Dos poemes de camí i deu pensaments divins
24 Novembre, 2009 14:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Passejar
Ni minso ruc,
ni gran cavall,
vull només peus,
un xic de vall.
El passejar,
sense destorb,
és viatjar
per l’ ample món.
Una espardenya,
petit sarró,
la lluna plena
i fugir tost.
Ni brosta d’ àngel,
ni cor de ric,
anar anant,
tot fent camí.
I aturar
en un revolt,
tot contemplant
com pon el sol.
Cap paradís
serà tan gran,
vull tot l’ encant,
vull tot l’ encís.
Una passa
Mentre les tardes es cansen,
tot i refent llur camí,
apareixen, per on dic,
les ganes perden camades.
He segrestat el silenci
que dormia a la font,
mai cantava cap cançó,
mai prenia res de tebi.
S’ enfadava amb les paraules,
es queixava amb mil sons,
mossegaria els minyons
si, al capvespre, el deixessin.
El silenci és complaent,
massa bo per ser de poble,
el silenci és massa noble
per viure entre tanta gent.
Així, tot d’ una se’n va,
envoltat de gran misteri,
el silenci és encanteri,
no cal dir: Què tal li va?
Obro la porta, pregono
amb veu alta i organdí,
sortiré per fer camí,
vull finir entrant al mas.
Una passa rere altra,
com m’ alluno pel curull,
de vegades, pico l’ull,
de vegades, ni m’ agrada.
Pensaments divins
Déu ha decidit canviar el director general de marketing.
Satanàs diu que no té temps ni per pecar.
Un dimoni espavilat compra carn els divendres de quaresma.
Déu ha arribat a una conclusió: Tres homes de bé distreuen poc.
Jesús ha demanat al Pare: Ni pensi en jubilar-se!
Satanàs creu que perdre diners és un bon negoci.
No puc anar al cel, no sé on he deixat la bufanda.
Un dimoni ruc ha caigut en un pecat de saviesa.
Déu posarà una altra llibertat, la primera no sap on és.
Sant Pere espera un altre bot salvavides per salpar.