Dos poemes gelats i deu epitafis

17 Desembre, 2009 19:27
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Enmig l’ estable

 

Una parella

trescant camins,

cercant dreceres,

ben prop la nit.

Una somera

sense remuc,

la jove Reina

sense aixopluc.

Un bon Josep

enmig suors

camina i prega

és ple de por.

Betlem arriba

entre lladrucs,

té massa fred,

minso de llum.

Josep aplega

atabalat,

vol una cambra

on reposar.

El cel desperta

esperançat,

la Mare espera

joiós Infant.

Josep tremola,

amb Ell el clam:

Enmig l’ estable,

Jesús és nat!

 

Betlem, Maria, Betlem!

 

Blanca neu entre muntanyes,

ens porta un desembre fred,

no cal dir: A Natzaret,

les hores seran gelades!

Una somera i tots dos

caminant per la drecera,

maleït Cèsar espera

comptar jueus a l’engròs.

Na Maria agombolada

massa jove per fruir,

potser hauria de tenir

molt més tova la jornada.

La somera dolguda

ni badalla ni somriu,

a la cara, porta escrit:

Una mirada perduda!

Betlem, Maria, Betlem!,

Na Maria com pateix,

el dolor va en escreix,

Josep atura un moment.

Betlem és tot adormit,

singloten els fumerals,

massa plenes són les llars,

poca llum i massa nit.

De sobte, la gran estrella

inunda el mig del cel,

una guspira s’ encén

comença la gran revetlla.

 

Epitafis

 

Ara resulta que tinc incontinència.

Si us plau, deixeu la porta lliure.

Acabo d’ encertar la travessa.

Prou de cervesa sense alcohol.

Canvio tres ossos grans per un ull petit.

Ni penso en provar-me el febre.

Necessito taüt amb videojocs.

Encara conservo les claus del cotxe.

Necessito xampú contra la caspa.

He aconseguit una núvia magra. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: