Dos poemes per Nadal i deu epitafis

05 Desembre, 2009 08:20
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Clara llum

 

L’ ovella jeu a la cleda,

un pastor encén el foc,

la vesprada arriba freda,

tot Betlem es torna fosc.

Avui toca bullir l’ olla,

quatre fulles, un xic de carn,

un sopar per prendre sopa,

massa aigua dintre el plat.

En aquestes dos arriben,

un segut, l’ altre plantat,

la somera, amb prou tentines,

pel camí, va avançant.

En aplegar a la foguera,

Ell els diu: Amb Déu sigueu!

Em podríeu donar noves?

Vull hostatjar a Betlem!

El pastor, tot i mirant-lo,

passa a dir-li, de seguit:

Hauríeu de preguntar-ho

a la gent que viu allí!

En Josep diu a Na Maria:

Hauries de reposar,

seu aquí amb companyia,

a la vora de la llar!

Davant de tal gosadia,

de trobar un aixopluc,

en Josep corre, capgira

i torna prou decebut.

Allí passaran la nit,

entre ovelles i lladrucs,

una estrella fa el camí,

una clara llum acull.

 

Desembre

 

Desembre passa, s’ adorm

a la vora de la llar,

el pagès calla, es mou

entre olives i plegar.

Els nois tornen de l’ escola

amb la lliçó poc apresa,

el mestre rondina, pensa,

com farà per posar l’ olla.

Desembre passa, s’ encalla

en els llums del carrer nou,

han posat massa enrenou

en una vila callada.

Els nois pararan taula

amb llibres i paper blanc,

dibuixaran, si s’ escau,

una Verge esblaimada.

Desembre passa i arriba

la festa del gran Nadal,

esporuguit veig el gall,

dolorida la gallina.

La mare desfent guardiola

pel dinar de compromís,

menja dolça a la cassola,

per a beure, aigua i vi.

 

Epitafis 

 

Porto dies sense fer-me les ungles.

Ocupo poc espai vital.

Penso que he perdut visió.

Encara no he decidit que posar-me.

Busco núvia que tingui cotxe.

No aconsegueixo fer-me el llit.

Quin és el número de la grossa?

Tinc bona excusa per no sortir.

He acabat el llistat dels enemics.

He guanyat el judici!  

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: