L'avorriment
26 Juliol, 2009 17:43
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L’avorriment:
1) És arribar a la cantonada i no saber com girar.
2) És no aprendre a passar per la vida.
3) És desconnectar el cap amb el cos.
4) És tardar massa en arribar enlloc.
5) És el més freqüent dels parèntesis.
6) És anar cap amunt en un terreny pla.
7) És la revenja dels infeliços.
8) És una malaltia molt contagiosa.
9) És la manera més trista de fer-te companyia.
10) És fer tombs sense ganes de marejar-te.
11) És un país sense muntanyes ni cases ni gent.
12) És la millor manera de no fer res.
13) És un buit gros en una vida ensopida.
14) És una aturada de cervell sense mort cerebral.
15) És l' únic país on no vol manar ningú.
16) És el gran pou on cauen els decebuts.
17) És el laberint més a mà que tenim.
18) És un rellotge sense busques ni corda.
19) És un habitacle sense portes ni garlandes.
20) És l' únic lloc on cap tothom.
Dos poemes de trompitxol i deu pensaments divins
24 Juliol, 2009 11:39
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
D’aquí cap allà
Bocamoll, mig trompitxol
anant d’aquí cap allà,
el món el deixa rodar,
ni té casa on rebre el sol.
Gran cabdill, home de bé,
de seny i de tarannà,
una mossa el va deixar
a la boca del carrer.
Home feble, temorec,
fill pròdig de la fortuna,
només l’espera la lluna,
per mentir un poquet més.
On aniran els desitjos,
les futures ambicions?
On rauran dolces cançons
tan plenes de compromisos?
Carn cremada per la vida,
tomba i tomba per la plana,
ni goses amb la muntanya,
mai podràs trobar la mida.
Cerca, en el forat del temps,
altres empreses glorioses,
sense espines, creixen roses,
deixa infern per anar al cel.
Cent empreses
Em dirà el gran mirall:
On has deixat la feblesa?
La porto, sense fermesa,
mal lligada dalt del cap!
Cada dia, pel matí,
agafo el farcell dels somnis,
uns són bons, altres desoris,
fet i fet, és el destí.
He encetat cent empreses
de ganes i de passió,
la meitat diuen que no,
la resta rauen esteses.
Vianant de cada hora,
no tinc pressa en arribar,
esguarda tot el dubtar
entre deure i penyora.
Trafegot de compromisos,
per la vida ensarronat,
volia prendre els anissos,
però tots s’han acabat.
Pensaments divins
Satanàs necessita dimonis fidels, accepta recomanats.
Satanàs em comenta que pecar pot reduir el colesterol.
Déu ha pensat recloure's en una illa sense televisor.
Jesús vol tornar al desert, allí va perdre la innocència.
Al cel, estan despedregant una bona part dels camins.
Déu vol ser progressista, però els rics han dit que no faran més esglésies.
He vist plorar Déu, recordava quan era jove.
El dimoni no porta pressa, diu que sap on vol anar.
El dimoni és amic dels boletaires dolents.
He arribat d'hora al cel, els sants no portaven l'aurèola.
Dos poemes de menjar i deu pensaments educatius
22 Juliol, 2009 20:24
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Llepafils
El menjar és un treball
important, imprescindible,
no el descuida un cos lliure
ni l’oblida el condemnat.
Això suposa l’empenta
del pagès i del cuiner,
cal oferir-lo després
de complir severa feina.
És símbol de complaença,
d’una bona voluntat,
de parar-se a descansar
mentre la panxa trafega.
Entre patates i enciams,
ha de trobar la mestressa
una cistella prou plena,
de moneda mai n’hi ha.
Els minyons no tenen gana,
la cullera els caurà mal,
el marit és un sidral,
calla, beu, vol filigrana.
Així passen les estones
d’un treball de mal portar,
tots ho fan, han de menjar,
llepafils, la resta pobres.
La bona cuina
El comprar, encendre el foc,
encetar el receptari,
sense arribar a ca’ l notari,
el concloure, si així es pot.
Posar cossos sobre el banc,
agafar eines de tall,
començar el gran treball
passa a passa, pam a pam.
Anar emplenant cassola,
el mirar-la, regirar,
de tant en tant, comprovar
com es queda, com es posa.
Estudiar, amb fotografia,
aquell plat tan ben cuinat
per trobar-li l’entrellat:
La bona cuina de l’àvia!
Pensaments educatius
Fet i fet, som un més dels incomptables monòlegs.
El problema de la classe és la manca de miralls.
Desconfio de la seva intel·ligència, mai de la seva vivor.
No patiu pels dies avorrits, sempre en podreu trobar més.
Alumnes sense son i dilluns sense ràbia, som a vacances.
Les paraules són vent i les classes somnis de moliners.
Mireu la lluna, d'on li surten totes les setmanes?
Si he d'anar a l'escola, almenys no em poséssiu pedres.
Els alumnes porten la sal, no oblideu mai les pomes agres.
No oblideu que les batalles s'han de fer amb soldats ben preparats.
Dos poemes eventuals i deu epitafis
20 Juliol, 2009 20:16
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
En el cap
En el cap, mil malifetes
ens traslladen a altres llocs,
van farcides de tants mots,
enfilats amb cent empentes.
Una munió de captaires
com apleguen al cervell,
sense ganes ni atuells
es perdran entre promeses.
Voldria tenir batalla
de pensa i de compromís,
però perdo tot l’encís
sense lluita, sense pausa.
En el cap, els dos dimonis
tot i la cua brandant,
em pregunten si he fet tard
per despertar sense somnis.
Escriure un poema
Escriu un poema és
com enfilar-te a la lluna,
per a veure, una a una,
les paraules que conté.
Fer un cluc el pensament,
anar a prendre la lliçó,
un contestar mai que no,
un lluitar en tot moment.
Escriure un poema és
una guerra isolada,
una ploma per espasa,
ben mullada per la ment.
Trastocar la vella llei,
del gran seny i la consciència,
conquerir arribar a rei
en un regne de paciència.
Epitafis
No us descuideu el porró.
Aquesta setmana, he comprat una enciclopèdia.
Ho sento, acabo de morir-me.
Encara no he pagat la caixa.
Vaig morir el primer dia de rebaixes.
De jove, ja era un home fred.
Encara tinc l'ai al cor.
Lliuro tots els dilluns.
No pareu, poden sospitar.
Ho he aconseguit!
El futbol
19 Juliol, 2009 11:06
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El futbol:
1) És la millor manera de transformar el públic en gladiadors.
2) És una de les bones maneres de compartir una pilota.
3) És una manera de córrer pel prat amb una mica de bogeria.
4) És allí on la dona i el món et deixen cridar.
5) És la visió complaent de veure gent suant per conquerir una il·lusió.
6) És el millor mètode per deixar de treballar per quatre sous.
7) És la manera més natural del tracte a puntades de peu.
8) És perseguir tot un món per allunyar-lo.
9) Era el primer reducte dels homes on les dones no solien entrar.
10) És la conversa més inútil i complaent.
11) És de les poques coses on quasi tots tenen raó.
12) No és tan dolç com tenir un fill però és millor que criar-lo.
13) És una de les poques excuses que encara funciona.
14) És l' esport que acosta els pobles i els colpeja.
15) És un dels pocs llocs on no fa falta entendre res.
16) És un anar i tornar limitat.
17) És l' esport que té més present a les mares dels participants.
Dos poemes de plaça i deu pensaments divins
17 Juliol, 2009 07:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Plaça d’estiu
Plaça d’estiu on el temps sojorna
per deixar la vella ben plena de fils,
uns parents són morts, els altres són vius,
ella ni es capfica, va seguint la troca.
Fa el gran jersei de variats colors
a la tendra néta qui li ha demanat,
no troba la gràcia, la forma, al mercat,
ha de conquerir la joia i l’heroi.
La vella no passa, no vol el passar,
massa són els anys, on jaurà el marit?,
eren dolces dates del bon treballar,
llevar-se ben d’hora, dies sense fi.
Un dilluns feixuc no va despertar,
un cor afeblit va dir: En tinc prou!,
ara el va veure, li porta les flors
d’un jardí petit on l’amor s’adorm.
Plaça de l’estiu on juga la jove
amb olla de plàstic, cullera i un plat,
dessota d’un arbre tanca ulls el gat,
la vella demana la lluna en un cove.
Plaça de tardor
Desperta la plaça un dilluns d’escola
mirant com s’apropa, s’allunya el pagès,
el nen que jugava avui ja no hi és,
tindrà massa feina en portar la bossa.
Cansat el gran arbre de tot suportar,
no vol treballar, no vol un demà
on tot s’endevina més curt i més pobre.
Traïdores les fulles, cauen afeblides,
despullen el cap, creixen cent catifes,
dibuixen alhora somnis i enganyifes.
El sol tot ho mira, vindrà de llevant
per pujar, cansat, la nostra muntanya,
l’avi no pensa, ni vol enraonar,
mireu: Ha deixat el ruc i la palla!
Pensaments divins
Ha estat un plaer parlar amb Déu, però m'he quedat igual.
Satanàs: Vindré a l'infern en temporada baixa!
Arribaria a Sant, però necessito mossegar sovint.
Déu discuteix amb Sant Miquel quins estendards sortiran primer.
Satanàs: Si has de perdre, no em facis fer tard!
Jesús proposa al Seu Pare, canviar, a l'estiu, el vi per la cervesa.
Noé li comenta a Déu que la terra torna a fer fetor.
Déu ha de fer un altre diluvi, ha de convocar el Sindicat d'Aigües.
Perill a l'infern: Partida de cigrons en mal estat!
Déu ha demanat el Secretari, no recorda bé els Manaments.
Dos poemes de llit i deu pensaments educatius
15 Juliol, 2009 17:38
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Amic llit
Poca pressa,
mitja nit,
com espera,
l’amic llit.
No s’inquieta,
em coneix,
sap qui sóc,
ho sofreix.
Ell te cura
de la gent,
els atura,
els nodreix.
Mai es pensa
que la sort
vingui lenta,
el cap cot.
Amic llit,
no m’alliçones,
sense crit,
guarda’m les hores.
Acompanya
aquesta ment,
treu-li canya,
dolçament.
Cavaller
A migdia, m’ha cridat,
he dit: Mira, no pot ser!
El trobar-me tan planer
em porta a bullir la sang.
És el llit de les desfetes,
de les lluites sense seny,
porta somnis, els estreny,
convida les malifetes.
Però, tot i així, m’agrada
el maldestre i gran tossut,
quan guanya, em quedo mut,
bocaterrós i galvana.
Cavaller de cent espases,
sense punxa, sense tall,
després em portes al ball,
són feines talment cansades.
Esguarda la negra nit,
aturat sense fortuna,
enraona amb la lluna,
prepara mon esperit.
I quan aplegui vers tu,
treu la moixaina primera,
vull ser la nau viatgera,
vull prendre forma de cuc.
Pensaments educatius
Tots som esclaus d'un cos que avança i desconeix.
Una classe és l'estoneta quan tots callen i miren.
No patiu si no aprenen, nosaltres tampoc ho hem fet.
Com Déu coneixia l'home, pensà: D'aire en posaré suficient.
Treballant en aquest ofici és difícil de concretar.
Entre nois és difícil trobar el sac dels records.
Faig de mestre perquè em costa tenir pa i vestit.
Una escola és una casa on no es vol quedar ningú.
Necessitem menys actors i més extres.
Penseu que, dintre la classe, pot haver algú que ho provi.
Dos poemes de mosquit i deu epitafis
13 Juliol, 2009 22:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La fiblada
Camacurt, a mitja nit,
com passejo pel carrer,
a finestra, el tafaner,
a torreta, el vell mosquit.
Ell xucla les fulles tendres,
les plantes noves de l’hort,
és un mosquit bocanegra,
prou maldestre i lluitador.
La seva dona ni escolta
els missatges del marit,
ella cerca, per la fosca,
la carn tendra de l’estiu.
Els minyons de cara blanca
que, jugant, van pel carrer,
de tant en tant, un viatger
quan s’acosta per la plaça.
La fiblada sempre a punt,
el volar amb el brunzir,
farem la festa i, si puc,
esberlaré el seu destí.
M’agrada l’estiu
M’agrada l’estiu
quan surto a deshora,
quan porten la roba,
amb retalls de fil.
M’agrada l’estiu,
llarga migdiada,
llit sense flassada,
poble sense crits.
M’agrada l’estiu,
ampla matinada,
aigua acalorada,
on passar la nit.
M’agrada l’estiu,
solemne i mandrós,
el lladruc del gos
el tràfec del niu.
M’agrada l’estiu,
la vida al carrer,
el jeure el darrer,
punxar tendres nins.
M’agrada l’estiu,
la fruita tan dolça,
suportar la mosca,
anar a mig vestir.
M’agrada l’estiu
per morir aixafat,
enmig d’un banquet,
silenciós, sagnant.
Epitafis
Torno a estar pendent de judici.
Li he dit a l'enterramorts: Entra'm el ram de flors i el gerro!
Ara que volia marxar, toquen a morts!
Es demana deixar la porta lliure.
No guardaré cap torn.
He perdut la meitat de l'encís.
Abans, només tenia hores baixes.
Si moriu abans d'un mes, hi ha ofertes de nínxols.
De fet, la crema solar no té sortida.
Sóc el que porta casc.
La llum
12 Juliol, 2009 17:02
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La llum:
1) Sempre és a punt d' empaitar la fosca.
2) Avergonyeix l' home i el fa assenyat.
3) Camina pel carrer i es perd a casa.
4) Vol arribar i trobar-me despert.
5) Viu engabiada i mort esmicolada.
6) Acaba el viatge al fons de qualsevol ull.
7) Surt de la guerra i fineix a la pau.
8) És la millor mestra encara que atordeix.
9) Posa tanques i redueix espais.
10) Viatja de pressa i ensopega sovint.
11) Omple de vergonya i penediments.
12) Destria els homes i els fa més dolents.
Dos poemes de pomes i deu pensaments divins
11 Juliol, 2009 08:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La pomera
La pomera presumida,
cansada de treballar,
com es posarà a cantar,
si volen altres amigues.
No cal dir que tenen totes
la recança de fer mal,
entabanar el pobre Adam
dissortat per enganyifes.
És un pes que no han paït
ser el dolent és mala cosa,
laborar per una poma,
en botxí esdevenir.
Com procurarà ser dolça,
desitjada i complaent,
tenir fruit, ser prou conscient,
puix l’esforç és santa cosa.
El pastís
Una muntanya encisada
apareix emplenant plat,
la mestressa l'ha deixat,
la portava en una bossa.
Els minyons ni la coneixen,
ni saben que es pot menjar,
ells demanen altres coses,
la gran poma es quedarà.
La mestressa obstinada,
tot i la pensa guanyant
converteix aquella poma,
la vesteix sense parar.
Els minyons ni se n’adonen
de la feina a preu fet,
la mare la posa a taula,
ningú ja la reconeix.
Els diu: Hi ha un pastís,
força dolç, caigut del cel,
l’ ha portat avui un àngel,
l’ha deixat sense dir més!
Els minyons, mig badocats,
volen la menja fruir,
la mare, no cal ni dir,
les mil comandes farà.
Pensaments divins
En tot l'infern, no he trobat cap dona de més de trenta anys.
Satanàs, als homes, almenys, deixa'ls combinar la corbata.
Déu va tenir només un Fill, ja sabia com aniria el repte de l'herència.
Déu té problemes divins, el vi sempre el vol de missa.
Déu no pot morir, no pot encabir en cap taüt.
El dimoni fa por, després se l'emporta.
He fet un tracte amb Satanàs, ell portarà els ciris.
Déu és el creador, qui deu ser el cap de vendes.
Han fet ball al cel, no han passat de les sardanes.
A la porta de l'infern viu un garrepa, es pensa que fan pagar entrada.