La rata
18 Gener, 2010 17:49
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La rata
1) Prova de ser discreta i poc exigent amb la menja.
2) Té problemes per mantenir el gat a ratlla.
3) Té un enemic que tanca les portes, però es deixa els forats.
4) Mai li ha preocupat la curació del formatge.
5) Prova de rentar-se, però l’empaiten.
6) No té problemes en educar una munió de fills.
7) Ha après a rosegar sense manual d’instruccions.
8) Ha canviat la meitat dels seus ulls per uns bons bigotis.
9) Porta malalties perquè li paguen poc.
10) Només necessita un retall de llum per enfilar-se a les parets.
Dos poemes entremaliats i deu pensaments divins
15 Gener, 2010 20:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La pluja cau
La pluja cau
ben neta, eixerida
en carrers amples,
deserts i deslliberts,
no hi ha tronada,
és hora del migdia
potser dijous,
encara fa molt fred.
La pluja cau
passegen neguitoses
les velles dames
amb cara de mercat,
el vent no mou
les fulles aturades
és tot hivern,
silenci es va fent gran.
La pluja cau,
captiva estossegues
i et sobra alhora
disfressa i embolcall,
estic pendent,
encara no hi ha roses,
ni un bon matí
ben dolç per a somiar.
La pluja cau,
esquerpa, mig ferotge
el núvol mira
molt lentament se’n va,
esperaré
com ho faig cada dia,
estic amb tu,
dona’m la mà!
Et contaré
Ni és massa tou
el regne dels tanoques,
ni criden gens,
avui no han de cridar,
estic content
he recollit les ombres,
les he deixat
a casa del mai més.
Et contaré
els dies i les hores,
els anys perduts
anant aquí i allà,
ara sóc teu
em sobren les penyores
he de guarir,
abandonar la creu.
Anem avall
pel carrer del migdia,
saltironem,
el cor és tot encís,
com pujarem
en trens de fantasia,
com distraurem
la son, la melangia,
ens asseurem
a l’ombra del vell pi.
I correrem
camins i les dreceres
que porten terra
de somnis i entrebancs,
et contaré,
amb frases mentideres,
i, tot de sobte,
segurament, riuràs.
Pensaments divins
El cel estava tranquil, tots eren al futbol.
El cert és que Déu fa vots de silenci.
Satanàs provarà banyes de disseny.
Els àngels proposen un blau una mica més intens.
Jesús no acceptarà moneda per tornar.
A l’infern, han obert la bústia del pecador.
Satanàs m’està temptant des de les sis.
A l’estiu, s’imposarà la missa nocturna en tot el cel.
Tres àngels dissidents han passat a cantar “rap”.
Déu estudia: Creació i disseny.
Dos poemes de demanar i deu pensaments educatius
12 Gener, 2010 14:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Em deixen
He tret de nou la llengua a passejar
en una terra plena d’ enginy i engany,
avui ho dic: Em sento molt estrany,
no tinc desig ni ganes de lluitar!
He farcit d’hora lliçons prou mal apreses
en una classe on tot potser un singlot,
he pres el guix, he dibuixat uns mots,
volia, al punt, amansir les promeses.
- No ha de patir, tindrà un home valent,
enllestirà la feina i el jornal,
dissertarà, beurà si això li cal,
arribarà on tot serà plaent!
El monstre així, acluca, esperona,
va a cercar: Victòria i condol!,
fugen de pressa, així em deixen sol
en una vila que vol fer de marona.
Deixeu-me anar
Una paraula amb sa veu,
en sortir, al carrer, trontolla,
diria que, ben dintre meu,
hi ha rancúnia i es fa fora.
És sentiment prou vençut,
sense ganes ni alegria,
ha d’arribar cada dia
però tarda en ser aixopluc.
Massa déus i poc valents
m’ho posen prou malament:
És un patir sense gent,
sense força, sense gest!
Aplega l’hora tardana
a la vora de la font,
les poncelles també hi són
tot i fent-me mala cara.
Engego una poesia,
filla, sense compromís,
ha sortit del paradís,
es fa lletja cada dia.
Quatre versos mal comptats,
un desig de poca-solta,
en el cap tot és revolta
he perdut tots els combats.
Torno a la sala daurada
del somriure i el callar,
no patiu, deixeu-me anar
a somiar altra vegada.
Pensaments educatius
Sé que no m'escolten, suposo que no són sords.
Mireu si m'estimen que ni em veuen.
He estudiat prou temps per saber que no ho entenc.
Avui és dilluns, encara no els vull despertar.
Estic aquí, la pubilla no em feia cas.
Per molt que cridis, el rellotge no s'espanta.
Abans de començar la lliçó, és millor amagar les vostres intencions.
La classe ha de ser democràtica, tots han de tenir por.
Si tingués moral, no podria ensenyar res més.
Compreu una caixa gran per amagar les hores baixes.
Dos poemes de Reis i deu epitafis
08 Gener, 2010 17:33
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
M’han portat
Els Reis m’han portat
un llapis ben nou,
un somriure tou,
de nou, mig esclat.
Un cervell petit,
inquiet, eixerit,
que vola, pels altres,
quan pot, a la nit.
Destria paraules
les va remenant,
de sobte, l’encant:
Les posa ordenades.
Així, d’amagat,
tremolant, ferotge,
emplena, de grat,
el full blanc, mediocre.
Els Reis m’han portat
les ganes d’ahir,
el viure i glatir,
el son i l’esclat.
Ho tinc a l’armari,
desat, mai tancat,
us deixaré entrar,
com sempre, a diari.
Passats els Reis
Han vingut els Reis
farcits de regals,
prenyats de desigs,
joia dels infants.
Han passat les places,
els carrers més amples,
amb camells prou magres,
immòbils, incerts.
Han passat somriures,
bones intencions,
glòria de minyons,
recança dels altres.
Hi tornem a ser,
nou mes de gener,
fatigues i precs
d’un país tan pobre.
Com les belles fades
han fugit també,
cercant el recer,
deixant-nos els monstres.
Epitafis
Llogueu-me, menjo poc.
Els dijous vaig al mercat.
No entreu sense mirar.
Salvem els arbres, prou taüts!
Només estic hivernant.
Ara, penso sense cap.
Tinc un present decebedor.
Fins aquí, arriba la crisi de treball.
Disculpi senyor, quin dia fa?
M’he convertit en un perfecte pacient.
L'infern
05 Gener, 2010 13:11
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L’infern
1) És el millor lloc per amagar-se.
2) És tan dolent que no es malbarata.
3) És la casa on no volen els dimonis.
4) Convoca eleccions cada Divendres Sant.
5) És una costellada sense atura.
6) És un dels pocs espais on l’home no neguiteja.
7) És el millor lloc on queixar-se.
8) És la menys crua de les realitats.
9) Existirà mentre Déu faci de Pare.
10) Té les millors zones lliures de pecats.
Dos poemes de fira i deu pensaments divins
02 Gener, 2010 19:16
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tornar- se ric
Sense son, de matinada,
entre presses, com abans,
es lleven els vilatans,
tenen gana a la mirada.
Avui comença la fira
en el carreró d’avall,
una fira d’ encenalls
tots seguts a la cadira.
Volen vendre quatre pomes,
tres lletugues grans d’enciam,
un parell de sacs de glans,
una dotzena de roses.
Aprenents de grans firaires,
quatre crits mal esberlats,
mala peça hi ha al mercat,
empentes amb poques ganes.
Han venut les cinc penúries,
sis demandes, un desig,
el voler tornar-se ric,
ho deixen per a les bruixes.
Toquen a fira
Mare, toquen a fira,
una peça em vull comprar,
una mena de camisa,
petita, de tafetà.
Mare, toquen a fira,
les noies ja hi deuen ser,
sento el tropell del carrer,
escolto com hi ha qui crida.
Mare, toquen a fira,
ha vingut gent principal,
uns senyors de capital
han de parar gran botiga.
Mare, toquen a fira,
la campana i el rector,
celebren missa major,
cantada i ben guarnida.
Mare, toquen a fira,
una jove també hi va,
com la vull acompanyar
puix desitja companyia.
Mare, toquen a fira,
prepara roba de fil,
pensa que sóc el fadrí
que ajorna tenir família.
Mare, toquen a fira,
tinc massa por per anar,
prefereixo el somiar
amb un somni fet a mida.
Pensaments divins
Al cel, l’aire és sense condicions.
Satanàs té problemes amb els ciris per dir missa.
A l’infern, tanquen els dilluns.
Fa anys que intento repintar la caldera.
Déu ens estima, té problemes de timidesa.
Satanàs, el dimoni que m’has donat no sap beure!
Jesús farà un “master” per aclarir les paràboles.
Satanàs vol millorar el sistema de ventilació.
Els àngels han de cantar bé, no es mouen del conservatori.
La Verge no vol punt de creu.
Dos poemes de sac i deu pensaments educatius
31 Desembre, 2009 16:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Hores baixes
Sense pausa, l’any se’ n va
tot rondant per la murada,
una jove enjoiada
em fita de tant en tant.
El desembre com s’ acaba
va cansat de tant lluitar,
quatre homes l’ han deixat
desvalgut, amb mala cara.
Un any nou, vençut, fineix,
fill d’ una mare que plora,
va començar com un més,
ha arribat on tot fa nosa.
Som els pobres de l’ enginy
de comptar a quatre mans,
esdevinguts a ser nans,
sense casa ni aixopluc.
Any de les hores baixes,
d’ aprendre poc i prou mal,
us deixo posar les queixes,
a l’ engròs, dintre d’ un sac.
El teu voler
Un mal dia, m’ ho digué
l’ aprenent de Llucifer:
Per pecar, fes-ho despert,
penedir-se ve després!
Una setmana, mentides,
a l’ altra, munta embolics,
si encara queden amics,
els atures i te’ls mires.
Gran aprenent de dimoni,
surt a pescar pel matí,
porta el sac ple de cordill,
per lligar els grans misteris.
No tinguis pena ni pausa,
engega caixes de trons,
has de sembrar desconhort,
has de vendre de paraula.
Aprenent de malfeiner,
entre hores, gran traïdor,
posa la ena amb la o
has de guanyar el teu voler!
Pensaments educatius
Internet no deixa de ser una aranya tímida.
Tinc dos classes d' alumnes: Els ignorants i els ignorats!
De vint alumnes, tres saben que sóc a classe.
El mestre es va adormir, tots el volien enterrar.
Sense baralles, les classes només serien profitoses.
Vaig treure un llibre i deu van demanar auxili.
Vull aprendre dels alumnes, però tenen els cervells apagats.
A l' escola, els fantasmes aprenen a fer por.
Un monstre és un mestre que no vol ser petit.
Tinc un dubte, però ocupa tot el meu temps.
Dos poemes del nou hivern i deu epitafis
29 Desembre, 2009 09:03
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A tombs
A tombs, desesper,
un polsim d’ afany,
veieu-lo, mireu:
Ha passat un any!
Quantes terres nobles
ha portat l’ oblit,
els joves no hi són,
han deixat llur llit!
A tombs, encenalls,
rajolins de sort,
aquest any s’ ha mort,
havia de morir.
Quantes tardes belles
de perdut somiar,
han deixat arreu,
mai han de tornar!
A tombs, et diré,
benvolguda fada,
vull fugir també,
estic viu encara.
Com l’ hivern
Com l’ hivern m’ha fet,
sense por ni mida,
vestit i camisa
per a tenir fred!
Com l’ hivern em du
per carrers estrets,
per places porxades
per trobar aixopluc!
Com l’ hivern em pren
un tros del gran sol,
em deixa el consol
d’una llar punyent!
Com l’ hivern minyó,
tot ple d’ encenalls,
em deixa un fanal
on prendre raó!
Com l’ hivern cansat
de lluites i plany,
enceta nou any
galdós, innocent!
Epitafis
He decidit canviar d’ imatge.
No aconsegueixo desnonar la sogra.
Ella no sap que l’ enganyo.
Li he dit a la dona que era al cafè.
Les darreres voluntats les té l’ home del frac.
Treballem per millorar la qualitat.
Necessito quilos de vitamines.
He promès que faré bondat.
A poc a poc, si us plau!
M’he enamorat d’ un polsim de pols.
El Nadal
26 Desembre, 2009 12:59
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El Nadal:
1) Coneix els homes i vol treure la pols.
2) Hauria de portar la família a la casa de l’encís.
3) Ha d’ arribar d’hora i anar-se’n a poc a poc.
4) Ens diu que Jesús va ser un Nen sense massa futur.
5) Foragita la fosca amb llums intermitents.
6) Ens recorda que hi ha veïns a qui saludar.
7) Porta una capsa on desar les nostres mancances.
8) Ha passat de ser un recordatori a un regal.
9) És el temps de les promeses que no complirem.
10) Em diu que faci lloc per a les hores dolces.
Dos poemes de caiguda i deu pensaments divins
23 Desembre, 2009 12:52
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Fulles
Prop migdia, dintre el bosc
els arbres conten mentides;
totes estan amanides
per aprendre la lliçó.
Fulles prop de l’ occit,
entonen un càntic cruel,
volen ser entorn Betlem,
per trobar-se amb el gran Nin.
Fulles de totes les hores,
abans, vestides de verd,
van i troben Sant Josep
un enemic de les presses.
Fulles de l’ arbre estant,
on ha caigut el deler?,
Maria no ho ha de ser:
Tan neguitosa i galant!
S’ atansa l’ estel daurat,
a la terra hi ha enrenou,
tres pastors afegint foc,
esperant la novetat.
Fulles com el vent les mou,
tot somiant on va la palla,
volen tenir la contalla
d’ una empresa sense sou.
L’ arbre
L’ arbre més vell de la serra
més propera de Betlem,
escolta com xiula el vent,
tot parlant d’ una naixença.
L’ arbre voldria i no pot
acostar-se prop del poble,
les seves arrels són nobles,
mai el deixen a sa sort.
L’ arbre està enfurismat,
voldria ser-hi a la plana,
una estrella encomana,
les ganes de l’ infantar.
L’ arbre plora, es desespera
de la seva condició,
ha de venir l’ ocasió
de partir sense quimera.
Entossudit i maldestre,
mirant la fulla, es commou:
Aquesta farà de bou,
em portarà aquest capvespre!
I la fulla tan poruga
filla d’ un pare mig boig,
abandona l’ alturó
i vola sense premuda.
Aplega en un pessebre,
de palla, caliu i fusta,
allí l’ estrella s’ atura,
tot de sobte, arriba Ell.
Pensaments divins
Satanàs necessita espia que no porti cua.
Satanàs té por d’una reducció del vici.
Déu sol anar a estiuejar a la residència de Satanàs.
Satanàs acceptarà la vida eterna si millora el contracte.
Si heu de fer miracles, eviteu els testimonis.
Déu no vol més sants, es quedarà sense glòria.
Satanàs descarta l’energia solar.
Jesús voldria canviar per cervesa i xips.
Déu es troba sol, no crec que ho pugui solucionar.
Voldria ser intel·ligent, però Satanàs no pot fer miracles.