A resultes de no ser i set poemes més

08 Gener, 2023 06:43
Publicat per jjroca, Poemes

A resultes de no ser


A resultes de no ser

com vaig perdent el judici,

he de dir que el sacrifici

em costa més que el plaer.

Al damunt d’un cos mortal,

empaito les hores vanes,

com m’agraden les pensades

quan s’allunyen del meu mal.

Aprenent de no saber,

mestre foll de ma fortuna,

cap camí em sembla pla.

M’hauré venut per un pa,

els dissabtes, per una llauna

de carn guisada de be.


Soc millor?


Com un monstre sense casa,

m’enfilo pels carrerons,

com vaig empaitant moltons

que en corral fan estada.

Com aspiro a tenir

la porta del gran misteri,

espero que no s’esveri

fins a l’hora de dormir.

Captaire del gran tresor,

dessota d’un om, em planyo

perquè m’agrada el menjar.

No haig doblers per a anar

i possiblement m’enganyo

dient-me que soc millor.


Un rajolí de mel


Avançant per un corriol,

trobà una formiga vella,

es queixa del fred i pena

perquè, avui, no fa ni sol.

On resten aquelles tardes

sempiternes de l’estiu,

les preades i el caliu

de les petites feinades?

Que si un rajolí de mel

portant els dies de festa

i la fortuna d’un gra.

La formiga deixa anar

tot un sospir de desfeta

dessota d’un nou estel.


Si la sort ens acompanya


Essent pobre i tafaner

com m’agrada passar hores:

a la plaça, a les envoltes,

a la punta del carrer.

Amb tendències pelegrines,

demanaria eixir

d’aquesta vall de morir

on hi haurà massa enganyifes.

Però, alhora, tot s’hi val

si la sort ens acompanya

tan prompte ens llevem del llit.

Algun vell savi m’ha dit,

d’una manera estranya,

que mai deixi el de dalt.


A la casa dels tres Reis


A la casa dels tres Reis,

he anat a fer comanda:

vull una tenda, una barca

i una pesca de bon peix.

La resta l’he de deixar

als joves i poderosos,

només demano que els ossos

em deixin d’amoïnar.

A la casa dels tres Reis,

hi ha capses de totes mides

de plàstic i de cartró.

També hi ha un somicó

d’algun valent perdonavides

qui, ara, resta enmig d’un bleix.


Parlant amb un arbre vell


Parlant, amb un arbre vell,

de les malalties i nafres,

m’ha dit com som de culpables

i que l’home no ha remei.

Demana per demanar

i s’afarta en ésser tip,

voldria ser el marit

sense haver-se de casar.

Com, de tot, fa un garbuix

avança per la tenebra

esperant trobar un palau.

Us comento que la pau

mai aplega a casa seva

i morirà en un enmig.


Carrer ample


Camino, sol, pel carrer ample

són quarts de nou i haig bon fred,

un núvol passa i es perd,

potser el gran vent és el culpable.

A les afores, hi ha un ramat

amb cent ovelles i un pastor,

com l’acompanya un negre gos

qui, restar al corral, ha demanat.

Mes de desembre, capciós, avança,

vol reclamar que s’acabi l’any

per a encetar-ne un amb més traça.

L’oliva negra diré que es cansa

de suportar el ser al de dalt,

s’haurà fet vella i tot és plany.


En el cafè, la tarda avança


En el cafè, la tarda avança,

cartes llardoses com van volant,

una partida, del tot, ingrata,

uns van perdent, d’altres guanyant.

Quatre pagesos, ben palplantats,

parlen de festa i de doblers,

han de cobrar al cap del mes

segons avancen els principals.

Com la collita ha estat prou bona,

han venut arbres a la ciutat

i guanyaran més que cap any.

Nomé un vell, segut, es plany

i se’n recorda d’anar a plegar

grasses olives tota l’estona.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: