Dos poemes solitaris i deu epitafis

27 Octubre, 2009 14:33
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Potser demà

 

Han aplegat els núvols negres,

han fet més grans els carrerons,

estan deserts, volen minyons,

com han fugit, maleïts mestres.

Res aprendran entre tants llibres,

res somiaran en ser tancats,

el carrer plora, no vol restar

entre dos vells i un mal avindre.

On viuen ara riures i crits,

els saltirons, les aventures?

Potser han fugit sense fugir,

potser demà vindran les cures.

 

La vella

 

Aplega el gran fred, com entra a la casa,

es mira a la vella a mig fer el sopar,

es treu el barret, s’asseu a la taula,

pren una cullera, enfila el gran plat.

La vella ni mira, ni vol la juguesca,

només és el fred qui ve a visitar,

abans era l’ home, dèries, l’ esperança,

ara es consola en nits de somiar.

S’ aixeca el gran fred, mira, s’ acomiada

deixa nostra vella i el seu davantal,

la vella s’ asseu, dóna cullerada,

la sopa és tan dolça, privada de sal.

Després una poma, callada, enceta,

amb un glop de vi tan negre i eixut,

allà a la teulada l’espera qui espera,

la vella no va, no vol, ha vençut.

 

Epitafis

 

Demà provaré menjar cigrons.

Algú té una mica de sal.

La curiositat m' ha portat aquí.

Estic com sempre.

No us recomano sopar massa.

Tinc com un buit al cos.

Ahir, la veïna em va donar un ensurt.

Faig una col·lecta per canviar-me el pentinat.

Suposo que ja ho saps.

Us aconsello no oferir resistència.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: