Dos poemes de masia i deu epitafis
17 Setembre, 2010 14:31
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A la masia
Mireu, de fet, la ciutat
em porta hores farcides
de raure, de treballar,
de seguir l’enganyifes.
D’agafar el vint-i-set
abans de les sis quaranta,
de saludar, sense gana,
a la veïna de dalt.
De mostrar aquella temença:
Avui me’n podré sortir?
De callar i maleir:
On deu raure ma dolença?
Són, seixanta, massa anys
per viure d’una promesa,
oblidar on viu encesa
la flama dels grans afanys.
On em queda la grandària?
El desig de millorar?
He de buscar-la demà,
lluny ciutat, a la masia.
Príncep
La mossa diu, innocent:
On t’hauria de cercar?
De segur, no ho sap trobar,
és mossa prou impacient.
Sota l’ombra de pi gros,
ben amunt de la carena,
a l’estiu, ben prop de l’era
de cacera, a la tardor.
En despertar-se el gran sol
darrere de la finestra,
amb la llar del tot encesa,
vella paella en el foc.
Ser príncep de la masia
és la feina principal,
escoltar el vent de dalt,
passar el temps amb companyia.
Una cabra, tres corders,
sis ovelles, quatre gats,
massa coves per menjar
tenir mandra, ser pagès.
Treballar un cop al mes,
prendre forces la follia,
viure bé, fer a la masia
tot els somnis i res més.
Epitafis
He entrat a l’associació dels prescindibles.
Només em queda el ball de disfresses.
Trobo que ja no em pesen les cames.
Estic de viatge, tornaré el dia del judici.
No perdeu les ganes de riure.
No patiu, morir-se és senzill.
Fins aquí, arriben els neguits.
Ofereixo els meus serveis, estic a les pàgines negres.
He provat cent dietes per guanyar pes.
Es prega pensar amb silenci.
El vident
14 Setembre, 2010 13:09
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El vident:
1) Té la sort de veure el qui no hi és.
2) Parla amb els morts un monòleg cabdal.
3) Sap el meu futur sense aplegar enlloc.
4) Només té un dubte: Li pagaran?
5) Aprèn en un sol llibre els misteris de l’ univers.
6) Prediu el futur, sempre encerta que vindrà.
7) Es guarda els nostres problemes sense plorar.
8) Sap que puc canviar en qualsevol moment.
9) Sap trobar el meu equilibri, em pot fer seure.
10) Endevina que m’he perdut i em proposa comprar pedres.
Dos poemes de pàtria i deu pensaments divins
11 Setembre, 2010 12:45
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Al capdavall
Avui, com sempre, es lleva nostra terra
amb aire dolç, eternament callat,
hem fet la sort, potser només emprat,
volem seguir d’acord amb la feblesa.
Vam lluitar, en altres temps ferrenys,
amb gent airosa i vam perdre la guerra,
només ens queda polsim d’una fermesa,
volem guarir-la, de tant en tant, de seny.
Acorralats, vençuts per gran misèria
volem govern, gaudir la nostra sort,
al capdamunt, resten els joves morts,
al capdavall, anem plorant la resta.
A poc a poc
Així serà, la sort de nostra llengua,
abraonada per estranys i veïns,
la portarem a viure en els grans cims,
li pregarem mentre treballa i sua.
Sortint del pou, la ratlla passatgera,
ens solcarà espais vestits de blanc,
és una parla que, a poc a poc, progressa
tot resseguint esquerdes i paranys.
Caldrà saber que massa cors bramulen,
tot esquivant febleses i despit,
els cos es cansa, mes rau gran esperit
i, tots plegats, volem eixes ventures.
Pensaments divins
Satanàs creu en les programacions educatives.
Es pot anar al cel, però sense ossos.
Tres condemnats més i podran tirar la sopa.
Satanàs torna a l’infern per fer inventari.
Si se salven tres justos més, hauran de comprar vaixella.
Satanàs porta pecats, però li treuen de les mans.
Déu va als enterraments, vol saber si hi ha algun parent.
Satanàs ha anat al magatzem, se li acaba el sofre.
Puc parlar amb Satanàs o depilar-me les celles.
Es confirma que els partits celestials es jugaran sense àrbitre.
Dos poemes d' aprendre i deu pensaments educatius
08 Setembre, 2010 19:39
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Aprenents
Completament sorprès,
parlant de l’economia,
no noto certa alegria,
sincerament, no la veig.
Aprenents de savis ximples,
tots cansats de no fer res,
hem aplegat als carrers
sense ganes, sense riures.
Abans, la lluita ens delia,
millorar era un esforç,
ara, molts cerquen la mort,
van farcits de gran desídia.
Tots volíem ser ben rics,
menyspreàvem la pobresa,
ens porta l’avinentesa
a oblidar el so dels grills.
Fantasmes de la gran via,
saltant, xisclant, presumint,
anaven de vint en vint,
tot parlant d’astronomia.
Els pagesos revellits,
la terra donant el fruit,
nosaltres en un garbuix
oblidant foscors de nit.
Aprenents de poca cosa,
mestres de les mil lliçons,
estudiem per a ser bons,
per gaudir del no fer nosa.
Trobarem
Posarem, a la pissarra,
el deure i el compromís,
el naixement i l’occit,
el futur i la nissaga.
Parlarem amb tots els savis
de castells i de presons,
dels sentiments de minyons,
dels garlaires i dels avis.
Cercarem tot l’entrellat,
les solucions de país,
el somriure de l’amic,
el plorar del condemnat.
Trobarem, sense mesura,
la fortuna i el menjar,
el plaer, el saber estar,
la grandària i l’engruna.
Manarem a tots els déus,
una nova primavera,
un caminar cap enrere
per aplegar amb els teus.
Plorarem si la mentida
vol regnar entre aprenents,
volem saber si la gent
té la rauxa amanida.
Finirem com la feblesa
a casa dels immortals,
hem relligat tots els mals,
només ens queda la festa.
Pensaments educatius
Estava fent de mestre quan aparegué un alumne.
No us puc ensenyar res més, tinc fred.
El millor del saber és quan la paciència et posseeix.
Hem d’aprendre a conviure amb déus petits.
Tinc més reformes educatives que anys d’ experiència.
Una escola ha de ser una guarderia instruïda.
Partirem de la premissa que un home és un ruc intel·lectual.
No tinc alumnes, tinc mestres inacabats.
Avui no volen aprendre, els deixaré somiar.
L’escola és l’últim país on es voldrien perdre.
Dos poemes de torna i deu epitafis
05 Setembre, 2010 13:21
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
L’ hora del treball
Com la darrera tarda
passeja entre neguit,
tot bo queda esquifit,
recullo temps encara.
Han estat les vacances
la porta del gran cel,
el temps de mató i mel,
les nits sense estrebades.
Hem portat els problemes
a beure ran la font,
hem eixugat el front
solcat, buit de tenebres.
Dessota la figuera,
enmig del fruit madur,
el cel porta l’ensurt,
demà no hi haurà festa.
Carregarem el cotxe
amb nobles embalums,
han de tornar a ser junts:
Els llestos, els mediocres.
L’estreta carretera
ens ha de fer el comiat,
l’estiu com s’ha acabat
enmig de ràbia i pressa.
Els pobres ciutadans
com tornen decebuts,
fan cara de vençuts
és l’hora del treball.
Aprendre
Mare, la bossa és prou vella,
a l’escola no ha d’anar,
és el fet de començar,
una nova meravella.
Portarà tres llibres nous,
un petit ordinador,
el pensar d’un lluitador
que s’acosta a l’enrenou.
Retrobaré els amics,
ensopits o entremaliats,
tots a punt per al combat,
per a vèncer a l’enemic.
És enemic tan ferotge,
farcit de lletres i ensurts,
ben callat, ben assegut,
entre fulles tan innobles.
Comença primera pàgina,
tot es posa a tremolar,
el pensament com se’n va:
Ignota au salvatgina!
Mentrestant, el savi mestre
diu com cal saber llegir,
sento el clam, també el brogir
el cloc i piu sense regnes.
Empresa tan delecta
com ens fas estabornir,
aprendre farà finir
els castells prenyats de sorra.
Epitafis
Demà començaré una vaga de fam.
Segueixo tenint la pressió baixa.
El metge em diu que no em desanimi.
Al sepeli, va haver riures i plors.
Crec que estic acomiadat.
Més val que no pregunten al veïnat.
M’ha arribat la medalla al treball.
He passat un control d’alcoholèmia sense dificultat.
Es prega no aparcar davant el nínxol.
Em feia il·lusió firmar una hipoteca.
El gegant(1)
02 Setembre, 2010 09:18
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El gegant (1):
1) És un nan esdevingut a més sense prou control.
2) Necessita més portes que finestres.
3) No té cap espai fet a mida.
4) Té massa por de la seva ombra.
5) Surt als contes però no tota l’ estona.
6) Té massa cases on no pot anar.
7) Pot menjar pomes pensant que són albercocs.
8) Ha de mesurar el temps amb dos rellotges.
9) Només té por dels nens entremaliats.
10) Mai pot veure’s els dos peus alhora.
Dos poemes de bossa i deu pensaments divins
30 Agost, 2010 09:22
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Comença el curs
Demà, sense anar més lluny,
he de pujar a les golfes,
allí, dormen les cinc bosses,
cansades, totes al munt.
Ara, tornaré a l’escola,
portant nou ordinador,
ben bonic, sense cap cop,
aprendré més que de sobra.
Una taula assedegada,
ben tipa de tant dormir,
esguarda, pel de matí,
amb carona dissortada.
Sap, de fet, qui l’ espera,
petit monstre enfurismat,
mig estiu com l’ ha passat
tot mirant per la finestra.
La cadira adolorida,
pissarra a mig esborrar,
la paret amb nou pintat,
esbrinant gran embranzida.
Hores baixes de ser escola,
els minyons han de tornar,
voldria fugir enllà,
on silenci, s’ acomoda.
Però passa, arriba l’hora,
el mestre es posa al davant,
comença el curs cantant,
passarà amb mitja estona.
Un estrip
He comprat la bossa nova,
escrita, tova i prou gran,
és una bossa de marca,
serà enveja, ho serà.
Els companys també la volen,
al patge, l' han demanat,
però el rei s’ ha tornat pobre
i la va comprar al mercat.
Allí, posaré els meus llibres,
les llibretes, els colors,
el petit ordinador,
amb les ganes per aprendre.
Els amigots la desitgen,
saben la sort com la tinc,
la llençarien al riu,
també la trepitjarien.
La bossa, que és tan bufona,
s’ allunya tot el que pot,
endevina on és la sort,
em fa córrer mitja estona.
En ser a classe, com s’ amaga,
al dessota del vestit,
massa prop hi ha l’ enemic,
cal tenir boca tancada.
El curs transcorre i pensa
la bossa sense parar,
els dilluns no vol anar,
els dimarts mai porta pressa.
De segur que, per Nadal,
li portaran, els minyons,
un estrip, dotze ratllots,
un ninot ben mal pintat.
Pensaments divins
Arriba el judici final, només falten els advocats.
No he arribat a fer miracles, han tancat el forn.
Jesús vol tornar, espera ofertes.
Satanàs vol vendre les accions d’ empreses altruistes.
Déu no té pressa, està de vacances.
Déu és d’assaig, però surt a les novel·les.
El pobres tenen un déu, no poden comprar-ne més.
Déu És al cel i també fora.
Els nens coneixen Déu, però fa mal la panxa.
A l’escola celestial, han prohibit els deures.
Dos poemes d'agost i deu pensaments educatius
27 Agost, 2010 10:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No vol
A primeries d’ agost,
vell núvol ve a visitar-me,
porta pressa per contar-me:
Històries de fals amor!
És ben maca i plantada,
la poncella del mai més,
porta bossa, arracades,
més guarnida que un clavell.
Vols anar-se’n, vol fugir
d’ aquest poble de records,
porten ales les sabates,
tot cercant fosca estació.
Triomfarà, no tinc cap dubte,
en gran lluita sense fi,
ella posa ganes, joia,
només cal trobar un marit.
A primeries d’agost,
el núvol ve a visitar-me,
voldria oblidar, estimar-te,
però el diable és qui no vol.
A la foguera
Sense pressa, sense pausa,
com van passant tot l’ agost,
és un mes, poruc, confós,
que voldria ser a la taula.
Allí, dormirem plegats,
després de gran atipada:
Sis entrepans amb tomata,
tres pernils del tot salats!
Captaires de negra ombra,
sota faldilles del pi,
els fantasmes de la nit,
passarien a fer nosa.
Sense pressa, sense pausa,
les campanes fan el so,
el capellà, el gran sermó:
Finireu a la foguera!
Allí, restarem plegats,
els dolents i els nouvinguts,
penseu: Déu no és tan ruc,
entén, tot i no parlant!
Pensaments educatius
Els reis francs no regnaven sense cobrar.
Han dibuixat un triangle, els ha sobrat un costat.
Anem a començar la classe: Era una vegada...
Han aprés dues lletres en un mes, hauré de negociar el deute.
Hem parlat d’ economia: Uns vint-i-cinc segons.
Vivim en un país petit, no podem ni tenir idees.
La classe anirà definint-se en crítica destructiva.
En connectar internet, desperten les sangoneres.
Mireu: Una ema i una a poden ser un peu.
Ara, sortirem de la fosca per entrar en la ignorància.
Dos poemes de platja i deu epitafis
24 Agost, 2010 10:48
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Acabada la missió
A la platja, enrenou,
és un passeig de desitjos,
amb el cos tibat, pits minsos,
els aprenents de set sous.
A les quatre del matí,
m’ he llevat com cada dia,
a la senyora, la guia
la gana de ser al bell mig.
Porto cadira, gandula,
dues bosses, para-sol,
les cremes per fer-me fosc,
la tovallola i la muda.
A les dotze, aplega ella,
amb caire despentinat,
amb ulleres, el calçat,
diria: Ben ple d’ arena!
Remira tota la plana,
es posa el llavi pintat,
no cal dir: És mitja part
d’ una empresa massa ufana!
Li poso tota la crema,
entre esquena i el davant,
cau a terra, tot tombant,
és quan comença la festa.
Llavors vénen jugadors,
un cridaire, tendres néts,
és quan inflo, a cor què vols,
vint pilotes, un solet.
A les dues, és migdia,
a les tres, encara hi som,
a les quatre fem fallida,
comencem la processó.
Porto els sants, també les ganes,
trafego, com puc, les dots,
a les cinc ja som a casa,
acabada la missió.
Apleguem
Diumenge, primers d’ agost,
la ciutat sembla deserta,
passejar és una festa,
menjar llauna, si és que es pot.
Quan tot semblava perfecte,
allunyats els enrenous,
arriben desitjos nous:
Hauríem de fer el de sempre!
Omplir el cotxe de gandules,
les deu cremes, els paranys,
avui ens toquen els banys,
les ganes i les corrues.
El banyador de mil flors,
totes plenes de malures,
un camí roent del tot,
per arribar a les més dures.
Cent mil estris en renglera
un castell, dues muntanyes,
un pujolet sense banyes,
un desert tot ple d’ arena.
Allí, aplega el pare sol,
amb la cara riallera,
sóc un servent de la gleva,
esdevingut un senyor.
Arriba l’hora tardana
per tornar a la ciutat,
apleguem a la meitat:
La glòria d’ anar a la platja!
Epitafis
Passo mesos sense diari.
Algú em pot donar de baixa.
Per cobrar, passeu per caixa.
Porto anys sense pensar.
Sóc aquí per compromís.
De quin color m’he de vestir?
Sempre estic atrafegat.
Sóc aquí per mentider.
Em trobo amb dificultat.
Igual tinc el llum encès.
La tronada
21 Agost, 2010 12:27
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La tronada:
1) És el recordatori de la nostra grandària.
2) Naix de la lluita ferotge entre dos núvols altius.
3) Sap com fer-te amagar sense cap mirament.
4) Arriba on vol i domina el seu territori.
5) Representa la gran fugida del regne electró.
6) Aspira a ser una de les energies més àcrates.
7) Recorda que el so arriba massa tard.
8) Acosta tota una munió de pors.
9) Ens fa saber que en el cel també hi ha enrenou.
10) Posa el cap buit i el cor petit.