Una estrella i set poemes més

12 Desembre, 2019 08:15
Publicat per jjroca, Poemes

Una estrella


A les portes del pessebre,

quatre pastors

asseguren que un Noi tendre

aplega al món.

Al de dalt, una estrella

el llum enceta

sense portes ni finestra,

la nit ni es queixa.

En el dubte, hauran de dir,

aquest jovent,

que fa fred sense mesura.

Hi ha revolt a gran altura

i, al dessota, en Betlem,

hi ha un somni sense crit.


I quan ve Nadal


I quan ve Nadal,

amb les hores baixes,

un vol ser gegant,

però van maldades.

Són temps de repòs,

de nits amb fred,

vull el foc encès

i aquell menjar dolç.

I quan ve Nadal,

cerquen les ovelles

palla al corral.

En el cel, estrelles

van fent de fanal

per treure tenebres.


Betlem a la vora


Sant Josep confia

en no fer salat,

com veu na Maria,

com s’acosta el part.

Betlem a la vora,

el neguit enmig,

trobarà la porta

i una cambra dins?

Una estrella nova,

al de dalt del cel,

Betlem il·lumina.

El fred, la fatiga

i un nou anhel

apleguen alhora.


Per trobar un Nin


A Betlem, demana

anar-se’n el cor,

podria ser flama

o pausa d’amor.

Per trobar un Nin

que ha de ser la guia,

voleu més porfídia

en un dia gris.

La por i l’esperança

viatjant per l’incert

per trobar el camí.

Un gegant petit

viu en desconcert

esperant la calma.


Desembre avança


Desembre avança

amb pas prou eixerit,

voldria trobar amic

enmig la festa grassa.

Les olives, al sac,

contant velles històries,

en un passat de glòries,

com han perdut sa part.

Desembre avança,

vol aplegar a Nadal

per trobar el seu Betlem.

Un jove impacient

demana lluny el mal,

que cerqui una altra casa.


Qui seria?


Endevina,

si la pluja és fina,

on podrem anar?

Estudia

si el tou del dia

no voldrà arribar.

Com sabria

si la dolçor nia

seguint un rampell.

Qui seria,

qui, amb nova remor,

el cel portaria,

ben ple d’alegria,

ben lliure i senyor?


Al cafè, ni vicis


Al carrer del vent,

les fulles són verdes,

les cases esquerpes,

els desitjos vers.

En un anar fent,

muntem mil negocis,

hi ha parents i socis,

barques sense rems.

Els vells mariners

no pensen plegats

ni fan sacrificis.

Al carrer, ni vicis,

ni massa entrellats

són prop de l’hivern.


Caminaran els pobres


Caminaran els pobres,

per insospitats deserts,

amb un seny ben despert,

capficats i mediocres.

El llum de melangies,

la porta del malson,

ni pauses ni cançons

proclamen alegries.

Caminaran els pobres

sense massa temences

ni males intencions.

Es llevaran els bous

i, entrant a les tenebres,

mai esdevindran grans nobles.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: