17 Gener, 2020 15:19
Publicat per jjroca,
Epigrames
Amb cinc pomes
i un meló,
cerco ombres
quan fa sol.
No demano mort
ni cerco desfeta,
m'agrada la festa
sense crit ni sot.
I quan vingui l'hora
de l'anar a dormir,
poseu-me la joia
vora del coixí.
Una pedra contava
penes d'amor,
un roc se l'estimava,
però s'ha fos.
No demano riure
quan de lluny la veig,
vora el safareig
ni la puc descriure.
Les orenetes xisclen
de bon matí,
els minyons se les miren
entre neguits.
A l'hora tardana,
quan el sol se'n va,
el fanal esclata,
es posa a brillar.
Per viatjar,
per tot el món,
cal anar:
minsos de son.
Papallona plora
vora el rierol,
li passa l'estona
xerrant amb les flors.
Una casa dormia
sense volers,
el sol no volia
portar més fe.
La lluna plena
n'està per mi,
avui, no es queixa
ni vol dormir.
A l'hivern, imploro
que vingui més tard,
he anat al mercat
i llenya no en trobo.
Demano al vent
que escurci el pas,
puix el sembrat
encara és verd.
Pare, tant m'agrada
que li vull donar:
la serra, el pla,
el mul i la vaca.
El mestre em porta
ben atabalat,
diu que no he deixat
de fer el tanoca.
El dilluns,
la falç al puny,
els dimarts,
me l'he deixat.
La meva cosina
duu fils i brodats,
no és maca ni prima,
però es vol casar.
La reina brodava
la camisa d'or,
el rei demanava
ser el seu senyor.
Que parli el vent,
enmig del bosc,
és inconscient,
ho conta tot.
Mare, no vull anar
a batre a l'era,
no tinc somera
per a guanyar.
Mireu el sol,
és mentider,
quan és a prop,
ens porta el fred.
Sabeu, el batlle
voldrà ser déu,
viatjar a bon preu,
sense equipatge.
Sabeu, la mar
es lleva d'hora,
vol anar a escola
per a cantar.
És un llop
de muntanya,
té massa gana
per jaure a prop.
Afegeix un comentari
