El medi

20 Abril, 2009 19:50
Publicat per jjroca, Aproximacions

    

   El medi:


  1) És la part de la natura que té els pitjors veïns.

  2) Aniria millor si no li diguessin qui és l’home.

  3) Sempre vol ser on no toca.

  4) Va començar una festa que no sap com acabar.

  5) Hauria de ser més animat i menys primmirat.

  6) Ha sortit del no res i vol tornar, a saber quan.

  7) No vol deixar-nos sols i ho està pagant.

  8) És una bona manera de viatjar.

  9) És la riquesa dels pobres i la pobresa dels rics.

10) Es vol envoltar de voluntats que el trairan.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amatents i deu pensaments divins

18 Abril, 2009 19:21
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Sento

Sento com l’amor així m’abraona,
em colpeja, ara, tot el pensament,
és una juguesca de la mala gent,
em porta, a la casa, un somrís de dona.
Abans, trafegava, anant tot el dia,
entre una feina, un saber jugar,
anava al cafè, anava a pregar,
arribant la nit, ben sol m’adormia.
Però, per fi, sona la festa preada
i, com si tal cosa, a ballar aniré,
potser que la trobi amb vestit de fada,
li diré acudits, els gojos faré;
veuré com es para, em mira, reposa
i, després d’això, no sé si podré.

L’espero

És així com apareix
la joiosa primavera,
amb les ganes de ser jove,
d’estimar una deessa.
L’abril enfila segur
i es retarda l’escalfor,
els desitjos i l’amor,
el sentir-se presoner.
Ara, espero amatent,
perquè veig com ja s’acosta,
m’entaforo amb la rosa,
li ofreno el meu deler.

Pensaments divins

Volia ser déu, però tenia els braços curts.
Els científics no poden creure en Déu, necessiten el seu lloc.
Déu necessita empreses elèctriques, Satanàs està més fet a viure a les fosques.
Fa minuts que sóc a l'infern i ja em busquen les pessigolles.
L'infern està desconegut: Ara serveixen carn crua!
Satanàs diu: Trobo a Déu com a apàtic.
Déu prohibeix l'entrada de fantasmes després del migdia.
Cel en obres: Han començat a posar dutxes d'aigua tèbia!
Aniria al cel, però és espai lliure de fums.
Déu està enfurismat: Ha fet fora el cap de logística!

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de primavera i deu pensaments educatius

16 Abril, 2009 21:37
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

S’endevina l’estiu

La primavera ha portat,
al costat del ram de flors,
una gana, una fermesa,
unes dèries per tothom.
Els pagesos de la vila,
que altra cosa no tenim,
ens llevem quan mou el dia,
treballem allí on vivim.
Cantem quan ve l’oreneta
i s’endevina l’estiu,
entre la verda olivera,
els pàmpols nous de raïm.
Els camins s’omplen de ganes,
velles finques d’enrenou,
el carro, segur, avança,
amb el carro, va l’enyor.

Ara, mira

Ara, mira, ara, passa,
és tan dolç el caminar,
diria: No toca terra!,
com avança, com se’n va.
Du camisa, unes faldilles,
les sabates de mudar,
un cistell, unes ulleres
i una bossa on posar el pa.
Ha deixat la plaça plena
de treballs potser mai fets,
ara, enfila, sense pressa,
el carrer on viu el vent.

Pensaments educatius

Potser no són dolents, però saben fer tots els papers.
Ser arribar a l'escola, mai sé com he d'entrar.
Un ordinador és un mestre sense recança.
Plora més que un mestre: Ha de ser un déu!
No patiu pel que no saben: És el vostre tresor!                            
És més pesat volar sense ales que plorar sense llàgrimes.
No dubto dels alumnes, sempre els tindré com a enemics.
Un pot arribar a savi, però no crec que se n'adoni.
Procureu no fer la classe més llarga que la paciència.
Treballeu amb fe, almenys deixareu alguna cosa. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes tous i deu epitafis

15 Abril, 2009 12:03
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

El temps

El temps, que passa i oblida
el trontollar en el passar,
em vol posar, per amiga,
la vida que es va allunyant.
I s’allunya quan somio
i s’allunya quan refaig
aquell deure de fatiga
que m’imposa el cos preat.
El temps, que passa, enganya
i mai es vol aturar,
em deixa a les hores toves
i, quan el crido, se’n va.
No és molt anar amb cos d’home,
ell s’omple de vanitat,
després, perd tota fermesa,
quan la sort plora i se’n va.

Noia

Noia, la rosa fa peça
i et contarà, si l’escoltes,
al darrere del perfum,
aquelles paraules toves.
No et parlo avui de victòries
de grandeses ni embalums,
et parlaré de les presses,
del desig que porto als ulls.
Noia, la rosa fa peça
i, aquesta mà que la duu,
no té gràcia si no arriba
a trobar la que és amb tu!

Epitafis

He decidit: Tornar-me invisible!
He mort per una bona causa: Estava viu!
Eviteu despertar-me abans del migdia.
Tinc pena: Tants deutes i estic sense fer res.
Ho sento: Encara no m'he fet a la idea!
El veí vol que li signi una hipoteca.
Ho tinc dit: Truqueu abans de venir!
Em trobo com a perdut.
De fet, estic sense dents.
Amb quatre retocs, igual faig goig!
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

L'amistat

13 Abril, 2009 19:37
Publicat per jjroca, Aproximacions

L’ amistat:


  1) No necessita tocar campanes per existir.

  2) Ha de ser la darrera que abandoni la casa.

  3) Necessita un lloc on aturar-se sense destorb.

  4) Podria comprar- se si algú la pogués empaquetar.

  5) Va descalça i no té por del camí.

  6) Sempre està amanida a retocar la casa.

  7) Empetiteix quan es cansa.

  8) Mai pregunta quan ha d’anar-se’n.

  9) Pot viure perfectament sense saludar-me.

10) Em mira quan ploro i s’amaga quan ric.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de fidels i deu pensaments divins

10 Abril, 2009 19:39
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Omplen casa

La terra crida, sadolla,
en el dia trist de l’any,
els vilatans omplen casa,
omplen casa els convidats.
Han vingut de terres noves,
ben guarnides de quitrà,
amb llaunes de tota mena,
han vingut per visitar.
Aniran cap a l’església,
la torre del gran castell,
els monuments de mil flors:
Com recorden mort d’un Rei!
Sortiran en processó,
amb ciris de tota mida,
és l’hora de fer seguida,
de patir per un estrany.

És hora

És hora de fer bagatge,
d’asseure’s i de pensar:
On serem a l’endemà?
És Pasqua sense coratge!
Qui ha tornat, sense pressa,
d’una missió impossible?
Qui ha pujat al Calvari
per trobar una calavera?
Ha recordat el Diumenge:
Hem conquerit a la mort!
Hem deixat tot un traïdor,
esporuguit, buscant Regne!
És hora de tornar, enrere,
en solemne processó,
per trobar aquella presó
que s’obre a la primavera!

Pensaments divins

Ara, em faré un déu a mida i me'l posaré al portàtil.
Si no voleu anar al cel, proveu de no morir.
Déu meu: Si deixo la terra, què em posaràs a sota?
He provat de ser déu, però acabo a la cambra de bany.
Satanàs comprarà banyes, als xinesos, per a la botiga de records.
Havia d'anar al cel, però em vaig agafar als diners.
Jesús demana apòstols sense afany de lucre.
Havia venut l' ànima, però han traslladar el dimoni de galàxia.
Jesús està a segon d' Enologia.
Satanàs: La solució no és posar la cua al microones! 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de Quaresma i deu pensaments educatius

08 Abril, 2009 09:51
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Tercera pedra
 
Entren a dansar els homes,
els qui tenen el poder:
un Herodes, un Pilats,
un Jesús de Natzaret.
El primer vol la grandària
d’unes terres que no té,
el segon voldrà la gràcia
d’un Cèsar, no el comprèn.
Com Jesús sembla l’ Hereu
d’un regne massa gloriós,
els altres dos que s’enfaden,
volen desfer-lo d’un cop.
Entre anades i vingudes,
seguides pel Sanedrí,
volen, per fi, deslliurar-se,
amb el problema finir.
Tancats en el carreró
de la fosca i de la por,
li donen cent fuetades
i confien: N’hi haurà prou!
Però aquell tal Jesús,
fill primer d’un vell fuster,
deu tenir alguna cosa:
Molts el volen veure encès!
Decideix, el gran Pilats,
tot no escoltant la senyora,
a Jesús donar traspàs
amb una creu, mala cosa.

Ens deixaràs

Veieu en Jesús clavat,
enmig la gran agonia,
tots els homes perdonant,
un Divendres, que embogia.
El sol se’n vol anar,
en veure tal disbarat,
els amics com l’han deixat:
Malament comença el dia!
Només resta la gran Mare
vora del fidel Joan,
pocs parents i, trencada,
na Maria, qui l’estima.
Ens deixaràs bon Jesús,
hem traït, tots, el teu nom,
els qui fugen i no hi som,
els qui són i no t’escolten! 

Pensaments educatius

Si aneu a una illa deserta, no descuideu el guix.
Els alumnes tenen cadires, nosaltres trinxeres.
Tenen ganes de menjar, però no paren de mossegar.
Un nen callat és un paradís sense porta.
Parlen a crits, no saben que sóc a prop.
La saviesa no s'adorm en cap enteniment.
No saben la lliçó, però aprenen com agafar-la.
És bon mestre: Ni es fixa ni posa feina!
Cap classe pot acabar en terra ferma.
Proveu d'ensenyar-los, algun dia us podran sorprendre. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes quaresmals i deu epitafis

06 Abril, 2009 19:24
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Primera pedra

Un cop passades les portes
de la gran Jerusalem,
encetades les cent palmes,
comença llur sofriment.
Dotze apòstols el segueixen,
tots volen ser part del Rei,
un, qui anomenen Judes,
cerca alhora força i fe.
En Jesús arriba al temple,
el més maco, el més bell,
allí, portarà doctrina,
allí, encendrà la llei.
El negoci ben muntat,
entre colomes i bes,
anirà al daltabaix,
primera pedra que sent.

L’hora fosca

Enmig del temple gloriós,
obra del fill de David,
Jesús pregona doctrina,
envoltat pels enemics.
Uns volen fer-lo Senyor,
enmig rierades de sang,
altres volen un sermó
que els pugui esvalotar.
Jesús comença el camí,
sense pressa d’arribar,
però la Pasqua s’acosta,
més ha de córrer el finar.
I Judes, qui ja tremola,
perquè el futur no veu clar,
vol posar a prova el seu Amo,
tot pensant que triomfarà.
Un Dijous, a l’hora fosca,
deixa els amics i el sopar,
i demana fer juguesca,
ell, qui vol sempre guanyar.

Epitafis

No em facis riure!
Tinc problemes de transport.
El cor es va aturar, on anava?
Tinc por de fer un esternut.
Apropa't, et vull dir una cosa!
Si vénen els mossos, feu-me un crit!
Tinc prohibit sortir sense fanal.
He demanat excedència de vida.
Només em queda fer una assegurança d'ossos.
Us he dit que no vendré la sitja.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El vas

04 Abril, 2009 19:27
Publicat per jjroca, Aproximacions

El vas:

 

 1) És on dorm el desig i es desperta la passió.

 2) Et dirà el que té i el que desitja.

 3) Recull les tebieses i procura no foragitar-les.

 4) Té massa panxa per pensar res.

 5) Sap d’ on ve la vida i cap on ha de tombar.

 6) Deixa de cantar quan es posa a dormir.

 7) Vol viure entre mullenes i oblida els temps de seca.

 8) Espera l’ampolla i li prega dolçor.

 9) No arriba a conèixer massa les begudes.

10) Es vesteix sovint amb roba transparent.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de contes i deu pensaments divins

02 Abril, 2009 19:08
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Els pobres

Si voleu, podré contar-vos
un conte malaguanyat,
entre pobres compromesos,
sense joia de pagar.
Van eixir, fa temps, un dia
de la cova del tresor,
sense pena ni alegria,
amb gana de menjar tot.
Van comprar, amb prou empenta,
quatre mobles i un piset,
una moto sense rodes,
una barca sense rems.
Els savis aconsellaven
deixar a banda els diners,
tenir era gran fal·lera,
guardar era el més dolent.
Els savis van amagar-se,
van tancar-se en un castell,
ara, els pobres com protesten,
deixeu-los, en queden més.

Les arrugues

Una poncella m’ha dit,
aquest vespre, quan passava:
Trobo que fas mala cara,
camines sense neguit!
- Et vendré unes bones herbes,
  una crema per la pell,
  un perfum de coloraines,
  un sabó per fer-te bell!
  Tot plegat són quatre euros,
  els pagaràs sense res,
  veuràs com miren i ploren,
  totes les fades que veus!
Ni crema ni foc ni cendra
que la vida m’ha fet vell,
tinc comptades les arrugues,
en deuen ser unes cent!
 

Pensaments divins

Satanàs, si et vols emportar l'aura, no em despertis.
Déu és ianqui, he reconegut el barret. 
Els nous servents de la mort, no saben fer anar bé la dalla.
Cerco ànima bessona que no sàpiga llegir.
Prou li ha costat a Déu, sortir-se'n del G.P.S.
Satanàs diu: N'estic de Déu fins a la cua!
La porta del cel restarà tancada a l'horari del futbol.
És completament normal, trobar entrades de l'infern a la revenda.
Satànas necessita paletes per animar les joves.
Satanàs estudia, seriosament, una pujada en el preu de les temptacions. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs