Dos poemes d'ones i deu pensaments educatius
13 Octubre, 2009 14:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Deixeu les ones
Trenca l’ agost preat silenci
vol revertir en quelcom fosc,
s’ allunya el temps enmig el bosc
la mar com plora, serà tot vici?
Van recollint, homes de bé,
les pertinences amb to pausat,
la brisa es cansa, amunt i avall
troba a les fosques estris i atuells.
I arriben ones sense disbauxa
emplenant platges per compromís,
han d’ esclatar, poqueta gràcia,
sense alegria, sense somrís.
On han quedat les joves dones,
pares seriosos, els bons amics?
Han recollit, el temps, el gojos,
ara com pensen en fer les tornes.
Les noves ones, més rialleres,
trenquen de pressa l’ aire festiu,
només els queda parlar planeres,
minses paraules, d’ un so pansit.
Les deixa el sol, li cou la febre
d’ entaforar-se més terra endins,
vol, a les postres, altres veïns,
potser més vells, potser més tendres.
Deixeu les ones arribar a port,
allí esperen nit i llagut,
una rondalla d’haver perdut
un altre estiu: Aquest s’ha mort!
Allí dintre
Una ona esmicolada
tot i plorant m’ha contat:
Ahir semblava una fada,
ara sóc terrabastall!
Mar endins com singlotava,
com li esqueia el passejar,
les mil barques les gronxava,
no aturava ni a dinar.
Els peixos quan s’ acostaven
no paraven de ballar,
un estol de cent gavines
no deixaven de xisclar.
Allí a dintre tot és festa,
com és veu el món feliç,
minsa brisa és meravella,
el fort vent et fa reeixir.
Però la vida traspassa
la gran mar i un compromís,
et fa créixer en un platja
on només resta morir.
Pensaments educatius
No és un alumne dolent, és un dimoni desorientat.
Sé quan començo, ells em diuen quan he d' acabar.
No els tingueu por, els seus estómacs no estan preparats.
M' estimen tant que em desperten sovint.
Cap mestre pot guanyar guerres perdudes.
Estic satisfet, no necessito escoltar- me.
No escolten massa, deu ser que no els convé.
Ser mestre no és dolent, creure- s' ho, és perillós.
Poso el meu cervell al servei del qui no hi són.
Avui estic content, us regalo el meu silenci.