Si endevineu i set poemes més
29 Maig, 2024 05:03
Publicat per jjroca,
Poemes
Si endevineu
Suposo que sabeu,
volguda ànima trista,
que no haig ni camisa
ni la gràcia de l’hereu.
Com passo trencacolls
viatjant per un camí,
és el dolent destí
qui em vol posar en un toll.
Amb les amargues hores,
m’he fet un embolic
d’on no puc deslliurar-me.
Si endevineu queixar-me
amb crit escanyolit,
deixeu-me plorar a soles.
Rostre somrient
A la il·lusió primera,
poseu-li enrenou;
vull sopes amb un ou,
amb bon plat i cullera.
Un rajolí de vi
eixint del gran porró;
no he trobat res millor
per a acabar el matí.
Després, un bon seient
darrere la cortina
per si venen les mosques.
Les gràcies, les haig totes
i enceto la boirina
amb rostre somrient.
Volen les melangies
En el palau reial,
sojornen les poncelles;
són maques totes elles,
en saben de ballar.
Allí, els dies passen
mentre ragen les fonts;
es despullen els oms
i s’escurcen les tardes.
Puix, quan vindrà el fred,
com s’ompliran estances
de belles melodies.
Volen les melangies
i fugen les lloances
quan s’enceta l’hivern.
Allí, parlen de collites
A la casa del pagès,
cal somiar almenys un mes.
Allí, parlen de collites,
de pastures i aviram;
faran festes no sé quan
i pujaran a l’ermita.
Si parlem de festejar,
diríem que hi ha pubilla;
prompte, s'haurà de casar,
l’aixovar ja té la mida.
A la casa del pagès,
han tocat les set i quart,
el mul està preparat;
de palla, el sac és ple.
Ben begut, penso millor
Si he perdut l’enteniment,
de segur que se n’ha anat,
soc un vell desventurat,
mig captaire, mig conscient.
Quan em llevo pel matí,
veig com s’enceten els dubtes,
voldria haver més sucre
i una ampolla d’aiguardent.
Ben begut, penso millor
i la dona se n’adona
tot i fent-me mala cara.
Com la queixa prou li agrada,
ben sovint, passa l’estona
maleïnt amb gran virior.
Un dimoni novell
Estudiant per a ser ric,
he perdut aquest ofici;
m’he posat al sacrifici
de confiar amb el sentit.
Ser pobre, m’estarà bé,
per a no haver ni camisa;
tenia gana precisa
i no calia ni fe.
Però un dimoni novell
em proposa aquest engany
per a posar-se medalles.
Va ser, a les acaballes,
quan vaig caure en el parany
de demanar ser més vell.
L’amic m’espera
El dia clar
i l’ombra lleugera,
l’amic m’espera,
no he de fer tard.
Quan som tots dos,
ve la conversa;
mai porta pressa
ni vincla el cos.
Com lledoner petit,
parla del sol
i de tempesta.
El fruit engega
i no planyo la sort
quan ve la nit.
He demanat ser bon llop
A cavall de la fortuna,
he deixat el son amable
a la vora del camí.
Sortosament, podré dir
que he restat miserable
amb la pell resseca i bruna.
Els amics, qui mai conviden,
els he deixat un xic lluny;
un es queixa, l’altre gruny
amb paraules que ni amiden.
He demanat ser bon llop
per a viure entre ovelles,
massa son a les parpelles
per a aprendre cap lliçó