Dos poemes d'ones i deu pensaments educatius

13 Octubre, 2009 14:12
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Deixeu les ones

 

Trenca l’ agost preat silenci

vol revertir en quelcom fosc,

s’ allunya el temps enmig el bosc

la mar com plora, serà tot vici?

Van recollint, homes de bé,

les pertinences amb to pausat,

la brisa es cansa, amunt i avall

troba a les fosques estris i atuells.

I arriben ones sense disbauxa

emplenant platges per compromís,

han d’ esclatar, poqueta gràcia,

sense alegria, sense somrís.

On han quedat les joves dones,

pares seriosos, els bons amics?

Han recollit, el temps, el gojos,

ara com pensen en fer les tornes.

Les noves ones, més rialleres,

trenquen de pressa l’ aire festiu,

només els queda parlar planeres,

minses paraules, d’ un so pansit.

Les deixa el sol, li cou la febre

d’ entaforar-se més terra endins,

vol, a les postres, altres veïns,

potser més vells, potser més tendres.

Deixeu les ones arribar a port,

allí esperen nit i llagut,

una rondalla d’haver perdut

un altre estiu: Aquest s’ha mort!

 

Allí dintre

 

Una ona esmicolada

tot i plorant m’ha contat:

Ahir semblava una fada,

ara sóc terrabastall!

Mar endins com singlotava,

com li esqueia el passejar,

les mil barques les gronxava,

no aturava ni a dinar.

Els peixos quan s’ acostaven

no paraven de ballar,

un estol de cent gavines

no deixaven de xisclar.

Allí a dintre tot és festa,

com és veu el món feliç,

minsa brisa és meravella,

el fort vent et fa reeixir.

Però la vida traspassa

la gran mar i un compromís,

et fa créixer en un platja

on només resta morir.

 

Pensaments educatius

 

No és un alumne dolent, és un dimoni desorientat.

Sé quan començo, ells em diuen quan he d' acabar.

No els tingueu por, els seus estómacs no estan preparats.

M' estimen tant que em desperten sovint.

Cap mestre pot guanyar guerres perdudes.

Estic satisfet, no necessito escoltar- me.

No escolten massa, deu ser que no els convé.

Ser mestre no és dolent, creure- s' ho, és perillós.

Poso el meu cervell al servei del qui no hi són. 

Avui estic content, us regalo el meu silenci. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: