Una estrella i set poemes més
12 Desembre, 2019 08:15
Publicat per jjroca,
Poemes
Una estrella
A les portes del pessebre,
quatre pastors
asseguren que un Noi tendre
aplega al món.
Al de dalt, una estrella
el llum enceta
sense portes ni finestra,
la nit ni es queixa.
En el dubte, hauran de dir,
aquest jovent,
que fa fred sense mesura.
Hi ha revolt a gran altura
i, al dessota, en Betlem,
hi ha un somni sense crit.
I quan ve Nadal
I quan ve Nadal,
amb les hores baixes,
un vol ser gegant,
però van maldades.
Són temps de repòs,
de nits amb fred,
vull el foc encès
i aquell menjar dolç.
I quan ve Nadal,
cerquen les ovelles
palla al corral.
En el cel, estrelles
van fent de fanal
per treure tenebres.
Betlem a la vora
Sant Josep confia
en no fer salat,
com veu na Maria,
com s’acosta el part.
Betlem a la vora,
el neguit enmig,
trobarà la porta
i una cambra dins?
Una estrella nova,
al de dalt del cel,
Betlem il·lumina.
El fred, la fatiga
i un nou anhel
apleguen alhora.
Per trobar un Nin
A Betlem, demana
anar-se’n el cor,
podria ser flama
o pausa d’amor.
Per trobar un Nin
que ha de ser la guia,
voleu més porfídia
en un dia gris.
La por i l’esperança
viatjant per l’incert
per trobar el camí.
Un gegant petit
viu en desconcert
esperant la calma.
Desembre avança
Desembre avança
amb pas prou eixerit,
voldria trobar amic
enmig la festa grassa.
Les olives, al sac,
contant velles històries,
en un passat de glòries,
com han perdut sa part.
Desembre avança,
vol aplegar a Nadal
per trobar el seu Betlem.
Un jove impacient
demana lluny el mal,
que cerqui una altra casa.
Qui seria?
Endevina,
si la pluja és fina,
on podrem anar?
Estudia
si el tou del dia
no voldrà arribar.
Com sabria
si la dolçor nia
seguint un rampell.
Qui seria,
qui, amb nova remor,
el cel portaria,
ben ple d’alegria,
ben lliure i senyor?
Al cafè, ni vicis
Al carrer del vent,
les fulles són verdes,
les cases esquerpes,
els desitjos vers.
En un anar fent,
muntem mil negocis,
hi ha parents i socis,
barques sense rems.
Els vells mariners
no pensen plegats
ni fan sacrificis.
Al carrer, ni vicis,
ni massa entrellats
són prop de l’hivern.
Caminaran els pobres
Caminaran els pobres,
per insospitats deserts,
amb un seny ben despert,
capficats i mediocres.
El llum de melangies,
la porta del malson,
ni pauses ni cançons
proclamen alegries.
Caminaran els pobres
sense massa temences
ni males intencions.
Es llevaran els bous
i, entrant a les tenebres,
mai esdevindran grans nobles.