Dos poemes d'aviram i deu pensaments educatius
28 Gener, 2011 10:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Rovell d’ou
Enmig l'hivern, quan l’albada anuncia
un sol poruc vestit de rovell d’ou,
sento el gran frec, l’obra de cada dia,
el fet seriós de pondre per un sou.
El cap ben cot, la mirada seriosa,
acoquinat, el noble sentiment,
no tinc, per mi, la flaire de la rosa,
només un gall, furiós i ple de vent.
Sense dir res, de cop, rabiós, em fita
sóc, per segons, la pausa i el reclòs,
il·lusionada, esclata l’enganyifa,
resto trencada, ell fuig tan orgullós,
Es lleva el gall
Mentre, al cel, la fosca s’acomiada,
deixant la pau un forat mig obert,
es lleva el gall, la cresta ben tibada,
deixarà el cau, ha de sortir al carrer.
Avui ho fa, com ho fa cada dia,
amb gest altiu, deixant a son ramat,
quatre gallines, odiosa companyia,
per a un heroi, tan noble, tan cepat.
Mandrós el sol l’espera cada dia,
voltat de somnis, a casa de la mar,
segurament, si, de sobte, no el crida
voldrà dormir, oblida son treball.
Obre la boca, agafa l'embranzida,
crida al silenci, desperta a mig món,
tot ho farà perquè algú l’obliga,
qui sap on rau la clau de la raó?
Pensaments educatius
Tinc sort de ser mestre, mai em faltarà un enemic.
La classe avançava, tot i que els alumnes eren asseguts.
Hauré d’entrebancar-me altre cop, els noto tan contents.
Penseu que ells també perdran alguna vegada.
Estudiant els angles, m’he marejat.
Amb els fulls, es pot fer quelcom més que avions.
Estic content, no m’ han pres gaires coneixements.
Les classes comencen a les nou, caldria saber-ho.
Són tan macos que ni penso en despertar-los.
No em trepitgen de mala fe, ho fan per inèrcia.
Dos poemes de misteri i deu epitafis
25 Gener, 2011 18:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He de pujar
He de pujar a la barca de les hores,
no hi ha sortida, no tinc remei,
valdria més jaure damunt l’herbei
per deixar anar les notes més airoses.
És el gran ball qui de sobte m’obliga
a prendre cos, tenir mon temps mortal,
deixar el record de la casa pairal,
parlar de tot, sentir sense embranzida.
Un déu petit, un dia se n’ adona
com visc de bé dormint enmig d’un prat,
parla amb els altres, arriba el gran manat:
Aniré a terra, sortint d’un cos de dona!
Tindré bons plors, engegaré el misteri
per poder ser un home infeliç,
adéu el vents, adéu el déu marí,
viuré, ben fosc, cercant mon encanteri.
Qui?
Quantes nobles queixalades
encara hauré de donar,
per saber on han de quedar
les hores mai endreçades?
On trobaré la porta
de fortuna sense sort?
On acabaré tan mort
amb tot l’oblit que pertoca?
Qui ha de plorar sota un arbre
la carta que no ha arribat?
On deixaré mon comiat
amb una carona amable?
Qui recollirà els meus versos,
desfets per un sol punyent?
Ho deixo per a una gent
al carrer dels incompresos.
Epitafis
Us recomano no morir en dilluns.
Suposo que no m’empaitareu.
Conservo un parell de dubtes vitals.
Més cianur, si us plau.
He mort sense trencar l’estadística.
Una vegada, era un home...
No he pogut llegit l’esquela.
No és veritat que me n’he anat sense adonar-me’n.
Què vol dir...? Ens ha deixat.
Per què no heu vingut a l’enterrament?
El ric
22 Gener, 2011 07:11
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El ric:
1) Parla poc perquè se l’entén.
2) Por anar arreu sense massa tanques.
3) Sap on són els diners i què desitgen.
4) Només pot tenir fases inestables.
5) És amic interessat dels percentatges.
6) Mai arribarà a ser ruc ni lleig.
7) Aprèn sense dubtes.
8) Barreja a l’engròs: saviesa i fortuna.
9) No pot morir sense gran tragèdia.
10) Gaudirà en un cel joiós i selectiu.
Dos poemes festejats i deu pensaments divins
19 Gener, 2011 11:58
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La filla
La mare diu: La filla
és més rica que un tresor,
no canvio el pes en or!
He de dir: No ho sabia!
Planxa, cus, renta la roba,
fa amanides sense enciam,
bones truites sense carn,
brou de peix sense sardines!
Canta, dorm com un liró,
no para mai ni a pensar,
fadrina se’n sap estar,
però té, per cert, gran dot.
Posada així la parada,
de segur, he de fugir,
el paper de bon marit,
ni ho voldria ni m’agrada.
Penso dolç
Quan matí mata l’albada,
surt de casa al carrer,
un cistell de color verd,
en el cap, una comanda.
Travessa per la vorera,
fins al carrer principal,
cada dia, va al mercat,
sense pausa, sense pressa.
Bon desig, minsa moneda,
a casa, en queden tres:
els pares, el germanet,
només un fa cara agra.
Després, comença la prova
d’enllestir sense parar,
treballar, amunt i avall,
a casa de la senyora.
Quan obrirà les finestres
de la sala principal,
no cal dir: he de mirar,
engego les malifetes.
He de dir-li que l’estimo
cada vespre, un xic més,
de segur, estic sorprès,
penso dolç i no acoquino.
Pensaments divins
El tresor de Déu és la grandària de la seva espluga.
Ara, estem a cinc punts per cada tres pecats mortals.
Déu vol fer un altre paradís amb justos sense recomanacions.
Satanàs encetarà una campanya de pecats virtuals.
Darrere la porta del cel, hi ha el llibre de reclamacions.
Déu ens prohibeix escriure més de vint paraules seguides.
Déu proposa variants sexistes en algun manament.
Déu és el Pare, doneu-li les factures.
Sant Pere fa dues setmanes que busca un manyà.
No puc entrar al cel, necessito la fotocòpia compulsada.
Dos poemes de mal de cap i deu pensaments educatius
16 Gener, 2011 13:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Serà després
Tinc mal de cap, de sobte, m’incomoda
el pensament, la dèria del no ser,
estic cansat, hauré d’ anar a la moda,
guanyar el meu pa, gaudir de tot voler.
Ensinistrar les hores amb els dies
fer trontollar les minves i els delers,
acaronar les roses sense espines,
esmicolar tots els treballs mal fets.
Serà després, en sortir de les heures,
quan el gran sol iniciarà embranzida,
hauré complert, hauran fugit els deures,
he de tornar, avui he fet fallida.
Moriré
Farcit de vi, prenyat de cara llarga
el cos estès, jagut a la gran taula,
he somicat, pregat als déus marins:
Vull altra barca, guarnida de dofins
per arribar a l’illa de la faula!
Amunt i avall, les ones trencadisses
han de parlar del monstre de la sort,
he de sentir cançons sense afonies,
de les sirenes tan dolces, malaltisses,
que mai sabran on aplega el meu port.
Pujaré al núvol del fred i la tempesta,
endollaré fanals vells i distants,
engegaré la noble timidesa,
deixaré anar la força i la noblesa,
moriré,al fi, com un gegant cristià.
Pensaments educatius
He de creure amb Déu, alguna cosa ha d’haver després del nou.
Les matemàtiques modernes diuen: Una regla de tres és difícil de compartir!
He posat uns exercicis, no han parat de moure’s.
La mare coneix el fill, segurament sap on és.
He preguntat la lliçó, no ha volgut respondre.
Una ratlla és un llapis que es va morint.
Una paraula de tres lletres: Terminis!
No puc amb tots, els he perdut quan he posat sucre.
Tres alumnes contesten bé, els tinc ordenats.
Posen dos al cub i van a parar a la galleda.
Dos poemes amb Sant Antoni i deu epitafis
13 Gener, 2011 19:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Neula blanca
Captivats pel bé de l’home
com anem al seu costat,
ens engega crits i ordre
ens convida a desfilar .
No sé ben bé quina història
va portar-nos un porquet,
anava de companyia
amb un sant barbut pel fred.
L’església que se n’adona
de feta tan important,
es proposa l’ hora bona:
Festejar aquest bon sant!
I fem, mudats, passejada
pels carrers més principals,
ens donen per fer menjada
una neula blanca i gran.
Però, abans, caldrà mullar-nos,
vestir-nos de guanyadors,
és la joia de nostramo,
portar-nos en processó.
Després dinar, allitar-se,
fugir del fred de gener,
a l’endemà, despertar-te
i pregar un any sencer.
Ser bon ase
Vaig el tercer de la fila
estirant el carro gran,
heu de saber com renilla
el cavall que va al davant.
Sóc ruquet de la tirada,
em dedico a fer el pagès
deu garrofes de menjada
i de palla un cove ple.
Anem arreu la contrada
portant les bótes i sacs,
a l’estiu, bona suada,
a l’hivern, els constipats.
De vegades, sento l’amo
tot estant bevent un glop:
Els animalons poca força,
hauré de comprar un camió!
En ser a la quadra, em desfaig,
endevinant el futur:
Em posaran a l’atur
o aplegaré al daltabaix.
Aturem mala pensada
que Sant Antoni és gloriós,
he de creure, ser agradós,
demà és festa, la trobada.
Parlaré amb altres rucs,
preguntaré per la feina,
ser bon ase és tenir l’eina
per aprendre sense embuts.
Epitafis
Estic fent un màster de promoció.
He comprat un pot de pintura per la caldera.
Perdoneu, però no m’abelleix xerrar.
Només em queda una mica d’ esperança.
Ni aprenc dels meus errors.
És ben cert que no som res.
Déu diu que estic poc motivat.
Hauria pogut ser pitjor.
Procuraré no canviar d’adreça.
No he dit a ningú que he mort.
El pagès
11 Gener, 2011 18:12
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El pagès:
1) Aprèn a treure menjar de la brossa.
2) És l’home que ha suportat més moviments de salvació.
3) No té hora on acabar ni temps per recuperar -se.
4) Sap que sembra diners per recollir insatisfacció.
5) És un ofici sense ànim de jubilació.
6) Té el terra per paradís i el cel per infern.
7) Espera que l’any vinent sigui de bona collita.
8) Li sobren els afanys i li falten les paraules.
9) Arribarà a ser vell sense saber com ho ha fet.
10) Sap que la terra acabarà endrapant-lo.
Dos poemes veritables i deu pensaments divins
08 Gener, 2011 19:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Podria contar mentides
Mireu el poble si en sap,
que de riures fa corrandes,
de sutja, bon massapà,
de la fosca, les albades.
I el batlle n’és de bo,
que, sent sucre, es torna mel,
ensinistra el llobató,
llença or i amaga fel.
Podria parlar dels arbres,
dels carrers i de la font,
dels qui neixen per ser marbre,
però es tornen bons minyons.
Podria contar mentides,
una a una, més de cent,
les porto ben amanides
però sé que les perdré.
Mossa dolça
Té els ulls de la lluerna,
el front gran, de color gris,
mai li ha de faltar l’encís,
és mossa dolça i prou plena.
Amb riures a les sabates,
amb cistell ben eixerit,
podria cercar marit,
té les hores ben donades.
La festejo els dilluns,
sense pressa, al gran fanal,
li ofereixo gran cabal:
Set gallines i dos rucs!
Em mira, veig que li agrado,
em llença quatre petons,
dels quatre, dos són prou bons,
la resta topen al carro.
Els dissabtes la passejo,
per la plaça, si ella vol,
no cal dir: Sortirà el sol!
Ho he de dir: Com em marejo!
Pensaments divins
No puc morir en gran pecat, no em cabria al taüt.
Déu governa el cel, no li abelleix més feina.
Que la terra és l’ infern, ho confirmen els salvadors que tenim.
Per ara, Satanàs no sap on visc.
Aquí on som, Satanàs ha de ser estranger.
Al cel no hi ha lladres, les joies les guarda Satanàs.
Per anar al cel, seguiu la línia blava.
Satanàs ha anat al psiquiatra, assegura que no és el dolent.
La paciència de Déu és el gran misteri de
El caos vindrà quan al cel arribin els salvadors.
Dos poemes de Reis i deu pensaments educatius
05 Gener, 2011 18:37
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El gran estel
Avancen tost els camells,
per planes i serralades,
les hores són avançades,
els capvespres són molt freds.
Tot portant els nobles Reis
apleguen prop de Betlem,
qui els espera, ho sabem:
Una parella i un Nen
amb prou pena i neguit!
A una banda, jeu el bou,
l’acompanya la somera,
un angelet sense treva
va dient missatges nous.
Els Reis apleguen els tres,
mig decebuts, al pessebre,
esperaven tot un regne
de grandària i de saber.
Passada la mitja estona
senten la força del cel,
al damunt el gran estel
la bona nova pregona.
La gran carta
Enviada la gran carta
al meu amic Baltasar,
desitjo que ha d’arribar
en pocs dies la comanda.
Li he demanat: Ample sou,
el desig de viatjar,
una casa on reposar,
tres estels, un altre sol.
He pregat que tot ho posi
en un farcell de paper,
amb un llaç de color verd,
i ho deixi on li plagui.
Pensaments educatius
Assoleix els continguts i beu sense dificultat.
Necessita millorar: Calla, però tard!
No sé si ho entén, però en sap d’empipar.
No podem declarar guerres obertes, només intentar la rebel·lió.
Poseu feina fins que arribi el silenci.
He fet una reflexió, ara, estic esguerrat.
Tinc alumnes amb dos ulls, però un no mira.
La lliçó anava amb un desordre respectuós.
He posat les notes de l’examen: No n’he encertat cap!
Els alumnes aprenen, em posen millors paranys.
Dos poemes festius i deu epitafis
02 Gener, 2011 13:19
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Reunits
He tombat el Gran Nadal,
Nadalet com m’ha ferit,
hauria menjat cabrit,
però es veu que es va escapar.
Hem matat la crua gana
amb viandes i torró,
amb vi rajant pel porró,
amb rialles i cantada.
Reunits amb la família
per misteris del progrés:
Havien de ser absents,
però es veu que van fer figa!
El viatge programat,
el vaixell dintre del port,
no pot eixir, no té sort,
es veu que hi ha mala mar.
A la taula, no hi caben
els estimats convidats,
haurem de fer mitja part,
algú trobarà les raspes.
Hauríem d’anar
Massa vi sense dir missa
a la taula, han posat,
aplego de convidat,
no cal dir com em convida.
He begut de les tres copes,
he rodolat com cigró,
he pujat a l’alturó,
he baixat donant cent voltes.
Com saludo a la sogra,
a la veïna del dalt,
m’abelleix el ser pardal,
el volar no em pertoca.
He agafat sardineta,
orelles velles de ruc,
he sofert el fred del cuc,
he pujat a la finestra.
He declarat mon amor
al veí sense malícia,
he respost a la cobdícia,
volia ser el guanyador.
Mira, s’aixeca la nit,
du cervesa a les sabates,
acabem amb les garlades,
hauríem d’anar a dormir.
Epitafis
No puc deixar de pensar en el testament.
Mai responc a les enquestes.
Fa tres dies que no dormo.
Estic entrant a la casa de l’oblit.
Us tinc present.
No vingueu sense passaport.
Noto que vaig perdent color.
Necessito, urgentment, una ampolla de perfum.
Acabo de demanar el traspàs.
No responc a cap insinuació.