Dos poemes sense fulles i deu pensaments divins
17 Octubre, 2010 13:14
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Llençant les fulles
A primeries de mes, no hi ha dubtes,
les fulles com davallen sense destorb,
és una feta vella, un mal negoci,
guanyar una rialla per perdre-ho tot.
Un desganat gran sol se’n va de pressa,
no vol romandre més vora la llar,
cercarà nova casa, noves disfresses,
està massa cansat per treballar.
Quan el sol no crema, l’ arbre s’ espanta
es pensa que el gran fred el gelarà
regala tot el fruit, diu que té feina,
es queixa de la queixa i vol callar.
Llavors, sobtadament, el cos arronsa,
el fugir cap a l’ ombra com l’ afebleix,
hi ha manta pressa per deslliurar-se,
com va llençant les fulles, no fa res més.
Busca la fada
Una fulla dissortada es lleva d’ hora,
vol començar a ballar enmig del vent
les altres li demanen: No siguis bleda,
recorda que la tarda ho va dient!
Novíssima tardor truca a la porta,
el rei de tots els altres la ve a buscar,
és una fada vella que no té regne
i ve cada setembre enmig dels llamps.
La fulla dissortada es va fent bleda,
perdrà tota tendresa, s’ assecarà,
no vol passar un hivern sense fermesa
i va prenent color, nou tarannà.
Comença la recança, mitja estrebada,
com l’ arbre li demana un xic de seny,
la fulla s’ arrauleix, busca la fada,
un cop ja l’ ha trobada va i decandeix.
Pensaments divins
Satanàs aplegarà tard, ara, fa servir un tren de vapor.
Déu ha anat a participar en un concurs de creadors.
Satanàs vol unes banyes amb sistema digital.
Déu ha decidit apadrinar un grup de rock.
Canvio àngel desmotivat per un parell de sermons.
Era a punt de convertir-me quan va arribar la publicitat.
Estic disposat a fer un curset accelerat de dimoni.
Vaig trobar la glòria, està prou desmillorada.
Tinc molta fe, però no sé on l’ he posat.
Queda prohibit, a tots els dimonis, rematar de cap.
Dos poemes de demanda i deu pensaments educatius
14 Octubre, 2010 19:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Al meu déu
Recordo, al meu déu, les hores perdudes,
cercant les respostes d’ un món afeblit,
anant a buscar la pena i l’ oblit,
els mil encanteris de roses premudes.
Corrent, ben de pressa, els primers sis anys,
trucant a la porta de goig i fortuna,
volent agafar-les, de sobte, una a una,
quedar-te ben sol temptat pels afanys.
Un dia llevar-te i trobar-te ben sol,
per tal d’ esbrinar les portes tancades,
plorar a mitja nit, plorar a les albades,
per anar jugant la infància amb l’ enyor.
I, de cop, un dia seure en una taula
després d’ enllestir un petit dinar,
mirar els comensals, començar el parlar,
tot i convertint realitats en faula.
Demanar al meu déu unes hores noves
on deixar, a l ‘engròs, suades i ensurts,
albirar el silenci, continuar amb els uts
tot per acabar enmig de les coves.
Avui, només demano
Avui, només demano
un cap ple d’ enteniment,
una bossa de brillants,
altra bossa de diners.
Avui, només demano
aigua fresca de la font,
una tarda de passeig,
un afebliment del son.
Avui, només demano
un cavall de bona planta,
unes hores de ser rei,
cocodril a la sabata.
Avui, només demano
el perfum de les mil hores,
un reguitzell de vestits,
el desig de les senyores.
Avui, només demano
portar un cove de cançons,
totes plenes d’ harmonia,
banyades amb dolços sons.
Avui, només demano
un sac ben ple de salut,
anar i venir sense pressa,
parlar poc i creure’m mut.
Pensaments educatius
Doneu-me guix, m’ he de defensar.
He tingut un dia dolent, hi eren tots.
Volen resultats, posarem sis a un.
Han fet una nova llei, l’ han reformat abans d’ estrenar.
Tinc alumnes bons, sobretot els de llimona.
Anava a aprovar-ne un i m’ ha agafat singlot.
He fet un examen, l’ he amagat de seguida.
Estic aprenent força, estic guanyant múscul.
La mare em coneix, l' hauré d’ aprovar.
Tenen un bon rendiment acadèmic, un vuit per cent.
Dos poemes de boletaires i deu epitafis
10 Octubre, 2010 16:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
En processó
Gran la fosca dintre el bosc,
un seguici que no para,
espardenya amb sabata,
un cistell ben buit del tot.
Exèrcit sense instrucció
s’ endinsa en les tenebres,
van xisclant, són unes feres,
han sortit en processó.
Aquí, n’ hi ha un de trencat!
Allà, un amb mala traça!
La cridòria que no para:
Voldries dir-me on sóc?
Cansats, vençuts, mig ofesos,
tornen a casa baldats,
mitja cistella han llençat,
amb l’ altra mengen corpresos.
Recolliu els bons
Són les tres, ja fem prou tard,
hem de posar les cistelles,
els ganivets, les orelles,
perquè al bosc no es pot badar!
Agafa el llibre de camp,
la brúixola, cantimplora,
una bufanda, els guants,
dues jaquetes de llana.
La bossa amb els entrepans,
una bóta de bon vi,
els bastons que vaig comprar,
el xiulet viatja amb mi.
Començarem a la vall,
escalarem la muntanya,
omplirem les tres cistelles,
tot seguit, de cara a casa.
Amb els dos-cents rovellons,
farem bona confitada,
és així com es treballa,
només recolliu els bons!
Epitafis
He mort perquè he perdut la salut.
El metge ho encertà: No feia bona cara!
Ahir en van arribar dos de l’I.M.S.E.R.S.O.
Us puc vendre l’ànima, no guanyo res.
Necessito només una empenta.
Tinc una núvia trencada de color.
Estic en un moment transcendental.
En aquest moment, no puc rebre senyores.
Estic en deute amb el meu cos.
De fet, no m’he explicat mai bé.
La llengua
07 Octubre, 2010 19:11
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La llengua:
1) Viatja sola fugint del desert.
2) Surt de casa per poca estona.
3) Tarda anys en aprendre a callar.
4) És una de les millors cuineres.
5) Sap on para cada un dels queixals.
6) Ensenya a l’ home on comença l’ enveja.
7) Prova de regular la temperatura.
8) Té a les dents com a males companyes.
9) Li diu al metge que passa més endins.
10) Aprèn a viure enmig de la mullena.
Dos poemes de vaga i deu pensaments divins
04 Octubre, 2010 12:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Demà a treballar
Hauria estat aprenent mediocre,
si un cop, el bon Déu, em fes treballar,
altrament, un dia, potser vaig ser noble,
però no recordo, potser ho he oblidat.
Tot va començar per on tot comença
per un conte vell de farà molt temps,
li deien Adam el rei de la festa,
era a un paradís tot cercant per fer.
La seva senyora, ben dolça i galana,
llevant-se un mal dia, cercant l’ infinit,
troba una pomera potser un xic tardana
i vol una poma, cerca el seu marit.
Adam no ho veu clar, vol fugir de pressa,
però la senyora guaita aquella serp,
és una bestiola grassona i entesa,
els diu: Agafeu-la, és dolça i corprèn!
Àngel despistat per allí passava
i, en veure l’ escena, s’ atura i els diu:
Si mengeu la poma tindreu la feinada,
una dolorada i suar a l’ estiu!
Adam, prou gandul, no vol aquell tracte,
però la senyora, que de fet no creu,
vol menjar la poma, l’ agafa, fa l’ acte
i una mossegada ens porta el deler.
Si avui el gran Déu em porta jornada
que homes petits volen recordar,
anem a la festa, dormim a la palla
avui farem vaga, demà a treballar.
No tinc paradís
Per què el dimoni mai calla i avança
repartint, alhora, desitjos i pors?
Som homes petits tots vestits de ràbia
tots cercant a un temps amics guanyadors.
Tenim ben endins joia i gran enveja,
mai s’ ha d’ ensenyar, ens diu el costum,
aneu al treball, oblideu els fums,
cal aprofitar els dies de festa.
Amb un compte vell, eternament curt,
recordo el trajecte del cap a la fi,
el banquer m’ obliga, després com se’ n riu
i la feina avança, juga amb tot l’ embut.
Avui toca vaga, rau el compromís,
l’ amo com em mira, ensenya els ullals,
la feina és tan magra, du tan poca carn
sóc pobre entre pobres, no tinc paradís.
Pensaments divins
Jesús era mestre vell, no va agafar reformes.
Pregueu a Déu, li agrada sortir a les converses.
Si voleu anar a l’ infern, compreu la caldera.
Dec ser al cel, fa dues hores que no em manen res.
Satanàs té dos judicis pendents per blasfemar.
Déu té molts oficis, no oblideu que és Pare de família nombrosa.
Sant Josep li ha proposat a
Jesús és al cel, però la creu no la va poder pujar.
Estava a segon curs de santedat quan va venir el dimoni.
Jesús pot tornar, però triarà un altre ruc.
Dos poemes trists i deu pensaments educatius
01 Octubre, 2010 10:37
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El caure de les fulles
Tot esperant el caure de les fulles,
he anat refent camins perduts fa anys,
encara queden uns somnis ben estranys:
La dot, la fe, el pas cansat dels dies!
On rauen tots, els joves, els pagesos?
On resta avui el cove la sort?
Si els pregunto, diran que estan ben morts,
són de viatge, en altres mons espessos.
Escric al vent sense ganes ni gràcia
amb un traç tou, segurament pausat,
els sentiments, veieu, són al terrat,
tot esperant la nova aristocràcia.
Els salvadors, de nou, aplegaran
omplint les llars de fites i enrenou,
al cap del mes, recolliré mon sou,
deixaré un lloc, els altres l’ ompliran.
Tossut marí
No he de servir el seny ni la paraula,
estic ben trist, notablement pesat,
mirant el cel, el sol m’ ha comentat:
Un altre estiu, va continuant la faula!
El nostre rei se’n cansa, ho he de dir
amb boca gran, eternament oberta,
el camp perdut, la casa mig deserta,
les nobles ganes, de nou, han de fugir.
Sóc massa vell per haver melangies,
el cor es plega, eternament confós,
al cim, parem, probablement, tots dos:
Tossut marí amb barca sense dies!
Allí apleguem, de fet, cada capvespre
saltironant: Desitjos i rebuigs!,
ell m’ alliçona enmig de mil enuigs,
a poc a poc, em fa tornar més tendre.
Quan fuig el sol, farem petit comiat,
volem ser al cim en aplegar el nou dia,
tossut marí no vol altra alegria
que compartir el regne de l’ emprat.
Pensaments educatius
Estava donant la lliçó, no podia treure’ m el casc.
Estic fent un curs accelerat d’ aprovats a l’engròs.
Vaig trobar la raó, la portava la seva mare.
Estic impacient, fa una setmana que no hi ha reforma.
Els alumnes no creuen, però ploren tan bé.
Estaven fent un exercici, ningú sabia quin.
Els nens no són monstres, no estan classificats.
En entrar a l’aula, mai sé com en sortiré.
Déu creà les escoles abans de descansar.
El curs s’ acabava, s’ endevinava la mar.
Dos poemes de pensar i deu epitafis
28 Setembre, 2010 11:46
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Captius
La tarda defuig al carrer de sota,
estic mig confós tot cercant l’oblit,
recollit el cos, el meu cor singlota
és un repte gran, viatjar amb l’esperit.
Massa lluny els grecs, els nobles romans,
desades històries per tots els calaixos,
no serem res més: Uns pobres cristians,
sense terres altes, on viuen els guerxos.
Tot enteniment serà aniquilat,
pactaran els reis silencis pregons,
més distant encara ens posaran plat,
allí ens donaran faves i cigrons.
De cop, tot plegat, tindrem el negoci,
llevar-nos quan vulgui l’estimat cabdill,
anar emplenant el gran sac, el cossi,
tot per demostrar: He de ser bon fill!
Captius de veritats, aspirants a pobres,
anirem farcint dèries a l’engròs,
ben a poc a poc, el cap es fa gros,
els ulls més petits, el viure més ocre.
Altre cop
Si de cas, ve la mentida
per omplir espais incerts,
uns diran: Està prou verd,
per emprendre nova vida!
És el regne dels humans
una casa prou incerta,
ull prou clos, la boca oberta,
en el front, mil capsigranys.
Aprenents de no fer res,
entre somnis, adormits,
ben desclosos, tot patint
per saber el no sé què.
Pel matí la gran fortuna,
a migdia bon dinar,
al capvespre l’allitar,
una vida sempre bruna.
De tant en tant, les tenebres,
un dimoni entremaliat,
volia fer de soldat,
però té por de les guerres.
El bon Déu a dalt de tot,
ensinistrat en saber,
el home no ho ha de ser
altre cop tan borinot.
Epitafis
Necessito consell, voldria estudiar piano.
Deu ploure, la veïna ha tret la catifa de goma.
Canvio sis pecats per una mica de coïssor.
No cal dir que ha estat una desgràcia.
Ara mateix, tinc una conferència de premsa.
Necessito el taüt totes les setmanes.
Estic disgustat amb manteniment.
Ahir vaig rebre un telegrama de condol.
Compraria nínxol amb vistes a la mar.
Ni recordo el que he menjat.
La cullera
26 Setembre, 2010 16:23
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La cullera:
1) Sap com es vola sense batre.
2) Entén de tota mena de líquids.
3) Té massa cap per aprendre a caminar.
4) Voldria ser petita i dormir en el fons del calaix.
5) Està acostumada a veure homes badocs.
6) Preferiria que anés la mà dintre la cassola.
7) És la supervisora de la cuina.
8) No sol parlar mai amb el mànec.
9) Té massa amics que la cerquen.
10) Sap callar en els xarrups.
Dos poemes de joves i deu pensaments divins
23 Setembre, 2010 09:25
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La nostra jove
Mireu-la, ara, amb pas adelerat,
tot caminant, gens dolça la mirada,
passa carrers: més amples i planers,
potser cercant: la joia i la pausa.
Tindrà, a l’abast, somnis i melangies,
encetarà el regne dels vint anys,
sense poncell, minvada de desídies,
ha de trobar el cove dels afanys.
És prou ben cert que rumia sense pausa
entaforada en nobles pensaments,
tot li preocupa: Passat amb el present,
portar un vestit, anar a tota la festa!
No cal saber-ho, la mare li ha de dir
el que cal fer, com conquerir aquell brètol,
és bon hereu, té feina, és prou ric,
està tot lliure, caldrà ensarronar-lo.
La nostra jove es queixa, es rebel·la,
posa, a la terra, la força dels seus peus,
vol defugir, abandonar la casa,
vol treballar, pregar a tots els déus.
El jovent
Em porta el món empreses ventureres,
nobles afanys, escampa pels carrers,
enmig de tot, he de veure jovent,
que vol anar, recórrer mil empreses.
Estic cansat, de riures i promeses,
enceto, alhora, nobleses amb oblits,
ben assegut, dessota del gran arbre,
no tinc ni llum ni clau del paradís.
Estic dolgut, és vella ma dolença,
però el jovent em mira, es commou,
el veig inquiet, com sempre porta pressa,
ha d’aplegar, passar tot el desert.
Du en el sarró les ganes i la fressa,
murmuris tous, en un racó, l’encís,
el deixo anar, m’acosto a una finestra
per albirar, sentir sense morir.
Pensaments divins
Satanàs vol fer votacions, només hi ha una candidatura.
Déu no fa miracles, senzillament, crea.
Satanàs aprofita les ofertes i viatja sense pagar.
Els àngels no tenen sexe, han d’estimar tothom.
Al cel dels casats, no deixen manar ningú.
Un mestre va arribar al cel, no li van deixar entrar la pissarra.
Vint alumnes són suficients per no estimar Déu.
Quan Déu creà, no esperava tants comentaris.
Jesús no va anar al calvari, el van portar.
Satanàs no té núvia, odia fer-se el bo.
Dos poemes de canvi i deu pensaments educatius
20 Setembre, 2010 10:14
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Obrers porucs
Estiu, cansat, defuig i s’acomiada
el sol descriu el camí més curt,
sense escalfor, del regne, com se’n surt,
darrere, queden els riures i paraula.
Obrers porucs enceten la jornada,
volen més feina, més dolços entrebancs,
els noto encara més foscos i enrabiats,
volen tenir la força ensarronada.
Tardor pacient, a poc a poc, s’acosta
sap quant d’estèrils conviuen els humans,
algú assenyala uns temps esparverats,
deixarà, el vent, desfeta per resposta.
M’assec, cansat, a dalt de la carena
mirant la vall que pren altres colors,
sento la gent, farcida de boniors,
tot treballant, van espargint sa pena.
No aprèn
Deixem, enrere, el llit i la paraula,
anem a fer el deure compromès,
tinc massa eines, em sento prou espès,
començaré cridant damunt la taula.
Reunirem les noves energies,
malparlarem de tots els benestants,
encetarem cridòries i jutjats,
per acabar les joies i alegries.
Un cop, un més, anirem per feina,
amb cos dolgut de tant anar pel món,
com obrirem la capsa dels dolors,
despertarem, endollarem la pressa.
Vindrà tardor, recollirem els dies,
defugirà el riure i l’escalfor,
obrirem caps, amagarem el cor,
cal fer negocis, encetar noves guies.
Mare natura, de nou ens trobarà,
enfurismada, voldrà nostre finir,
no ha pas canviat, hauria de morir,
l’home no aprèn, potser mai ho farà.
Pensaments educatius
Estic tip, no puc assaborir cap concepte més.
Quasi estaven convençuts que un triangle no era un cercle.
Dubto que la porta d’ entrar sigui la mateixa que la de sortir.
Li estava preguntant al llapis perquè escriu tonteries.
El vent els portarà la saviesa, procureu que estiguin asseguts.
En un bosc de paraules, alguna ha de semblar entenedora.
Agafats a un llibre, és difícil fer-los volar.
Hem començat el curs, estem estudiant els ponts.
El mestre volia aprendre, algú ho havia de fer.
Eren alumnes bons, molestaven però menys.