Dos poemes de llar i deu pensaments educatius
20 Desembre, 2009 19:42
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La llar pairal
Altra vegada el foc,
la llar pairal,
seure callat,
entendre-ho tot.
Passar els desitjos
pel fumeral,
moure les branques,
sentir un nou món.
Però una fada
trenca el somrís,
perd l’ encanteri
tot compromís.
On han quedat
les hores toves,
les dolces dones,
el fer-se gran?
Enceta el fred
Enceta el fred
altra jornada,
parla discret,
sense paraula.
Enceta el fred
nous sentiments,
per què a l’ hivern
és tot tan magre?
Enceta el fred
carrers deserts,
els tendres nets
passen farcits.
Enceta el fred
desitjos nous,
noves empreses,
sense enrenou.
Enceta el fred
la melmelada,
la blanca llet,
el seure a taula.
Enceta el fred,
nous abrigalls,
buida l’ armari,
acluca els grans.
I torna el fred,
ple de misteri,
al dolç sagrari
per fer comiat.
Pensaments educatius
Ensenyar no és més fàcil que endollar-los.
Els pares volen nens espavilats; els nois, pares innocents.
No cal trair el mestre, només allunyar-lo.
Estic aprenent que no cal ensenyar sovint.
Els nens no ploren, actuen.
Al cel, només van els mestres desesperats.
Déu mai es voldria posar en el nostre lloc.
És un alumne estrany, escolta i no sol equivocar-se.
Abans el mestre passava gana, ara ni en té.
Tres mestres parlant poden fer un riu.
Dos poemes gelats i deu epitafis
17 Desembre, 2009 19:27
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Enmig l’ estable
Una parella
trescant camins,
cercant dreceres,
ben prop la nit.
Una somera
sense remuc,
la jove Reina
sense aixopluc.
Un bon Josep
enmig suors
camina i prega
és ple de por.
Betlem arriba
entre lladrucs,
té massa fred,
minso de llum.
Josep aplega
atabalat,
vol una cambra
on reposar.
El cel desperta
esperançat,
la Mare espera
joiós Infant.
Josep tremola,
amb Ell el clam:
Enmig l’ estable,
Jesús és nat!
Betlem, Maria, Betlem!
Blanca neu entre muntanyes,
ens porta un desembre fred,
no cal dir: A Natzaret,
les hores seran gelades!
Una somera i tots dos
caminant per la drecera,
maleït Cèsar espera
comptar jueus a l’engròs.
Na Maria agombolada
massa jove per fruir,
potser hauria de tenir
molt més tova la jornada.
La somera dolguda
ni badalla ni somriu,
a la cara, porta escrit:
Una mirada perduda!
Betlem, Maria, Betlem!,
Na Maria com pateix,
el dolor va en escreix,
Josep atura un moment.
Betlem és tot adormit,
singloten els fumerals,
massa plenes són les llars,
poca llum i massa nit.
De sobte, la gran estrella
inunda el mig del cel,
una guspira s’ encén
comença la gran revetlla.
Epitafis
Ara resulta que tinc incontinència.
Si us plau, deixeu la porta lliure.
Acabo d’ encertar la travessa.
Prou de cervesa sense alcohol.
Canvio tres ossos grans per un ull petit.
Ni penso en provar-me el febre.
Necessito taüt amb videojocs.
Encara conservo les claus del cotxe.
Necessito xampú contra la caspa.
He aconseguit una núvia magra.
El taüt
14 Desembre, 2009 17:34
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El taüt
1) És el darrer vestit que no hauré de pagar.
2) Té les millors condicions per passar desapercebut.
3) Coneix la solitud de l’arbre que el va formar.
4) Em privarà de la visió d’un nínxol poc il·lustratiu.
5) Mai endevinarà el bosc on ens vam veure la darrera vegada.
6) Restarà amb mi fins que un dels dos decideixi tornar-se pols.
7) Anirà a l’església sense penedir-se de cap pecat.
8) Donarà una mica d’escalfor a un cos massa tibat.
9) Suportarà uns peus freds i una corona de flors.
10) Farà un viatge curt amb cotxe o a lloms d’essers dolorits.
Dos poemes amb pessebre i deu pensaments divins
11 Desembre, 2009 15:32
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Veig un nen
Porto pressa,
una manta,
unes ganes
de dormir.
Sóc pastor,
Déu com pesa,
un estat
de tan patir.
Pocs diners
amb massa gana,
ni negocis,
maldecaps.
Com arribo
ple de pena,
vora el foc,
passats els anys.
I tot d’ una,
entre ombres,
una estrella,
fa claror.
La tenebra,
sense pausa,
ara es torna
un llum gros.
Com m’ assec,
com escolto,
un bell àngel
parla i clou:
Ha nascut,
entre vosaltres,
un gran home,
el Fill gloriós,
apropeu-vos,
honoreu-lo
adoreu,
el nou Senyor!
Ara, sóc
en el pessebre,
porto ganes
i res més,
mentre miro,
badoquejo,
gran misteri:
Veig un nen!
Una llum
Heus aquí que porto pressa,
he refet el camí llarg,
poca joia, massa empresa,
sortir d’ hora, aplegar tard.
Tot al punt per quatre teles,
massa llana, poc cotó,
un hivern esfereïdor,
massa roba i poques peces.
Betlem arriba, s’acosta
en el joc dels venturers,
a l’ hostal massa viatgers
tots volen prendre la sopa.
Em deixen taula rodona
a la vora de la llar,
tinc el seient reservat,
porto anys petjant la sorra.
Miro la cambra, m’assec
i, en aplegar el primer plat,
la porta fa un esclat,
tot de sobte apareix Ell.
És un home ben plantat,
tou, cansat i decebut,
diria que s’ ha perdut,
demana per hostatjar.
L’ hostaler té semblant trist,
li fa un comentari curt,
aquell home es queda mut,
mira la llar, després fuig.
Tot d’ una la porta s’obre,
sense pressa ni remuc,
un xivarri es torna pobre,
deixa passar una llum.
Pensaments divins
Davant la caiguda de vendes s’imposarà la gola.
Es demana llop per empaitar el Corder de Déu.
Per quaresma, les tavernes només obriran els dilluns.
Els Reis Mags han signat la pau amb el pare Noel.
He venut l’ànima tres cops, però encara no he cobrat res.
No he pogut entrar al cel, acaben de pintar la porta.
Es prega als àngels portar identificats els fidels.
Déu acaba d’ abolir la guerra Santa.
Déu farà una reducció ministerial.
Satanàs evita negociar amb els jueus.
Dos poemes nadalencs i deu pensaments educatius
08 Desembre, 2009 13:07
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Parla Déu
Arriba l’ hora tardana,
com se n’ entra per Betlem,
porta pressa, porta fred,
va, diria, molt cansada.
Allí trobarà la Verge
amb un Josep neguitós,
una somera i un mos
que, de moment, se’ls escapa.
Tan cansats de fer camí,
tot venint de Natzaret;
els porta el manament,
el recompte del cacic.
Una taula, una menja,
a les postres, pobre jaç,
tenen la mosca en el nas,
se’ n sortiran amb la seva?
Les preguntes topen totes
amb silencis i entrebancs,
com la nit ha de passar
sense recull, sense llar.
Quan ja el dimoni somreia
tot fruint del desesper,
un homenet que s’ acosta
i un estable els promet.
Allí se’ n va la Maria
a punt de donar el seu fruit,
Josep, cap cot, l’ acompanya,
pobra empresa d’ uns vençuts.
Enmig de tan gran desori,
arribà, de sobte, el Rei,
és així com parla Déu,
ni accepta cap comentari.
La gran follia
La tarda passa asseguda
a la vora del pinar,
entrar-hi, no hi vol entrar
però troba qui remuga.
És Llucifer, panxa ampla,
amigot dels caminants,
el patró dels grans farsants,
massa cua, massa banya.
Arribat de nou al bosc
per una nova contalla,
una perduda batalla
amb un àngel lluitador.
El tros d’ àngel anuncia
tot i volant per Betlem:
La gràcia aplega plena
en els riures d’ aquell Nen!
Jesús, diu que s’ anomena,
el Fill gran d’ aquell fuster,
casat amb Na Maria,
un mal dia, a Natzaret.
Tanta joia, tant xivarri
per Minyó vingut a menys,
només tenen un estable
ple da palla i res més!
El més ruc dels encanteris
fins allí guia tres Reis,
si voleu més gran follia,
atureu, veieu com creix!
Pensaments educatius
Els alumnes dolents els tinc repetits.
Si acabem amb l'escola, ningú reconeixerà un ignorant.
Acabo d' entendre- ho: No em volen mort, només malalt.
No entendré mai perquè l' escola és la casa que guarda millor la pols.
Sé que no m' escolten, fa dues hores que he callat i ni se n' adonen.
Els alumnes saben filtrar dades i reproduir-les sense errades.
La intel·ligència ni ve a l'escola, ni gosaria entrar.
Massa paraules em diuen que és hora de callar.
Una lliçó és un sermó equivocat.
Tenen els ulls al llibre i el cap als núvols.
Dos poemes per Nadal i deu epitafis
05 Desembre, 2009 08:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Clara llum
L’ ovella jeu a la cleda,
un pastor encén el foc,
la vesprada arriba freda,
tot Betlem es torna fosc.
Avui toca bullir l’ olla,
quatre fulles, un xic de carn,
un sopar per prendre sopa,
massa aigua dintre el plat.
En aquestes dos arriben,
un segut, l’ altre plantat,
la somera, amb prou tentines,
pel camí, va avançant.
En aplegar a la foguera,
Ell els diu: Amb Déu sigueu!
Em podríeu donar noves?
Vull hostatjar a Betlem!
El pastor, tot i mirant-lo,
passa a dir-li, de seguit:
Hauríeu de preguntar-ho
a la gent que viu allí!
En Josep diu a Na Maria:
Hauries de reposar,
seu aquí amb companyia,
a la vora de la llar!
Davant de tal gosadia,
de trobar un aixopluc,
en Josep corre, capgira
i torna prou decebut.
Allí passaran la nit,
entre ovelles i lladrucs,
una estrella fa el camí,
una clara llum acull.
Desembre
Desembre passa, s’ adorm
a la vora de la llar,
el pagès calla, es mou
entre olives i plegar.
Els nois tornen de l’ escola
amb la lliçó poc apresa,
el mestre rondina, pensa,
com farà per posar l’ olla.
Desembre passa, s’ encalla
en els llums del carrer nou,
han posat massa enrenou
en una vila callada.
Els nois pararan taula
amb llibres i paper blanc,
dibuixaran, si s’ escau,
una Verge esblaimada.
Desembre passa i arriba
la festa del gran Nadal,
esporuguit veig el gall,
dolorida la gallina.
La mare desfent guardiola
pel dinar de compromís,
menja dolça a la cassola,
per a beure, aigua i vi.
Epitafis
Porto dies sense fer-me les ungles.
Ocupo poc espai vital.
Penso que he perdut visió.
Encara no he decidit que posar-me.
Busco núvia que tingui cotxe.
No aconsegueixo fer-me el llit.
Quin és el número de la grossa?
Tinc bona excusa per no sortir.
He acabat el llistat dels enemics.
He guanyat el judici!
El cavall
26 Novembre, 2009 12:10
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El cavall
1) És un ruc eixerit poc intel·ligent.
2) Porta a sobre un aprenent de déu.
3) Necessita camp per saber on ha d’anar.
4) No ha passat d’aprendre un parell de vocals.
5) Porta al senyor de la guerra per a què pugui fugir.
6) Creu que cada pam de sòl és una porta per on entrar.
7) No en té prou en donar el consentiment una vegada.
8) Pensa que aprendre és ensenyar les dents.
9) Es posa a córrer sense saber quin és el premi.
10) Sap endinsar-se, sense soroll, dintre de cada motor.
Dos poemes de camí i deu pensaments divins
24 Novembre, 2009 14:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Passejar
Ni minso ruc,
ni gran cavall,
vull només peus,
un xic de vall.
El passejar,
sense destorb,
és viatjar
per l’ ample món.
Una espardenya,
petit sarró,
la lluna plena
i fugir tost.
Ni brosta d’ àngel,
ni cor de ric,
anar anant,
tot fent camí.
I aturar
en un revolt,
tot contemplant
com pon el sol.
Cap paradís
serà tan gran,
vull tot l’ encant,
vull tot l’ encís.
Una passa
Mentre les tardes es cansen,
tot i refent llur camí,
apareixen, per on dic,
les ganes perden camades.
He segrestat el silenci
que dormia a la font,
mai cantava cap cançó,
mai prenia res de tebi.
S’ enfadava amb les paraules,
es queixava amb mil sons,
mossegaria els minyons
si, al capvespre, el deixessin.
El silenci és complaent,
massa bo per ser de poble,
el silenci és massa noble
per viure entre tanta gent.
Així, tot d’ una se’n va,
envoltat de gran misteri,
el silenci és encanteri,
no cal dir: Què tal li va?
Obro la porta, pregono
amb veu alta i organdí,
sortiré per fer camí,
vull finir entrant al mas.
Una passa rere altra,
com m’ alluno pel curull,
de vegades, pico l’ull,
de vegades, ni m’ agrada.
Pensaments divins
Déu ha decidit canviar el director general de marketing.
Satanàs diu que no té temps ni per pecar.
Un dimoni espavilat compra carn els divendres de quaresma.
Déu ha arribat a una conclusió: Tres homes de bé distreuen poc.
Jesús ha demanat al Pare: Ni pensi en jubilar-se!
Satanàs creu que perdre diners és un bon negoci.
No puc anar al cel, no sé on he deixat la bufanda.
Un dimoni ruc ha caigut en un pecat de saviesa.
Déu posarà una altra llibertat, la primera no sap on és.
Sant Pere espera un altre bot salvavides per salpar.
Dos poemes educats i deu pensaments educatius
22 Novembre, 2009 13:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tot prospera
Per la veu que duu el poal
noto l’ aigua en el seu fons,
és un pou profund, pregon
construït per homes bons.
Els servents de la noblesa,
fills fidels de pares grans
el cavaren fa prou anys
amb la força de l’amor.
De tal mena educats,
fan del pou el compromís,
penitents de molt patir,
han vingut per fer bondat.
Tota la vila s’ ufana
de tants homes principals,
ells seran només mortals,
però és seu el paradís.
Tot prospera, tot va bé,
els joves com s’alliçonen,
com les joves preguen totes
mentre seuen per cosir.
Aprenents ben educats,
amb la més noble intenció,
per què surt algun traïdor
que tal empresa desfà?
Aprendran
Una pausa hi ha a l’ escola,
entre callar i ensenyar,
una pausa per pregar
pel vestit i la cassola.
Atura el pobre mestre,
com deixa que passi el vent,
la finestra és a ponent,
tenen la borrasca a sobre.
Ara s’ acaba novembre
sense causa de condol,
poca força porta el sol,
tots somiant amb un pessebre.
Prompte aturaran la classe,
per pujar a la muntanya,
porten bastó, mitja canya,
un sac gros on posar herbes.
Aprenen sense cap llibre,
cultura, modernitat,
els dijous urbanitat,
els divendres dibuix lliure.
Sortiran callats, amb fila
després de fer gran comiat,
tot el poble els ha deixat
estudiar monotonia.
Així passen, així tornen
a seure tots al seu banc,
aprendran tots a sumar,
a llegir, a trobar l’ ordre.
Pensaments educatius
Un dia m'aixecaré de la taula i me la posaré a la butxaca.
Si aprendre fóra necessari, es faria més sovint.
Molts es pensen que aprendre és entrar en el regne dels ignorants.
Les coses que mengem tenen pocs estudis.
Un adult és un nen que no va poder parar de créixer.
Mireu si és gran l' escola que hi caben tota mena d' alumnes.
És una sort no compartir tots els mateixos defectes.
Tot i tenint poca pressa, em fan córrer.
Segueixo pensant que també em costa estimar-los.
Mireu si ensenya bé que, fins i tot vol entrar.
Dos poemes d'escola i deu epitafis
20 Novembre, 2009 18:26
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El capità
Aplego de nou a escola
tot i deixant el carrer,
abans, anava el primer,
ara, em porta la corriola.
He saludat els alumnes,
matiners i principals,
els altres tenen retard,
no volen ser a les més dures.
Enfilo cap a la sala,
tafanejo el passadís,
allí, es queda el somrís
entre somnis i desgana.
He de fer el cor ben fort,
endinsar-me a la batalla,
no tot el món serà palla,
ha d’ haver-hi algun pebrot.
Li dono pas a la clau,
es posa a parlar amb el pany,
la classe és monstre estrany,
hem de pujar-hi a la nau.
Despleguem la blanca vela,
la lliurem, sortim del port,
anem a cercar el tresor
de viatjar sense cautela.
Amb sotracs i feridures
ratlla amunt i ratlla avall,
anem deixant encenalls
tot cercant mil aventures.
El capità fent la troca,
els grumets a saltirons,
han d’ aprendre les lliçons
tot enmig de la revolta.
La classe avança, retorna
a la bocana del port
han après o molt o poc,
és la feina de l’escola.
La pissarra
Mireu, de fet, la pissarra
és un món que es va perdent,
ara, serà la pantalla,
tota blanca, innocent.
Allí, quedarà resclosa
a la cambra dels vençuts,
ni veurà passar l’ alosa
ni voldrà sentir els lladrucs.
Tornarà a ser la primera
en somiar somnis estranys
amb minyons cercant la guerra
a les cinc, en acabar.
S’ omplirà amb l’enyorança
dels ratllots sempre mal fets,
d’ aquell guix de cara plana,
tan polsós i satisfet.
D’ aquelles lletres farcides
de notable perfecció,
aquells dibuixos, consignes,
aquells escrits amb colors.
El mestre de beceroles,
de comptar i manaments,
és perdrà per la boirina,
és el preu d’aquest nou temps.
Epitafis
No vingueu en dissabte, enllesteixo.
Ahir va venir l' advocat a passar comptes.
No sortiré sense mascareta.
No us diré el que penso.
Porto mesos sense desodorant.
Em plau convidar-vos a la vetllada.
Gràcies per la visita!
En un no res, torno!
Procureu no agafar el son.
Sóc aquí de miracle.