Dos poemes d'altres terres i deu epitafis
21 Gener, 2010 19:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Els nous fantasmes
Potser la nit acull
els nous fantasmes,
passegen entre ombres
tous i galants,
el alba els portarà:
Noves empreses,
un polsim de rancúnia,
gran tarannà!
Han estat lleugers,
sense esperança,
han repassat les hores
amunt i avall,
fantasmes de promeses,
mai acabades,
de lluites incompreses
al capdavall.
Potser la nit acull
els malentesos,
la força desnodrida,
la mala sang,
he de prendre camí
vers altres terres,
la meva em traeix,
em deixa anar.
He de posar al sarró
Mireu el sol em diu:
Quanta grandària!,
els tebis homenots,
els capsigranys,
no han de portar res
que faci taula
on seure, amb caire trist,
per escoltar.
Avui he de fugir,
avui em toca,
darrere queden ombres
de benestants,
el bo és conquerir,
sense cap gràcia,
el son dels homes pobres,
llur gran combat.
Deixeu-me: He de partir,
sense esperança,
clouré al punt la boca,
m’allunyaré,
darrere deixaré,
sense cap gràcia,
homes voltats de seda
lluny dels carrers!
Agafaré el camí
de la noblesa,
del riure sense sou,
del gran deler,
he de posar al sarró
un pom de terra,
un llapis, una goma,
seny i paper.
Epitafis
Tinc prou temps per canviar d’idea.
Excuseu-me, estan passant el llistat.
Alguns encara estan de cos present.
No cal que em féssiu més misses.
Presento símptomes d’abstinència.
He hagut de suprimir el rebost.
De fet, el dia de difunts dura tot l’any.
Estic content, he perdut la meitat dels parents.
No sóc esquerp, és que sóc mut.
A partir d’ara, només dictaré.