L' anell
09 Octubre, 2009 19:21
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L’ anell:
1) És la millor manera d’encerclar un dit.
2) És una forma senzilla de lligar algú.
3) Com no es prou incòmode li posen pedres.
4) S’aprima mentre es fa vell.
5) No suporta els treballs manuals.
6) Separa els pobres dels anellats.
7) És la paga del compromís.
8) Té esperit de polsera petita.
9) No sap si estrènyer o caure.
10) Ens vol fer creure que el dit éscònic.
Dos poemes d'era i deu pensaments divins
07 Octubre, 2009 19:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cercle d’ or
Entre tombs, pensa el cavall,
atrafegat, sense pena,
és la feina al capdavall,
fet i fet, és al mig l’era.
Cercle d’ or va trepitjant
per desgranar tota espiga,
l’ amo li crida, com tiba
la vella corda d’ espart.
El cavall seriós, suat,
de tant en tant, mira el terra,
no deu ser a mitja part,
voldria acabar de pressa.
L’ amo tan bru, tan pagès
amb vestit d’ un cotó clar,
mira la palla, el gra
i qui passa dalt del cel.
Batuda del més de juny,
un cop s’ acaba l’escola,
aquest any és any de brossa,
molta gana i poc ajut.
Els joves miren
Han aplegat a l’ era
les jovenetes,
porten cabàs de ràfia,
cent cançonetes.
No cal dir com caminen,
és tot encís,
arriben, miren, aturen,
és tot somrís.
Els joves miren, desperten
d’un somni estrany,
entre la pols, la palla,
elles, què hi fan?
Vénen de casa seva,
tendre el trescar,
volen tenir farina,
però ara és gra.
Joves venten airosos,
l’ esmicolat,
destrien, consirosos,
la palla, el gra.
Se’ n tornen les més joves,
amb mig cabàs,
la mare les espera,
està esguardant.
Com l’ era, abans airosa,
es torna pau,
les cançons s’ allunyen,
quan tornaran?
Pensaments divins
Satanàs està finançant dues telenovel·les més.
Déu ha proposat berenar després del segon misteri.
Ahir, a l'infern, no es va poder desconnectar la ràdio.
Déu no hi és, està endreçant l' univers.
Si no peques més, no podràs entrar a l' infern.
Jesús torna, però no vol pagar peatges.
Déu no ha mort, no he rebut cap herència.
Al cel, la porta petita i vella és la dels justos.
Déu és on l' hem anat posant.
He anat a l' infern, només deixen menjar fesols i gasosa.
Dos poemes ebris i deu pensaments educatius
05 Octubre, 2009 19:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Fill perdut
Fill perdut, atrafegat
en arribar a la taverna,
allí el sol enlluerna,
al capvespre ha d’ arribar.
Vella camisa, bufanda,
uns pantalons de combat,
no és res més que assedegat,
esmaperdut, mala traça.
Compra vi del més barat,
com la panxa li grinyola,
havia anat a l' escola,
ara aprèn de tard a tard.
La mare el vindrà a buscar,
tot enmig de les tenebres,
li sobren paraules fetes
per poder-lo ensarronar.
Borratxo, mal aprenent,
enfila el carrer blanc,
cap a casa, ningú el sent,
el silenci és tot plany.
Un cavaller
Home de les cent empreses,
guanyades a cop de roc,
només li queden promeses,
un bon amic de cap cot.
Va desfer-se dels negocis,
prudents, bonics i formals,
va caminar per vials,
va carregar cent dimonis.
Ara, calleu, els ofega
amb un licor importat,
massa poc que li ha costat,
és el fruit d’ una promesa.
Emplena de sobte el vas,
en posa una bona mida,
l’ engega sense fatiga,
el buida tot gola avall.
S’ asseu en el gran setial,
dels homes vinguts a més,
és com dir-ho: Un cavaller
amb llança, sense cavall!
I l’ amic, cap cot, el crida
a les voltes de les deu,
digueu-me: On viu l’ hereu
de tanta gran enganyifa?
Pensaments educatius
Eviteu preguntes intel·ligents, sobretot les intel·ligents.
En un mar d'alumnes, mai faran falta tempestes.
No és necessari saber més del que es pot aprendre.
Sóc massa gran per ser petit i massa vell per ser ignorant.
Els nens van a l'escola, ella mai aniria a buscar-los.
Cap exèrcit necessita resoldre un problema.
Estic aprenent a no ser-hi quan em demanen.
Un triangle no és un noi que té tres posicions.
La classe era buida, havia sortit de festa.
El millor de ser jove és el poc que saps.
Dos poemes d'amor perdut i deu epitafis
03 Octubre, 2009 12:45
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Era jove
És gran alba qui em desvetlla,
em porta muntanya enllà,
allí, tot és meravella,
tot convida a festejar.
He estimat la primera
poncella que va dir: Sí!,
anàrem en primavera,
tornàrem passat l’ estiu.
Era jove, galta rosa,
amb uns ulls color marí,
dues trenes, arracades,
el cotó del seu vestit.
Vaig estimar-la al capvespre,
a migdia, a mitja nit,
vaig apropar-me al matí,
vaig somiar-la, la vaig perdre.
Era maca
Deixeu-me dormir una estona
a la vora de la llar,
apagada, és ben clar,
puix l’ estiu fa de marona.
Ha estat fruit d’ un temps poruc
fill de la mala fortuna,
volia estimar la lluna,
vaig finir en gran ensurt.
Era maca, entremaliada,
alta, bruna, negre el cor,
vaig deixar-li el meu amor,
va desfer-lo d’estrebada.
Ara, sec cercant tenebres
al davant del noble foc,
ell no hi és, fa la calor,
tornarà passat setembre.
Li conto les malifetes,
els plors que no deixo avui,
ell em mira, s’acoquina,
deixa que passi l’ estiu.
Epitafis
Si us plau, identifiqueu-vos.
Ho sento, no estic per cançons.
Morir-se és necessari, no imprescindible.
Us concedeixo deu minuts.
Igual em trobeu sense afaitar.
I pensar que era tan espavilat.
Miri senyora, no em convé.
Escolto fins el migdia.
Fins aquí, arriben els fantasmes.
Tinc problemes per conduir.
Les garrofes
01 Octubre, 2009 21:49
Publicat per jjroca,
Aproximacions
Les garrofes:
1) Volien ser faves, però el vent les ha cremat.
2) Són tan bones que només ho saben els rucs.
3) Pertanyen a la fruita dolça tardorenca.
4) Viuen en arbres pacients que no poden anar al metge.
5) Els seu pares tendeixen a tornar a terra un cop han explorat el cel.
6) Sempre accepten una bona dent.
7) Tot i descansant damunt terra, esperen viatjar.
8) De vegades, es pregunten quin déu les fa gronxar.
9) Entren força disfressades per tal de curar la panxa.
10) Esperen, pacientment, el dia de la necessitat.
Dos poemes de bruixa i deu pensaments divins
29 Setembre, 2009 14:06
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La bruixa vella
L’ estiu pesat, cansat es lleva,
obre les portes el vell castell,
no hi ha senyor ni hi ha princesa
només viu l’ ombra dels innocents.
La mala bruixa arriba cansada,
ve de la costa, és tot rampell,
mena la joia, la gran escombra,
no hi ha negoci, el temps es perd.
Els rics turistes setembre amaga,
com els emporta a altres indrets,
uns van contents, altres amb ràbia,
terra els espera, una altra gent.
El rat-penat espera l’ ama,
ara comença tot desesper,
ell vol anar per la contrada,
ella el crida: Vine un moment!
No cal ni dir com ara es posa,
volant feixuc, ja no pot més:
Aquesta bruixa mira, no hi toca!
Sempre demana: No ho vull pas fer!
La bruixa vella, talment pesada,
munta el negoci, no hi ha més temps,
vol ous de serp, de sargantana,
oli de peu, peu d’ esbarzer.
El rat-penat sentiu com xiscla,
va serra amunt sense parar,
una setmana li ha de durar,
després, si torna, perdrà la vista.
Bruixa jove
Ha trigat la bruixa jove
en venir de la ciutat,
porta un cove ple de llibres,
uns petits, els altres grans.
Diu que allí, a la biblioteca
d’ un vell home escanyolit,
avança com pot la feina:
Molt pregunta, poc li diu!
Ella vol nous encanteris,
cures nobles de malalts,
un parell de sortilegis,
tres miracles principals.
Tot això amb quatre monedes,
el mercat està molt magre,
si la cura és amb vinagre,
guanyarà les vuit perretes.
Ve contenta de ciutat,
aplega a la cova vella,
deixa a terra la cistella
per posar-se a endreçar.
Amb quatre pinyols de cranc,
una barra de pa sec,
ho pica tot al moment
i ja tenim el curar.
Ara vindran les casades,
les fadrines i les viudes,
han de cercar els queviures
per sortir talment lliurades.
Pensaments divins
Satanàs està disgustat, veu a Déu amb poques ganes.
Necessitem mantenidors de piscina celestial, hores a convenir.
Déu rebaixa imposts per atreure negocis de banca.
Satanàs arribarà tard, ha trobat una manifestació.
Satanàs diu que no cal fer més de dos bulls.
Satanàs busca mecenes per construir un altre cabaret.
Satanàs revisa, a la baixa, nous contractes de dimoni.
Déu ha promès construir un paradís fiscal.
Déu afavorirà el sector de l'automòbil, no li queden més llançadores.
Déu, amb la crisi, necessita els diners del Cèsar.
Dos poemes de nones i deu pensaments educatius
26 Setembre, 2009 21:28
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Com goso
En el passar del gran dia,
com enyoro mon coixí,eixerit, ben ple de palla,
gran company de mitja nit.
Del matí, a trenc d’ albada,com em parla, el molt sorrut,
vós diríeu: Sembla mut!
És tan ase, tan fantasma!
L’ agafo, el fito, el llençoal capdavall del gran llit,
es posa damunt butaca,amb ganes de ben dormir.
Llavors em llevo, entrebancoLa meitat dels pobres dits,
cent lleganyes a la cara,mil badalls a l’ esperit.
Com goso, tanco la cambra,enfilo el gran passadís,
una taula, vint rajoles,amb un quadre d’ arlequí.
Menjo plat amb mitja poma,tres dolços de fer morir,
una tassa amb xocolata,manaments del meu destí.
Em llenço cap a la feina,tot travessant el carrer,
volia ser botiguer,ara treballo sols d’ esma.
Car la son és ma companya,em troba en tot moment,
sóc del tot un malfeiner:
Ni reposa ni trafega.
Va venir el son
Ve la lluna, sol em deixa
per la banda del castell,ni porto cap atuell
per encabir ma noblesa.Sóc vianant sense xivarri,
tot solcant camins i valls.vaig fugint dels benestants,
d’ advocats i de notaris.He perdut tota l’ herència
en gran partida de cartes,el veí em feu la gràcia
de treure’ m totes les bases.Llavors aplegà el bon vi,
el pensament i la ciència,el saber estar, la consciència,
tots plegats van raure amb mi.Després va venir el son,
va convidar-me de franc,ara sóc l’ amic constant,
dormir és gaudir del món.El món d’ herois esberlats,
cansat de ser a la guerra,sols em convida una gerra
per a perdre gran combat.Pensaments educatius
Si us fereixen, és que no apunten bé.
La meitat d' ells es pensen que no he vingut.
Si els mireu atentament, veureu que volen fugir.Entre pares i mestres, ens repartim la seva ràbia.
Mai tantes paraules viatgen sense fronteres.
Alumnes callats, preparen la batalla.
Si feu un poc tard, procureu plegar d'hora.
Tinc un alumne que pregunta, deu ser sord.
Llenço una pregunta a l' aire, si fa vent, contestarà.
No saben preguntar, contesten abans que jo.
Dos poemes de fa temps i deu epitafis
24 Setembre, 2009 18:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Temps galdososGira la busca, gronxa el rellotge
uns temps galdosos, massa innocents,
a la taverna, amb ulls ben grossos,
mouen partida vells mariners.
- Llença aquell set, fes la basada,
plega el gran as, juga’l després,
torna amb el tres, canta quaranta,
teu és tot el joc, no tenen res!
Dóna el gran crit, buida l’ ampolla
d’ un vi eixerit, ben trepitjat,
mira com passa dolça boirina,
només enveja, el maldecap.
Desprès, aplega sol i carrer,
la dona a casa, estol de néts,
juguen, tots d’ una, riuen ensems
aturen ara, faran berena:
Mitja tomata, pa de forner!
Estiu s’ atansa, entra a les golfes,
xiscla i comenta, amb to baixet:
Mira com dormen sal i sardines,
són tan amigues, ni tenen fred!
El príncep
Hi havia un cop un rei,
més ample que el seu palau,
amb somnis de ser el més brau,
per lluitar sense caler.
La senyora, la jove reina
tombant teles i vestits,
feia créixer el gran neguit
d’ un príncep no fet a feina.
Plorava el nostre príncep,
per la fosca de la nit,
pel crit sorrut de l’ espasa
tot i cercant l’ enemic.
El pare, que no s’ ho creia,
fa baixar estols de sants,
entre milers de vianants
algú ha de servir de teia.
Després comencen les bruixes,
es posen a fer treball,
adéu a les sargantanes,
totes fineixen d’ un tall.
Entre monstres i dimonis
el príncep que s’ ha fet gran,
ara dorm entre les roses,
no para de recitar:
Gentil galant de la terra,
veniu, estigueu per mi,
tot i no sent cap poncella
us puc portar al paradís!
No cal dir quantes campanes
toquen d’ hora a rebat,
els nuvis porten carrossa,
tota blanca, amb sis cavalls.
Epitafis
Algú, em pot retardar una hora el rellotge?
He sortit del temps i no m'he constipat.
Em desperto, estaré boig?
El color negre us para bé.
Ara, faig un curset de fantasma per correu.
Tinc mala sort, m' ha tocat un veí anglès.
Estic pensant amb el futur.
Si plou, no cal que vinguis.
Em fa il·lusió que hagis llegit l'esquela.
Que consti: No volia venir!
Els mitjons
22 Setembre, 2009 14:11
Publicat per jjroca,
Aproximacions
Els mitjons:
1) Volien ser mitges però es van quedar petits.
2) Solen viure amb parella i morir alhora.
3) Tot i pintant-se amb colors acabaran per terra.
4) S’ han de barallar amb els peus i les sabates.
5) Fan vacances a l’estiu i es banyen a l’ hivern.
6) A la platja, es troben com a estranys.
7) Mai saben a quin peu hauran de fer costat.
8) Es maten fent-se un forat.
9) Mai troben una habitació prou espaiosa.
10) Se’ n van del món sense conèixerel cap.
11) Són presons de cinc interns.
12) La seva lluita consisteix en anar pel damunt del turmell.
Dos poemes energètics i deu pensaments divins
20 Setembre, 2009 20:18
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
M’he llevat
M’he llevat a trenc d’albada,
amb la força d’un poal,
el pare fent mala cara,
com dormia, tant si val.
Havia aplegat a casa,
passada la mitja nit,
la lluna era tota plena,
no trobava el seu marit.
Entre el vi i la cervesa,
els tramussos i els cacaus,
fèiem cara de babaus,
els amigots de la feina.
De la feina mai buscada,
com s’amaga a ben dir,
la cerco de bon matí,
la trobo per la vesprada.
Llavors marxo cap al tros,
prou eixut i blanc de cara,
el mul viu amb molta sort:
Es passeja, mai es cansa.
Després de gastar energia
mirant les mosses passar,
és millor deixar-ho anar,
treballaré un altre dia.
Però el pare no s’avé
a les nobles intencions,
aquest matí cançoner
ha mullat les il·lusions.
Vaig tornar
No sé si en tinc quaranta
ni si vinc de casa gran,
treballar és important,
el descansar no m’espanta.
Hauria pogut ser príncep
per tenir un pare rei,
però accepto aquesta llei:
Qui no governa, no rep!
M’han fet fora de la casa
d’aquest estat federal,
en diuen casa pairal
però sempre hi ha qui mana.
Abans, he passat estudis
de romanços i lliçó,
el mestre va dir que no:
Aquest noi no és cap negoci!
El pare buscant remei,
em posa en un seminari,
allí mengen a diari,
tenen gana els capellans.
He rebut la gran fortuna
a empentes i saltirons,
una nit de clara lluna
vaig fugir entre els turons.
Vaig tornar de nou a casa,
després de no haver menjat,
va ser tot un punt i a part,
portant cos de costellada.
Ara, sofreixo la burla
dels meus amables germans,
ni tinc diners, ni em preocupa,
de garrofes, tantes n’hi ha.
Pensaments divins
Satanàs vol suprimir carn del menú, deu anar malament de queixals.
Déu ha canviat de menú, ara no vol fetge.
Déu juga poc als escacs, no sap bellugar la reina.
Déu no vindrà al banquet, està fent exercicis espirituals.
Satanás vol anar a Jerusalem, hauré de buscar un altre ruc.
Tinc molts pecats, però sóc tan divertit!
Déu comprèn l'home, però li costa distreure'l.
Els qui tenen menys de trenta pecats mortals van al galliner: De la fila trenta, endarrere.
Déu estrena nova obra, només li surten pelegrins.
Déu vol imposar autopistes de peatge.