Dos poemes bojos i deu epitafis
04 Agost, 2009 10:57
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Guardeu la roba
Agredolç, del tot malalt,
he estat entre mil somnis,
uns nou-cents eren dimonis,
la resta gent de ciutat.
Aplegaren al capvespre,
cansats, desfets de la lluita,
sense gràcia, sense fruita,
aprenents, mai seran mestre.
Cabassos de vanitats,
dipòsits de la cobdícia,
aniran per la malícia,
per acabar en un plorar.
Sentinelles de l’avern,
captaires de melangia,
no patiu, tot és migdia,
mai arriba el fosc saber.
Guardeu la roba i el prec,
tindreu la més gran fortuna,
una finestra i l’engruna
de por per tot i per res.
Borrosa
L’estimo i tant m’agrada
que per ella em sento rei,
amb un nas més que vermell,
al matí, pot ser carbassa.
La porto com de bracet
per tots els carrers del barri,
vaig fugint de tot xivarri,
vaig trobant l’acolliment.
És prou alta, arrodonida,
massa suro al pensament,
és una mossa imponent,
callada i sempre borrosa.
És la més noble promesa,
d’una terra prou feixuga,
parla poc, gairebé muda,
guarda el tresor de fotesa.
L’he trobat en un reixat,
tot mirant cap al carrer,
amb tres germanes també,
només una n’he portat.
Ara, passegem plegats,
tocant façanes i portes,
em fiten les males boges,
mai sabran com he pecat.
Entrem a casa tots dos,
la deso dintre l’armari,
avui, faré el comentari,
demà, serà el festejar.
Epitafis
Descanso amb pau, però guanyo poc.
Hi ha crisi, no ha vingut ningú.
Ni m'he tret el barret.
Em feia il·lusió un lloc tranquil.
Ni us comento l'enterrament.
El mossèn deia que no era fidel, parlaria del meu gos.
Els primers dies feia goig.
El veí és polític, està convencent les ànimes.
He agafat rampa al peu.
Al capvespre, entra el toc de silenci.
La gana
03 Agost, 2009 21:51
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La gana:
1) És l'enclusa que fa treballar.
2) És el pany que obre més portes.
3) És una fera difícil de disfressar.
4) És una de les necessitats més constants.
5) És la mare de totes les buidors.
6) És el dimoni de cos perfecte.
7) És un dels defectes que ens manté vius.
8) És un cos elàstic i devastador.
9) És omnipresent i angoixant.
10) És el pitjor dels monstres que ens governa.
Dos poemes de son i deu pensaments divins
31 Juliol, 2009 19:31
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dolça boirina
Arriba el son, a mig camí,
entre cent riures, la mare ferma,
marca rellotge, toca altre fi,
clou la juguesca, tota la gresca.
Fosca la cambra, lliure la nit
mira la lluna per la finestra.
Apaga el llum, tots a dormir!,
parla la mare, marona tendra.
Tinc ulls grossos, massa eixerits,
per endinsar-se a les tenebres,
sento prou lluny el darrer crit:
Calla, reposa, demà no és festa!
És l’avi vell qui tomba i gira
sempre agafat al gran coixí,
passa el silenci, aplega al llit,
es torna tot dolça boirina.
Somnis
Aplega, sense xisclar,
la brisa de la contrada,
com ha deixat a la mar
sense pena, sense fada.
És la terra sufocada
qui l’ha vingut a cridar,
corre i salta per anar
allí on nota la falta.
A la bella dels grans vents,
mai se li acut córrer massa,
com l’esguarden els ocells,
com l’esperen a la casa.
He deixat finestra oberta
per tal de veure el dansar,
la cortina és la parella,
com l’agafa de les mans.
I, mentre, ballen i ballen,
enmig la pau i l'encís,
ulls es tanquen, somnis tornen,
surten tots del paradís.
Pensaments divins
Amb deu pecats mortals, et donen cromos de l'infern.
Tinc un amic llaurador, en sap de fer baixat sants?
Déu vol estalviar: Només es faran miracles els caps de setmana!
Jesús anava de corder, qui sap com es vestirà ara?
Déu estudia astronomia, no se'n refia de l'horòscop.
He provat de ser déu, però tinc vertigen.
Déu no s'equivoca, tot i així, parla poc.
Satanàs està trist, no li creixen les banyes.
M'han posat un àngel miop, només ajuda la veïna.
Els dilluns vaig a l'infern, és el dia de comprar peix.
Dos poemes d'ase i deu pensaments educatius
29 Juliol, 2009 16:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Els deixo
El capcot, mirada ampla,
les orelles en el cim,
sense pena per l’amic,
sense pressa per la gana.
El ruc passa, a mitja tarda,
el camí del desconhort,
el pagès el porta a l’hort,
cal llaurar una trossada.
Entre quatre tomateres,
riuen bojos els pebrots,
ell diria: No hi són tots!,
tan grassos i sense celles.
Profunda tarda d’estiu,
el pensament enlairat,
de sobte la mitja part
d’un amo massa esquifit.
Batalla porta els ferits,
els herois perdent el seny,
els deixo, en sóc conscient,
som tan minsos, tan petits!
Clic, cloc
Clic, cloc, avança i empeny
el carro de la fortuna,
sense pressa, una a una,
posa les passes i el seny.
Bon amo de massa vell,
minses ganes d’arribar,
ni té pressa per llaurar,
ni l’empaita el voler ser.
El ruc mirant la contrada,
la muntanya, el sembrat,
una mula l’ha passat,
porta la pressa a la cara.
Apleguen tots tres al tros,
carro, ruc i el gran senyor,
els dissabtes somiador
d’una terra, d’un terròs.
Sota la figuera estant,
fan pensament i feinada,
una dona enamorada
els esguarda cap al tard.
Han estat quaranta solcs,
una empresa de gegants,
la rella és massa gran,
dos empenyen i no es pot.
Apleguen de nou al cap,
mireu l’herba com somriu,
la suor ha fet gran riu,
els herois com s’han cansat.
Clic, cloc, avança la tarda,
el sol els diu que se’n va,
cap a casa, ample el pas,
només un no plora encara.
Pensaments educatius
Aprenen poc perquè l'orgue té massa tecles.
No cal ensenyar a caure, és millor aprendre a pregar.
Ni els alumnes dolents obliden com fugir d'escola.
El vent va anar a l'escola, però la finestra era tancada.
Si els alumnes s'adormen, no oblideu abrigar-los.
En una mà porto la ploma, en l'altra la feina.
Sempre sou a temps de semblar una mica més boig.
Si els alumnes em coneixen, els hauré d'aprovar.
Tinc un gran desig: Donar classes i no despertar!
No sé on és el cel, però no hi ha escola.
Dos poemes de tempesta i deu epitafis
27 Juliol, 2009 11:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El vell pagès
Clourà el cel, dissortat vespre,
hi ha massa núvols per fer bonic,
és el gran mal d’un temps antic,
un temps feixuc amb ses tenebres.
El bon pagès amb sa fortuna,
mirar el cel, llençar el renec,
el capellà somiant a una:
Gran el miracle!, viure després.
Un temps poruc passat per aigua,
passat per pedra, passat per vent,
el pagès vell cridant el cel,
mai oblidant d’on surt la ràbia.
El núvol gran, de sobte, esclata,
solta, per boca, gran devessall
ara, es llença muntanya avall,
vall esdevé tota escarlata.
El vell pagès, a contracor,
els ulls acluca, s’entortolliga
el poruc gos s’acosta, el crida,
passa l’estona, és ple el record.
Acoto el cap
Enfadat Déu, ara, ens recorda
passat ben dur, si cal distant,
quan l’home foll esdevé nyap,
oblida el deure i s’ageganta.
Podria ploure i seria dolç,
el benefici per la lloança,
però el Senyor, avui, es cansa
clarificant: Qui És, qui sóc!
El preat home, prou maliciós,
pel gran revés de la fortuna
no vol el sol, desitja lluna,
passa de savi a ser traïdor.
Llavors, es clar, ve la tempesta
per fer-li veure on té el seu lloc,
acoto el cap, em faig el sord
plorant després la gran desfeta.
Epitafis
Passo de comiats.
Ara, he agafat anèmia.
Doctor, demà no podré venir!
Sóc a l'infern, què us pensàveu?
Va ser, tot just arribar.
Descalceu-vos, acabo de fregar.
No us puc contar res més.
Necessito llengua per pegar el segell.
Senyor Déu: Ara, pujo!
He perdut la glòria, algú sap el camí?
L'avorriment
26 Juliol, 2009 17:43
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L’avorriment:
1) És arribar a la cantonada i no saber com girar.
2) És no aprendre a passar per la vida.
3) És desconnectar el cap amb el cos.
4) És tardar massa en arribar enlloc.
5) És el més freqüent dels parèntesis.
6) És anar cap amunt en un terreny pla.
7) És la revenja dels infeliços.
8) És una malaltia molt contagiosa.
9) És la manera més trista de fer-te companyia.
10) És fer tombs sense ganes de marejar-te.
11) És un país sense muntanyes ni cases ni gent.
12) És la millor manera de no fer res.
13) És un buit gros en una vida ensopida.
14) És una aturada de cervell sense mort cerebral.
15) És l' únic país on no vol manar ningú.
16) És el gran pou on cauen els decebuts.
17) És el laberint més a mà que tenim.
18) És un rellotge sense busques ni corda.
19) És un habitacle sense portes ni garlandes.
20) És l' únic lloc on cap tothom.
Dos poemes de trompitxol i deu pensaments divins
24 Juliol, 2009 11:39
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
D’aquí cap allà
Bocamoll, mig trompitxol
anant d’aquí cap allà,
el món el deixa rodar,
ni té casa on rebre el sol.
Gran cabdill, home de bé,
de seny i de tarannà,
una mossa el va deixar
a la boca del carrer.
Home feble, temorec,
fill pròdig de la fortuna,
només l’espera la lluna,
per mentir un poquet més.
On aniran els desitjos,
les futures ambicions?
On rauran dolces cançons
tan plenes de compromisos?
Carn cremada per la vida,
tomba i tomba per la plana,
ni goses amb la muntanya,
mai podràs trobar la mida.
Cerca, en el forat del temps,
altres empreses glorioses,
sense espines, creixen roses,
deixa infern per anar al cel.
Cent empreses
Em dirà el gran mirall:
On has deixat la feblesa?
La porto, sense fermesa,
mal lligada dalt del cap!
Cada dia, pel matí,
agafo el farcell dels somnis,
uns són bons, altres desoris,
fet i fet, és el destí.
He encetat cent empreses
de ganes i de passió,
la meitat diuen que no,
la resta rauen esteses.
Vianant de cada hora,
no tinc pressa en arribar,
esguarda tot el dubtar
entre deure i penyora.
Trafegot de compromisos,
per la vida ensarronat,
volia prendre els anissos,
però tots s’han acabat.
Pensaments divins
Satanàs necessita dimonis fidels, accepta recomanats.
Satanàs em comenta que pecar pot reduir el colesterol.
Déu ha pensat recloure's en una illa sense televisor.
Jesús vol tornar al desert, allí va perdre la innocència.
Al cel, estan despedregant una bona part dels camins.
Déu vol ser progressista, però els rics han dit que no faran més esglésies.
He vist plorar Déu, recordava quan era jove.
El dimoni no porta pressa, diu que sap on vol anar.
El dimoni és amic dels boletaires dolents.
He arribat d'hora al cel, els sants no portaven l'aurèola.
Dos poemes de menjar i deu pensaments educatius
22 Juliol, 2009 20:24
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Llepafils
El menjar és un treball
important, imprescindible,
no el descuida un cos lliure
ni l’oblida el condemnat.
Això suposa l’empenta
del pagès i del cuiner,
cal oferir-lo després
de complir severa feina.
És símbol de complaença,
d’una bona voluntat,
de parar-se a descansar
mentre la panxa trafega.
Entre patates i enciams,
ha de trobar la mestressa
una cistella prou plena,
de moneda mai n’hi ha.
Els minyons no tenen gana,
la cullera els caurà mal,
el marit és un sidral,
calla, beu, vol filigrana.
Així passen les estones
d’un treball de mal portar,
tots ho fan, han de menjar,
llepafils, la resta pobres.
La bona cuina
El comprar, encendre el foc,
encetar el receptari,
sense arribar a ca’ l notari,
el concloure, si així es pot.
Posar cossos sobre el banc,
agafar eines de tall,
començar el gran treball
passa a passa, pam a pam.
Anar emplenant cassola,
el mirar-la, regirar,
de tant en tant, comprovar
com es queda, com es posa.
Estudiar, amb fotografia,
aquell plat tan ben cuinat
per trobar-li l’entrellat:
La bona cuina de l’àvia!
Pensaments educatius
Fet i fet, som un més dels incomptables monòlegs.
El problema de la classe és la manca de miralls.
Desconfio de la seva intel·ligència, mai de la seva vivor.
No patiu pels dies avorrits, sempre en podreu trobar més.
Alumnes sense son i dilluns sense ràbia, som a vacances.
Les paraules són vent i les classes somnis de moliners.
Mireu la lluna, d'on li surten totes les setmanes?
Si he d'anar a l'escola, almenys no em poséssiu pedres.
Els alumnes porten la sal, no oblideu mai les pomes agres.
No oblideu que les batalles s'han de fer amb soldats ben preparats.
Dos poemes eventuals i deu epitafis
20 Juliol, 2009 20:16
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
En el cap
En el cap, mil malifetes
ens traslladen a altres llocs,
van farcides de tants mots,
enfilats amb cent empentes.
Una munió de captaires
com apleguen al cervell,
sense ganes ni atuells
es perdran entre promeses.
Voldria tenir batalla
de pensa i de compromís,
però perdo tot l’encís
sense lluita, sense pausa.
En el cap, els dos dimonis
tot i la cua brandant,
em pregunten si he fet tard
per despertar sense somnis.
Escriure un poema
Escriu un poema és
com enfilar-te a la lluna,
per a veure, una a una,
les paraules que conté.
Fer un cluc el pensament,
anar a prendre la lliçó,
un contestar mai que no,
un lluitar en tot moment.
Escriure un poema és
una guerra isolada,
una ploma per espasa,
ben mullada per la ment.
Trastocar la vella llei,
del gran seny i la consciència,
conquerir arribar a rei
en un regne de paciència.
Epitafis
No us descuideu el porró.
Aquesta setmana, he comprat una enciclopèdia.
Ho sento, acabo de morir-me.
Encara no he pagat la caixa.
Vaig morir el primer dia de rebaixes.
De jove, ja era un home fred.
Encara tinc l'ai al cor.
Lliuro tots els dilluns.
No pareu, poden sospitar.
Ho he aconseguit!
El futbol
19 Juliol, 2009 11:06
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El futbol:
1) És la millor manera de transformar el públic en gladiadors.
2) És una de les bones maneres de compartir una pilota.
3) És una manera de córrer pel prat amb una mica de bogeria.
4) És allí on la dona i el món et deixen cridar.
5) És la visió complaent de veure gent suant per conquerir una il·lusió.
6) És el millor mètode per deixar de treballar per quatre sous.
7) És la manera més natural del tracte a puntades de peu.
8) És perseguir tot un món per allunyar-lo.
9) Era el primer reducte dels homes on les dones no solien entrar.
10) És la conversa més inútil i complaent.
11) És de les poques coses on quasi tots tenen raó.
12) No és tan dolç com tenir un fill però és millor que criar-lo.
13) És una de les poques excuses que encara funciona.
14) És l' esport que acosta els pobles i els colpeja.
15) És un dels pocs llocs on no fa falta entendre res.
16) És un anar i tornar limitat.
17) És l' esport que té més present a les mares dels participants.