Dos poemes ganduls i deu pensaments educatius
09 Setembre, 2009 18:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Atures
Sense pressa, passa el vent
mentre sóc vora del pou,
massa estiu, massa calor,
com em porta a no fer res.
Temps passats, potser corria,
del meu cos feia comerç,
malaguanyat, veloç temps,
desconhort, cansada via.
El cotxe, mil viatges,
tantes coses, tants volers,
em portaven al plaer
de provar millorar els altres.
Però la vida trascola,
serra amunt i serra avall,
potser un dia porta ball,
la majoria ni el troba.
Així passen les setmanes,
les mesades, algun any,
de sobte et sents estrany
enmig de cent bajanades.
Detures el cos i veus,
la grandària de la panxa,
aquell “Quixot de la Manxa”
ha esdevingut escuder.
Llavors t’ho penses, atures,
cercant l’ombra del gran om,
fosca pregona d’un pou
on les presses són porugues.
Pare
Pare, si anés al treball,
fóra rei de la contrada,
sense escut, sense l’espasa,
guanyaria cent combats!
Pare, si, ara, em llevés
trobaria cent volers,
els carrers tots a mig fer,
amagats tots els diners!
Pare, si tingués gana
mil esmorzars em prendria,
tot engreixant dia a dia,
massa gras per fer camada!
Pare, si no fes el vent,
trauria el carro i el ruc,
cercaria l’aixopluc
del més gran dels garrofers!
Pare, si no plogués,
les cent plantes regaria,
faria la gran collita,
portaria el gran saber!
Pare, si el Déu volgués,
no tindria tanta enveja,
ara temo la revenja,
és així: Veig que ho entens!
Pensaments educatius
No vull aprendre més, no sé on desar les idees.
És complicada la lliçó, de fet, està fora de temps.
A dos quarts de nou, vaig començar, acabar i recollir.
Estic content, era a la classe i no m'han vist.
El pare vol resultats, jo començar el partit.
La classe era plena, algú deia que hi havia ofertes.
M'hauré equivocat, avui, escoltaven.
Mai poseu un examen sense consultar la sibil·la.
He programat la classe, ara deixaré la finestra oberta.
A més de tenir poc coneixement, volia ser mestre.
Dos poemes de sínia i deu epitafis
07 Setembre, 2009 16:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La sínia
Es lleva el gran sol,
enfilarà la muntanya,
ara surto de la casa,
amb un ruc per a mi sol.
L’horta és a mig camí,
anant dret cap a la serra,
miro l’arbre com s’esmerça
tot i cercant un coixí.
Vianant d’un paradís,
sense gana ni fortuna,
a la panxa mitja engruna
d’aquell pa fet de panís.
En el carro, dormen junts,
vella aixada i un cabàs,
un mal tros de matalàs,
una manta d’aixopluc.
Tres carros ens han passat,
pagesos de la gran pressa,
a casa, la cuina plena,
gran la golfa, ample terrat.
Nosaltres ni llum ni sol,
al capvespre, curt sopar,
farigola, all torrat,
minses sopes amb un ou.
Així, sense seny ni gana,
apleguem els tres a l’hort,
la sínia mira, esguarda,
cantarà cent giravolts.
Canta l’aigua
Canta l’aigua mentre tomba
el vell ruc fent giravolts,
ull mig borni, panxa tova,
una cua, els borinots.
Vell pagès, nova l’aixada
com belluga, tomba el solc,
l’aigua va, com s’entrebanca,
beu la terra, crema el sol.
Les tomateres somriuen,
com badallen els pebrots,
unes cebes de cul gros,
com es mullen, com s'ho miren.
Aquell desori de plantes,
n’aplegaran a les cent,
es gronxen com ho fa el vent,
esperant les escorrialles.
El pagès para i se’l mira,
un xiulet porta la veu,
el ruquet, prou tafaner,
sent la demanda i atura.
No cal ni dir que tota aigua
deixa alhora de cantar,
la sínia com s’ha quedat:
Més tranquil·la, més eixuta.
Epitafis
No recordo on he deixat el paraigua.
Ho reconec, vaig néixer abans.
Diria que em van posar uns altres mitjons.
Aviseu l'esteticista.
He aconseguit perdre les arrugues.
Recordo que anava amb avió.
Si us plau, guardeu el torn.
Li he dit que aniria al davant.
No ploreu, no em queden mocadors.
Estic sorprès de veure't.
Les sabates
05 Setembre, 2009 17:05
Publicat per jjroca,
Aproximacions
Les sabates:
1) Van per terra pregonant el seu amo.
2) Es queixen de ser embrutades per fer més goig.
3) Treuen les pedretes del camí i se les mengen.
4) En fer-se velles, necessiten respirar més profundament.
5) Viuen en capses i dormen sota el llit.
6) Converteixen els peus en cecs olorosos.
7) Tenen el sostre de pell i el terra de goma.
8) Van al mercat amb l’esperança de trobar casa.
9) Desitgen ballar sense ser trepitjades.
10) Volen tenir un home ric i poc constant.
11) Saben que necessiten suportar la companya.
12) Perden valor abans de sortir al carrer.
13) Són les doctores en tipus de sols.
14) Es respecten el pas.
15) Passen la infantesa dintre les capses.
16) Proven dormir en espais oberts.
17) Intenten servir sense molestar.
18) Van del mercat a l’aventura.
19) Només volen conèixer un peu.
20) Suporten el raspall amb resignació.
Dos poemes de carrasca i deu pensaments divins
03 Setembre, 2009 16:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Carrasca feixuga
He dormit, enmig el bosc,
un migdia, havent dinat,
sota l’ombra, en el redós
d’un vell arbre massa gros,
massa lluny de la ciutat.
Una carrasca feixuga,
poques ganes de parlar,
només li agrada somiar
que, tot i sent tan poruga,
no li espanta vent ni llamp.
Ha trencat el seu silenci,
tot parlant d’un noble heroi:
Desprès home, abans noi,
la va plantar, gran misteri,
sense pressa, en aquest lloc.
Desig
Ansiosa de tenir fills,
mai els voldries menjats,
llences ara, sense crits,
amb barrets, els nobles glans.
És pesant el seu viatge,
des de casa veus com van,
uns apleguen entre pedres,
altres rauen en el pla.
Com apleguen les bestioles
a la festa de tardor,
acarona un tebi sol,
els parla d’hores ben dolces.
Uns aniran en un cove,
altres seran entre mans,
uns viatjaran a la panxa
d’un mamífer afamat.
Amatent mare que sents,
tot mirant de tan gran cim
com acaben els teus nins
cercant desig de fruitar.
No manllevis la recança,
prega, calla, encomana,
entre mil, hi haurà qui avança,
en carrasca esdevindrà.
Pensaments divins
Canvio deu pecats mortals per un esglaó.
He arribat al cel d'hora, encara dormien.
Satanàs està disgustat, no ha encertat la loteria.
Satanàs té problemes de liquació, necessita més aigua calenta.
Jesús ha demanat reduir a terminis.
Déu creà el buit, necessitava aïllar-se dels esperits.
Al cel, fan obres, no cal dir que seran bones.
Volia anar al cel, però vaig rebre massa ofertes.
No he entès perquè només hi ha set pecats capitals.
El pecat era capital, però les rodalies anaven incloses.
Dos poemes de fadrines i deu pensaments educatius
01 Setembre, 2009 18:07
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ara, ploren
Ara, passen les fadrines,
totes van amb cànter nou,
possiblement és dijous,
tenen nuvis amb tentines.
Elles repassen, maregen,
anant d’aquí cap allà,
ells pobrets, deixa’ls anar,
ni saben del què coixegen.
Ara, diuen les fadrines:
El meu és de tan bon fer,
que porta, pel meu voler,
tot un pom de margarides!
No cal dir: Els altres nuvis
són del tot gent principal,
amb parents de capital,
tots lluents, ben plens d’efluvis!
Ara, ploren les fadrines
perquè els nuvis no han tornat,
són a la fira i mercat,
tot cercant altres amigues.
Hores dolces
A la font, hi ha processó
de jovenetes de cor,
han vingut els lluitadors,
uns de casa, altres del tros.
És dissabte, de vesprada,
el carrer s’omple de tot,
de mares mirant qui passa,
de pares cansats, mig morts.
Els somriures, les rialles,
els porten de gom a gom,
no cal dir com és el món,
en totes les cantonades.
Una mirada encisada,
un mosso mig badocat,
un silenci, un esclat,
un desig d’enamorada.
A la font, ja no s’hi cap,
hi ha rancúnies i enrenou,
una sí, l’altra no vol,
tot és viu enmig l’eixam.
Després, quan cau la vesprada,
una a una, com se’n van,
unes roges, altres no tant,
la nit aplega, endrapa,
hores dolces per somiar.
Pensaments educatius
Els nois esdevindran homes mentre lluito inútilment.
M'enfado tan sovint com em permeten.
És difícil ensenyar el vent, s'emporta els llibres.
En entrar a classe, heu de procurar perdre un parell de sentits almenys.
Són massa intel·ligents, els faig preguntes i no contesten.
He perdut mitja classe intentant trobar l'altra mitja.
Si n'encerten una, pago penyora.
Vaig aprenent tot el que he deixat de creure.
El món ha de ser més gran i els alumnes més distants.
Si els examino, acostumo a quedar malament.
Dos poemes de fresca i deu epitafis
31 Agost, 2009 14:04
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Carrer ample
Carrer ample ple d’estels,
caminant sense senyera,
una nit sorda, planera,
vilatans mancats de fred.
Un diumenge estiuenc,
poca gent prenent la fresca,
només dones, algun nét,
cadires de fusta vella.
Els homes, televisor,
un partit, una cridòria,
caminant trobant la joia
d’un poble tranquil del tot.
Carrer ample ple d’estels,
un rellotge sense hores,
encara parlen les dones,
encara juguen els nens.
Trenca la nit un soroll,
massa enlairat i llunyà,
podríem dir: Un avió!
Podria ser: Un gegant!
Al carrer
Toquen les onze i sé
que la nit és prou serena,
hi ha xivarri a la taverna,
hi ha ganes de voler ser.
Les cartes dansen llardoses
entre demandes i precs,
al carrer, estan les mosses,
tot parlant d’homes de bé.
Les barques dormint a port,
els peixos dormint també,
en el cap, juga la por
minvada del mariner.
Només retorna la brisa,
baixa de la terra endins,
porta la flaire dels pins,
sense abric, sense camisa.
Toquen les dotze i sé:
Un diumenge ja s’acaba
un desig troba la casa,
vol la menja que no té!
La dona cridant els nins,
els nins oblidant qui crida,
el pare tornant i el dia
tot morint entre delers.
Epitafis
Encara em queden prou vacances.
Estic pendent de noves ofertes.
Truca’m al 666.
No he mort, ha estat un teatre.
No li digueu que sóc aquí.
Us accepto les disculpes.
Avui, no estic d’humor.
Necessito un ull, a poder ser, blau.
Ara, m’he quedat sense gas.
He trobat un ronyó que no és meu.
La casa
30 Agost, 2009 13:10
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La casa:
1) Badalla des del matí fins ben entrada la nit.
2) És el bagul de les pors i les hores baixes.
3) Procura estar disposada a rebre bé els qui la estimen.
4) No oblida mai que el seu lloc és el seu lloc.
5) És palau del qui estima i cabana dels enemics.
6) Plora la solitud i suporta els dies de festa.
7) Creu que el seu amo és el millor que li poden donar.
8) Vol oblidar que potser hi ha una veïna encara més jove.
9) No té pressa ni en llevar-se ni en anar a dormir.
10) Parlaria amb les veïnes però no gosa comptar cap secret.
11) Aixecarà les parpelles de manera pausada.
12) Té problemes de mobilitat.
Dos poemes de torna i deu pensaments divins
28 Agost, 2009 07:44
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Clou la finestra
Mare, per què no em deixes
avui somiar?
El mestre i l’escola
no han de marxar!
Mare, no portis pressa,
tinc massa son,
altres nois van d’esma,
estic confós.
Mare, canta aquella
bella cançó,
parla d’una princesa,
és dolça al cor.
Mare, clou la finestra,
com vull dormir,
el pare és a la feina,
no li has de dir.
Mare, com t’estimo,
a cor què vols,
apaga el llum,
deixa-ho ben fosc.
Beceroles
Mare, he vist el llibre
més bonic del món,
tenia fulles netes,
de cent colors.
També tenia lletres
que feien noms,
una te i una e,
a sota, un got.
Mare, he d’anar a l’escola,
he de llegir,
primer curs de beceroles
no entenc ni piu.
Ara ja sóc un home,
amb pantalons,
cordons a les sabates,
uns blancs mitjons.
Un amic de la plaça,
avui m’ha dit:
La senyoreta és maca,
parla i escriu!
Mare, he d’anar a l’escola,
ja sóc fadrí,
compra: El llapis, la bossa...,
deixa’m allí!
Pensaments divins
Déu es vol apuntar al club de creadors decebuts.
Satanàs vol un canvi d’imatge, s’augmentarà les banyes.
Aniria al cel, però són tan diplomàtics.
Satanàs està malalt: En passar la Quaresma, sempre agafa gota.
El pitjor de l’ infern és el control de sanitat.
Déu veu tants sants que dubta quedi gràcia per repartir.
Jesús diu: Si torno, només vull deixebles muts!
Déu té moltes cases, però no li paren cap llit.
Déu no vol més justos, el posen de mal humor.
Aniversari de Satanàs, dia de portes obertes.
Dos poemes de pausa i deu pensaments educatius
26 Agost, 2009 13:32
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ara
Ara, m’abelleix dormir
al dessota del gran pi,
sense jove ni veí,
sense ganes de glatir.
Ara, em deleix somiar
amb feines inacabades,
amb lluites sense parades,
per a poder-les guanyar.
Ara, espero arribar
al jardí de la infantesa,
a ser promès de promesa,
no vull fugir mar enllà.
Ara, que tant se me’n dóna,
car no tinc cor ni desig,
veig venir aquella dona
dirà no o dirà sí.
Dilluns
Dilluns, mitja setmanada,
farcida de grans treballs,
uns de pressa, altres no tant,
no tinc les ganes encara.
Em llevo, prenc esmorzar
de truita amb botifarra,
mig litre d’una garrafa
on el vi vol descansar.
Com surto a aquell carrer
tot poblat de meravelles,
per la nit tot són estrelles,
pel matí tot tafaners.
Engego la bona passa
voldria arribar el primer,
però aplega aquell deler:
No corris, fes una pausa!
Arribo així a la taverna
del més noble dels mortals,
allí apleguen els sidrals,
tot són ràbia i malifeta.
Em posen content de vi,
de vermut o de cervesa,
allí em robaran la pressa,
per a fer-ne un coixí.
Han passat les hores totes,
la mare em ve a buscar,
el pare mai ho sabrà,
són tan llestes eixes dones!
Pensaments educatius
Anem a començar el curs, on hauré deixat les ganes.
Tinc alumnes nous, espero no entrebancar-me.
L’aula era tancada, potser sap el que li espera.
He preparat la classe, de moment, no plora.
La primera classe em presentaré i demanaré la pau.
Vull aprovar-los, de moment, vaig bé.
El llapis i la llibreta són nous, no sé si els hem de fer servir.
Els he dit que, un llibre, sol tenir nobles sentiments.
Tres alumnes riuen molt, pot ser un curs prou entretingut.
He passat per la botiga a comprar til·la.
Dos poemes de festa major i deu epitafis
24 Agost, 2009 10:50
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Malaguanyats homenots
Cansat, ha passat l’agost
amb calor de tota mena,
pel matí, per la pineda,
per la platja, fins pel bosc.
Ha estat un mes eixut,
amb quatre tempestes fines,
ni ventades, ni boirines,
només calda a l’aixopluc.
M’he posat ben grassonet,
del bon vi i la cervesa,
de tant en tant, aigua fresca,
vull banyar-me amb porronet.
He sentit musica i ball,
correfocs, les riallades,
les mosses més ben plantades,
pentinades, elegants.
Els joves ben saltirons,
poc cervell, roja la galta,
espardenya per sabata,
pantalons, sense mitjons.
Malaguanyats homenots,
que no volen ball de plaça,
elles estiren, hi ha gana
de mostrar mil llums, colors.
Ai dels homes perdularis,
que es perden a la taverna,
no tindran casa ni reina,
ni pregaran cap rosari!
Com l’infern és complagut,
de tanta carn més bé tova,
els dimonis tenen prova:
Massa pecats en un munt!
La Mare somriu
Les cent dones, llur treball
omplen els carrers, les places,
amb les mil flors, les garlandes
i llumetes en ser fosc.
Totes han ben treballat,
de mans, d’esquena, de gola,
han patit per ser a l’escola
de qui mana per manar.
Ara, aplega el divendres,
dolça tarda, es fa fosc,
aplega a la vila tot
un seguici de cors tendres.
Porten l’ excelsa patrona
de l’ermita on resideix,
no cal dir, hi ha qui compleix
vol notar- se i s’abraona.
Enmig d’empentes tan grans
com apleguen a la vila,
una munió els convida
a somiar en ser importants.
Però la Mare somriu,
ja la pluja és demanada,
tot el carrer sembla encara
el més cofoi dels jardins.
Epitafis
Els diumenges tenim desfilada de vídues.
No vull més flors, porteu diners!
Digueu-li a l'amo que recordo.
Ho sento, he canviat d'adreça.
Estic mort, però ho porto bé.
Això tampoc és el que sembla.
No necessito cap mena de sabates.
Ahir em van vendre la moto.
Calla i deixa de mirar!
D'aquí uns dies, passaré per casa!