Dos poemes de déu i deu pensaments divins

15 Gener, 2009 16:09
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Un déu

 

Estic trist, s'amaga el sol,

la lluna, quan es desvetlla,

em deixa, a ran parpella,

una ploma i un consol.

Regira la ploma, diu,

embruta la blanca fulla,

amb la tinta que la mulla

arribarà qui l'escriu.

Jo només passejo, amb guia,

una mà, ben dolçament,

és possible que la gent

afirmi que escric poesia?

Res més lluny, hauré de dir,

puix no faig sinó de gana

una empresa ben manada

per un déu que viu amb mi.

 

Em diu

 

El déu, ara viu amb mi,

em diu que conte mentides

per si passen les fadrines

i els enganyo amb poc encís.

No tinc pas el cos de jove

ni la força del sidral,

visc a casa, visc a poble

i matino si és que cal.

Feinejo fins mitja tarda,

ara a casa, ara al tros,

en acabar la jornada,

ho enllesteixo tot d'un mos.

Ara planto, ara sembro,

ara cullo, omplo el sac,

al capvespre, m'acomiado

i no torno fins demà.

La mare voldria filla,

el fill diu que tant si val,

ella em planxa la camisa,

em portarà a festejar.

L'estimada és la veïna

de la casa i de l'hortet,

té prou anys, cara ennegrida

i munió de roba i bens

Ara vol que la festegi

els dissabtes i els dilluns,

jo mandrejo tan com puc

i no vull que ella maregi.

El déu, ara viu amb mi,

em diu que conti veritats,

ara veig que estic cansat

i penso menys i no dic.

 

Pensaments divins

 

No peco més perquè em canso.

Tinc pecats mortals, però estan repetits.

Jesús és bon minyó, encara dorm al braç de la Mare.

Déu li ha dit a Jesús que estrenarà una creu de titani.

Satanàs m'estima, però no em pot donar un petó.

Després d'escapolir-me de déu àngels he aconseguit entrar a l'infern.

La Verge m'ha dit que si vull anar al cel em prepararà els entrepans.

Déu diu que no aniré a l'infern si no m'emporto roba lleugera.

He deixat a Déu i a Satanàs jugant al tres en ratlla.

Satanàs proposa canviar calderes per graelles. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de Sant Antoni i deu pensaments educatius

13 Gener, 2009 11:08
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Aplega el Sant

S’omplen carrers
de mil bestioles,
tornen carruatges
a prémer el pas.
Hi ha a les cares
somriure i somnis,
al cor de tots,
aplega el Sant.
Net el gat,
pentinat gos,
tortuga freda,
el nen rabiós.
Cistelles noves,
les blanques neules,
el vell mossèn
els beneirà.
Amos satisfets,
les feres dòcils,
la festa puja
per tots els cims.
I Sant Antoni
els veu, els mira,
pregarà al cel:
Un jorn feliç!

Parlaré amb el Sant

Sóc, arreu les places,
ignorada fera,
esquerp, cridaire:
la mala bèstia.
Ni saben ni volen
pensar el que vull,
m’acusen, s’excusen
em fan el gran buit.
Però tomba l’any,
s’acosta la festa,
em torno prou dolç,
volgut i estimat.
Em posen vestit,
banyat, pentinat,
em pengen al coll,
un brillant collar.
I l’ama petita,
em prem les orelles,
em tira del pèl,
em fa els amanyacs.
El mossèn em mulla,
aixeco les mans,
per prendre la neula,
voldria menjar.
I l’ama petita
com farà cada any,
ni tastar la deixa,
parlaré amb el Sant.
 
Pensaments educatius

Si no podeu més, poseu el cos en un altre lloc.
No us queixeu, de fet encara no els hem de portar a coll-i-be.
Si escriuen a les parets, ha començat la seva empremta cultural.
Penseu que és una guerra de guerrers mentiders.
Donarem gràcies si acaben la setmana amb petites ferides. 
Mai ploreu sense tenir el mocador a punt.
Homes indispensables serveixen per omplir cementiris.
Penseu que el sol no escolta els nostres precs. 
Esteu contents, no val la pena comprar més creus.
Només heu de córrer un risc, envellir-vos. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La felicitat

12 Gener, 2009 18:09
Publicat per jjroca, Aproximacions

 
La felicitat:
 
 1) És un estat absolutament incert i improductiu.
 2) Ocupa un lloc tan petit que n’ hi caben les idees.
 3) Sempre passa per l’altra vorera i massa de pressa.
 4) Sol donar massa hores, per no fer tard.
 5) Arriba sense presentacions i se’n va sense acomiadar-se.
 6) Va, innocentment, vestida de joies invisibles.
 7) Sempre et troba cansat i sense ganes de moure’t.
 8) No necessita ni paraules ni lloances.
 9) Coneix els diners, però no els fa servir.
10) Et fa creure que ets intel·ligent i prova d’entendre’t.
11) Tanca amb clau, els ulls i les orelles.
12) Mira d’enlairar-te i posar cotó fluix sota els peus.
13) Ha provat de ser una dona, però no se’n surt.
14) Fa moure la sínia, però no gosa treure aigua.
15) Sol acompanyar l’amic els dies de poca pressa.
16) Va provar de treballar, però ho espatllava.
17) Es cansa de no fer res, però resisteix.
18) No creu ni en els dies de vent ni en les nits de lluna plena.
19) Pot emmalaltir però no crec que mori.
20) Vol omplir-ho tot i no cap enlloc.
21) És anar sense saber i parar sense sentir.
22) És un plat saborós i sense fi.
23) És pujar sense aturar i mirar sense por de caure.
24) És la darrera pàgina del darrer llibre que podràs somiar.
25) És la llum que no fereix i la foscor que no destorba.
26) És no saber on tens la bossa dels projectes i dels retrets.
27) És una tarda, ensopida i eterna.
28) No s' atura mai ni t' ofereix un tros de replà.
29) No té amics ni hores per comptar.
30) Viu en un racó i mai s' entrebanca.
31) Somia en un desert i viu atabalada.
32) Neguiteja i mira de lluny.
33) Sap on ets i oblida el que vols.
34) Escolta els muts i parla amb els sords.
35) Va anar pel carrer i la van segrestar.
36) No demana res però ho vol tot.
37) Viu entre el desig i el somni.
38) Sempre fuig dels que se li' n riuen.
39) Pot arribar però mai té pressa.
40) És lluny d'enlloc. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de neu i deu epitafis

09 Gener, 2009 12:33
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

A l’ escola

 

A l’escola,

en el pati,

hi ha minyons

pelats de fred.

El bon mestre

els acompanya,

no ho volia,

però hi és.

Nois empenyen

blanca bola

que, de sobte,

es fa més gran.

Ara falta,

la bufanda,

dos grans ulls,

punxegut nas.

A l’escola,

en el pati,

hi ha minyons

sense jugar,

només miren

mil floquets

que comencen

a ballar.

 

Volves de neu

 

Blanc el vestit,

freda la cara,

el món acull

tal desconhort.

L’home com riu,

de sobte plora,

ha fet de tot

més que un desert.

Les ments preclares

donen tempesta,

l’ambient escalfa

es fon el gel.

Estic segut

davant finestra,

és un desvari:

Veig blanca neu!

Estic ben boig,

ara és hivern,

on s’haurà vist

patir aquest temps?

Els savis diuen:

No hi ha glaceres,

tot ara crema,

no hi haurà fred.

Miro, de sobte,

la xemeneia,

blanca la teula,

volves de neu.

 

Epitafis

 

No li digueu a la dona on m'heu trobat.

Si no teniu pressa, us ho puc contar.

No us penseu que sóc mort.

Estic convençut que sortiré volant.

Ja sóc a casa.

Necessito inversor per muntar un paradís.

En deu minuts, faig les maletes. 

Només vistes a l' exterior.

Compte amb el veïnat.

Avui tornaré aviat. 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'ombra i deu pensaments divins

07 Gener, 2009 18:15
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Altra vegada

 

Altra vegada, hi són,

sí, són elles, les ombres,

no saber com fer

ni on anar.

Defugir per defugir,

passar d'un lloc a enlloc,

no saber on parar

la fressa del pensament.

Ser corder o llop,

esquinçar i empatollar,

trobar o perdre raó

i, sempre, lluny de casa.

Emmalaltir i prendre pau,

descargolar enteniment,

enlluernar el sofriment,

engrandir el fer bondat.

I desconèixer,si cal,

a l'amic i a l'enemic,

posar cura, tant si val,

que n'és vell el brut vestit.

Trontollar com els tanoques,

cercar cura a les cent portes

i, per caure, anar ben dret,

sense atura, a la paret.

Anar dels jorns fent cabdells,

remugant i alçant el pit,

creure i viure esmorteït

desitjant arribar a vells.

El sarró ben buit del tot,

la lleganya dalt la cara,

per company un escurçó,

un adéu que mai s'acaba.

 

Com cada nit

 

Com cada nit, ajornes 

un dia més i, al cap,

s'apropen noves ombres:

fugen del nostre camp.

Per tal de melangies,

tenim esculls de son,

un esperit de pobre,

amb un llampec de sord.

Escoltem les veus toves,

rampinyem les llums,

ens vestirem de soques

per raure sota l'om.

Som la bestiesa i l'aura,

els contrallums d'un bosc

d'on surten les petjades

vestides de prohoms.

Som la bonior humana,

l'escreix de nau errant,

despulles amb cent nafres,

disfresses d'un comiat.

Patum, virior i osques,

desfetes d'una llar,

portem porucs fantasmes,

tot i així, res val.

Amunt i avall, tremolen,

com xisclen i, en tombar,

ens deixen vora el cau,

adéu, fins l'endemà.

 

Pensaments divins

 

Jesús, abans del calvari, volia demanar pròrroga.

Estimat Satanàs: Déu ha ofert mil euros més per la meva ànima.

Estic escrivint amb una ploma d'àngel.

Cada tres temptacions tinc una setmana d'esbarjo.

Satanàs ha encomanat deu vestits de serp.

Adam viu, en un pis petit, sense vistes al cel.

Ja he vist quatre dimonis a les oficines de l'atur.

Les picabaralles del cel només són a les deu primeres files. 

Déu ho té clar: Només es deixarà veure en cercles reduïts.

Satanàs demanarà una auditoria: Registre d'entrada al cel. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de rellotge i deu pensaments educatius

05 Gener, 2009 18:40
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Gros rellotge

 

És el gros rellotge,

l'amic pausat,

em posa en el cap

nostre temps ferotge.

Ell ni s'ho creu,

va fent la guia

damunt una vila

on viuen els meus.

Em toca les hores,

em recorda els quarts

i té, ben guardats,

aquells secrets nostres.

Ens passa els silencis

ben entretallats,

es queda amagat

fent llum i misteri.

És el gros rellotge

que cantarà el temps

i som els conscients

els qui el tornem noble.

Oneja el seu cos

per dalt les teulades,

es veuen aïllades,

les rodes del clos.

Ell mou les agulles

sense gens de pressa

i les fa lleugeres

o les fa feixugues.

És el gros rellotge,

ens uneix a tots,

ens fa venir sort

o lluita d'un poble.

És el ratllat vidre

on, en fer-se fosc,

engeguen el foc

per tal que camini.

Joguina dentada,

com comptes el temps,

quan remou el vent

o en terra mullada.

Porta, a les cases,

el recompte fet,

escriu, a les golfes,

històries de nens.

 

Viu amb solitud.

 

Va, corre, gira, tomba,

per ratllada línia,

mai li canta l'aigua

ni riurà ni plora.

És tot un gegant

de somnis perduts,

ha fugit del vent,

ha deixat el ruc.

Ara, roda, sol,

un cercle reduït

ni el desperta el sol

ni jeurà a la nit.

Viu amb solitud,

trafegat del tot,

ha lluitat cent guerres,

només sent el cor.

 

Pensaments educatius

 

Dia de glòria: N'ensenyo vint i n'aprèn un.

Anem tots molt units, però no vol fer la feina ningú.

I quan ja volien treballar, el timbre els ha foragitat.

Deuen estar cansats, acabo d'esborrar la pissarra.

Ells no poden veure gaire més que vosaltres.

El dimoni ho té tan fàcil que fa vacances sovint.

Tots hem d'estar, almenys, una mica malalts.

Si no es pot fer més, almenys que no es matin.

Tot i provar-ho, encara no he deixat el galliner.

Procureu ensenyar-los bé, ells hauran de solucionar els problemes. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El rellotge

01 Gener, 2009 22:43
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

El rellotge:

 

  1)     És la capsa vergonyosa on amaguen el temps.

  2)     En acabar l’arena, va començar la roda ferotge.  

  3)   El van deixar d’alimentar per a lligar-lo al canell.

  4)     Ha provat d'ésser cor, però té massa fred.

  5)     Recorda a l’home que ha de marxar.

  6)     Prova de donar puntades de peu al cicle vital.

  7)     Procura ésser el guardià del caos.

  8)     Lluita, contínuament, amb tota mena de gegants insatisfets.

  9)     Destria els treballadors dels empresaris.

10)    Va néixer per ser mirat, odiat i incomprès.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de cap d'any i deu epitafis

31 Desembre, 2008 10:06
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

S’acaba l’any


S’acaba l’any, la pressa
de complir tot el promès,
la grandària de la festa,
el desig d’ésser pagès.
No un pagesot de mena,
d’aquells de blat i raïm,
parlo de pagès sense eina
tot cercant el paradís.
De plantar sense mirar
el sentiment de la lluna,
un anar sense parar,
un fer d’un tros una engruna.
De collir si és que li plau,
al cellut i ample sol,
que és qui dóna giravolt
sense deixar son palau.
S’acaba l’any i la mossa
vol un nuvi intel·ligent,
que li pregui mentre posa
els somnis on vol el vent.
S’acaba l’any, el vell avi
mira el cel sense recança,
avui es fa tard, es cansa
ni gosa sortir del barri.
S’acaba l’any, la mestressa
tindrà la taula parada,
menja dolça, més salada,
ningú plora, algú es queixa.
 
Arriba
 
Arriba, ara, l’ Any Nou
sense ordre ni saviesa,
és un nadó poca pena,
res de gràcia, minsa dot.
L’ any més vell com l’ha deixat
al bell mig del gran desert,
esmaperdut, descobert,
amb una barra de pa.
Ens portarà, si li plau,
alegria, mitja pena,
el desig de l’ ésser grans,
final d’hivern, primavera.
Deu capses amb il·lusions,
potser alguna romandrà,
som firaires sense sou,
pastorets sense ramat.
I l’ Any nou serà menys nou,
tot i envellint, nou serà,
només volem treballar,
jugar a estones i pensar
en paratges menys asprius:

Algun déu ens guarirà!
 
Epitafis

Em sobra temps per pensar.
Si no vaig errat, estem a dijous.
De fet, no tinc hora per llevar-me.
Quan era viu, tampoc em feien massa cas.
Necessito mut per atendre les visites.
Teníeu raó, no som gran cosa.
Em noto com a fred.
Crec que tenia bona salut.
Per fi, he trobat la solució.
Procuraré no beure massa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de plany i deu pensaments divins

29 Desembre, 2008 09:39
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

El domini

 

El domini de la ment

m'esguarda en un tombant

que s'allunya i, al moment,

em vesteix d'home minvant.

Pren raó mon infortuni,

feblesa mon esperit

i gaudint resta el dimoni

que cercant va mon destí.

Com surt la flor sense esclat?

Com neix el riu sense rompre?

Com la dona ha d'infantar

sense que la mare plori?

I és foll el qui deleix

nova sort i la fortuna

de veure el cabdell pres

en les mans, plenes a una.

Brosta d'àlber en mirall

d'una pèrfida llacuna,

en el silenci del cant

veu les tardes una a una.

Tu m'has vist seure als teus peus,

esporuguit per la lluita,

per no saber mai dels meus,

per no gaudir la collita!

Teranyines d'aquest cap,

per més velles no pas febles,

per què no podeu, si cal,

albirar les malifetes?

Per què em sento tan estrany,

tancat en mon cos de sempre,

conquerint només el plany?

Em fa tosc i no pas tendre. 

 

Darrer comunicat

 

Heu trencat les ales,

sí, m'heu fet sensat.

Abans era un somiatruites,

això, no es pot tolerar.

Em creia prop del paradís,

clar, el particular,

era una dèria perillosa,

per tal motiu, m'heu trencat.

Heu fet veure que era pobre,

tampoc bo per als companys,

donava imatge borrosa,

era tot un atemptat.

M'heu ensinistrat en voler coses,

les oblidava innocentment,

heu emplenat la vida

de plats: mal guisats i freds.

M'heu fet anar a llocs ben marcats,

veure il·lusions de forma estranya,

omplir els dies d'illes desertes,

tenir a l'abast el poder arribar a lliure.

Heu trencat les ales i posat al davant

gent perfectament intel·lectual

a la qual he d'imitar per sempre,

repetint, a tothora, els seus acudits.

Heu desballestat la darrera porta de la solitud,

de la meva desvalguda identitat,

ara sóc un vidre més,

net de buideses i mals records.

 

Pensaments divins

 

Déu, enfurismat, ha decidit no ampliar més l'infern.

Déu i Satanàs han signat un pacte de no agressió.

Déu no acostuma arribar d'hora als judicis.

Borsa de pecats: Un de mortal per noranta-sis de venials.

Déu ha posat ascensor només per a malalts crònics.

Escala de Jacob: Ús restringit per restauració.

Fa tres dies que suporto dimoni pessimista.

Déu no assegura estada al cel immillorable.

Déu viu al cel, no crec que pagui hipoteca.

Satanàs reconeix que suspenia en moral. 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de nit i deu pensaments educatius

26 Desembre, 2008 19:55
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Com tu

 

Com tu, la nit és ferma,

acull dintre el seu pit:

glòria dels que abandonen,

recança dels que seguim.

Com tu, la nit és llarga,

empresona prop del llit:

el pensament enlairat,

el pensament esquifit.

Com tu, la nit és serena,

ens porta per uns espais,

on tot són moments seriosos

o potser moments més gais.

Com tu, la nit és afora

del coratge i compromís,

on tot duu color salvatge,

on tot duu color precís. 

Com tu, la nit és lleugera,

ens dóna la mà amatent,

com la nit és passatgera,

com la nit és resident.

Com tu, la nit es vesteix

de pèrfida salvatgina,

de color verd de l'alzina,

de color blau mariner.

Com tu, la nit se m'emporta

per paratges encisats,

sóc un gegant mal captaire

o un nan enamorat.

Com tu, la nit, que m'estima,

em deixa jeure en son llit,

em porta, per les escletxes, 

somriures del paradís.

 

Jo voldria

 

Jo voldria

posar la lluna en un cove,

els enemics en un odre,

els veïns, tots, riu avall.

Prendre el sol per la part dolça,

empresonar l'huracà,

fer pluja suau i grossa,

fugir i dormir a la mar.

Prendre la nit dels teus llavis,

embolcallar l'esbarzer,

cremar, seguint mon deler,

i sospirar com els savis.

Anar passant per les portes,

tot i la vista girant,

pensar tost: Que en sóc gran

a bescanvi de cent soques!

Com, pare, creus que petja l'orni

per les contrades de nostres llars?,

duu, a la veu, ferotge somni,

mai li escauen les llibertats.

Diu que potser i estarà bé

fer d'aquest poble pobre ramat,

poques ovelles i un llop que sap:

Prompte se'n cansa el rabadà!

 

Pensaments educatius

 

Els alumnes us estimen molt, ben mirat sou qui els qualifica.

Ells se'n riuen de mi, ploro pels seus pares.

Potser guanyaré, almenys he procurat amagar el llum.

Si no es pot ensenyar, procureu que no es noti massa.

He trobat bons alumnes, llàstima que érem al mes d'agost.

L'únic bo de la programació és l'olor a festa.

La classe és una escala de reducció 1:25.

Mano i creuen, m'hauré equivocat d'aula.

Li he dit al company: Crida, si vols, però és millor que avancis el rellotge.

Ara donaré uns crits, només ho faig per la salut.

Havíem de fer un exercici, però no s'ha quedat ningú. 

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs