Dos poemes de fi de festa i deu pensaments educatius
21 Octubre, 2009 17:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El vedell
No cal dir com hem xalat
cada nit, prenent la fresca,
encetant una cervesa,
canviant murri pel salat.
Han estat festes majors,
enormes, tot principals,
passejant per passejar,
cent carrers i carrerons.
Flors, fanals i marietes,
papallones de colors,
una llanterna amb cent vasos,
amb testos, joves de cos.
Tot anava bé i el dia
semblava matar la nit,
però arriba aquell delit
de menjar monotonia.
Arrencades tendres flors,
quatre testos mal trencats,
els veïns a mig plorar
per tenir la mala sort.
El caparrut no abandona,
el seu important paper,
construir no ho sabrà fer,
és homenot que s’ adorna
amb la força del poder.
Les festes acaben ara,
amb un poble que les mou,
el vedell s’ ha tornat bou,
haurem de fer mala cara.
La comanda
La grandària del castell,
reuneix tots els colors,
altres llums, ferotges sons
faran embogir els ocells.
És el comiat d’ una festa,
ben guarnida, especial,
on ha regnat el treball
a resultes d’ una fe.
Hem tornat a la patrona
a l’ ermita que l’ acull,
mitja llàgrima es posa a l’ull,
sóc tan home, he de plorar?
Hem fet missa i comanda
d’ una pluja que vindrà,
Dolça Verge, fes-la anar
sense força, per la plana!
Pensaments educatius
No volen res més que aprendre sense dolor.
Estic esgotat, he comptat els qui no em suporten.
Tinc un petit problema, l'he de fer créixer.
Aprendre és tan senzill que no ho vol fer ningú.
El millor d'una classe és veure com fugen els fantasmes.
Estic sorprès, sóc a l'escola i no s' ensorra.
Acabaré per confessar que no em sé la lliçó.
És tan necessari que poden passar sense saber-ho.
Li puc ensenyar a llegir sense moure les orelles.
He après dels alumnes, ara, ja no estudio.