Dos poemes de carrer i deu pensaments educatius
12 Novembre, 2011 06:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No atura amor
Amor em du per noves primaveres,
el cor estès, notablement callat,
estic confós, són meves les primeres
paraules noves deixades a l'atzar.
Possiblement, sortint a l'aventura,
he descobert un home qui va amb mi,
no tinc, per cert, desig de la cordura,
sóc un esclat de brètol i botxí.
Però és el cel qui obrirà la porta,
em ve de gust el meu paper d'heroi,
ella m'ha dit: No esperis altra cosa
que la volença, un sentiment de noi!
M'estarà bé anar, tot de bracet,
amb una jove que apunta els seixanta,
vist de prou lluny fins semblo un homenet,
tinc per orgull la pau i la temprança.
No atura amor a l'esbarjo dels somnis,
ni ve a voler paradisos planers,
deixeu-lo anar, ben sol, sense dimonis,
vol aplegar, si pot, al gran carrer.
El teu carrer
I tot s'hi val: la fe i la saviesa,
el prendre part en somnis esguerrats,
amb els teus ulls regalima dolcesa,
una mà estesa, amor sense comiat.
El teu carrer, camí amunt i avall,
ensarronant les portes i finestres,
meitat es clouen, meitat resten obertes,
totes conviden, voldrien prendre part.
Com vaig a peu, emportant una rosa,
la tinc robada del més preat jardí,
ahir dilluns, va ser pel dematí,
el cel s'obrí, la resta feia nosa.
Amor vindrà a donar-me l'empenta,
descobrirà aquest vell cor roent,
he de sentir el xivarri d'un vent
qui vol saber on neix la meravella.
Pensaments educatius
Massa mestres s'amaguen en un despatx.
Tenim objectius mínims: Respirar sense fer soroll.
És un mestre competent: Ensenya prou i no es nota massa.
No han entès res, però fan tan bé l'onada!
Per a moure deu xifres tampoc calen tantes regles.
El vint per cent dels alumnes van a classe per descart.
És un bon alumne, no hi ha manera de fer-li fer res.
Fan un treball en equip, de moment, es vigilen.
El pare critica el mestre, l'any vinent, sabrà qui és.
Estava enllestint i he tret dos alumnes d'un calaix.