Dos poemes de muntanya i deu pensaments educatius
17 Febrer, 2010 14:55
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A la muntanya
Allí, a la muntanya,
mireu-me bé,
passejo, crido,
somio també.
Ni tinc queviures
per fer pecats,
visc sense fressa,
faig de criat.
Allí, a la muntanya,
sense enrenou,
ve el capvespre
no porta sou.
No tinc ni presses,
ves quina sort,
ni espill ni armari,
només cançons.
Allí, a la muntanya
parlo amb el sol,
calla la lluna,
té tanta por!
Muntanya
Muntanya airosa,
barret al cim,
la blanca neu
el núvol prim.
Muntanya pobra
sense aviram,
la cabra sola,
desfet brancam.
Muntanya esquerpa
els dies muts,
les nits tan fredes
tot aixopluc.
Sense poncelles,
pobre neguit,
cabana fosca
sense mosquit.
Muntanya ufana,
tot paradís,
sentir-me sol
enmig cabrits.
Muntanya bella
sense crostam,
nua de cella
tot encenall.
Allí, esguarda
el vent i el fred,
la llar petita,
ample l’ hivern.
Muntanya jove
sense casar,
estàs ben sola,
vols festejar?
Posa’t de pressa
verd el vestit,
s’acosta el sol,
és bon partit!
Pensaments educatius
No féssiu tard, és tan bonic veure el camp abans de la batalla.
He tingut un somni: El timbre de sortida s'havia amagat.
Cap alumne és enemic, li seria més fàcil trair-vos.
Una classe és una batalla, procureu que no sigui avorrida.
Els alumnes són innocents, no solen passar de la trentena.
He discutit amb un pare, els dos hi érem d' acord.
Els alumnes m'agraden, n'hi ha de tots els gustos.
Vaig a l'escola, tots saben que no he madurat prou.
Estic content, tots els alumnes diuen que estan tips.
Tinc problemes, ningú se' ls vol emportar a casa.
Dos poemes menjats i deu epitafis
14 Febrer, 2010 18:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No menjant
Com la panxa ara cansa,
com aplega el negre vi,
ho he dir: No vull patir!,
tot seguit, vaig cap a casa.
Amanida d’albergínia,
bona dona posa al plat,
hauria de fer bondat,
però la menja ho estripa.
Camallarg i afamat
abandono el caliu,
a la llar, és tou el niu
he de fugir per menjar.
Arribo a la taverna,
demano truita amb tres ous,
botifarres, canelons
i pastissets per la festa.
Llavors, com torno a la casa
del dejuni per sopar,
la dona ho deixa anar:
No menjant, fas bona cara!
Ni menja
Apropeu-me un plat de sopa,
eixerida, amb un ou,
digueu-li a la panxa: Prou!,
veureu com es posa tova.
Tan plena de melangies
que li porta el negre cap,
el metge ho ha manat:
Només fruita i amanides!
Ai, capvespres d’un febrer
que volen sense esperança,
només queda la recança
d’un estat prou mentider!
Vull salsitxes, llonganissa,
xoriço, un entrecot,
un vi que es diu merlot,
descordar-me la camisa!
Però la vida m’empeny
per dreceres i averanys:
Has de menjar poca carn,
beure aigua i fer via!
Llavors, m’aixeco, renego,
surto de casa corrents,
la fortuna ja la tens:
No menjar a canvi de vida!
Epitafis
Noto que vaig perdent la memòria.
Algú, em pot donar corda al rellotge?
Zona tractada amb fungicides.
Ara, resulta que no m’havia d’operar.
Li asseguro que tinc hipotensió.
Només estic experimentant.
No vull més ciris al pastís.
Aquestes flors les tenia el veí de la dreta.
Aniria al cel, però fa fred.
Encara tinc pessigolles.
El teatre
11 Febrer, 2010 12:53
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El teatre:
1) És la casa on tots són convidats.
2) Va néixer fa temps sense que li passin els anys.
3) Té massa problemes per saber quan ha de baixar el teló.
4) Ens vol explicar una història que ningú sap on va començar.
5) És un ofidi sempre disposat a acabar amb els apuntadors.
6) És el millor lloc per emmagatzemar una munió de cares.
7) Fa que tots viatgem per aplegar on hauríem d’anar.
8) Converteix les idees en papers i els papers en moviment.
9) És una de les millors maneres de pagar per seure.
10) És un dels pecats que més hauríem de perdonar.
Dos poemes de rebaixes i deu pensaments divins
08 Febrer, 2010 18:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Decebuts
El vent crida i se’n riu
de les dèries dels humans,
tan creients o tan profans,
tan llunyans o prop del niu.
Animalons, poca cosa,
anant d’aquí cap allà,
en recers ni poder entrar,
malparlant i fent-se nosa.
Aprenents de cridaners,
enllestint el cent misteris,
tafaners, porucs d’ofici,
poca-soltes, malfeiners.
Gran tresor, talment perdut
després de les hores baixes,
entre seguicis, rebaixes,
al capvespre, decebuts.
La meitat
No cridis més mon dimoni,
estic, de tu, prou cansat,
a l’espatlla, t’he portat,
tot va ser per un desori!
Vaig entrar en món de tenebres,
un dilluns prou cap al tard,
diria: Estava cansat
d’escoltar cent meravelles!
Era l’ empresa galdosa,
rebaixada, inapetent,
convertir un penitent
en xarrup de vi i gasosa.
Aquell home tan vital,
amic del bé del creador,
hauria de ser perdedor
d’una farsa fantasmal.
Per la faula d’un tresor,
mudaria en malfactor,
com seria vencedor,
quina lluita més joiosa.
Però l’àngel matiner,
descobreix la malifeta,
he de pagar per bestreta,
la meitat del tot promès.
Ai dimoni tardorenc,
em fas perdre la juguesca,
vull un polsim de saviesa,
esdevenir temorenc!
Pensaments divins
Déu està cansat, es va triar el diumenge.
Satanàs no pot anar al cel, canta massa malament.
He fet cinc pecats, puc repetir-ne?
Déu no m’estima, mai surto al “ranquing”.
Judes acceptaria treball a preu fet.
No he pogut entrar la núvia a l’infern, és una santa.
A l’infern, sempre donen carn massa feta.
No hi ha política celestial, no troben candidats.
Déu està preocupat: Darrerament, no el critiquen tant.
Tres homes volien ser déu, en faltaven set.
Dos poemes d'escalfament i deu pensaments educatius
05 Febrer, 2010 17:04
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mai farà fred
No cal ni dir-ho: Petit país
on tot s’enveja, fins el morir!,
on l’ home arriba: Gran conclusió,
tots ben cremats, Déu els perdó!
Mentre m’enlairo, cercant els cims,
la neu com cau, blanc paradís,
de sota terra, surt salvador,
la terra crema: Quina escalfor!
Vull una manta, vinet del bo,
en fa de fresca, ni tinc calor!;
a totes hores, el missatger
porta missatges: Mai farà fred!
Quatre homes
Quatre homes porta el món
anant d’aquí cap allà,
el primer ni vol anar
perquè encara no té gos.
El segon, mireu-lo trist,
a trenc d’alba, ben vestit,
va tirant de la cadena
la bestiola del seu fill.
Amb una bossa de plàstic,
arriba a ser important,
pels carrerons replegant
quelcom que el bon ca li llença.
El tercer se’n torna a casa
després de fer compliment
a una mossa ben galana
que li costa uns bons diners.
El quart té la bona traça
de salvar grassos i prims
ens alliçona a la plaça,
somia en ser eixerit.
Ara, ens porta la noblesa
d’un pensament enlairat:
Hem despullat a la terra,
veieu com ens pagarà!
Sense campana ni gala
el quart home ha de triomfar,
ens diu que l’hivern s’ amaga,
mai el fred ha de tornar.
Com pertanyo a la nissaga
dels homes sense cap dret,
sense gos ni amistançada,
he de dir: Estic roent!
Pensaments educatius
La lliçó ha estat magistral, sis han demanat oxigen.
La pissarra era bruta, no cal dir com ha quedat la classe.
No he fet fora cap alumne, tots volien saber com me'n sortiria.
Dos i dos serien quatre si tingués prou temps per pensar.
Els alumnes m'estimen, però volen saber com esclato.
Jesús volia tornar, però li van dir que havia d'anar a l'escola.
Si no vol estudiar, que faci una novena d'herbes.
L'examen serà de propostes senzilles i lliures.
Les notes és millor que les trien els pares.
És un mal alumne, ve tots els dies i és puntual.
Dos poemes plujosos i deu epitafis
02 Febrer, 2010 14:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ruixat
Altre cop, un núvol silvestre
cansat de terres de fred,
redreça, sospira, es decanta,
cercant camins potser més incerts.
Llavors arriba, atura, endevina:
Tots els pagesos el volen cansat,
no volen que corri, remiri, esbategui,
li donen per sostre pallissa i la clau.
Adorm-te, vell núvol, esbellega,
siguis ben humit, una mica estrany,
tanca els mil somnis, enceta nou any,
com he de veure’t plorar altra vegada!
No diguis res més, no vulguis més aire,
per partir després a la casa gran,
tens el cor poruc, esperit firaire,
has de fer camí, caldrà fer ruixat.
La neu
Corre l’aigua, com s’enfila
per carrers i per teulats,
la recerco mentre crida
un vailet que va passant:
- Mare no vull l’escola
puix m’han dit que nevarà,
els floquets com porten panxa,
tota fina, sense esclats!
Mare, la neu és prima,
té regust de peix salat,
ha estat ballant, dansant,
entre penes i fatiga.
Mare, digueu-li al mestre:
Hauries de tancar escola,
el nevar mai que li prova,
el relliscar és tot un repte!
Mare, com vull anar
a corre-cuita al jardí,
per demanar-li al veí
una pala, la més grossa!
I la neu mira i se’n va
tot oblidant la demanda,
faré prec al capellà,
ha de sonar la campana.
Matins del mes gelat,
em contareu que us passa,
tinc desig de ser-hi a casa
a la vora de la llar.
Epitafis
Ofereixo cos amb males condicions.
Em poso les orelles i surto.
Ha arribat un veí, sembla mut.
Oblideu els plans de prevenció.
Ahir, ens van posar pla d’ evacuació.
M’hauria de posar a fer feina.
Tancat per vacances del personal.
Si has de dir, millor ho escrius.
He acabat el síndrome d’abstinència.
Necessito una dieta sense sucre.
La vida
30 Gener, 2010 16:51
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La vida:
1) Ens porta on vol i se’n va quan li plau.
2) És una de les presons més inversemblants.
3) Posa les seves fronteres al regne de la por.
4) Pacta amb el meu cos solituds inestables.
5) Recorre tot un seguit de camins sense pressa.
6) Em diu qui sóc però amb sons inintel·ligibles.
7) Sap com l’he de creure sense protestes.
8) Regna en el meu cos sense passar comptes.
9) Suporta la nostra estupidesa, pacientment.
10) Em porta al gran teatre demanant que aprengui.
Dos poemes de no portar i deu pensaments divins
27 Gener, 2010 18:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No porta
No porta el nou dia
ni son ni diners,
ni nois amatents
farcits de malícia.
No porta el nou dia
problemes distants,
ni bons estudiants
de filosofia.
No porta el nou dia
pastors ni ramats
ni homes capficats
en tenir família.
No porta el nou dia
bones intencions
ni dolços petons
de melancolia.
No porta el nou dia
un futur sencer,
cal somiar primer,
prendre gosadia.
No porta el dia
ni vida ni mort,
cerca el teu conhort
aprèn, estudia.
He d’anar
He d’anar sense portar
les hores més dolces,
les grans llars perdudes,
les tèbies penyores.
He d’anar sense portar
els més tendres nets,
l’hivern espatllat,
un pom de rampells.
He d’anar sense portar
el millor dels fruits,
el menjar prou cuit,
el rei dels treballs.
He d’anar sense trobar
el clos tou del vent,
el minyó fervent,
el daurat regal.
He d’anar sense trobar
el cim de cobdícia,
aplega el nou dia,
deixem tot l’emprat.
Pensaments divins
Satanàs cerca ànimes ecològiques.
Amb trenta pecats mortals, regalen una cua.
Un home va morir sense pecar, li han fet un encefalograma.
Cerco apartament celestial pintat de vermell.
Em donaven vida eterna i he preferit una mort digna.
He arribat al cel i he demanat el llibre de reclamacions.
He conegut dos justos, no donaven més.
Compro tres pecats venials per completar l’àlbum.
Satanàs és amic, però prefereixo que no ens vegin junts.
Déu era a la glorieta, és tan bufona.
Dos poemes per quedar bé i deu pensaments educatius
24 Gener, 2010 18:48
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Per quedar bé
Avui, potser demà,
tot serà gràcia,
el somni esdevindrà
consol de l’ull,
sense esma et contaré,
noble fal·làcia,
una història amanida
per quedar bé.
Llavors tu revindràs,
farcit de ràbia:
Empreses són pebrots
per a cuinar,
no parlo, no et diré
la poca traça,
un cove d’aventures
sense entrebancs.
Amor, paor i fressa
em trobes d’hora
no porto la fermesa
d’ un preat cor,
el cel arribarà,
tot meravella,
amb mig estol de núvols
un monstre gros.
Llavors riuràs cofoi
orfe de pressa,
un acte refredat
serà amargant,
no ploris un mai més
sense tendresa,
els monstres seran dos,
tot ho perdré.
Vindrà el demà
Ara, tot assegut,
mirant la serra,
veig un paisatge vell
minso de sal,
la cara desdibuixa,
enmig tenebra,
el fruit ha de fruir,
nou tarannà.
No cal ni dir tampoc
quin encanteri,
el malson de les bruixes,
el desencant,
posant-ho tot al sac,
ple d’esperança,
fer un sospir i prou
per remenar.
Així l’hivern vindrà
ple de silenci,
els homenets de fusta
decandiran,
amb pomes i patrons
farem llur capa,
amb cares i cigrons
vindrà el demà.
Pensaments educatius
Són bons alumnes, els crido i deixen de mossegar.
Han d' aprendre a pensar, almenys en fugir.
Creieu-me: No es poden desendollar!
Estava parlant amb la pissarra i em contestava el guix.
Estan fent un exercici, ni proveu d'encendre el llum.
Una mare volia saber del seu fill, ara som al jutjat.
El nen no és dolent, però hauria de deixar-me sortir del lavabo.
No enganyeu els nens, procureu no dir-los la veritat.
Els nens estan ben educats, només se'n riuen quan em veuen.
He provat de ser mestre, ho deixat anar als deu minuts.
Dos poemes d'altres terres i deu epitafis
21 Gener, 2010 19:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Els nous fantasmes
Potser la nit acull
els nous fantasmes,
passegen entre ombres
tous i galants,
el alba els portarà:
Noves empreses,
un polsim de rancúnia,
gran tarannà!
Han estat lleugers,
sense esperança,
han repassat les hores
amunt i avall,
fantasmes de promeses,
mai acabades,
de lluites incompreses
al capdavall.
Potser la nit acull
els malentesos,
la força desnodrida,
la mala sang,
he de prendre camí
vers altres terres,
la meva em traeix,
em deixa anar.
He de posar al sarró
Mireu el sol em diu:
Quanta grandària!,
els tebis homenots,
els capsigranys,
no han de portar res
que faci taula
on seure, amb caire trist,
per escoltar.
Avui he de fugir,
avui em toca,
darrere queden ombres
de benestants,
el bo és conquerir,
sense cap gràcia,
el son dels homes pobres,
llur gran combat.
Deixeu-me: He de partir,
sense esperança,
clouré al punt la boca,
m’allunyaré,
darrere deixaré,
sense cap gràcia,
homes voltats de seda
lluny dels carrers!
Agafaré el camí
de la noblesa,
del riure sense sou,
del gran deler,
he de posar al sarró
un pom de terra,
un llapis, una goma,
seny i paper.
Epitafis
Tinc prou temps per canviar d’idea.
Excuseu-me, estan passant el llistat.
Alguns encara estan de cos present.
No cal que em féssiu més misses.
Presento símptomes d’abstinència.
He hagut de suprimir el rebost.
De fet, el dia de difunts dura tot l’any.
Estic content, he perdut la meitat dels parents.
No sóc esquerp, és que sóc mut.
A partir d’ara, només dictaré.