Poemes curts (CXLVIII)
01 Juny, 2024 06:22
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Al carrer
de les comandes,
és potser
on hi ha més fades
i el seu voler.
Caminant,
sense mesura,
va deixant
la nit poruga;
l'alba cercant.
El pagès
m'ha demanat:
anar pel dret
cap al tancat,
mai sabrà res.
Manta gana
i pocs diners
mentre passa:
dia i mes,
sense aturada.
Com proclama,
el meu amic:
Cap batalla
em farà ric,
només la gana!
A la tarda
i a la nit,
com m'agrada
sentir el crit:
Anem a casa!
A la plaça
de la font,
falta encara
poca son;
després, com passa.
Entre joies
i galants,
van les noies
fent-se grans,
velles històries.
Al jardí,
entre remors,
hi ha un mesquí
entre les flors,
vol ser a la nit.
Al capvespre,
ve el gegant;
vol ser destre
ensumant
un xic de pebre.
Al carrer
del desconcert,
el primer
dirà que es perd
per no saber.
Una mossa
em demanà,
ara, plora
en pensar:
qui enamora?
Com comenta
en Manelic:
La conquesta
és per la nit,
a mitja festa!
Com pensava
a l'engròs,
mai menjava
un plat d'arròs
sense arengada.
Com un dia
es va fer ric,
qui no deia
que és bonic
haver avarícia?
Una lluna
i un cresol
van a una
quan el sol
fa la muda.
Quan la tarda
esdevé nit,
l'amistança
aplega al llit
amb bona cara.
Caminava
en Josafat
i avançava
pel gran prat
mentre somiava.
Enmig la taula,
el porró;
mentre dansa
l'amic sol
en ser a l'alba.
A la casa
de ponent,
mai descansa
l'amic vent;
vol ser amb la calma.
Com més pressa
ha el manyà
més es queixa
en trobar
alguna reixa.
M'han donat
tota la feina
i he deixat:
desgana i queixa,
he fet salat.