Dos poemes de fi de festa i deu pensaments educatius

21 Octubre, 2009 17:01
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

El vedell

 

No cal dir com hem xalat

cada nit, prenent la fresca,

encetant una cervesa,

canviant murri pel salat.

Han estat festes majors,

enormes, tot principals,

passejant per passejar,

cent carrers i carrerons.

Flors, fanals i marietes,

papallones de colors,

una llanterna amb cent vasos,

amb testos, joves de cos.

Tot anava bé i el dia

semblava matar la nit,

però arriba aquell delit

de menjar monotonia.

Arrencades tendres flors,

quatre testos mal trencats,

els veïns a mig plorar

per tenir la mala sort.

El caparrut no abandona,

el seu important paper,

construir no ho sabrà fer,

és homenot que s’ adorna

amb la força del poder.

Les festes acaben ara,

amb un poble que les mou,

el vedell s’ ha tornat bou,

haurem de fer mala cara.

 

La comanda

 

La grandària del castell,

reuneix tots els colors,

altres llums, ferotges sons

faran embogir els ocells.

És el comiat d’ una festa,

ben guarnida, especial,

on ha regnat el treball

a resultes d’ una fe.

Hem tornat a la patrona

a l’ ermita que l’ acull,

mitja llàgrima es posa a l’ull,

sóc tan home, he de plorar?

Hem fet missa i comanda

d’ una pluja que vindrà,

Dolça Verge, fes-la anar

sense força, per la plana!

 

Pensaments educatius

 

No volen res més que aprendre sense dolor.

Estic esgotat, he comptat els qui no em suporten.

Tinc un petit problema, l'he de fer créixer.

Aprendre és tan senzill que no ho vol fer ningú.

El millor d'una classe és veure com fugen els fantasmes.

Estic sorprès, sóc a l'escola i no s' ensorra.

Acabaré per confessar que no em sé la lliçó.

És tan necessari que poden passar sense saber-ho.

Li puc ensenyar a llegir sense moure les orelles.

He après dels alumnes, ara, ja no estudio. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: