La joia
12 Maig, 2010 19:24
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La joia:
1) És la mínima expressió del tresor.
2) És un principi sense fi.
3) Fa rica l’estimada i noble el pretendent
4) Separa els estimats i els reconeguts.
5) Ha de ser càlida, desitjada i discreta.
6) Va de la llum del aparador a la foscor de la caixa.
7) És filla de la terra i neboda de l’orfebre.
8) Pot arribar a conèixer més d’ una família.
9) Ha de procurar no fer créixer el monstre de l’enveja.
10) Somriu en temps galdosos i tremola en temps difícils.
Dos poemes plans i deu pensaments divins
09 Maig, 2010 21:52
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El camp pla
El camp pla, infant el blat,
tot mirant a les roselles,
galtes roges, cames verdes,
petit llum en el mirar.
El camp pla, recte el camí,
sota un sol de maig florit,
veig cansat el meu amic,
diu que ve de treballar.
El camp pla, el poble vell
la campana esberlada,
el mossèn fent bona cara,
diu que viu enmig del cel.
El camp pla, la plaça plena
de paciència i de barrets,
homes grans, sense la pressa,
capficats en voler ser.
El camp pla, la casa buida,
una dona en el balcó,
ben asseguda al racó,
posa en ordre una camisa.
El camp pla, les orenetes,
un matí primaveral,
a la serra, vent de dalt,
a la vall, només promeses.
El poble vell
Passaran galdosos dies
trontollant pel carrer antic,
les finestres amanides,
totes plenes de gaudir.
El pagesot mala traça,
passeja tot camí avant,
passa les hores cantant,
mai serà ric ni galvana.
Els prohoms de bona mena
a les taules del cafè,
ens diran el que convé
el que cal, l’avinentesa.
El manyac assedegat,
descordant-se la camisa,
es compromet, es capfica,
en complir tot el manat.
La mestressa fent mil obres
de volença i de bondat,
tirarà endavant un plat,
la beguda i les postres.
El poble vell estossega,
sojorna amb els vilatans,
fet i fet són quatre glans
d’una alzina cridanera.
Pensaments divins
Déu ha posat un nou manament: Estimeu-vos però no passeu comptes.
Al cel, el tabac no mata, faltaria més!
Al cel, et trauran els punts, però amb compte.
Tots els dimonis parlen, fins els muts.
Estic content, he aconseguit caldera amb el meu nom.
He quedat amb Déu, li he deixat el rellotge.
Déu no té pecats capitals, viu a pagès.
Canvio una setmana a l’infern per tres al desert.
Sant Pere ha demanat el trasllat, vol vigilar les campanes.
No es deixa entrar a l’infern sense carnet polític.
Dos poemes rosats i deu pensaments educatius
07 Maig, 2010 17:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Es fa bella
Una rosa porta l’aire,
allí a sota, a la font,
les garlandes ja no hi són,
han fugit amb el cridaire.
En tenim més de cinquanta,
poca pressa en treballar,
només queda, per guanyar,
una gandula, la manta.
Com els anys de la saviesa
han fugit pel camí avall,
a les postres, devessall,
solituds amb sa grandesa.
Una rosa porta flaire
tot voltat de compromís
li he donat el meu somrís,
he vestit de pidolaire.
Per a dir-li: Mal d’amors,
sobren paraules de mena,
tot parlant, com es fa bella
ben envoltada de flors.
Rosa roja
Cap paraula porta el vent
més enllà del paradís,
deliciós i tan petit,
com s’acaba en un moment.
Una mirada, un esclat,
els sospirs mal definits,
pensaments adelerats,
aplegant a l’infinit.
Una veu, una conversa
de fesols i de cigrons,
de bistec i canelons,
d’ una taula prou replena.
Els desitjos mig captius,
de feiners mal entrenats,
tot buscant en el sembrats
només palla i voravius.
Tot demanant a la ment
el secret que guarda el cor,
per posar enmig la dot
rosa roja complaent.
Pensaments educatius
Els alumnes mengen de tot, procureu amagar els llibres.
Per aprendre, han de callar; més val fer una altra cosa.
Els polítics volen resultats, es pensen que la classe és un partit.
Li donen la culpa al mestre, ell la guarda dintre una capsa.
Ensenyar és navegar sense compromís.
El mestre pot saber, però no deixarà de ser lleig.
Ha vingut un alumne nou, no el tinc repetit.
Hem fet la guerra, hem perdut dos exercicis i una redacció.
Mentre tinc sis alumnes a sobre, aprofito per a fer un full d'incidències.
Els alumnes es qualifiquen, no solen estar d'acord.
Dos poemes entre jardins i deu epitafis
04 Maig, 2010 14:00
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El jardí
El jardí, tot eixerit,
benvolguda marieta,
el nou niu de l’oreneta,
tebi sol mig adormit.
Una jove ara passa,
joiós càntic porta el rec.
un garlaire està ben sec,
duu un roser, una recança.
El jardí, tot combat,
ornat per les mil formigues,
amb deler, totes molt primes,
trobant palla, cercant gra.
Sota de l’arbre frondós,
esperant en la gandula,
en el camí, vella mula,
el pagès molt neguitós.
El jardí resta galdós,
prenyat de les hores toves,
ni camines ni li plores,
ets feliç, ara ho tens tot.
Demanar per demanar
Una vinya sense pa,
una horta sense blat,
una vall sense muntanya,
la muntanya sense pla.
Enmig de tot aquest desori,
per finir de guanyador,
he posat un lluitador,
una empresa sense oprobi.
Una noia sense nuvi,
un nuvi sense camisa,
una festa que s’oblida
sense ball, sense sermó.
Tot seguint aquest desfici
una missa de les vuit,
la promesa de ser fluix,
sense ganes, sense vici.
Un pastís posat a taula
amb desitjos per menjar,
demanar per demanar:
Vull un jardí sense faula!
Epitafis
Sóc aquí perquè a la dona li escau el color negre.
És el quart tren celestial que perdo!
Us puc acompanyar fins a la porta.
Ara recordo qui em va empènyer.
Avui és el meu dia de sort.
Vaig pel quart trasplantament de cabell.
He mort, però no cal fer comentaris.
Estic castigat per espantar els avis.
Ara resulta que el tumor no el tenia al cap.
Ho sento, tinc unes sortides!
L' amor
02 Maig, 2010 13:12
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L’amor:
2) No té sostre on guarir-se ni cambra on reposar.
3) Ha de néixer sense destorb i finir sense desfici.
4) Et trobarà a l’ombra i et portarà fins al foc.
5) Camina per terres que no coneixen els seus amos.
6) No té pressa en arribar ni desig d’ alliberar- se.
7) Coneix els nostres defectes i s’ esforça en desnodrir-los.
8) Ha deixat el seu palau per trobar nostra cabana.
9) Et consola, t’ esperona i et fa plorar.
10) Voldria restar amb tu fins que el reconeguessis.
Dos poemes de poca sort i deu pensaments divins
29 Abril, 2010 21:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Quatre amics
Sortosament, el déu marí
no escoltarà aquestes queixes,
les fosques i les tenebres
les ha deixat terra endins.
Tan pobre mariner
vivint enmig la terra,
la mar, ni plora ni pena,
el mira si li convé.
On resten les onades,
les barques dintre el port,
el prec d’anar de cor,
la rauxa, les paraules?
Taverna i ocellots,
on trobaran fortuna?
Ara entra, tota bruna,
la moixaina sense dot.
Mariner de terra endins
entre olives, sent el sol,
en el cel, només veu dol,
en el poble, pocs veïns.
On has deixat el combat,
la nissaga, els embolics?
Fet i fet, són quatre amics,
tres no et veuen, a un li deus:
Negre vi que no has pagat!
El cavall
El cavall de la fortuna
és difícil d’ aturar,
quan arriba, vol anar,
sense pressa, a la pastura.
Es lleva quan vol el sol,
aplega al cap del carrer,
només corre si convé,
és un cavall sense trot.
El cavall de la fortuna
tresca i tresca pels camins,
ensopega amb massa nins,
tots el voldrien muntar.
En sentir el sol de migdia,
cerca l’ombra de la font,
es deleix per beure un glop,
dotze poals en voldria.
El cavall de la fortuna
tot seguit, comença el vol,
s’esvaeix, ens deixa el dol,
posant llàgrimes, una a una.
Pensaments divins
Satanàs ha prohibit la dieta mediterrània.
Déu està valorant els costos d’aigua en un altre diluvi.
Jesús tornarà si li posen dotze diplomàtics.
Jesús necessita quatre sants més per trepitjar raïm.
Satanàs acceptarà un càrrec d’àngel custodi si el jubilen.
Déu no s’equivoca, sol canviar la veritat de lloc.
Déu hauria de començar on no puc arribar.
Tinc problemes de fe, són difícils de vendre.
Déu no vol premis, és tan tímid.
Dos poemes de mèu i deu pensaments educatius
27 Abril, 2010 14:28
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El seu mèu
Consirós, mig pentinat,
amb les orelles tibades,
assegut, sense rialles,
decebut, he vist el gat.
Una llarga matinada
en el poble mariner,
poca gent a la teulada,
espaiós el blanc carrer.
Una mixina gelosa
li porta dies eixuts,
ell vola per les estrelles,
ella li diu: No has vingut!
La lluna posa en un cove,
el desig de l’estimar,
nostre gat no ho sap trobar,
corre i miola de vegades.
Volia portar a la veu
el més dolç de tots els sons,
les ganes mireu, hi són,
però passen i el seu mèu
es queda sense tresor.
El vailet
Aplega febrer, el fred,
un pensament de miol,
ara toca festejar,
estimar de sol a sol.
Nostre gat deixa la casa,
el racó de la gran llar,
cal anar-hi al combat,
cal guanyar l’amistançada.
Una teulada, un carrer,
una nit de lluna plena,
massa fresca a la serena,
massa amor enmig l’hivern.
Nostre gat poc venturer
vol tornar- se’n al seu món,
una finestra, un cartró,
vetllada tan encisera.
Entre mèus i queixalades
passa l’hora del festeig,
podríem dir: El bateig
ha estat per les murades!
Darrere d’un negre gat,
al davant de qui l’empaita,
ha fet carrera de guaita,
aplegant a mitja part.
Ara, se’l mira la lluna,
vella estrella sorneguera,
el vailet de quatre potes
tremola, plora i esgüella.
Pensaments educatius
Ells, possiblement, no acabaran els seus estudis, jo tampoc.
No patiu, ells ja preguen per a què no vingueu.
El saber dóna gana, noteu que no és bo fer patir.
Tinc tants alumnes perquè no saben on anar.
Els pares tenen fills, no els demaneu gaire cosa més.
A la tercera pregunta nècia, obro les portes de l'infern.
Estava fent el pallasso i tres s'han adormit.
Ho diu el savi: Només tres!
Sempre fa més vent on més m'escolten.
El mestre es va morir, havia perdut la gana.
Dos poemes sense ganes i deu epitafis
24 Abril, 2010 18:19
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Pel matí
Pare, sense joguina,
només guanyarà la son,
els garlaires que no hi són,
una llança de les primes.
Pare, sense caler,
passen hores i fortuna,
tebi sol i mitja lluna
a les tornes d’un mai més.
Pare, sense somiar,
com passen les hores dolces,
les gandules a mig pas,
entre punxes i les roses.
Pare, com vull anar,
a trobar-me amb el jardí,
una abella vol picar,
vol fiblar- me perquè sí.
Pare, estic cansat,
d’una vida desplaent,
per les nits escolto el vent,
pel matí no vull anar.
Avui sí
Avui sí, l’ estimo tant
com la mel vol a l’abella,
com el clos va a la parpella,
per poder-la ensarronar.
Avui sí, sóc el servent
de les hores venturoses,
entre lliris hi ha les roses,
entre joia, un raig de gent.
Avui sí, t’estimo tant
com un núvol a la pluja,
com un porc la seva truja,
com un pou el seu poal.
Avui sí, t’estimo tant,
és tan gran ma gosadia
que les reixes trencaria,
obriria el teu tancat.
Epitafis
No us penseu que tinc la solució.
Accepto les vostres disculpes.
Si us plau, llegiu-me l’horòscop.
Estic en període de proves.
Necessito company per jugar al guinyot.
La dona és la que fa més bona cara.
Digueu-li a la dona que no he trobat les flors.
Podràs avorrir-te sense pagar.
He mort per una bona causa, em va atropellar un avió.
Senyor metge: Veu com no eren manies!
Sant Jordi
22 Abril, 2010 20:41
Publicat per jjroca,
Aproximacions
Sant Jordi
1) Aplega a ciutat, tot sortint d’un llibre.
2) Guarda el cavall dels sotracs del camí.
3) Porta l’escut de rajos de sol.
4) Sent esgarips de la jove princesa.
5) Es llença al combat enmig d’un glatir.
6) Troba en el drac el ferotge enemic.
7) Segella el combat amb sang i encanteri.
8) Recull l’ofrena de la rosa esclatada.
9) Manifesta, cofoi, la seva victòria.
10) Torna, al capvespre, al cel dels herois.
Dos poemes estimats i deu pensaments divins
20 Abril, 2010 18:46
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Una rosa i un clavell
Massa paraules al vent,
van cobejant les mentides,
les trobo sempre amanides
a menjar la pau i el temps.
En el passar del meus dies,
tan asprius, pel teu carrer,
veig allunyar-se el voler
mentre rius i mai em mires.
Mai poncella tan galana
han posat en el camí,
atura’t, estic aquí,
tinc desig de fer comanda:
Demano el consentiment,
asseure’ns plegats al banc,
per posar a les teves mans
una rosa amb un clavell!
Al dessota la finestra
Em diuen les hores baixes
que vaig camí de l’infern,
allí, em porta el teu voler,
allí, resto amb massa ganes.
Per la flaire que s’envola,
conec la casa i la llum,
és la fosca qui m’acull,
és la veu qui m’enamora.
Demà, a hora darrera,
he de robar, del jardí,
una rosa, un gessamí,
un somni de meravella.
Aplegaré allà on vius,
al dessota la finestra,
deixaré la malifeta,
restaré tota la nit.
Dolça reina de l’avern
posa el meu cor entre reixes,
no somriguis amb les queixes,
filles són del teu poder!
Pensaments divins
Maria diu: Si Jesús torna, aprofitaré per endreçar l’habitació!
Jesús és un bon partit: És fadrí i fa miracles!
El diluvi va ser fer dissabte al cel.
Jesús posarà denominació d’origen al seu vi.
Satanàs odia el vi, el fa pensar.
Déu no creu en els miracles. Només és “marketing”, afirma.
Sereu sant quan sortireu al Butlletí Oficial del cel.
Cinquanta sants han desafiat Déu a tirar de la corda.
Satanàs mai es queixa de Déu, sempre procura consolar-lo.
Jesús ha declarat jornada de portes obertes tots els Dissabtes Sants.