La festa grassa i set poemes més
22 Gener, 2023 05:31
Publicat per jjroca,
Poemes
La festa grassa
A la voreta del foc,
soc a punt d’encetar l’any,
la campana vella es plany,
sembla plorar a cada toc.
El silenci vol entrar a casa
i posar-se a l’envà,
ja més sol no puc estar,
sols m’acompanya una tassa.
El sopar ha estat plaent,
quatre sopes amb un all
i sardina a la brasa.
Per acabar, la festa grassa,
de codonyat, un bon tall
i una copa d’aiguardent.
Farà vent
En aplegar negra nit,
com viatja el pensament,
de segur que va perdent
fins que arriba al gran llit.
Allí, em guanya la son,
la lluita de cada dia,
la desfeta humilia,
vaig pensant en tocar el dos.
És aquest hivern conscient
qui em procura la desfeta
de les bones intencions.
Un poble, de mil presons,
va anunciant, sense pressa,
que, ben prompte, farà vent.
Partir sense sofrir
Com diria que l’hivern
em porta a la festa grassa,
omplo de llet una tassa
on vaig sucant els tortells.
A la voreta del foc,
em poso a fer contalla,
un s’adorm, l’altre badalla,
el tercer diu: No està tot!
Però els somnis són així:
vianants de tota mena
qui ens fan viure complaguts.
Som els homes poc traçuts
per eixir de la condemna
de patir sense sofrir.
La barca dormint a port
La barca dormint a port,
els mariners a la taverna,
és aquest hivern qui crema
els desigs de massa cors.
A la platja, hi ha buidor,
apleguen hores tranquil·les,
totes venen amanides
a descansar sense por.
La barca, dormint a port,
recorda, a les hores baixes,
aquell tendre navegar.
Algun dia, vol plorar
i mentre les angoixes passen
va gronxant fins que té son.
A les pedres del camí
A les pedres del camí,
he trobat poques rialles,
veuen les fulles com passen,
van, cansades, a dormir.
Algun carro s’endevina,
a l’oliva, deu anar,
el seu amo ha d’estar
fent comptes de tota mida.
A les pedres del camí,
els aplegarà el Nadal
i el so de la campana.
Com se sent una nadala,
un flabiol i un tabal,
dolces hores han de venir.
En acabar l’any
És, en acabar l’any,
quan començo a passar comptes,
he manllevat massa hores
en bastir nou averany.
I per què he de glatir
per empreses malfeineres?,
m’agraden les nits senceres
per poder vetllar i dormir.
De negocis, n’hauré fet
uns tres-cents pel capbaix
sense massa benefici.
No em queixo d’aquest vici
perquè estic acostumat
a menjar bé i poquet.
Les maçanes són al tros
Les maçanes són al tros
i el carro que no es mou,
el vell ruc no ha enrenou,
com s’atipa d’un sol mos.
Li he posat dolces garrofes
perquè s’acosta el Nadal,
li deu fer mal un queixal,
les ha deixat quasi totes.
Les maçanes són al tros
i la pomera es queixa
puix diu que vol descansar.
Massa pena no em fa
perquè plora i em deixa
un sentiment poc galdós.
S’acosta el cel
Anuncia en Josafat
que, avui, ha fet salat.
Torna a casa quan fosqueja
per trobar a la Raquel,
ella és un bol de mel,
ben posada en fer feina.
En aplegar al carrer estret,
al de dalt, veu una estrella,
com la fosca es torna bella
posant llum a tot l’indret.
Li comenta a la Raquel
i ella es queda esblaimada,
porta dolçor, a la mirada,
quan veu que s’acosta el cel.