Poemes curts (XLII)
01 Gener, 2020 07:52
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Haig por de la por,
dels petits gegants
que, volent ser grans,
s'ho menjaran tot,
deixaran l'enciam.
Paraules portades
al si de la por,
no cerquen raó
ni empren missatges
de nobles senyors.
Manta diners,
a la butxaca,
veuen com passa
el petit pagès
sense gens de traça.
Em plau el viatge
a terres properes
on parlen banderes
de gran prometatge:
dels alls amb les cebes.
Mireu-la com va,
amb cara esblaimada,
de casa en casa
per si el pot trobar,
vella enamorada.
Amb les cartes
i el got ple,
passen tardes
per a fer
dolces comandes.
Si jo fóra cavaller
a les guerres aniria,
mil batalles guanyaria
amb feresa, escuder,
glòria i porfídia.
Quan les olives
omplen cabàs
vénen les nines
a omplir el sac,
mai se n'obliden.
Estimo les vinyes
plenes de raïm,
n'hi ha de totes mides:
greixudets i prims,
mossos els trepitgen.
I de dalt estant,
miro com fumeja,
el tren trontolleja
mentre va passant
per la vall planera.
Amb un vas de vi,
un polsim de carn,
espero l'amic
per si em ve a buscar
abans de la nit.
Trobo el meu déu
sense cap regne,
tocat del fetge,
anant a peu,
un xic heretge.
Un poema va
lliscant per la plana,
el cap el desgrana,
prompte el deixarà,
massa tost es cansa.
Em plau el saber,
dolça melangia,
que la pau m'oblida
quan ho trobo bé,
pensa malaltissa.
En el grat racó
de les hores dolces
es planyen les mosses
quan parlen del cor,
potser no hi són totes.
I, de tant en tant,
et faré un petó
per a saber com
m'estimes de grat,
sóc tan pobrissó.
La lluerna sap
que l'estiu la crida,
que caldrà menjar,
de nit i de dia,
abans d'infantar.
Sento la dolçor
de la tarda plana
quan l'hivern reclama
un xic de calor,
quan la té, s'enfada.
Estimo saber,
quan penses amb mi,
que és gran el coixí
per a dormir a pleret,
almenys, mitja nit.
Enllà de la font,
quan el bosc es perd,
cerco el color verd,
el trobo marró,
qui ho haurà permès?