Dos poemes de llar i deu pensaments educatius

20 Desembre, 2009 19:42
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

La llar pairal

 

Altra vegada el foc,

la llar pairal,

seure callat,

entendre-ho tot.

Passar els desitjos

pel fumeral,

moure les branques,

sentir un nou món.

Però una fada

trenca el somrís,

perd l’ encanteri

tot compromís.

On han quedat

les hores toves,

les dolces dones,

el fer-se gran?

 

Enceta el fred

 

Enceta el fred

altra jornada,

parla discret,

sense paraula.

Enceta el fred

nous sentiments,

per què a l’ hivern

és tot tan magre?

Enceta el fred

carrers deserts,

els tendres nets

passen farcits.

Enceta el fred

desitjos nous,

noves empreses,

sense enrenou.

Enceta el fred

la melmelada,

la blanca llet,

el seure a taula.

Enceta el fred,

nous abrigalls,

buida l’ armari,

acluca els grans.

I torna el fred,

ple de misteri,

al dolç sagrari

per fer comiat.

 

Pensaments educatius

 

Ensenyar no és més fàcil que endollar-los.

Els pares volen nens espavilats; els nois, pares innocents.

No cal trair el mestre, només allunyar-lo.

Estic aprenent que no cal ensenyar sovint.

Els nens no ploren, actuen.

Al cel, només van els mestres desesperats.

Déu mai es voldria posar en el nostre lloc.

És un alumne estrany, escolta i no sol equivocar-se.

Abans el mestre passava gana, ara ni en té.

Tres mestres parlant poden fer un riu. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: