Dos poemes de rebaixes i deu pensaments divins

08 Febrer, 2010 18:20
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Decebuts

 

El vent crida i se’n riu

de les dèries dels humans,

tan creients o tan profans,

tan llunyans o prop del niu.

Animalons, poca cosa,

anant d’aquí cap allà,

en recers ni poder entrar,

malparlant i fent-se nosa.

Aprenents de cridaners,

enllestint el cent misteris,

tafaners, porucs d’ofici,

poca-soltes, malfeiners.

Gran tresor, talment perdut

després de les hores baixes,

entre seguicis, rebaixes,

al capvespre, decebuts.

 

La meitat

 

No cridis més mon dimoni,

estic, de tu, prou cansat,

a l’espatlla, t’he portat,

tot va ser per un desori!

Vaig entrar en món de tenebres,

un dilluns prou cap al tard,

diria: Estava cansat

d’escoltar cent meravelles!

Era l’ empresa galdosa,

rebaixada, inapetent,

convertir un penitent

en xarrup de vi i gasosa.

Aquell home tan vital,

amic del bé del creador,

hauria de ser perdedor

d’una farsa fantasmal.

Per la faula d’un tresor,

mudaria en malfactor,

com seria vencedor,

quina lluita més joiosa.

Però l’àngel matiner,

descobreix la malifeta,

he de pagar per bestreta,

la meitat del tot promès.

Ai dimoni tardorenc,

em fas perdre la juguesca,

vull un polsim de saviesa,

esdevenir temorenc!

 

Pensaments divins

 

Déu està cansat, es va triar el diumenge.

Satanàs no pot anar al cel, canta massa malament.

He fet cinc pecats, puc repetir-ne?

Déu no m’estima, mai surto al “ranquing”.

Judes acceptaria treball a preu fet.

No he pogut entrar la núvia a l’infern, és una santa.

A l’infern, sempre donen carn massa feta.

No hi ha política celestial, no troben candidats.

Déu està preocupat: Darrerament, no el critiquen tant.

Tres homes volien ser déu, en faltaven set.                          

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Un colom és un ocell o un mamífer?: