Dos poemes plujosos i deu epitafis

02 Febrer, 2010 14:12
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Ruixat

 

Altre cop, un núvol silvestre

cansat de terres de fred,

redreça, sospira, es decanta,

cercant camins potser més incerts.

Llavors arriba, atura, endevina:

Tots els pagesos el volen cansat,

no volen que corri, remiri, esbategui,

li donen per sostre pallissa i la clau.

Adorm-te, vell núvol, esbellega,

siguis ben humit, una mica estrany,

tanca els mil somnis, enceta nou any,

com he de veure’t plorar altra vegada!

No diguis res més, no vulguis més aire,

per partir després a la casa gran,

tens el cor poruc, esperit firaire,

has de fer camí, caldrà fer ruixat.

 

La neu

 

Corre l’aigua, com s’enfila

per carrers i per teulats,

la recerco mentre crida

un vailet que va passant:

- Mare no vull l’escola

  puix m’han dit que nevarà,

  els floquets com porten panxa,

  tota fina, sense esclats!

  Mare, la neu és prima,

  té regust de peix salat,

  ha estat ballant, dansant,

  entre penes i fatiga.

  Mare, digueu-li al mestre:

  Hauries de tancar escola,

  el nevar mai que li prova,

  el relliscar és tot un repte!

  Mare, com vull anar

  a corre-cuita al jardí,

  per demanar-li al veí

  una pala, la més grossa!

I la neu mira i se’n va

tot oblidant la demanda,

faré prec al capellà,

ha de sonar la campana.

Matins del mes gelat,

em contareu que us passa,

tinc desig de ser-hi a casa

a la vora de la llar.

 

Epitafis 

 

Ofereixo cos amb males condicions.

Em poso les orelles i surto.

Ha arribat un veí, sembla mut.

Oblideu els plans de prevenció.

Ahir, ens van posar pla d’ evacuació.

M’hauria de posar a fer feina.

Tancat per vacances del personal.

Si has de dir, millor ho escrius.

He acabat el síndrome d’abstinència.

Necessito una dieta sense sucre. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: