Dos poemes de plaça i deu pensaments divins
17 Juliol, 2009 07:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Plaça d’estiu
Plaça d’estiu on el temps sojorna
per deixar la vella ben plena de fils,
uns parents són morts, els altres són vius,
ella ni es capfica, va seguint la troca.
Fa el gran jersei de variats colors
a la tendra néta qui li ha demanat,
no troba la gràcia, la forma, al mercat,
ha de conquerir la joia i l’heroi.
La vella no passa, no vol el passar,
massa són els anys, on jaurà el marit?,
eren dolces dates del bon treballar,
llevar-se ben d’hora, dies sense fi.
Un dilluns feixuc no va despertar,
un cor afeblit va dir: En tinc prou!,
ara el va veure, li porta les flors
d’un jardí petit on l’amor s’adorm.
Plaça de l’estiu on juga la jove
amb olla de plàstic, cullera i un plat,
dessota d’un arbre tanca ulls el gat,
la vella demana la lluna en un cove.
Plaça de tardor
Desperta la plaça un dilluns d’escola
mirant com s’apropa, s’allunya el pagès,
el nen que jugava avui ja no hi és,
tindrà massa feina en portar la bossa.
Cansat el gran arbre de tot suportar,
no vol treballar, no vol un demà
on tot s’endevina més curt i més pobre.
Traïdores les fulles, cauen afeblides,
despullen el cap, creixen cent catifes,
dibuixen alhora somnis i enganyifes.
El sol tot ho mira, vindrà de llevant
per pujar, cansat, la nostra muntanya,
l’avi no pensa, ni vol enraonar,
mireu: Ha deixat el ruc i la palla!
Pensaments divins
Ha estat un plaer parlar amb Déu, però m'he quedat igual.
Satanàs: Vindré a l'infern en temporada baixa!
Arribaria a Sant, però necessito mossegar sovint.
Déu discuteix amb Sant Miquel quins estendards sortiran primer.
Satanàs: Si has de perdre, no em facis fer tard!
Jesús proposa al Seu Pare, canviar, a l'estiu, el vi per la cervesa.
Noé li comenta a Déu que la terra torna a fer fetor.
Déu ha de fer un altre diluvi, ha de convocar el Sindicat d'Aigües.
Perill a l'infern: Partida de cigrons en mal estat!
Déu ha demanat el Secretari, no recorda bé els Manaments.
Dos poemes de llit i deu pensaments educatius
15 Juliol, 2009 17:38
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Amic llit
Poca pressa,
mitja nit,
com espera,
l’amic llit.
No s’inquieta,
em coneix,
sap qui sóc,
ho sofreix.
Ell te cura
de la gent,
els atura,
els nodreix.
Mai es pensa
que la sort
vingui lenta,
el cap cot.
Amic llit,
no m’alliçones,
sense crit,
guarda’m les hores.
Acompanya
aquesta ment,
treu-li canya,
dolçament.
Cavaller
A migdia, m’ha cridat,
he dit: Mira, no pot ser!
El trobar-me tan planer
em porta a bullir la sang.
És el llit de les desfetes,
de les lluites sense seny,
porta somnis, els estreny,
convida les malifetes.
Però, tot i així, m’agrada
el maldestre i gran tossut,
quan guanya, em quedo mut,
bocaterrós i galvana.
Cavaller de cent espases,
sense punxa, sense tall,
després em portes al ball,
són feines talment cansades.
Esguarda la negra nit,
aturat sense fortuna,
enraona amb la lluna,
prepara mon esperit.
I quan aplegui vers tu,
treu la moixaina primera,
vull ser la nau viatgera,
vull prendre forma de cuc.
Pensaments educatius
Tots som esclaus d'un cos que avança i desconeix.
Una classe és l'estoneta quan tots callen i miren.
No patiu si no aprenen, nosaltres tampoc ho hem fet.
Com Déu coneixia l'home, pensà: D'aire en posaré suficient.
Treballant en aquest ofici és difícil de concretar.
Entre nois és difícil trobar el sac dels records.
Faig de mestre perquè em costa tenir pa i vestit.
Una escola és una casa on no es vol quedar ningú.
Necessitem menys actors i més extres.
Penseu que, dintre la classe, pot haver algú que ho provi.
Dos poemes de mosquit i deu epitafis
13 Juliol, 2009 22:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La fiblada
Camacurt, a mitja nit,
com passejo pel carrer,
a finestra, el tafaner,
a torreta, el vell mosquit.
Ell xucla les fulles tendres,
les plantes noves de l’hort,
és un mosquit bocanegra,
prou maldestre i lluitador.
La seva dona ni escolta
els missatges del marit,
ella cerca, per la fosca,
la carn tendra de l’estiu.
Els minyons de cara blanca
que, jugant, van pel carrer,
de tant en tant, un viatger
quan s’acosta per la plaça.
La fiblada sempre a punt,
el volar amb el brunzir,
farem la festa i, si puc,
esberlaré el seu destí.
M’agrada l’estiu
M’agrada l’estiu
quan surto a deshora,
quan porten la roba,
amb retalls de fil.
M’agrada l’estiu,
llarga migdiada,
llit sense flassada,
poble sense crits.
M’agrada l’estiu,
ampla matinada,
aigua acalorada,
on passar la nit.
M’agrada l’estiu,
solemne i mandrós,
el lladruc del gos
el tràfec del niu.
M’agrada l’estiu,
la vida al carrer,
el jeure el darrer,
punxar tendres nins.
M’agrada l’estiu,
la fruita tan dolça,
suportar la mosca,
anar a mig vestir.
M’agrada l’estiu
per morir aixafat,
enmig d’un banquet,
silenciós, sagnant.
Epitafis
Torno a estar pendent de judici.
Li he dit a l'enterramorts: Entra'm el ram de flors i el gerro!
Ara que volia marxar, toquen a morts!
Es demana deixar la porta lliure.
No guardaré cap torn.
He perdut la meitat de l'encís.
Abans, només tenia hores baixes.
Si moriu abans d'un mes, hi ha ofertes de nínxols.
De fet, la crema solar no té sortida.
Sóc el que porta casc.
La llum
12 Juliol, 2009 17:02
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La llum:
1) Sempre és a punt d' empaitar la fosca.
2) Avergonyeix l' home i el fa assenyat.
3) Camina pel carrer i es perd a casa.
4) Vol arribar i trobar-me despert.
5) Viu engabiada i mort esmicolada.
6) Acaba el viatge al fons de qualsevol ull.
7) Surt de la guerra i fineix a la pau.
8) És la millor mestra encara que atordeix.
9) Posa tanques i redueix espais.
10) Viatja de pressa i ensopega sovint.
11) Omple de vergonya i penediments.
12) Destria els homes i els fa més dolents.
Dos poemes de pomes i deu pensaments divins
11 Juliol, 2009 08:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La pomera
La pomera presumida,
cansada de treballar,
com es posarà a cantar,
si volen altres amigues.
No cal dir que tenen totes
la recança de fer mal,
entabanar el pobre Adam
dissortat per enganyifes.
És un pes que no han paït
ser el dolent és mala cosa,
laborar per una poma,
en botxí esdevenir.
Com procurarà ser dolça,
desitjada i complaent,
tenir fruit, ser prou conscient,
puix l’esforç és santa cosa.
El pastís
Una muntanya encisada
apareix emplenant plat,
la mestressa l'ha deixat,
la portava en una bossa.
Els minyons ni la coneixen,
ni saben que es pot menjar,
ells demanen altres coses,
la gran poma es quedarà.
La mestressa obstinada,
tot i la pensa guanyant
converteix aquella poma,
la vesteix sense parar.
Els minyons ni se n’adonen
de la feina a preu fet,
la mare la posa a taula,
ningú ja la reconeix.
Els diu: Hi ha un pastís,
força dolç, caigut del cel,
l’ ha portat avui un àngel,
l’ha deixat sense dir més!
Els minyons, mig badocats,
volen la menja fruir,
la mare, no cal ni dir,
les mil comandes farà.
Pensaments divins
En tot l'infern, no he trobat cap dona de més de trenta anys.
Satanàs, als homes, almenys, deixa'ls combinar la corbata.
Déu va tenir només un Fill, ja sabia com aniria el repte de l'herència.
Déu té problemes divins, el vi sempre el vol de missa.
Déu no pot morir, no pot encabir en cap taüt.
El dimoni fa por, després se l'emporta.
He fet un tracte amb Satanàs, ell portarà els ciris.
Déu és el creador, qui deu ser el cap de vendes.
Han fet ball al cel, no han passat de les sardanes.
A la porta de l'infern viu un garrepa, es pensa que fan pagar entrada.
Dos poemes de calor i deu pensaments educatius
09 Juliol, 2009 18:37
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La cuca
Dormo al tros,
remunta el sol,
quina ràbia!,
quin dolor!
Les cuques de fanalet,
abandonen el camí,
ni les sento ni les veig,
com s’amaguen sense crit.
He passat aquesta nit
amb tres pedres per coixí,
estava jagut a casa,
massa angúnies per dormir.
Esbatanada finestra,
sense roba per tapar,
el dimoni parla i tempta,
agafo la mula i vaig.
Arribo, de pressa, a l’hort,
la lligo a la figuera,
cerco, amb la lluna plena,
un mal llit on dormir poc.
Allí, recompto els estels,
n’aplego i passo set-cents,
quan ja m’anava fonent,
apareixen els condols.
Que una fada encisada,
una daina i tres follets,
com porten la matinada,
encara em troben despert.
Repasso per repassar,
els pensaments dissortats,
la cuca ve a visitar,
el sol surt, ella no hi és.
Dorm el pobre
Seuré a l’ombra de l’om,
un dissabte a migdia,
minsa pena, gran fatiga,
llarg viatge, porta el món.
He lluitant amb ferreny sol,
una empresa dissortada,
he perdut tan gran batalla,
tot cercant millor aixopluc.
Segadors sense neguit,
de barret i pom de palla,
han tallat la bona gana,
han vingut a raure amb mi.
Han encetat carmanyola,
el gran pa, bóta de vi,
ara mengen sense gana,
tenen set, són eixerits.
Els deixo menjar, sestejo,
dirien que m’he dormit,
després tornen a la feina,
mira el pobre, sega el ric.
Pensaments educatius
Demano, amb molta fe, alumnes-moble.
Ells no aprenen, però estic molt enfeinat.
Erreu, però no perdeu la calma.
Tot i tenint força, no aconsegueixen fer córrer més el sol.
El fred va a l'escola, no sap que allí estan servits.
Mai deixo la bossa plena de fantasmes.
Un ha de pensar que, almenys, les parets escolten.
Procureu no buidar mai el sac de l'esperança.
Proveu d'entendre'ls sense donar-los massa avantatge.
Ells, com els grans, entenen millor una escombra que un llapis.
Dos poemes d'edat i deu epitafis
07 Juliol, 2009 10:08
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tres vailets
Passa a passa, el gaiato,
una pena, el front suat,
es troba a mitja edat,
diríem: El pobre iaio!
No arribaran el seixanta,
fa prou temps se’n van anar
a la font de comellar,
allí esguarden la gran calma.
Tres vailets de cara tova,
ampla com la mitja nit,
li han de contar que han patit
el gran fet d’anar a l’escola.
Nostre iaio complagut
de problemes tan galdosos,
els mira enmig dels gojos,
sospirant, amb ulls mig clucs.
Tot i parlant, alliçona,
els innocents aprenents,
ell trafega pensaments
més copiosos, més llunyans.
Tres vailets de cara tova,
deixen iaio a mig pensar,
tenen pressa per jugar,
cercar llum en altres braços.
El secret
Procurant fugir del temps
una bruixa endimoniada,
va provar d’enamorada
amb un diable aprenent.
Posava fruit del raïm,
el millor de la contrada,
provava vestit de fada,
feia riures i esgarips.
Aplegaren cinquanta anys,
a la pell, a mans i cara,
la bruixa enamorada
va encetar el desesper.
El diable mig babau
va perdre la gran fortuna
de gaudir la jove i taula,
a l’ infern, el van deixar.
La bruixa enfurismada
amb deu berrugues al nas,
es passeja tot cridant,
des de la fosca a l’albada.
El secret poruc del temps,
raurà en el pou pregon,
els qui el veuen ja no hi són,
els qui hi són ho tenen verd.
Epitafis
Acosteu l'orella i us contaré un secret.
No senyor, no, aquí no venem espelmes.
No ho entenc, tenia tan bona salut.
Deies que era gras, torna d'aquí un mes.
Si porteu una bossa, podríem anar d'excursió.
No hi ha remei, hauré de sortir per llenya.
Menys rosaris i més vi.
L'enterrament va anar bé, després em van deixar sol.
El sermó va ser bonic: Com van deixar la família!
Estudi acollidor sense massa complements.
La mort
05 Juliol, 2009 17:54
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La mort:
1) Et deslliura de la presó de la vida
2) És la darrera victòria que un aconsegueix sol.
3) Arriba sempre quan un creu que ja ha passat de llarg.
4) Mai ve a buscar-me, és el cos qui va a trobar-la.
5) És qui et roba el desig i et fa caure a la saviesa.
6) No necessita cridar ni enfadar-se amb ningú.
7) Et porta allí on no havies anat mai.
8) Llegeix en el meu cos i sap tot el què no vull deixar.
9) Recull el temps que m’ha sobrat i el dóna a qui li sembla.
10) És la bona amiga: Mai retreu que no la convidis.
11) Desitja que tinguis un viatge curt i agradable.
12) És l’amant que mai et deixarà sol.
13) És qui li dóna permís al cos per a què faci fetor.
14) Aconsegueix que les idees tornin a ser idees.
15) Arriba si la demano i no li tinc por.
16) Sap les ganes que tenia d’aprimar-me.
17) Porta la pau i els núvols a la butxaca.
18) Et porta al país dels desconeguts i ignorats.
19) És la companya que no enganya ni enveja.
20) Et portarà al primer somriure sense por.
21) Et traurà el dolor i el neguit de sobre.
22) Desitjo que em deixi anar sense que el cos se n’adoni.
23) Sap llegir, dels llavis, tots els idiomes.
24) No creu ni vol tenir esperança.
25) Entén les meves pors i les suporta.
26) Ens ve a dir que ja hem patit prou.
27) De vegades es perd i tarda en arribar.
28) Arriba d' hora per a uns i tard per als altres.
29) No fa massa cas del què sent dir.
30) Em du a la casa on restaré per sempre.
31) Té el difícil paper de mantenir-se ferrenya.
32) Ens posa al lloc on no fem massa nosa.
33) M' estima tant que no em deixa anar.
34) És la darrera amiga de la vida.
35) No ha de donar massa explicacions.
36) Treballa sense pressa i reposa sense neguit.
37) Em demana que no digui res.
38) És la porta de la segona part.
39) Em dóna el millor del seu regne.
40) No parla ni critica ni espera ser res més.
41) Sempre arriba quan ningú ho demana.
42) Mai falta al seu compromís.
43) Difícilment cau en paranys humans.
44) És, irremeiablement, necessària.
45) No necessita cap mena de presentació
Dos poemes de péixer i deu pensaments divins
03 Juliol, 2009 16:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Aplega la fada
Cansat de passar l’estona
sense lluna, sense rei
un pensa que la gran llei
ha vingut per a ser bona.
Vianant sense fortuna,
a la cara poc encís,
accepta que el paradís
és la casa més comuna.
Sense gana de saber,
sense força per aprendre,
un comença llarg viatge:
Anar del ser al no ser!
Quan la boca es reclosa,
ofegada en badallar,
un voldria que el somiar
aparegués una estona.
Dolça menja immaculada
sense ganes d’endrapar,
tanca els ulls, deixa’t anar,
mira: Aplega la fada!
La mare terra
Corre, empaita, fes-te gran,
menja dolç a tort i a dret,
endevina el desesper.
Puja, ara, al fumeral,
per a contar-li a la lluna
mil històries, una a una.
Cavalca a dalt del vent,
amb una egua poruga,
sense sella per muntura.
Repassa tot l’ univers,
aprèn sense to ni solta,
engola tota la fosca.
La mare terra, marona,
et posarà la cullera,
calla, endrapa, esbufega.
Pensaments divins
Anava a fer un miracle, quan han aplegat els mossos
Entraré al cel, necessito una mica de cabell d'àngel.
Camí del cel, he trobat moltes botigues de records.
Satanàs no té preu, ara es vol fer periodista del cor.
Com era divendres de quaresma, vaig anar a dinar a l'infern.
Li he dit a Satanàs: Les calderes petites són més acollidores.
Està bé que em cremis, però no vull que em posis maionesa.
Ara, per a ser dimoni, demanen: Anglès i "Marketing".
Satanàs, caldera perpetua no vol dir d'acer inoxidable.
He demanat a Satanàs: Menys pecats de carn el mes de gener.
Dos poemes de gusarapa i deu pensaments educatius
01 Juliol, 2009 11:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Regna a la nit
Sense llei,
sense traça,
ha aplegat
la gusarapa.
Per la porta
o fumeral,
com espanta,
com fa mal.
L’avi la duu
ben amagada,
dintre el sarró,
a la bufanda.
Allí, descansa
sense dir res,
només es mou,
ningú la veu.
Porta la por,
el xiscle estrany,
només treballa
per fer maldat.
La gusarapa
és talment així:
Dorm tot el dia,
regna a la nit!
Venturosa gusarapa
Abans, moria amb el dia,
per néixer a la mitja nit,
enemiga del gran sol,
companya de l’esperit.
Maleïda gusarapa
guardant sempre mon coixí,
sentinella dels meus somnis,
tan lletja, tan mala traça.
Com portaves les lliçons,
ben lligades amb un fil,
feies creure: Els minyons
apreníem sense fi!
Venturosa gusarapa,
qui et pogués ara tenir?,
ara, regna, sense pena,
un vell monstre atemorit.
Pensaments festius
Procureu no pensar que una classe són 3.600.000 mil·lèsimes de segon.
Porteu el que sabeu, ells només es quedaran amb els buits.
Sense por, fins el dimoni és bo.
No penseu amb el futur, ja tenim polítics.
Cada classe ha de ser una festa: Sòbria i un pèl avorrida!
Ells no volen treballar, nosaltres tampoc.
Buideu la saviesa i no en guanyareu més.
Mireu les carones i proveu d'oblidar-los.
El problema de la classe és la densitat de la població laboral.
Ells no en saben prou, són el vostre avenir.