Dos poemes entre rucs i deu epitafis

07 Juny, 2011 08:35
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Dissortat amor

 

Brama el ruc, prou insolent,

envoltat de sàvia gent

dessota de l’ample pont.

Cada remuc és un cant,

salvatge, inversemblant,

anuncia el seu dolor.

La somera va partir,

un dilluns pel dematí

lligada dalt del camió.

Anava cap a ciutat,

no cal dir com s’ha acabat,

aquest dissortat amor.

Pasturaven dolços prats,

estaven enamorats,

a l’estiu, a la tardor.

Però l’amo envelleix,

la somera ho sofreix:

ha de partir sense sort.

 

Si fóra ruc

 

Pare, si fóra ruc,

sense casa ni aixopluc,

viuria enmig del vent.

Allí, diuen que la gent,

té galdós el pensament,

massa volen ser sabuts.

Pare, si un ruc jo fóra,

no guanyaria altra cosa

que aplegar a ser feliç.

Allí, voltat de somrís,

viuria mon paradís

farcit de pau i fermesa.

Pare, ruc he de ser,

per gaudir l’avinentesa:

Ho seré, no tinc pas pressa!

 

Epitafis

 

He oblidat a qui devia diners.

Estic fet pols!

M’han demanat que em quedi.

Necessito, urgentment, la manicura.

M’han pres el pèl.

He vingut perquè m’avorria.

Estic mort per un dia.

M’estic fent a la idea.

He de suportar els comentaris?

He mort per canviar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: