Dos poemes per al foc i deu epitafis
18 Juny, 2011 08:45
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El gran foc
Arriba el dia
on el sol va
pel camí llarg,
fort i llunyà.
Llavors la lluna
com l'escridassa,
és juny i passa
sense parar.
La gent senzilla
xiscla i es mou,
la fruita troba
el temps més dolç.
Aplega festa
massa important,
la bruixa esclata,
vol prendre part.
Els homes vells
són sabedors,
cerquen les fustes
per fer el gran foc.
Les cases volen
un xic de fred,
però no piulen,
no diuen res.
Els fantasmes xisclen
A la plaça del davant,
hi haurà foguera,
dolça coca de Sant Joan
sarau i festa.
Les joves trobaran nuvi,
està manat,
els joves seran promesos,
faran la part.
A la plaça del darrere,
reviu l'enyor,
la velleta prega
sense cap sort.
Els fantasmes riuen,
tot d'amagat,
esperen passar nit
fugint del Sant.
Però el foc s'encén,
vénen els fums,
els fantasmes xisclen,
fugen al punt.
Epitafis
Acabo de perdre una orella.
He d’anar a l’infern, necessito crema.
He mort en pecat, però me’l volen prendre.
Vaig demanar hora per morir a les sis.
Estic disposat a creure el metge.
Compte amb l’assegurança de vida!
Callo per consell de l’advocat.
Estava a l’hort, dalt la figuera.
El torró, el vull tou.
Compte, que vaig a sortir!