14 Gener, 2023 18:13
Publicat per jjroca,
Epigrames
Quan li prego
al dematí,
és quan resto
sense vi.
Amb la força
que he rebut,
menjo, dormo
i resto mut.
Com volia
navegar,
vaig nedar
i no en sabia.
És quan plou
que dorm el sol
i es desperta
sense sou.
He de demanar,
a la lluna vella,
que em posi una estrella
per si he de mirar.
A les cases
de pagès,
massa feines
per a fer.
Na Maria
va a la font
i ho conta
a tothom.
Estimada lluna:
Quan vingui la nit,
digues que he partit
a cercar fortuna.
Posa pedres
al camí
i, després,
ja pots dormir.
He demanat,
si l'amor s'hi posa,
que porti una rosa
ben maca, ben gran.
Per anar
a treballar,
cal llevar-se
i esmorzar.
No demano
altre món:
Haver amo
en el record!
Per a ser
bon tafaner,
cal callar
i cal saber.
Com m'estima,
li diré
que, anar a feina,
no em convé.
Noto que em faig vell
perquè, a plaça,
he comprat: una manta,
uns mitjons i un capell.
L'oreneta
m'ha de dir
que la bassa
és lluny d'aquí.
Una casa
o un castell,
fer-se vell
és plorar massa.
La pubilla
no n'està per mi,
però tal com crida
de segur que m'ha vist.
És, quan parlo
de la gent,
quan m'enfado
inútilment.
En el reialme
dels gran saberuts,
els rics són mediocres,
els pobres són muts.
Per a què duri
el bon dinar:
esplaio el mos,
parlo de grat.
En el regne
de l'oblit,
no hi poseu
a cap amic.
Si no aprenen
el mentir,
parlen del temps
i de l'oblit.
Si la mossa
està per mi,
millor córrer
que dormir.
Al carrer
dels desvalguts,
els cavalls
es tornen rucs.
Si hi ha pressa
per anar,
és millor:
deixar-ho estar.
Una joia
per a mi:
restar a l'ombra
fins dormir.
Afegeix un comentari
