Epigrames (XLII)

01 Gener, 2020 07:44
Publicat per jjroca, Epigrames


Si va el cànter
a la font,
en tornar,
agafa son.


Com una joguina
prega per jugar,
quan sent qui la crida,
com se'n vol anar.


Caminoi amb fulles
anunciant tardor,
ens demana mudes,
va perdent color.


Una nit volia
aplegar al matí,
però un sol mesquí,
de nou, l'empenyia.


Massa son
i pocs diners,
donen poc,
demanen més.


Quan el ric
va al mercat,
el més dolç
es fa salat.


Per a vèncer
l'enemic,
cal aprendre
a beure vi.


El pare demana 
anar a treballar,
li dic que el ballar
potser més m'agrada.


A la banda de ponent,
han posat un cementiri,
allí, callen, no hi ha vici,
no treballen quasi gens.


Amb un pom
de bones flors,
festejar
ni porta sots.


Si jo fóra ric,
digna gosadia,
poc treballaria
amb la son que tinc.


Maria volia
amb mi festejar,
de nit i de dia,
no sé com ha estat.


Quan el vent 
aplega a casa,
al moment,
se n'entra i parla.


A l'escola vella,
prenen la lliçó,
menen la llibreta,
dibuixen coloms.


Com l'estimo,
de passada,
com gotimo
quan es cansa.


Estudiant, 
sense fortuna,
amb trenta anys,
ni sap ni atura.


Al carrer
de melangies:
menjar bé
i passar dies.
  
Amb la rosa
i un desig,
és quan gosa
amb mi venir.

						
Amb un vas de vi,
el mirar perdut,
cercant aixopluc
on passar la nit.


Aprenent
de mentider,
menjo poc,
descanso bé.


A la plaça
de la font,
la més maca
beu quan vol.


Les passes perdudes
pel camí més vell,
cerquen les pastures
i un ramat sencer.


Paraules donades
enmig del carrer
mai les vull emprades
puix porten poc seny.
 

Al racó de l'era,
dormia el cavall,
no volia estrall
ni el batre amb pressa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: