Dos poemes entre figueres i deu pensaments educatius

10 Juny, 2011 10:29
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Dues figueres


Dues figueres molt galanes,

enmig de la plana estant,

discuteixen si els humans

són dolents o miserables.

La vella diu a la jove:

Mira, deixem-ho anar,

la calor ens ve a molestar

i no sortirem de pobres!

Però la jove defensa

un sentiment enfortit:

Els homes són afeblits,

mai cercaran la noblesa!

La vella li explica històries

de la voreta del foc,

de prendre part en el joc,

de somnis i de cabòries.

La jove veig com s’escalfa,

farà créixer tot el fruit,

descansarà enmig del buit,

formarà part de la faula.


Un donzell


Prop la font, hi ha una figuera

tan alta com un castell,

sota d’ella, hi ha un donzell

que somia en ser princesa.

La figuera orgullosa

no accepta tal tarannà,

el donzell voldria anar

a la guerra de la rosa.

Lluitaria amb un vestit

fet de seda i d’organdí,

amb espasa d’un or fi,

amb lluna de mitja nit.

La figuera està que crema

vol al donzell aixafar,

però un roure li parlà

de la pau de nostra terra.

Les paraules han fet cove,

la geganta s’entendreix,

mireu el donzell com creix

tan ben plantat i tan noble.

La batalla fou lleugera,

cap fulla es despentinà,

nova albada despertà,

trobà dormint la figuera.

 

Pensaments educatius

 

L’àvia m’ho deia: Acabaràs parlant sol!

Estan aprenent que els llibres no mengen.

Proveu d’endollar-los els ulls al cap.

Repartiu la lliçó, un mosset per a cadascú.

Ara, hauria de venir: Podeu seure!

Si hem de tornar a pensar, malament!

Si xerren més de tres, intentem fer una coral.

No porteu el món a l’escola, no el podreu encabir.

El nen és molt intel·ligent, encara no hem topat.

He començat la classes després de desar els àngels de la guarda. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: