valent i mesquí.
Treballarà per un sou
i festejarà amb la gana,
menjarà, sopes amb ou,
dos cops o tres per setmana.
Caminant, sense camí,
vol ésser ric un capvespre
i compra dolça alegria.
Més a prop de la follia,
ha deixat de ser maldestre
quan pensa com un botxí.
Entre somnis i mesures
En el dubte raonat,
cada pensa haurà sa part.
Avancem, sense remei,
per un país dissortat
on l’avern posa la llei
i la vida vol anar.
Entre somnis i mesures,
s’entrebanca el cervell,
cada dia es fa més vell
i el conviden les pressures.
Entre tots, farem bonior
i la certesa és llunyana,
en sap molt més una aranya
qui mai prova d’anar enlloc.
Un dia ve la mort
He passat l’estret camí
que em demana la prudència,
viure bé és una ciència
qui mai prova de fugir.
Entre planes i alturons,
com van passant les setmanes,
cerquen quatre moments bons
i, sovint, com s’entrebanquen.
Els homenots som així:
bastits amb restes de seny,
hem de trobar bona llei
sense saber com eixir.
I un dia ve la mort,
ens recull i ho perdem tot.
Epitafis (XLVII)
14 Març, 2020 16:05
Publicat per jjroca,
Epitafis
Al nínxol del costat, hi ha festa.
Menys mal que he mort!
He de sortir amb cotxe de difunts?
Sé que no vaig a la moda.
No m'han deixat ni per a segells.
Estic escrivint les memòries.
Porto el compte de les vegades que véns.
Quasi ho tinc tot perdut.
Va ser: parlar i deixar de riure.
Necessito els ossos del peu dret.
Tampoc cal que facis la gara-gara.
Avui, tornaré enfadat.
Haig massa anys per estar trist.
Més que res, necessito il·lusió.
D'aquí no res, ens veurem.
De moment, no necessito diners.
No m'acostumo a restar callat.
M'estranya que no em faci mal res.
Haig temps, vull aprendre idiomes.
Suposo que ho dius amb bona intenció.
Encara no sé quan em va caure la galleda.
Dos mesos més i a cobrar!
Necessito una còpia del testament.
Apunta't les dades per si et perds.
Tan prompte arribes, fes-m'ho saber.
He anat a rebre un enemic.
Tres cops a l'any, vull vacances.
Pràcticament, no em medico.
Què em contes?
Estic content, encara m'enfado.
Dormo bé, però no somio.
No endevino com et dius.
Ara, guanyo més a sovint.
He deixat de reivindicar.
Gairebé, he deixat de fumar.
Suposo que el món encara roda.
En fer un badall, vaig perdre dos queixals.
He anat al magatzem a buscar sal.
Ho sento, havia sentit dir que estaves aquí!
He discutit amb el perruquer.
Zona adaptada per als malfeiners.
Enceneu els ciris a l'àrea d'extintors.
Haig problemes digestius.
Proveu de mirar enrere.
De fet, no puc perdre molt.
Deixeu-ho ben recollit.
Segueixo en dieta rigorosa.
Haig el colesterol baix.
Ja m'ha passat el disgust.
Encara no ens havíem acomiadat?
Segueixo pensant amb l'endemà
No m'importa el físic.
Ahir, no vaig poder rebre ningú.
Es pot saber on estaves?
Gairebé ja sóc un frare cartoixà.
Pensaments festius (XLVII)
14 Març, 2020 16:02
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Avui aprèn d’ahir i ha de pagar el demà.
El temps és un riu que viatja sense portar aigua.
He descobert que un dia són vint-i-quatre bones intencions.
Un cop vaig guanyar i encara no ho he paït.
El cos el van fer per acompanyar-nos, però sovint es revolta.
Tinc la ment clara, necessito més vi.
Mireu el sol, és ben gran i encara fuig.
Ho accepto, el monòleg és per a mi sol.
Necessito aire i sol venir, tot és estrany.
Déu ens pren els dies, sembla que el seu armari és més gran.
Porto mitjons nous i encara no ens hem presentat.
Em van donar prou diners per a robar-me els somnis.
No descobriu el primer secret, la llista no l’acabaríeu mai.
Un científic és un home que mira i pensa que veu.
Si sortiu de viatge mai us descuideu el son.
Confio deure tot el temps permès.
L’errada de Déu va ser no passar comptes.
La vida és injusta però es passa el temps provant d’ajustar-se.
Dos homes volien el mateix, un va haver de morir.
La mort no existeix, ha deixat de viure.
No tenia gana, però preferia estar tranquil.
Estic molt neguitós, he arribat a ocupar sis llocs.
Quan dormo, m’estimo més.
He trobat l’equilibri, però corre més que jo.
Mentre la vida passa, provo de seguir-la.
He arribat a una conclusió, però no sé on l’he posat.
He provat de ser pobre, però la gana empeny.
Tinc un problema d’identitat, aquest llapis no sé qui és.
Sigueu humils i compreu gomes d’esborrar.
Per què m’enfado, si sé que m’ha de passar?
Si els diners us fan nosa, de segur que algú us ajudarà.
L’aigua deu ser bona, forma una gran part del vi.
Ser ric és no tenir dubtes per pagar.
Fins el darrer dia, no vaig passar pel meu davant.
Estic preparat per morir, ja no sé endeutar-me més.
En morir, el cobrador d’assegurances, el van posar a l’atur.
Cal enamorar-se, la intel·ligència ha de descansar.
No penso, volo si puc i el temps és dolç.
I Déu manà a Caïm que fes turisme.
Fer esperar a una dona és anar contra natura.
L'home du més marques al cos que el bestiar.
La dona vol treure l' home de casa per a fer neteja.
Pensar és tan estrany que gairebé ningú ho fa.
I Déu va posar la nit per poder dubtar.