Dos poemes de mar endins i deu pensaments educatius

18 Setembre, 2009 21:44
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 
Mar endins

Mar endins, gentil poncella,
porto els ulls prenyats de vós,
el pensament mig confós,
perduda l’ànima meva.
T’he cercat entre les ones,
al capdamunt del serrat,
he perdut la riba i prat,
ara sóc entre estrebades.
Mar endins, la terra perd
la grandària dels seus camps,
els homes les vanitats,
amor s’allunya, no hi és.
Un núvol enmig del cel
em parla ara del vent,
dels teus ulls, la teva pell
de la dolçor d’una veu.
Quan trafego vella nau,
quan dibuixa l’horitzó,
entre sospirs, tot llautó,
és quan penso, és quan faig
quatre ratlles, el teu nom.

Mala cara

Trencacolls, mar arborada,
ones farcides de planys,
al cafè, tot benestants,
a la barca, mala cara.
Per sis coves de sardines
els pescadors tremolant,
havien sortit d’albada,
eren a la mitja part.
Núvol negre anuncia,
arriba cerçada gran,
mar endins arriben fulles,
pescadors: Deixem-ho anar!
De sobte, para la feina,
s’entrebanca el ben pescar,
recullen les arts de pressa,
una empresa de gegants.
La barca gronxa que gronxa,
boja aigua entra i surt,
el pescador es torna mut,
ningú rondina ni canta.
Joguina de la disbauxa,
la barca se’n surt com pot,
entre suors, troba el port:
Massa por i prou salada.

Pensaments educatius

Tinc molta sort, he despertat i era diumenge.
Mirats de lluny ni semblen alumnes.
Estic decebut, m'han dit que sóc el més maco de la classe.
Mai un fill deixarà de ser espavilat.
Els dono la lliçó perquè, segurament, no deu valer gaire. 
Estic desconcertat, sona el timbre i no es mouen.
El mestre no sap jugar, sempre vol repartir ell.
No oblideu que l'enemic tornarà demà.
Us contaré un secret: Aquí us deixaran xisclar!
Sense lloances, em costar aprovar. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: