Dos poemes de dring i deu pensaments educatius
09 Juny, 2009 06:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dringa
Dringa per tots,
vella campana,
treu eixa ràbia,
governa el cos.
Fes giravolts
vés per la plana,
sense cap pausa,
regala el so.
Parla amb els arbres
de la contrada,
dóna la paga,
pregona el món.
Dringa per tots,
dolça campana,
deixa el silenci,
regna de cor.
Fes giravolts,
porta nous somnis,
mata els dimonis,
pren el teu sou.
Pregona
Una campana desperta,
tardorenca, a l’estiu,
quan l’ocell troba el seu niu,
quan la marona espetega.
Els minyons, entre carrers,
senten dringar la campana,
comença de mala gana
per afanyar-se després.
Campana sense el caliu
del campaner qui et governa,
per dringar no hi ha motiu,
però ho fas perquè tens pena.
Una brisa t’ha cridat,
ferotge, sense fortuna,
podria fer-ho la lluna,
però el sol no l’ha deixat.
Campana pregona el cant,
els vilatans s’ho mereixen,
podríem dir: Ja ni cal!,
els sentiments et fereixen.
Aixeca de nou la veu,
per la vall, per la muntanya,
escolta com riu el vent,
és esquerp, però li agrada.
Pensaments educatius
Estava motivant-los i he perdut l'aixada.
He provat de fer una reflexió, ara els estic redreçant.
No tinc massa fe, però sóc al bell mig de la tempesta.
Els alumnes els tinc, ara falta trobar-los.
Tinc prou motius per a no cercar-ne més.
Si les cadires aprenguessin, no en trobaríem cap.
No patiu pel demà, ells ja el pregonen.
Estic tan content que he començat a mossegar-me.
Si el temps no vol passar, proveu de despertar-lo.
No malveneu les hores per comprar segons.
Dos poemes de vacances i deu epitafis
06 Juny, 2009 12:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
L’escola de la vida
Vet aquí altra vegada,
tafaner el més de juny,
arriba la falç al puny,
el dormir després de taula.
El mestre prou disgustat,
els alumnes innocents,
les notes seran esglai,
com es queixa eixa gent:
Que si volia excel·lent,
m’ho mereixo de debò,
aquest mestre pecador
ni tindrà penediment!
Les classes han de plorar,
tot anuncia partida,
els alumnes aniran
a recórrer la gran vila.
La mare li dirà al pare:
Aquest noi és massa tou,
ensenya-li la doctrina
de lluitar per l’ ocasió!
El pare dirà a la mare:
Massa feina per a fer,
aprendrà amb les desfetes,
el rebre li farà bé!
Així comença una escola,
de fantasmes i carrer,
és l’ escola de la vida,
han de passar-la també.
El bon temps
Amb la bossa prou desfeta,
els somnis a mig complir,
l’escola els acomiada,
el poble faran glatir.
Els avis emplenant plaça,
asseguts en els vells bancs,
tots treballant sense afanys,
tots queixant-se sense traça.
Les àvies guardant la casa,
les finestres, els terrats,
omplen l’aire de xivarri,
massa tou per ser un esclat.
Els minyons, amb els llibres
degudament segrestats,
treuen de casa la joia,
per portar-la a jugar.
Omplen plaça, cantonada,
carreró i safareig,
neden en llum, abundància,
en suor i penediment.
Seran la força, l’amplada,
projecte encara per fer,
no volen la menja a taula,
mireu: Els fuig el bon temps!
Epitafis
No puc recordar on havia d'anar.
He anat a la casa del Pare, però no hi és.
El sermó em va deixar blanc.
Demà em passaré per l'Agència Tributària.
Estic pensant en canviar de posició.
Els rics no anaven al cel, però s'ha de rehabilitar.
Sóc aquí esperant els papers.
No sé on aniré a parar.
Els dimarts tinc hores lliures.
Diria que sóc mort, però espero la confirmació.
Els diners
04 Juny, 2009 22:04
Publicat per jjroca,
Aproximacions
Els diners:
1) No reconeixen amos, però sí criats.
2) Ens deixen respirar els dies d’angúnia.
3) És la carrega més lleugera i estimada.
4) Fan creure a uns que valen més que els altres.
5) És una de les poques cares de la perfecció.
6) No suporten l’esforç ni la paciència.
7) Pregonen la bondat del portador.
8) Ens acosten al regne dels déus.
9) No creuen en l’home, però viuen gràcies a ell.
10) Són el fruit de la incompetència humana.
11) Netegen els defectes i els fan suportables.
12) Pesen tant que et priven de llibertat.
13) Són benvinguts i ben acomodats.
14) Són la menja que mai tipa.
15) Sempre poden vestir-se de festa.
16) No obliden mai on es viu millor.
17) Són els hostes que mai fan nosa.
18) Es queden a la casa del que sap posseir-los.
19) Fan moure l' home i el fan embogir.
20) Són les millors cadenes que l' home ha trobat.
21) Són les úniques eines que poden fer miracles.
22) S' allunyen de la solitud i dormen en companyia.
23) Són tan porucs que no saben estar- se quiets.
24) Són el fruit dels déus petits.
25) Són tan dolents que no es fan malbé.
26) Em fan llevar i no em deixen seure.
27) Arriben tard i fugen de pressa.
28) No deixen que tinguis temps per viure.
29) Porten l’alegria agafada al mal estar.
30) Em fan oblidar que sóc quelcom més.
Dos poemes de cuquet i deu pensaments divins
02 Juny, 2009 11:55
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Casa nova
He triat, per casa nova,
una poma en un pomer,
la carona era tan verda,
l’alçada tan adient.
Tenia altres veïnes,
per llevant i per ponent,
les unes eren tranquil·les,
les altres deixaven fer.
La pomera era a la banda
d’un paradís prou planer,
el pagès se la mirava,
procurava pel seu bé.
Vaig entrar sense destorb,
vaig el cor mig trasbalsar,
l’amo ni se n’adonà,
que perdia son tresor.
Massa gana i poca menja,
van portar-me a l’enrenou,
ara em llança mala pluja,
m’enverina i he dit: Prou!
Cercaré una altra casa,
tot anant branca endavant,
el pagesot, mala bèstia,
vol deixar-me en un finar.
Sóc cuquet
Porto més d’una setmana
amb la pena del menjar,
he provat la farigola,
passo gana de la gran.
Havia estat un cuc,
fredolic, minso de cap,
amb més lluites i desfetes,
que l’espasa d’un bergant.
Havia provat dreceres,
coves de ben poc mirar,
vaig trobar-me amb aquestes:
Massa plor i massa fam!
Una pera amorosida,
en racó del jardí estant,
va guanyar-me la partida,
dintre d’ ella em vaig fer gran.
Bé de Déu, dolça la pera,
petiteta sense rei,
allí acabarà la pena
si governo almenys un mes.
De riures i de mossades
he de donar-li les mil,
sóc cuquet sense estrebades,
menjo, canto i ..., a dormir.
Pensaments divins
He estat tres dies al cel, una mica més i no ho compto.
Tres tedèums més i anem a berenar.
Satanàs està castigat, venia cupons de la DEU (Déu és Un).
Déu no creu amb el capitalisme, de fet ni emet moneda.
Vaig entrar a hora punta, igual vaig trobar tres ànimes perdudes.
No cal dir que, la majoria dels arribats, han deixat vídua.
Aplega el mes blanc, no veuràs dimonis enlloc.
He fet un pecat mortal: Sóc tan ridícul!
Satanàs té problemes d'espai, posarà calderes amb lliteres.
Déu és un excés de bondat, va ple de bones intencions.
Dos poemes de ca i deu pensaments educatius
31 Maig, 2009 11:43
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ca enfadat
A l’alba, udola la lluna,
pensament enfurismat,
ha passat per tot el prat,
no ha trobat ni or ni engruna.
És un ca massa enfadat
per escoltar qui aconsella,
és malpensat, curt de sella,
agredolç i dur de cap.
Tenia la gran família
corrent d’aquí cap allà,
ara, li queda la serra,
massa hores per pensar.
Envellit amb mala traça
ningú el ve a deslliurar,
és un llop ple de recança,
no vol viure prop la mar.
Ara, mata una gallina,
ara, corre perquè sap:
El pagès porta escopeta,
no té por, però se’n va.
Cadell
Veieu-lo amb sa joguina,
una pilota de pell,
diria que és un cadell,
l’ensurt de la salvatgina.
Mira, de sobte, la mare,
la segueix amunt i avall,
tresca camins sense pressa,
passa la tarda jugant.
Ofereix sense rancúnia,
vol prendre sense parar,
empaita mosques i abelles,
totes fugen, volen pau.
Ara, s’empassa un poc d’herba,
fa ganyotes i esgarips,
és el millors dels amics,
és un riure sense pena.
Mentre la cua trontolla,
ell recorre plana i cims,
la mare poc que li parla,
l’estima, ni dóna crits.
Al capvespre, quan la lluna
treu carona pel Montsià,
l'heroi pararà una estona,
s’allargassa i a somiar.
Pensaments educatius
El diumenge és el millor dia per a l'escola.
Podria buscar una altra feina, però m'engreixaria.
Prefereixo plorar que veure vint alumnes volant.
No perdo el temps, però he oblidat on viu.
Podria contar mentides, però tampoc s'ho creurien.
He fet un examen, he decidit oblidar per quin motiu.
Entre dos dubtes, trieu el quart.
És bon mestre, però no vol expressar-ho en públic.
Tinc set per aprendre, espero no ennuegar-me.
Avui no han vingut, algú sabia on feien festa.
Dos poemes d'abelles i deu epitafis
29 Maig, 2009 16:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tres abelles
Sense hores de fatiga,
serra amunt i serra avall,
tres abelles al treball,
puix el deure les convida.
Una treballa el romer,
altra endrapa farigola,
la tercera, que és més tova,
encara no sap com fer.
N’estan una mica tipes
les companyes d’ abeller:
Lleva’ t, vola, cerca bé,
no proves més enganyifes!
Les abelles volen totes,
un diumenge per la vall,
dos gaudeixen, van al ball,
altra rau entre mil ombres.
Abella
L’ abella porta enrenou,
fa prou dies que treballa,
ni tindrà coixí ni palla
ni recompensa d’ un sou.
Quina mare encisadora
t’ha portat a ésser així?
Ni pregones el destí
ni badalles a tothora!
Amb la dèria de fer mel,
aniràs de flor en flor,
sense cavall guanyador,
aplegaràs al gran cel.
Abella de totes, totes,
ben discreta a l’ hivern,
on has deixat el deler
d’ endolcir hores i hores?
Epitafis
La vetlla va ser distreta i es van fer negocis.
No em llevaria per res del món.
Recolliu la pols amb molta cura.
Encara no sé si m'han fet fora de la feina.
De segur, no ens havien presentat?
Porto dies intentant llevar-me el pes de sobre.
No tinc previst sortir ara.
No aconsegueixo trobar l'interruptor de l'electra.
Va dir que no em deixaria mai.
Si t'acostes, et diré el número premiat.
La foscor
27 Maig, 2009 21:34
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La foscor:
1) És el regne dels humans que no volen deixar de ser-ho.
2) És el tros de l’ univers que Déu va deixar per polir.
3) És la millor de les amigues, si aprens a estimar-la.
4) Coneix tot el que som sense disfresses.
5) Arriba on pot i procura no abandonar-nos mai.
6) No precisa ni de paraules estranyes ni de pensaments enlairats.
7) Acull a tots i prova d’igualar-los.
8) Reconeix els monstres i els deixa anar.
9) No perd temps en ensenyar perquè només vol aprendre.
10) Em porta al regne dels prudents i vol que em quedi.
Dos poemes d'arbres i deu pensaments divins
25 Maig, 2009 19:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Petit pi
En el cim,
pengim-penjam,
petit pi
vol treure fulla.
Gran empresa,
massa gran,
per tan noble
criatura.
Deu arrels
ha format
totes noves,
sense atura.
De les deu,
nou l’han deixat,
no han trobat
ni pols ni engruna.
En el cim,
la vanitat
té per paga
la caiguda.
Què els passa
als humans?
Per què ignoren
sa natura?
Obstinat om
Presidint
tota la plana,
sense pressa,
parla l’om.
Ens reconta
cent històries
de recança,
de passió.
Ha perdut
totes les guerres,
ha guanyat
quedar-se sol.
Vell pagès
de la contrada,
cerca l’ombra,
allí, s’asseu.
Els ulls acluca,
nota la brisa,
li vola el cap,
el pensament.
Amable om
para la faula,
mou les fulles
ben suaument.
Escolta el vent
sent com li parla,
ara, li conta
contes tan bells.
Ell vol saber,
anar a estudi,
la mare terra
no el deixarà.
Abatut om
per la noblesa,
crida el pagès,
amb poc soroll.
Prega-li un llibre
que parli d’arbres
de mil vivències,
les vols saber.
Obstinat om
lluita, treballa,
dóna el teu fruit,
després descansa.
Pensaments divins
Sant Pere vol dedicar-se a la pesca esportiva.
A la lliga celestial, Sant Pere és el porter suplent.
Satanàs estudia fer apartaments sense bany.
Els cors celestials estan provant d'introduir la guitarra elèctrica.
No penso anar a l'infern si no porto el meu advocat.
He anat al cel perquè la dona no m'ha donat altra opció.
Estic al cel, no em trec la gràcia de sobre.
Només he aconseguit entrades a l'infern participant en la revenda.
No volia anar a l'infern, però m'esperava el dentista.
Està decidit: Si no ve Jesús, jugarem al despullat.
Dos poemes escolars i deu pensaments educatius
23 Maig, 2009 20:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Plegaran veles
El maig replega
tou i cansat,
no pot l’escola,
no vol, no sap.
Tebis alumnes
es van fent grans,
només les queixes:
És el que hi ha!
El mestre estira,
no sap com fer,
massa l’estona
del gai saber.
Plegaran veles
els navegants,
darreres feines
d’un temps pesant.
Odio
Mare, odio l’escola
la del llapis i el pensar,
vull jugar tota l’estona,
no vull hores d’estudiar.
D’estudiar, el cap es cansa,
doloregen els malucs,
el dolor arriba a la panxa,
quan les notes són a punt.
El pare diu: Si aproves,
tindràs nou ordinador,
per aprendre molt millor
i xerrar de moltes coses!
Allí dintre, hi ha de tot,
saviesa sense malura,
pàgines on tot es cura,
viatges per tot el món.
Fins un estol de joguines,
per convertir-te en un rei,
oblidar que el món és més
que una munió de tentines.
Mare, odio l’escola,
el vell mestre massa boig,
perquè marca, amb color roig,
allò que ell en diu: Errades!
Aquells nombres mal escrits
en notes d’avaluació,
accepto almenys un vuit,
s’equivoca i posa un dos.
Pensaments educatius
Poseu les lletres juntes, però compteu amb els embolics.
Les lletres no operen, però poden fer prou mal.
Puc pensar, però no tinc on escriure-ho.
Educar és un procés, sensiblement amortit.
Comproveu que els alumnes porten, almenys, el cap.
Cap mestre mort, ensenyava malament.
No tinc problemes amb els pares, estan tots en desacord.
Aprendre és difícil, necessita poques excuses.
Avui m'he marejat, entro a classe i estaven asseguts.
Després de deu crits, he descobert que no hi havia ningú.
Dos poemes de mestral i deu epitafis
22 Maig, 2009 06:28
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Bufa el mestral
Bufa el mestral,
enfurismat,
durà raó:
No ha d’aturar!
Et fa petit,
minvat de cap,
et fa sentir,
mai pregarà.
L’home no creu,
qui li ha de dir,
ell és el déu,
no ha de patir.
Bufa el mestral,
el vent de dalt,
com m’alliçona:
És el què hi ha!
El mestral
El mestral posarà força
al carrer del desesper,
és talment furiós, planer,
mai seurà ni mitja estona.
El cridaren fa un moment
d’altres terres, sud enllà,
allí l’aire va marxar:
De pressa, sobtadament!
Ara passa per la serra,
per la plana, per la vall,
deixarà mig devessall,
si un mal núvol l’entrebanca.
El mestral és un sidral,
cor ardent, ben ple de ràbia,
és de fet un innocent,
empipat, amb mala traça.
L’esguardo com a l’amic,
mai et negarà un secret,
com l’escolto estant despert,
com em parla entre crits.
Deixeu-lo anar amb la pressa,
massa aire ha de portar,
tots l’esperen, algú sap
que precisa sa fermesa.
Epitafis
Si teniu pressa, no us quedeu.
Estic refredat, però no tusso.
Ara mateix, acabo d'arribar.
He hagut de deixar les maletes al cotxe.
El psiquiatra em va dir: Et tornaràs invisible.
Ben mirat, és tot un canvi.
No sé si arribaré a festes Majors.
He tingut dies pitjors.
Ha estat una mort desinteressada.
Ahir van venir lladres, pobrets!