Dos poemes de fresca i deu epitafis

31 Agost, 2009 14:04
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Carrer ample

Carrer ample ple d’estels,
caminant sense senyera,
una nit sorda, planera,
vilatans mancats de fred.
Un diumenge estiuenc,
poca gent prenent la fresca,
només dones, algun nét,
cadires de fusta vella.
Els homes, televisor,
un partit, una cridòria,
caminant trobant la joia
d’un poble tranquil del tot.
Carrer ample ple d’estels,
un rellotge sense hores,
encara parlen les dones,
encara juguen els nens.
Trenca la nit un soroll,
massa enlairat i llunyà,
podríem dir: Un avió!
Podria ser: Un gegant!

Al carrer

Toquen les onze i sé
que la nit és prou serena,
hi ha xivarri a la taverna,
hi ha ganes de voler ser.
Les cartes dansen llardoses
entre demandes i precs,
al carrer, estan les mosses,
tot parlant d’homes de bé.
Les barques dormint a port,
els peixos dormint també,
en el cap, juga la por
minvada del mariner.
Només retorna la brisa,
baixa de la terra endins,
porta la flaire dels pins,
sense abric, sense camisa.
Toquen les dotze i sé:
Un diumenge ja s’acaba
un desig troba la casa,
vol la menja que no té!
La dona cridant els nins,
els nins oblidant qui crida,
el pare tornant i el dia
tot morint entre delers.

Epitafis

Encara em queden prou vacances.
Estic pendent de noves ofertes.
Truca’m al 666.
No he mort, ha estat un teatre.
No li digueu que sóc aquí.
Us accepto les disculpes.
Avui, no estic d’humor.
Necessito un ull, a poder ser, blau.
Ara, m’he quedat sense gas.
He trobat un ronyó que no és meu.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: