Dos poemes d'altres terres i deu epitafis

21 Gener, 2010 19:35
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Els nous fantasmes

 

Potser la nit acull

els nous fantasmes,

passegen entre ombres

tous i galants,

el alba els portarà:

Noves empreses,

un polsim de rancúnia,

gran tarannà!

Han estat lleugers,

sense esperança,

han repassat les hores

amunt i avall,

fantasmes de promeses,

mai acabades,

de lluites incompreses

al capdavall.

Potser la nit acull

els malentesos,

la força desnodrida,

la mala sang,

he de prendre camí

vers altres terres,

la meva em traeix,

em deixa anar.

 

He de posar al sarró

 

Mireu el sol em diu:

Quanta grandària!,

els tebis homenots,

els capsigranys,

no han de portar res

que faci taula

on seure, amb caire trist,

per escoltar.

Avui he de fugir,

avui em toca,

darrere queden ombres

de benestants,

el bo és conquerir,

sense cap gràcia,

el son dels homes pobres,

llur gran combat.

Deixeu-me: He de partir,

sense esperança,

clouré al punt la boca,

m’allunyaré,

darrere deixaré,

sense cap gràcia,

homes voltats de seda

lluny dels carrers!

Agafaré el camí

de la noblesa,

del riure sense sou,

del gran deler,

he de posar al sarró

un pom de terra,

un llapis, una goma,

seny i paper.

 

Epitafis

 

Tinc prou temps per canviar d’idea.

Excuseu-me, estan passant el llistat.

Alguns encara estan de cos present.

No cal que em féssiu més misses.

Presento símptomes d’abstinència.

He hagut de suprimir el rebost.

De fet, el dia de difunts dura tot l’any.

Estic content, he perdut la meitat dels parents.

No sóc esquerp, és que sóc mut.

A partir d’ara, només dictaré. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: