Dos poemes de muntanya i deu pensaments educatius

17 Febrer, 2010 14:55
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

A la muntanya

 

Allí, a la muntanya,

mireu-me bé,

passejo, crido,

somio també.

Ni tinc queviures

per fer pecats,

visc sense fressa,

faig de criat.

Allí, a la muntanya,

sense enrenou,

ve el capvespre

no porta sou.

No tinc ni presses,

ves quina sort,

ni espill ni armari,

només cançons.

Allí, a la muntanya

parlo amb el sol,

calla la lluna,

té tanta por!

 

Muntanya

 

Muntanya airosa,

barret al cim,

la blanca neu

el núvol prim.

Muntanya pobra

sense aviram,

la cabra sola,

desfet brancam.

Muntanya esquerpa

els dies muts,

les nits tan fredes

tot aixopluc.

Sense poncelles,

pobre neguit,

cabana fosca

sense mosquit.

Muntanya ufana,

tot paradís,

sentir-me sol

enmig cabrits.

Muntanya bella

sense crostam,

nua de cella

tot encenall.

Allí, esguarda

el vent i el fred,

la llar petita,

ample l’ hivern.

Muntanya jove

sense casar,

estàs ben sola,

vols festejar?

Posa’t de pressa

verd el vestit,

s’acosta el sol,

és bon partit!

 

Pensaments educatius

 

No féssiu tard, és tan bonic veure el camp abans de la batalla.

He tingut un somni: El timbre de sortida s'havia amagat.

Cap alumne és enemic, li seria més fàcil trair-vos.

Una classe és una batalla, procureu que no sigui avorrida.

Els alumnes són innocents, no solen passar de la trentena.

He discutit amb un pare, els dos hi érem d' acord.

Els alumnes m'agraden, n'hi ha de tots els gustos.

Vaig a l'escola, tots saben que no he madurat prou.

Estic content, tots els alumnes diuen que estan tips.

Tinc problemes, ningú se' ls vol emportar a casa. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: