Dos poemes de calor i deu pensaments educatius
09 Juliol, 2009 18:37
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La cuca
Dormo al tros,
remunta el sol,
quina ràbia!,
quin dolor!
Les cuques de fanalet,
abandonen el camí,
ni les sento ni les veig,
com s’amaguen sense crit.
He passat aquesta nit
amb tres pedres per coixí,
estava jagut a casa,
massa angúnies per dormir.
Esbatanada finestra,
sense roba per tapar,
el dimoni parla i tempta,
agafo la mula i vaig.
Arribo, de pressa, a l’hort,
la lligo a la figuera,
cerco, amb la lluna plena,
un mal llit on dormir poc.
Allí, recompto els estels,
n’aplego i passo set-cents,
quan ja m’anava fonent,
apareixen els condols.
Que una fada encisada,
una daina i tres follets,
com porten la matinada,
encara em troben despert.
Repasso per repassar,
els pensaments dissortats,
la cuca ve a visitar,
el sol surt, ella no hi és.
Dorm el pobre
Seuré a l’ombra de l’om,
un dissabte a migdia,
minsa pena, gran fatiga,
llarg viatge, porta el món.
He lluitant amb ferreny sol,
una empresa dissortada,
he perdut tan gran batalla,
tot cercant millor aixopluc.
Segadors sense neguit,
de barret i pom de palla,
han tallat la bona gana,
han vingut a raure amb mi.
Han encetat carmanyola,
el gran pa, bóta de vi,
ara mengen sense gana,
tenen set, són eixerits.
Els deixo menjar, sestejo,
dirien que m’he dormit,
després tornen a la feina,
mira el pobre, sega el ric.
Pensaments educatius
Demano, amb molta fe, alumnes-moble.
Ells no aprenen, però estic molt enfeinat.
Erreu, però no perdeu la calma.
Tot i tenint força, no aconsegueixen fer córrer més el sol.
El fred va a l'escola, no sap que allí estan servits.
Mai deixo la bossa plena de fantasmes.
Un ha de pensar que, almenys, les parets escolten.
Procureu no buidar mai el sac de l'esperança.
Proveu d'entendre'ls sense donar-los massa avantatge.
Ells, com els grans, entenen millor una escombra que un llapis.
Dos poemes d'edat i deu epitafis
07 Juliol, 2009 10:08
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tres vailets
Passa a passa, el gaiato,
una pena, el front suat,
es troba a mitja edat,
diríem: El pobre iaio!
No arribaran el seixanta,
fa prou temps se’n van anar
a la font de comellar,
allí esguarden la gran calma.
Tres vailets de cara tova,
ampla com la mitja nit,
li han de contar que han patit
el gran fet d’anar a l’escola.
Nostre iaio complagut
de problemes tan galdosos,
els mira enmig dels gojos,
sospirant, amb ulls mig clucs.
Tot i parlant, alliçona,
els innocents aprenents,
ell trafega pensaments
més copiosos, més llunyans.
Tres vailets de cara tova,
deixen iaio a mig pensar,
tenen pressa per jugar,
cercar llum en altres braços.
El secret
Procurant fugir del temps
una bruixa endimoniada,
va provar d’enamorada
amb un diable aprenent.
Posava fruit del raïm,
el millor de la contrada,
provava vestit de fada,
feia riures i esgarips.
Aplegaren cinquanta anys,
a la pell, a mans i cara,
la bruixa enamorada
va encetar el desesper.
El diable mig babau
va perdre la gran fortuna
de gaudir la jove i taula,
a l’ infern, el van deixar.
La bruixa enfurismada
amb deu berrugues al nas,
es passeja tot cridant,
des de la fosca a l’albada.
El secret poruc del temps,
raurà en el pou pregon,
els qui el veuen ja no hi són,
els qui hi són ho tenen verd.
Epitafis
Acosteu l'orella i us contaré un secret.
No senyor, no, aquí no venem espelmes.
No ho entenc, tenia tan bona salut.
Deies que era gras, torna d'aquí un mes.
Si porteu una bossa, podríem anar d'excursió.
No hi ha remei, hauré de sortir per llenya.
Menys rosaris i més vi.
L'enterrament va anar bé, després em van deixar sol.
El sermó va ser bonic: Com van deixar la família!
Estudi acollidor sense massa complements.
La mort
05 Juliol, 2009 17:54
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La mort:
1) Et deslliura de la presó de la vida
2) És la darrera victòria que un aconsegueix sol.
3) Arriba sempre quan un creu que ja ha passat de llarg.
4) Mai ve a buscar-me, és el cos qui va a trobar-la.
5) És qui et roba el desig i et fa caure a la saviesa.
6) No necessita cridar ni enfadar-se amb ningú.
7) Et porta allí on no havies anat mai.
8) Llegeix en el meu cos i sap tot el què no vull deixar.
9) Recull el temps que m’ha sobrat i el dóna a qui li sembla.
10) És la bona amiga: Mai retreu que no la convidis.
11) Desitja que tinguis un viatge curt i agradable.
12) És l’amant que mai et deixarà sol.
13) És qui li dóna permís al cos per a què faci fetor.
14) Aconsegueix que les idees tornin a ser idees.
15) Arriba si la demano i no li tinc por.
16) Sap les ganes que tenia d’aprimar-me.
17) Porta la pau i els núvols a la butxaca.
18) Et porta al país dels desconeguts i ignorats.
19) És la companya que no enganya ni enveja.
20) Et portarà al primer somriure sense por.
21) Et traurà el dolor i el neguit de sobre.
22) Desitjo que em deixi anar sense que el cos se n’adoni.
23) Sap llegir, dels llavis, tots els idiomes.
24) No creu ni vol tenir esperança.
25) Entén les meves pors i les suporta.
26) Ens ve a dir que ja hem patit prou.
27) De vegades es perd i tarda en arribar.
28) Arriba d' hora per a uns i tard per als altres.
29) No fa massa cas del què sent dir.
30) Em du a la casa on restaré per sempre.
31) Té el difícil paper de mantenir-se ferrenya.
32) Ens posa al lloc on no fem massa nosa.
33) M' estima tant que no em deixa anar.
34) És la darrera amiga de la vida.
35) No ha de donar massa explicacions.
36) Treballa sense pressa i reposa sense neguit.
37) Em demana que no digui res.
38) És la porta de la segona part.
39) Em dóna el millor del seu regne.
40) No parla ni critica ni espera ser res més.
41) Sempre arriba quan ningú ho demana.
42) Mai falta al seu compromís.
43) Difícilment cau en paranys humans.
44) És, irremeiablement, necessària.
45) No necessita cap mena de presentació
Dos poemes de péixer i deu pensaments divins
03 Juliol, 2009 16:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Aplega la fada
Cansat de passar l’estona
sense lluna, sense rei
un pensa que la gran llei
ha vingut per a ser bona.
Vianant sense fortuna,
a la cara poc encís,
accepta que el paradís
és la casa més comuna.
Sense gana de saber,
sense força per aprendre,
un comença llarg viatge:
Anar del ser al no ser!
Quan la boca es reclosa,
ofegada en badallar,
un voldria que el somiar
aparegués una estona.
Dolça menja immaculada
sense ganes d’endrapar,
tanca els ulls, deixa’t anar,
mira: Aplega la fada!
La mare terra
Corre, empaita, fes-te gran,
menja dolç a tort i a dret,
endevina el desesper.
Puja, ara, al fumeral,
per a contar-li a la lluna
mil històries, una a una.
Cavalca a dalt del vent,
amb una egua poruga,
sense sella per muntura.
Repassa tot l’ univers,
aprèn sense to ni solta,
engola tota la fosca.
La mare terra, marona,
et posarà la cullera,
calla, endrapa, esbufega.
Pensaments divins
Anava a fer un miracle, quan han aplegat els mossos
Entraré al cel, necessito una mica de cabell d'àngel.
Camí del cel, he trobat moltes botigues de records.
Satanàs no té preu, ara es vol fer periodista del cor.
Com era divendres de quaresma, vaig anar a dinar a l'infern.
Li he dit a Satanàs: Les calderes petites són més acollidores.
Està bé que em cremis, però no vull que em posis maionesa.
Ara, per a ser dimoni, demanen: Anglès i "Marketing".
Satanàs, caldera perpetua no vol dir d'acer inoxidable.
He demanat a Satanàs: Menys pecats de carn el mes de gener.
Dos poemes de gusarapa i deu pensaments educatius
01 Juliol, 2009 11:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Regna a la nit
Sense llei,
sense traça,
ha aplegat
la gusarapa.
Per la porta
o fumeral,
com espanta,
com fa mal.
L’avi la duu
ben amagada,
dintre el sarró,
a la bufanda.
Allí, descansa
sense dir res,
només es mou,
ningú la veu.
Porta la por,
el xiscle estrany,
només treballa
per fer maldat.
La gusarapa
és talment així:
Dorm tot el dia,
regna a la nit!
Venturosa gusarapa
Abans, moria amb el dia,
per néixer a la mitja nit,
enemiga del gran sol,
companya de l’esperit.
Maleïda gusarapa
guardant sempre mon coixí,
sentinella dels meus somnis,
tan lletja, tan mala traça.
Com portaves les lliçons,
ben lligades amb un fil,
feies creure: Els minyons
apreníem sense fi!
Venturosa gusarapa,
qui et pogués ara tenir?,
ara, regna, sense pena,
un vell monstre atemorit.
Pensaments festius
Procureu no pensar que una classe són 3.600.000 mil·lèsimes de segon.
Porteu el que sabeu, ells només es quedaran amb els buits.
Sense por, fins el dimoni és bo.
No penseu amb el futur, ja tenim polítics.
Cada classe ha de ser una festa: Sòbria i un pèl avorrida!
Ells no volen treballar, nosaltres tampoc.
Buideu la saviesa i no en guanyareu més.
Mireu les carones i proveu d'oblidar-los.
El problema de la classe és la densitat de la població laboral.
Ells no en saben prou, són el vostre avenir.
Dos poemes acampanats i deu epitafis
29 Juny, 2009 16:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ding..., dong...
Ding..., dong...,
les campanes de l’ermita
parlen ara, qui les pica?
Dong..., ding...,
les campanes del convent
porten pluja, porten vent!
Ding..., dong...,
les campanes de la plaça,
parlen poc o parlen massa?
Dong..., ding...,
les campanes de l’església
com pregonen la innocència!
Ding..., dong...,
les campanes del meu cor,
donen res, s’emporten l’or!
Dong..., ding...,
les campanes sense fe,
callen ara, qui les sent?
Les campanetes
La bruixa puja
dalt del terrat,
no vol la guerra,
fa mitja part.
La bruixa vola
sense parar,
desig la porta,
no vol anar.
La bruixa sent
dues campanes,
tocant al to,
sense estrebades.
La bruixa cerca
l’enteniment,
sentint com dringuen,
el va perdent.
La bruixa folla
deixa un udol,
és mala feina,
el trobar el sol.
Les campanetes
sense parar,
riuen i ploren,
com l’han guanyat!
Epitafis
L' àvia està contenta, mai surto per la nit.
L'accident va anar bé, va ser la festa de després.
Tingueu paciència, espereu la temporada baixa.
La dona va fer l'assegurança, no la podia decebre.
Mort s'està bé, potser molesten els ossos.
Obriré només per ventilar.
De fet, només necessito un raspall de dents.
Em preocupa la mandra que tinc.
Cos en bon estat: Afanyeu-vos!
Em pregunto si ja puc deixar el medicament.
La prudència
27 Juny, 2009 13:08
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La prudència:
1) És la més poruga de totes les deesses.
2) No vol res que bellugui més el cor.
3) Va comprar un castell però no sap on és la clau.
4) Es lleva si fa tard, però no acostuma a sortir del cos.
5) Tarda massa temps en fer-se una casa.
6) Hauria de saber que obeir no és morir-se.
7) Sempre té temps per no fer res.
8) Aprofita el dia de pluja per no mullar-se.
9) No vol més foscor que la dels dies grisos.
10) No va per places ni carrers sense llums.
Dos poemes de taula i deu pensaments divins
25 Juny, 2009 13:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Asseguts
Asseguts entorn la taula,
després d’aquell bon dinar,
el pensament deixa anar,
el món passarà a ser faula.
Les empreses matineres,
els assentiments de cap,
l’ aplegar a casa tard
les lluites i malifetes.
El seny esberlat dels vells,
la pressa inoportuna,
el mirar aquella lluna
que no porta sentiments.
Tot segueix el degotall,
el curull de les idees,
esdevenen mil promeses,
com es perden gola avall.
Asseguts entorn la taula,
expulsats del paradís,
els homes de compromís
es perden per la paraula.
La tarda segura avança,
el sol se’n va complagut,
el silenci es torna ruc,
després arriba la calma.
On va el temps?
On va el temps de saviesa?,
ahir era al nostre entorn,
l’hem perdut per massa pressa
per viure en altres mons.
On va el temps de la pobresa?,
semblava nostre senyor,
una tarda, una dolcesa,
una agulla i deu cançons.
On va el temps de la promesa?,
la qui regna en tot el cor,
una lluita sempre encesa
per finir de guanyador.
On va el temps de parar taula?,
mancat d’or, de plata i fil,
amb un desig sense traça:
Marxar, per tornar més ric!
Pensaments divins
El pitjor de l'infern és que sempre balles amb la més lletja.
He estat a la glòria, allí cobres per sermons.
Jesús ha de ser enòleg, es passa el dia a la vinya del seu Pare.
Al cel, tenen vacances la Setmana Santa.
No crec en un Déu de dretes, no el veig amb amistançada.
Vaig anar a comprar un tros de creu i em va tocar el plàstic.
He anat a confessar-me i he agafat la nova reforma.
Estava pensant amb Déu i m'han fet la traveta.
Déu voldria tenir veïns, però no hi caben.
Tres justos van arribar al cel, la porta era tancada.
Dos poemes per Sant Joan i deu pensaments educatius
23 Juny, 2009 18:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cuques i marietes
Entre tèbies cançonetes,
les cuques i marietes
van aplegant al jardí.
No porten les melangies
pesades d’aquests nous dies,
ens apropen el matí.
Han estat tota l’estona
passejant amb sa marona:
Una lluna d’organdí!
Li han preguntat, de passada,
com una noia enamorada
pot arribar fins aquí.
La lluna, molt mentidera,
els respon, a cau d’orella:
Són les perles del coixí!
Les cuques i marietes
mai callades, sempre inquietes
li responen sense crit:
Marona veus meravelles,
en un llençol ple d’estrelles,
oblides on dorm la nit!
Nit encisera
Una nit tan encisera
ha de ser la missatgera
d’una fita important.
Un sol que no troba casa
es lleva, brandant l’espasa,
per lluitar en dur combat.
La lluna com l’aconsella
li proposa, li desvetlla
com hauria de guanyar.
Sorgint de la cantonada,
de la vall, de la contrada,
les bruixes han d’arribar.
Els homenots maldestres,
massa porucs, al capvespre,
les fustes van apilant.
Les dones els acompanyen
ni somriuen ni descansen
la lluita ha de començar.
Entonen dolces cançons,
farcides de mils amors,
que penetren en el cor.
Les bruixes, en sentir-les,
s’apropen, es despentinen
tot volant sense destorb.
Quan les bruixes s’acosten
tot mirant les joves noies
una xarxa els cau damunt.
Els homes surten de pressa,
sense pausa i amb fermesa
lliguen les puntes i punt.
Ara encenen la foguera,
les bruixes faran la crema,
només resta sutja i fum.
Pensaments educatius
Ploreu perquè han deixat de riure.
Es donen cops quan comprenen que quelcom no funciona.
No sóc prou espavilat per provar d'aterrar.
Passeu la jornada endreçant els fantasmes.
Déu coneix el món i espera que estiguin madurs.
Ser pare és conquerir l'equilibri entre la proximitat i la distància.
Algun dia descobriran que un llibre no és el que pesa.
Els alumnes han de ser, sorprenentment, invisibles de tant en tant.
Als pares, els dol pagar per allò que no volen fer.
El més pesat de les classes són les innombrables pauses.
Dos poemes de cotxe i deu epitafis
21 Juny, 2009 22:33
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cinc-cents cavalls
Cinc–cents cavalls i un ruc
com galopen per la plana,
sense regnes ni tartana,
només porten el remuc.
Ara, els veuràs passar
a dos – cents i escaig per hora,
et diria que és volar,
entre el desig i la glòria.
Aprenent de Superman,
fill fidel de criptonita,
tracte diví sol·licita,
mireu- lo com s’ha fet gran.
Només el veuen els rics,
els galants i les poncelles,
en el cap les vint orelles,
ben bones per escoltar.
Cinc-cents cavalls i un ruc
pararan enmig la plaça,
ni volen prendre la userda,
prefereixen bon xarrup.
Ara, callen i confien
en la més noble saviesa,
taula estant, l’avinentesa
per poder- se emmirallar.
El caminar, prefereixo
Pare n’estic de gran
que ni empro la camisa,
una mossa com m’estima,
em proposa viatjar.
Em donarà la llicència
per portar-la al meu costat,
un somni així preat
no demana ni consciència.
També portarà l’amiga,
un cosí de massa lluny,
un nuvi que no tenia,
un germà que pica i fuig.
Pare n’estic de gran
com un cove en un paller,
un raïm en el celler,
esperant ser triturat!
La noia, que és tan bonica,
aquesta tarda m’ha dit:
Posa-li bona musica,
t’esperaré sense abric!
El castell dels malentesos,
pare, fa mal governar
escolta, deixem-ho anar,
el caminar, prefereixo.
Epitafis
No accepto recomanacions.
Estic convençut que tornaràs.
Ofereixo nínxol bufó d'una sola planta.
Si has d'entrar, compte amb els ciris.
N'estic tip del toc a morts.
Podríem dir que faig vida de vidu.
He anat al psicòleg, tenia ganes de treballar.
Necessito trompeta elèctrica per ressuscitar.
Ara, a l'estiu, em canviaré el taüt.
He deixat unes monedes per si algú em vol portar flors.