Dos poemes de camí i deu pensaments divins

24 Novembre, 2009 14:02
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Passejar

 

Ni minso ruc,

ni gran cavall,

vull només peus,

un xic de vall.

El passejar,

sense destorb,

és viatjar

per l’ ample món.

Una espardenya,

petit sarró,

la lluna plena

i fugir tost.

Ni brosta d’ àngel,

ni cor de ric,

anar anant,

tot fent camí.

I aturar

en un revolt,

tot contemplant

com pon el sol.

Cap paradís

serà tan gran,

vull tot l’ encant,

vull tot l’ encís.

 

Una passa

 

Mentre les tardes es cansen,

tot i refent llur camí,

apareixen, per on dic,

les ganes perden camades.

He segrestat el silenci

que dormia a la font,

mai cantava cap cançó,

mai prenia res de tebi.

S’ enfadava amb les paraules,

es queixava amb mil sons,

mossegaria els minyons

si, al capvespre, el deixessin.

El silenci és complaent,

massa bo per ser de poble,

el silenci és massa noble

per viure entre tanta gent.

Així, tot d’ una se’n va,

envoltat de gran misteri,

el silenci és encanteri,

no cal dir: Què tal li va?

Obro la porta, pregono

amb veu alta i organdí,

sortiré per fer camí,

vull finir entrant al mas.

Una passa rere altra,

com m’ alluno pel curull,

de vegades, pico l’ull,

de vegades, ni m’ agrada.

 

Pensaments divins

 

Déu ha decidit canviar el director general de marketing.

Satanàs diu que no té temps ni per pecar.

Un dimoni espavilat compra carn els divendres de quaresma.

Déu ha arribat a una conclusió: Tres homes de bé distreuen poc.

Jesús ha demanat al Pare: Ni pensi en jubilar-se!

Satanàs creu que perdre diners és un bon negoci.

No puc anar al cel, no sé on he deixat la bufanda.

Un dimoni ruc ha caigut en un pecat de saviesa.

Déu posarà una altra llibertat, la primera no sap on és.

Sant Pere espera un altre bot salvavides per salpar. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: