Dos poemes d'anar fent i deu pensaments educatius
28 Març, 2011 10:04
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Esperar
Lentament, el sol comença
el camí d’allunyament,
el desig de ser present,
la innocència de la festa.
El mes de febrer s’acaba,
acarona el vent feixuc,
la garrofa torna al ruc,
el veig i fa bona cara.
La gasolina s’enfila
pels carrers de la dissort,
anar el cotxe a poc a poc,
anar a peu si saps la mida.
Preparar les paperetes,
retriat tots els partits,
mai votar els esquifits,
només faran malifetes.
Tornar a ésser només home,
que voldria ser a pagès,
menjar poc i no dir res,
mirar el cel, esperar els nostres.
Arribar
Passades vint primaveres,
dues tardors, tres hiverns,
veus l’enyorança que es perd
tot i cercant altres terres.
Han arribat els seguicis
de prohoms i guanyadors,
ho faran per quatre sous,
fugiran dels beneficis.
Encetarem primavera
amb campanya electoral,
quatre festes, vent de dalt,
la promesa matussera.
Parlaran de democràcia,
ompliran boca de fums,
obriran els ets i els uts,
el futur i la fal·làcia.
Arribar a port llunyà,
donarà aquesta avantatja,
després, la paraula raja,
pel camí, tota es perdrà.
Pensaments educatius
Entre crit, cal cultivar el silenci.
Dono per suposat que sóc el pitjor de la classe.
L’ escola espera, té tot el temps.
Estudiaven matemàtiques per saber com qualificar-se.
Trenta minuts d’ absència poden portar la reflexió.
Mai dubto que la mare no entén.
He repetit el curs trenta vegades, ja sé on comença.
No tinc alumnes dolents, només autònoms.
El nen resta sense portar, no li farà falta.
En matemàtiques, posem pins per fer rodones.
Un poema sense drac i deu epitafis
25 Març, 2011 10:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Minso enteniment
Per què vint-i-tres d’abril
ha de ser data galdosa,
si es parla d’un morir,
d’un cavaller i una rosa?
Si proclama primavera,
preat regne de les flors,
si governen els amors,
és quan prega una princesa.
Però clou, arriba el drac
per encetar el nou dia,
ens planteja gosadia
a les portes de Montblanc.
El rei, vestit de lluerna,
ho ha de deixar ben clar:
El poble ha de lluitar!
Foragitar aquesta fera!
No trobant cap voluntari,
com es posa a plorar:
El mal drac ha de guanyar?
Ha de ser el meu escarni?
Aplega, a hora primera,
el cavaller principal,
sense baixar del cavall,
es desfarà de la fera.
Abatut, es queixa el drac
en un doll de melangia,
la dragona que tenia,
fa poc temps, l’abandonà.
Ha trencat trenta muntanyes,
ha esberlat catorze ponts,
ha ferit, a queixalades,
setze valls, vuit alturons.
Ha cercat la pau del bosc,
la foscúria de la nit,
ha venut son esperit
a un dimoni consirós.
Avui, accepta la llança,
la ferida prop del cor,
ha perdut el seu amor,
vol morir sense recança.
Deixarà per testament:
Una terra sadollada
d’una sang enamorada.
Tenim minso enteniment.
Epitafis
Tinc prohibit vendre il·lusions.
Estic trist, he de tornar en un mes.
El cor m’ha dit que té vacances.
De salut, ara bé, gràcies!
Menys crits i més pregar!
De què estàvem parlant?
Necessito una mica d’intimitat.
Venc nínxol amb llogaters.
Sóc aquí des de l’alba.
He d’anar a comprar ciris.
El pensament
22 Març, 2011 10:08
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El pensament:
1) És el viatge més econòmic i menys utilitzat.
2) Necessita d’un cervell ordenadament desequilibrat.
3) Comença sense pressa i s’ asseu quan li plau.
4) Va del vull saber al regne de la penombra.
5) Té massa gana per no menjar.
6) Pressuposa que el cap no acabarà explotant.
7) No té casa on dormir ni amo a qui creure.
8) Va ensopegar a Grècia i encara no s’ha refet.
9) Necessita més fred que calor.
10) Adoptaria qualsevol fill si el volgués estimar.
Dos poemes escuats i deu pensaments divins
19 Març, 2011 14:25
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He de fugir
Deixeu-me dir: Amb la cua encesa,
espero al llit, el somni que esdevé,
he de sotjar, desfer l’avinentesa,
estomacar el monstre del mai més.
Mai he tingut ni empresa ni paraula,
estic venut, hauré perdut la sort,
entre els amors, només trobo la faula
entre mil joies, retrobaré el tresor.
Pujaré al cim, esclataran tempestes,
jovent banyut em mirarà rabiós,
deixaré fer, avui estem de festa,
dessota un arbre, de sobte, estic gelós.
Monstre rabiüt, empaites amb fermesa,
véns a cobrar un deute ben pactat,
avui, acaba el tracte assenyalat,
deixa’m volar, he de fugir de pressa.
Tinc amics
Sense paraula ni ofici,
a la sala de l’infern,
m’ agrada passar l’hivern
amb més pena que cilici.
Aprenent de mal dimoni,
com m’anomenen banyut,
dirien que vaig perdut,
mig geperut i tot borni.
Els dissabtes poca feina,
els diumenges venc pecats,
em diuen que mai he estat
malfactor en fer revenja.
Tinc amics en set calderes,
pecadors de bona fe,
uns demanen si els convé,
els altres fan de les seves.
Passo les hores preades
a la porta del davant,
tot rient i tot parlant
d’ aventures de fantasmes.
Pensaments divins
Déu farà tard, ha trobat un control.
Satanàs és infalible, mai encerta la grossa.
Ja era prop del cel quan he perdut el certificat.
Un sant fa miracles, l’altre els posa en caixa.
Només sóc un pecador, en voldria ser tres.
Deixeu-me entrar al cel, em portaré bé!
A cap d’any, canvien les portes del cel, les posen de torró.
Satanàs té la grip A, sempre està al dia.
Necessito caldera a la zona “wifi”.
Hagués pogut morir amb gràcia, però vaig ensopegar.
Dos poemes de sequera i deu pensaments educatius
16 Març, 2011 11:19
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Deixa la bossa
Febrer avança fred i mediocre
enmig la fúria del vent de dalt,
el llit del riu ni té cabdal,
el pagès mira com crida el poble.
Avui i ara, encara canten
les terres planes lluint sembrats,
els núvols passen, fugen plegats
aquí, al dessota, les penes manen.
Tot d’una, alhora, les dones preguen
omplen de ciris i de promeses,
en el cafè, només hi ha feres,
volen guanyar enmig tenebres.
Algun vell núvol, cansat, reposa,
va de camí on vol anar,
la gran muntanya ve a demanar:
Escolta i mira, deixa la bossa!
Sant Pere
Sant Pere, escolta un moment,
que tinc les hores pregones,
atura, no he d’ anar a soles,
vigila el meu pensament!
Sant Pere, el gran dels sants,
el de la pedra ferrenya,
només porto la desfeta:
la pluja ens ha deixat!
Sant Pere, porter del cel,
vull rajolí d’ aigua fresca,
estic sol a la finestra,
tinc poc sucre i massa fel!
Sant Pere, patró de barca,
amb somnis de mariner,
porta la pluja primer,
després, farem bona cara!
Sant Pere, escolta el pagès,
el qui remuga a tothora,
dóna-li aigua, si en sobra
i sinó en demanes més!
Pensaments educatius
No tenen faltes d’ ortografia, no fan servir les mateixes lletres.
Ho he aconseguit: Llegeixen sense escriure!
Com l’ oració era passiva, no pregava ningú.
L’ avaluació continua, acabarà als trenta anys.
Han fet una composició literària amb dues lletres.
M’ escolten amb tanta atenció que semblen dormir.
Parlava d’un riu quan s’ han posat a plorar.
Un llibre és un component de l’armari.
La intel·ligència dubta de la saviesa.
El complicat de ser mestre és la manca d’ orientació espacial.
Dos poemes feixucs i deu epitafis
13 Març, 2011 13:08
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Escriure és tot patir
Enceto la primera estrofa
tot i deixant un mal son,
captaire de professió,
aprenent amb poca força.
Les paraules, a la vora,
voldrien entrar en el bosc,
miren arreu: massa fosc,
com enceten la revolta.
Els demano, si de cas,
una mica de mesura,
un fanal o mitja lluna
un bon lloc on posar el nas.
Maleïdes ventureres
com em fugen de les mans,
com s’emporten els encants,
em deixen les males feres.
Una estrofa endarrerida
acabarà aquest occit,
escriure és tot patir,
obeir ni em convida.
Lluita cabdal
Poques coses per a dir,
es van perdent per la fulla,
massa blanc és el camí,
massa negra és la despulla.
He obert mitja finestra
d’aquest cap tan matusser,
no cal dir com és l’empresa,
no cal dir com l’he de fer.
Unes ratlles ensopeguen,
altres tenen mal de cap,
poques lletres espeteguen,
volen ser al punt i a part.
Recomenço l’embranzida,
darrera lluita cabdal,
la gandula és amanida,
deixem-ho al punt final.
Epitafis
Ho sento, no recordo com et dius.
Trobo que encara et fas vell.
No m’importaria mudar-me.
No oblidis portar-me flors.
Fa dies que no puc escriure.
Estic castigat de cara al sostre.
Ho sento, però tinc feina.
Encara estàs enfadat?
He sortit per fumar.
Us puc revendre dues entrades del cel.
La mosca
10 Març, 2011 06:33
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La mosca:
1) Desconeix el concepte de línia recta.
2) És una consumada tastaolletes.
3) Dubta d’ aconseguir una mort assossegada.
4) És un plat mediocre per a massa comensals.
5) Està amatent a la primera escalfor.
6) Va a l’ escola per distreure els nens.
7) No dubta en encetar espais incerts.
8) Va deixar el nas per a altres ocasions.
9) Mai pensa en una depilació seriosa.
10) Pensa que el cel és un gran terròs de sucre.
Dos poemes de morir i deu pensaments divins
07 Març, 2011 11:26
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A l’hivern
Hauré de morir a l’hivern
perquè em dol morir-me ara,
he comprat nou llit i, encara,
estava pagant el vell.
Hauré de morir a l’hivern
perquè he de fer escriptures,
les finques les tinc perdudes,
els beneficis són verds.
Hauré de morir a l’hivern
perquè el camí és a peu,
massa pobre per ser hereu,
massa noble per ser vell.
Em trobareu
Sortosament, si ve a visitar-me,
tinc els fulls en el calaix,
la cambra prou daltabaix,
disposat a acomiadar-me.
Res per emplenar la bossa
ben captaire d’enrenou,
he treballat per un sou,
mil silencis enmig l’ombra.
Vaig per ratlla venturera,
per amagar tot l’ emprat,
visc a poble, ho he triat,
massa vell per ser tronera.
Quan el batec espetegui,
el cor lliuri dels feixucs,
seré entre els vençuts,
tot vivint al cementiri.
Pensaments divins
Els sindicats d’àngels demanen una mica de marxa.
Satanàs obligarà la dutxa abans d’entrar a la caldera.
Déu no suporta els tests d’intel·ligència.
He fet tres pecats, però dos no entren a concurs.
Jesús necessita dotze ovelles que no mosseguin.
Anava cap al cel quan m’ha vingut el riure.
Déu m’escolta, li he vist una orella.
Satanàs rebrà els dissabtes de quinze a setze hores.
Jesús ha demanat
Judes plora, ha perdut vuit monedes.
Dos poemes amb fred i deu pensaments educatius
04 Març, 2011 10:26
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Foragitat
Carrer amunt i carrer avall,
sense pressa, sense taca,
amb forat a la sabata,
amb mig cap farcit d’estrall.
Tot el món li dóna esquena,
és un pobre geperut,
a cada porta, l’ensurt,
a cada dia, desfeta.
Amb menys cotó que camisa,
amb sargits de tota mena,
com la boca li esbufega,
com li han fet el fred a mida.
Un gran cartró per flassada,
mitja bossa per coixí,
ha arribat per patir,
no té son ni quasi gana.
Va ser, ara farà temps,
un estimat empresari,
foragitat del sagrari,
veig com li ploren els vents.
Massa mantes
Mig cove de llenya vella,
ben encesa la gran llar,
recomença, un nou ball,
un dansaire que s’ eleva.
Tres vailets de cara ampla,
escolten vella contalla,
a la quadra, entre la palla,
el ruquet ni riu ni salta.
La casa mig desvalguda,
amb finestres per pintar,
espera, per esperar,
massa temps sense aventura.
On rauen les joves belles?
El trafegar de la font?
Els vailets s’omplen de son,
la contalla sembla eterna.
L’ avi regira les branques,
el fumeral té singlot,
em sento prou trafegot
per menar altres fantasmes.
Els vailets pugen escales,
a la cambra, no hi ha llum,
tot el llit és embalum,
massa fred i massa mantes.
Amb el caparró tapat,
amb els peus tirant a marbre,
arriba el son com un lladre,
ha vingut de la ciutat.
Pensaments educatius
Un cop engeguen els ordinadors veus com van desconnectant.
Els alumnes no fallen en matemàtiques, sempre, saben els qui són.
No odio els alumnes, només les seves expressions.
Les classes començaran els dilluns, si no hi ha més remei.
Els parlava de l’ u i la meitat s’ han enfadat.
Arribarà un dia que anar a l’escola serà un somni.
Una escola era un reialme que ha esdevingut república.
Us diré les respostes de l’ examen sense cap mena d’ ordre.
Arquímedes ho va dir: Llença’ls a l’ aigua per veure si suren!
Els matemàtics grecs no en sabien gaire, mira com tenen les cases!
Dos poemes per carnaval i deu epitafis
01 Març, 2011 11:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Volem
La raó esdevé follia,
és el fruit del nostre temps,
caminant ni caminem,
avancem vers la desídia.
On han quedat els costums?,
deuen ser enmig les golfes,
ni amb palla ni amb garrofes
hem deixat nostres virtuts.
Les tenim en una cambra
més freda que els fons mesquí,
hem menyspreat el diví,
som els orfes sense gana.
Enmig del gran vendaval,
ben tancada la finestra,
la gent plora, vol la festa,
volem rauxa i carnaval.
Tot boirina
Quin és el déu pagà
que ni coneix calendari,
que vol ser-hi a diari,
i oblida on ha d’anar?
Es consola sense pena
amb la festa principal:
Que comenci el carnaval!
Que s’amagui la quaresma!
Posarem la roja carn
vestida de color blanc,
taparem la cara al sant,
riurem sense mitja part.
Ni naixerà l’agredolç,
ni morirà la sardina,
carnaval, és tot boirina,
em disfresso de debò.
Epitafis
No és que la feina atabali.
Ara, estic d’amagatotis.
Si vols veure’m, truca tres cops.
Estic mort per interès.
He provat de conduir, però no.
Tinc ofertes per fer de dimoni.
Cerco viu que em faci d’apoderat.
He de canviar l’horari de visites.
No m’agrada la moda de ciris d’aquest any.
No ploris que ja et conec.