El gat
18 Novembre, 2009 17:13
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El gat
1) És el convidat inestable de la casa.
2) Busca company sense assolir compromisos.
3) Tindrà son mentre no tingui gana.
4) Es mostra tan discret com li permet el cos.
5) Estima tant els ratolins que se’ls voldria menjar.
6) És el gran esportista sense exercicis d’entrenament.
7) Estima la llum de la lluna i l’escalfor del sol.
8) Vol un amo invisible amb una casa solejada.
9) És un enamorat de la neteja en sec.
10) Té pocs amics i menys compromisos.
Dos poemes fantasmals i deu pensaments divins
16 Novembre, 2009 16:53
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Pobre fantasma
Aplega la nit
entre promeses,
cauen esteses,
angúnia i por.
Era a la vida
home captaire,
prou rondinaire,
mig somiador.
Vénen empreses
sense caler,
d’ un abeller,
surt el desig:
- Vull una joia
per un gaudir,
he de finir
per a tenir-la!
Pobre fantasma
tan maternal,
pot seure dalt
de la murada.
Guanya batalla
sense lluitar,
deixeu-lo anar
a cercar venjança.
Un mal minyó
el va trair,
ha de morir
per continuar.
Tota sa vida
és un desori,
cercant oprobi,
provant triomfar.
Una nit fosca
el porta arreu,
és tot hereu,
té massa fam.
El botxí
Quant de gran
la queixalada
ha de ser
per a guanyar?
Passen hores,
passen totes,
i no sé
com continuar.
Sóc novell,
petit fantasma
de penúria
i embolic,
sortiré
quan mor el dia,
per a seure
enmig l’ oblit.
Si, a la nit,
un rondinaire,
un captaire,
vol eixir,
esperaré
on canvia l’ aire,
on la flaire
fa patir.
Allí, sol,
entre mil mossos,
he de prendre
aliment,
sóc covard,
poruc, firaire,
amic, no gaire,
sols un botxí.
Pensaments divins
La Creació s' acosta a la divina comèdia.
Satanàs no fa pecats, no li surt a compte.
El pecat era mortal i es va morir.
Déu donarà punts per bona conducta.
Satanàs té problemes de personalitat.
Déu estudia les bases per a fer un concurs de precs.
Satanàs ha proposat la targeta 666.
Tres sants estan en vaga de miracles.
S'ha disparat la revenda per veure la nova temporada de forques.
Jesús té problemes per convertir el vi en brandy.
Dos poemes de fullam i deu pensaments educatius
14 Novembre, 2009 18:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Petita fulla
Arriba l’ hora, la malastrugança,
avenir terrible, la nova tardor,
no vull marxar, no sóc trobador,
no vull cantar, sento esgarrifança.
Vaig venir al món sense cap tardança,
un abril solemne, minso de calor,
aplegà a la vall, massa somiador
tot ple d’ unes ganes, d’una benaurança.
Vaig conèixer el terra, la sínia pregona,
quatre enciams desperts, un parlar de dona,
tot era preciós ni fred ni tempesta
xerrar de treball sense gens de festa
per anar enfilant el brancam de l’arbre,
com era tot foc, ara es torna marbre.
Així ben callada, plegada a la fosca,
tibaré mon cos per a rebre el vent,
la petita fulla, tota innocent,
només vol seguir, ara ja fa nosa.
Una fulla
Una fulla a la teulada
com pregona el desencant,
un plorar, esmicolant
un matí, una vesprada.
Una fulla sense seny
com em canta la cançó:
Vull les galtes d’un minyó,
un somriure complaent!
Una fulla poca-solta
mai es cansa de parlar,
recitant per recitar
tot xerrant sense cap boca.
Una fulla aventurera
com voldria viatjar,
el pardal la pot portar
des de la plana a la serra.
Una fulla confident
de la veritat primera,
voldria tenir l’ espera
per pujar de nou al cel.
Una fulla enamorada
de la vida i paradís,
ha de perdre tot l’encís,
per finir esmicolada.
Una fulla sense rei,
sense amic, sense fortuna
esdevindrà una engruna,
és el món qui posa llei.
Pensaments educatius
Són massa alumnes per no perdre'n cap.
Ells tenen la raó, hem de procurar que no l' ensenyin.
Qui no vol anar a l' escola és perquè ja és sabut.
Si us heu de perdre, busqueu camins coneguts.
La porta de la classe és la frontera de l' infern.
No sé com dir-ho, però és millor que no ho entenguin.
Treballem amb equip, almenys per amagar-nos.
Farem el que calgui, ells ni ho provaran.
No se'n burlen, no arriben a certes altures.
Tinc el deure d' enfadar-me sense que es noti massa.
Dos poemes de fulla i deu epitafis
12 Novembre, 2009 18:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dic que sí
Arriba l’ hora primera
a la vora de la font,
a sota, s’ atura el món,
al capdamunt, no hi ha crema.
Estan tots els arbres vells,
prou cansats i decebuts,
la meitat s’ han quedat muts,
sense joves ni poncells.
On han anat les rondalles,
els sospirs entremaliats?,
on han fugit els galants?,
on han quedat les rialles?
La senyoreta tardor,
ha trencat les hores dolces,
ara, queden només sobres
a la vora de la font.
Allí em troben assegut,
amb la boca fumejant,
vaig a les fulles comptant,
i trencant dolça quietud.
El pare núvol convida
a posar-me sota el pi,
en aquestes dic que sí,
és una passa la vida.
Damunt la fulla
Pujaré damunt la fulla,
engroguida, inapetent,
esperant que arribi el vent,
viatjant des de l’altura.
No he tenir altres ales
per emprendre mon camí,
és ben brètol el destí,
mai t’ ajudarà debades.
Hauria estat un àngel
fill perdut del paradís,
però aplegà mon destí,
em llençà sense coratge.
Pujaré damunt la fulla,
m’ enfilaré cap al cel,
vull la gràcia, un xic de mel
un somrís sense malura.
Emprendre petita cursa,
sempre de cara a ponent,
no vull veure aquella gent,
que assevera mentre muda.
Epitafis
La vida m' ha deixat un mal cos.
Ara, resulta que m' he quedat mut.
De fet, el cap no el faig servir gaire.
Necessito un llaç per a la calavera.
Recordo que va dir: Ara, l' operarem!
Vull tornar a casa el notari.
Diu que m'estima, però trobo que tarda.
Estic recuperant-me de la darrera vida.
Si voleu anar al cel: Al fons i a la dreta!
Ahir va venir el metge que m' havia de salvar.
La vellesa
10 Novembre, 2009 14:04
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La vellesa
1) És la més insuportable de les propostes.
2) Arriba sempre quan ets al davant del mirall.
3) Sap que l’odies i la necessites.
4) No es parla amb ningú però tothom l’entén.
5) Treballa incansablement per situar-nos damunt terra.
6) És gairebé una proposta indecent.
7) Troba els homes al cafè i a les dones a la perruqueria.
8) És la millor porta per entrar en altres regnes.
9) És la més pacient de totes les virtuts.
10) T’ ensenya a viure en mons més petits i propers.
Dos poemes de peanya i deu pensaments divins
08 Novembre, 2009 13:07
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Arribem al carrer gran
Hem de treure la patrona
a passejar pels carrers,
enmig presses, desespers,
comença la feina grossa.
Els carrers són prou estrets,
la peanya és molt antiga,
entre suors i fatiga
anem desfent el turment.
Arribem al carrer gran,
trobem sencera munió,
regidors, televisió,
els nouvinguts a ser sant.
Llavors comencen empentes,
el prendre plaça d’heroi,
les estrebades, els cops,
solen fer les malifetes.
En cinquantena de passos,
hem canviat cent portadors,
uns porten el nen en braços,
la patrona va com pot.
Entrem de nou al carrer,
on només viuen les flors,
ens quedem els perdedors,
amb la Verge i poca gent.
Tot d’ una
Mare, deixeu-me dormir,
no vull portar la peanya,
aquella mossa m’ enganya,
diria que es riu de mi.
Estimava la dolcesa,
nova mel en la paraula,
em demanava ajudar-la,
em regalava l’orella.
L’ havien fet feia un mes
pubilla de no sé què,
havia d’ anar, a la festa,
processó pel seu carrer.
Llavors em veia, oferia,
el regal del seu somrís,
com em feia fonedís,
aplegant on no volia.
La peanya és massa gran,
va farcida de mil flors,
no faltaran servidors
massa enjoiats pel treball.
Em deixaran mitja espatlla,
acabaré mig trencat,
em farà la gran rialla,
i, tot d’ una, oblidat.
Pensaments divins
Tenim dos sants en oferta.
Les processons han de sortir a l'hora assenyalada.
Han reconvertit la sala dels pobres d'esperit.
Déu està en mans de la providència.
L'infern romandrà tancat per rebaixes.
Vull ser temptat, però amb més imaginació.
Satanàs pren les dones dels rics i torna les dels pobres.
Aquest any, a l'infern, ha guanyat l' avarícia.
Déu dóna aigua i Satanàs inaugura balnearis.
Jesús també curava de gràcia.
Dos poemes d'escriure i deu pensaments educatius
06 Novembre, 2009 21:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Davant la taula
Assegut davant la taula,
un rellotge martelleja,
és diríem la revenja
dels qui ara ja són faula.
Tinc un cos per adobar
amb lliçons molt mal apreses,
en el sarró les promeses,
res de dolç per emportar.
I la vida maleïda,
dissortada, estimada
em va posant la contrada,
entre cotons, afeblida.
I miro el sol quan repunta
i la lluna que se’ n va,
un pastor sense ramat,
avui plora la fortuna.
Assegut davant la taula
amb un llapis a la mà,
us proposo nou demà
per contar-vos el que passa.
Escriure
He portat de nou un vers
des del fons de les tenebres,
escriure fa meravelles,
tot i així, com entreté.
Posarem de nou en boca
dels amics més malfeiners,
una dèria, una proposta,
sense pausa ni diners.
Farem una nova ratlla,
enlairant-la cap al cel,
prendrà dolcesa de mel,
aplegarà si s’ espatlla.
Amb tot aquest enrenou,
veieu com ho he aconseguit:
Avançar amb un escrit
que no porta res de nou!
Ara, cansat, m’ acomiado
pregant per ser pretendent,
hauré d’ aturar un moment,
estic viatjant sense esbarjo.
Pensaments educatius
Els nois es fan grans i els peus rodons.
Només vaig, ells em preparen les lluites.
Tinc prou defectes per no resultar avorrit.
No els he de fer perdre el temps ensenyant.
Algun dia els pares esdevindran fills.
L' home evoluciona, però no aterra.
Sempre tenim escrita l'hora de sortir.
Tinc alumnes suspesos, encara no sé ben bé d' on.
Mentre ells no aprenen, jo respiro.
Tinc un dubte: Qui el necessita?
Dos poemes desfullats i deu epitafis
04 Novembre, 2009 19:30
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La fulla
La fulla cansada
de treballs feixucs
espera, delera,
vol pausa planera,
sense grans remucs,
per somiar la tarda.
Ha passat eixuta,
dolça primavera,
entre gran bonior,
després la calor
la va fer més vera,
més noble, més bruna.
Aplega el bon temps
de deixar la feina
en altres indrets,
ara vol l’ hivern,
sense cap veïna,
sense massa fred.
Les ametlles
Una catifa, mil fulles,
cargolades, sense encís,
com es perd el paradís
de les ametlles porugues.
Les he recollit, amb ganes,
una a una, entre cançons,
els joves eren a escola
els més vells prenen el sol.
Les ametlles presumides,
mig obertes, sense seny,
han trontollat fins a terra,
han caigut sense dir res.
Una en plego, altra deixo,
és el fet de treballar,
em voldria afanyar,
m’ entrebanco, ho lamento.
Una a una, al cabàs,
van caient, es van dormint,
encara porten vestit,
a casa, l’ he de llevar.
Després pugen a les golfes,
pensatives, sense fe,
allí dormen mig hivern,
tot somiant: Serem les postres?
Epitafis
Cap sastre em vol fiar.
Com va la vaga de transport?
Han prohibit tots els cursets accelerats.
No he aconseguit la feina.
Experimento sensacions estranyes.
Tinc els ossos desmotivats.
Sis mesos més i acabo la penitència.
M'han concedit el tercer grau.
No crec que vulgui tornar.
No féssiu preguntes que no puc respondre.
El mestre
02 Novembre, 2009 16:46
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El mestre:
1- Va a l’ escola amb l’esperança que no hi sigui.
2- Té prou alumnes per endevinar el seu futur.
3- Treballa com pot a l’ hora que el deixen.
4- Encara sap que un ordinador no pensa.
5- Cobra per enfadar-se sense perdre el control.
6- Entra a la classe sabent que la batalla ha de començar.
7- És el més gran dels nois i el més petit dels homes.
8- Prova d’ estructurar el cap sense ferir-lo.
9- Mai endevina la nota que es mereix cada alumne.
10- Sempre serà la caixa dels trons.
Dos poemes de garrofa i deu pensaments divins
31 Octubre, 2009 08:14
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Els garrofers
Quan la tardor, de nou, segella
nova arribada als nostres camps,
allà a la plana, tot són enganys,
entre murmuris de fusta vella.
Diuen que tenen, les oliveres,
bones olives, oli eixerit,
però pregona, la llarga nit,
altres remors, altres empreses.
L’ oliva nova no fa mercat,
tots volen, ara, la gran mantega,
pobre pagès, ja ni estossega,
massa suada per minsos guanys.
Farà prou temps, era content,
tenia mostra el gran garrofer,
aquest any nou serà planer,
farcit de joia, amb poca gent.
Però les bruixes poc que l’ escolten,
és home vell, poc principal,
amb poca força, poc capital,
passa l’ heroi enmig tanoques.
Després diran: Mira, s’ha mort!
Qui portarà ara els seus camps?,
les oliveres s’ escanyaran,
els garrofers tot seran plor.
Una garrofa
He vist néixer una garrofa,
al dessota del Montsià!
L’ he vist verda, després negra,
ara a terra, abans a dalt!
Heu vist riure el conill,
quan la fruita és a punt?,
aquelles mossegadetes,
una a una, al contrallum.
El garrofer, bona ombra,
bona fulla i aixopluc,
ara calles, mentre passen,
vora teu, somnis de ruc.
La dolçor que tu pregones,
ara, em porta el greu pensar:
On seuran aquelles dones
que t’ anaven a cercar?
On seran els grans cabassos,
les rialles, les cançons?
On rauran els joves mossos
tot batent a cor què vols?
Qui dormirà a la palla
una nit de la tardor?
Qui sentirà el gall a l’alba,
l’ arribada del gran sol?
No seran les hores dolces
de penúria i embolic,
ara, tots tenim els cotxes,
poca gana, nou vestit.
Una feina ben pagada,
nevera i calefacció,
una llista inacabada
de misèrrims reietons.
Pensaments divins
Déu té problemes de protocol, li queden seients lliures.
Qui ha d'anar a l'infern, finestreta 666.
La propera temporada, els àngels portaran vestits de cotó.
Satanàs està que talla claus, no hi ha pressupost per a més calderes.
Satanàs es pensava que el gas natural era de franc.
Sant Pere no deixarà entrar al cel sense boina.
Déu ha decidit suprimir misses, el vi està pels núvols.
Faig prou pecats per no fer el ridícul.
Satanàs obligarà portar cadenes els caps de setmana.
Queda prohibit fumar a la sala de tortures.