Dos poemes de cucs i deu pensaments divins

02 Juny, 2011 10:34
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Massa peus


Pare ou

em foragita,

és la vida

qui m’empeny.

Massa peus

per trontollar,

caminar

és prou planer.

Vaig per terres

prou polsoses,

mig galdoses,

complaents.

Només veig

les fronteres

en carreteres

de quitrà,

allí, penso,

allí, noto,

m’esvaloto,

vull marxar.

A la por,

m’arrodoneixo,

com pateixo

ser tan gras,

però menjo,

sense pressa,

en cada herba,

tinc un plat.

Dolça vida

em pertoca,

sóc riallota

dels infants,

els més grans

com em miren

com s’esmussen

és el que hi ha.


Sóc feliç


Aprenent

de sabater,

no sabré

com adobar-les.

Massa peus

per caminar?

Descansar

no porta febre.

Silenciós,

benestant,

ben semblant

a la brancada.

Tinc per arbre

mon casal,

per mirar,

hauré la plana.

Sóc feliç

inapetent,

prou esquerp,

per ser bo.

Altrament,

pensa la gent:

És pudent

no es sap banyar!

Però el Déu,

m’ha fet així:

poruc, tranquil,

més tou que un be.

 

Pensaments divins

 

Ara, aniré a l’infern a perdre una mica de fe.

Satanàs està preocupat per la crisi: Pecaran menys?

Tinc ganes d’anar a l’infern, es presenta un hivern fred.

He estat cent anys a l’infern, ara, estic de vacances.

Vaga de tècnics d’ascensor, utilitzin l’escala de Jacob.

Déu i Satanàs canviaran els papers cada trimestre.

Satanàs diu que, si no pequen més, haurà de tancar tres sales de calderes.

Si el pecat és massa gros, es podrà compartir.

Déu repartirà la gràcia en fila de tres.

La Verge li ha dit a Jesús: Compte amb els desconeguts!

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: